MILLORS DISCOS DEL 2022:

Bon any a tots! Esperem que aquest ja finalitzat any 22 us hagi dut molts bons discos i molts concerts, ara que ja hem recuperat certa normalitat. Per a celebrar el canvi d' any tornem a fer la llista dels treballs que més ens han atrapat del darrer curs. Que vagi de gust.

DAMIEN JURADO - Reggae Film Star:

Aquest cantautor d' americana de segona fila però primeríssima classe ja ha publicat una vintena de discos d' ençà va debutar l' any 1997. I amb aquest nou treball ens ha atrapat com pocs són capaços gràcies a unes cançons íntimes de guitarra acústica i veu captivadora, carregades de sentiment i cert record al gran Nick Drake. Un disc per posar-lo en soledat i deixar-se endur per les seves melodies encisadores.


Cançons preferides: Roger, Whatever Happened To Paul Sand?, Day Of The Robot.

BUILT TO SPILL-When The Wind Forgets Your Name:

Quin discarro s' han tret aquesta banda d' indie americà nascuda durant l' efervescència dels 90. Amb nou arguments de pes on es barreja el soroll guitarrer, el rock clàssic i les melodies més dolçes, tot adornat per una producció notable on les pinzellades de psicodelia o shoegaze també hi són presents. Doug Martsch ha canviat els membre s de la banda, s' ha hagut de reinventar i ha guanyat apareixent a les apostes dels millors discos de rock de l' any.

Cançons preferides: Understood, Elements, Comes A Day.

ARCTIC MONKEYS- The Car:

Incompresos pel rotund gir que ha donat la seva carrera. Apartats del poder de les guitarres Alex Turner ha virat cap a els teclats i els arranjaments barrocs (violins, vents,...) en unes composicions que no són de les que entren a la primera però que ben escoltades són per deleitar-se com mai. Maduresa musical de clara influència dels sons negres dels setanta, una mica de Bowie i molt de crooner. Turner escriu i canta com mai per fer un pas endavant de gegant. Complexe i grata evolució.

Cançons preferides: Thewre' d Better Be A Mirrorball, Hello You, Perfect Sense,...

PETER DOHERTHY AND FREDERIC LO- The Fantasy Life Of Poetry & Crime:

Qui ho hagués dit a principis dels 2000 quan els Libertines ho petaven que el Pete (ara Peter) Doherthy assentaria el cap i esdevindria en un family man. Assentat al sud de França i desintoxicat de les drogues s' ha ajuntat amb l' experimentat músic francès Frederic Lo. El resultat és un formidable disc de pop refinat, de gust afrancesat i instrumentació acurada (teclats, vents, cordes,..), deixant enrere els temps de rock trepidant amb Carl Barat i amb Babyshambles. Maduració. 


Cançons preferides:  Fantasy Life Of Poetry & Crime, You Can' t Keep It From Me Forever, Glassblower,...

SLOAN- Steady:

Sembla mentida que duguin treien discos des de 1992 i pràcticament siguin desconeguts al nostre país ja que no s' han editat els seus discos fins fa poc. El qual resulta incomprensible ja que aquests canadencs s' han llaurat una molt més que considerable carrera a base de power pop i riffs ACDC que ara rubriquen amb aquest bestial treball que a molts ens ha fet profunditzar en el seu llegat anterior. Un discàs i una banda a tenir molt en compte. 

Cançons preferides: Magical Thinking, Spend The Day, Dream It All Over Again.

ROLLING BLACKOUTS COASTAL FEVER- Endless Rooms:

Molt s' ha parlat de la nova onada rockera australiana i de com han esdevingut com una de les grans esperances pel futur del rock.  Pes important han tingut els RBCF amb el seu rock carregat d' energia, actitut i electricitat. Amb aquest "Habitacions buides", però, han rebaixat l' energia i han perdut cert optimisme apropant-se al post-rock i al rock més complexe. El resultat és un disc robust on mantenen la identitat sense repetir-se. Se' n diu evolució.

Cançons preferides: The Way It Shatters, My Echo, Dive Deep.

SUEDE- Autofiction:

Els londinencs han tornat a la primera plana del panoramba musical gràcies a aquest disc directe i sincer sorgit desde les entranyes i que els Suede han gestat tornant als seus origens. Doncs "Autofiction" va estar ideat en una sala d' assajos abandonada de Londres i gravat amb poca producció d' estudi. El resultat ha estat un disc post-punk de so brut i cru que han donat autenticitat a unes cançons firmades per Brett Anderson lluides com mai.

Cançons preferides: She Still Leads Me On, Personality Disorder, Black Ice.

BEN LEE- I' m Fun:

Relegat des de fa anys a l' anonimat, l' australià qui al seu dia encisà mig món amb "Catch My Desease", mai ha deixat de publicar álbums amb més o menys encert. Per a l' ocasió s' ha rodejat d' interessants col·laboradors (com Zooey Deschanel de She & Him)per arrodonir unes fabuloses i madures cançons pop carregades de dolçor i lluminositat.

Cançons preferides: Parents Get High, Crooked Tree, Like This or Like That.

WILCO - Cruel Country:

Que a aquestes alçades de la seva carrera els Wilco es marquin un disc com "Cruel Country" mostra la seva grandesa i la importància que tenen en la música rock de les darreres dues dècades. Després  de la seva darrera entrega "Ode To Joy" (2019) més experimental, pel nou doble álbum han tirat de country folk clàssic, dels sons d' arrels americanes, i ho han fet a través d' unes composicions calmades, de tall clàssic. Un disc d' excessos en el millor sentit de la paraula i que significa un altre dels grans capítols d' aquesta inigualable formació de Chicago liderada per Jeff Tweedy.  

Cançons preferides: Cruel Country, Tired Of Taking It Out On You, A Lifetime To Find.

SPOON- Lucifer On The Sofa:

Els d' Austin (Texas) de nou han tornat amb un sensacional treball (el que fa el número deu) on els ritmes trepidants, les fuatejades de guitarres i la carismàtica veu del Britt Daniel brillen com mai. Però també trobem passatges ambientals regats per lo-fi i pianos naif i d' altres experiments art-rock. Una banda que sempre ens convençen.

Cançons preferides: The Hardest Cut, The Devil And Mr. Jones, On The Radio.

ANDREW BIRD- Inside Problems:

Aquest cantant, multi-instrumentista, compositor i ocasional actor (té un paper a la serie Fargo) va publicar aquest disc a principis de Juny. Un llarga durada que si bé no arriba a la excel·lència del "My Finest Work Yet" (2019) ni té la lluminositat d' aquell si que li posem bona nota ja que ens du unes estructures musicals complexes i les lletres de pes habituals embolcallat amb uns arrenjaments de pedigrí.

Cançons preferides: Inside Problems, The Night Before Your Birthday, Never Fall Apart.

EZRA FURMAN- All Of Us Flames:

El tercer disc de la trilogia després de "Transangelic Exodus" (2018) i el punk "Twelve Nudes" (2019) ha quedat marcat per la transició a gènere femení d' aquesta artista de Chicago. El disc produït per John Congleton (Bob Dylan, Bruce Springsteen o Patti Smith) reivindica els drets del seu col·lectiu i ho fa amb unes peces que sonen èpiques, quan no tira de synth pop, dream pop o del seu característic rock carregat de ràbia punk. Un disc que du missatge i arriba ben embolcallat.

Cançons preferides: Train Comes Through, Throne, Lilac and Black.

MILES KANE- Change The Show:

La tornada de la meitat de "The Last Shadow Puppetts" ha tornat amb força, doncs el seu nou treball si bé manté tots els ingredients del rock britànic que el caracteritzen, per a la ocasió l' ha regat amb aromes T. Rex, Bowie de la època de Plastic Soul i certa influència de la música negre de meitat dels setanta. Amb una instrumentació més complexe i acurada, on els vents prenen protagonisme, el Miles ens mostra el camí de la bona maduració d' un artista.

Cançons preferides: Tears Are Falling, Change The Show, Coming Of Age.

THE SADIES- Colder Streams:

Un any dur pels canadencs amb la pèrdua del cantant guitarrista Dallas al febrer. Malgrat la desgràcia han pogut publicar nou disc on trobem diferents estils musicals: garage, surf, country, psicodelia,... sempre sota la mirada als sons dels seixanta. Un disc que cal degustar a fons, com aquesta formació de culta d' indie americà sorgida dels noranta i que disc rera disc confirmen el seu gran talent. esperem que puguin sobreviure a la baixa.

Cançons preferides: Stop And Start, So Far For So Few, No One' s Listening.

FONTAINES D.C.- Skinty Sia:

Amb el seu segon disc "A Hero's Death" (2020) els Dublinesos ho van clavar ja que van fer un disc rock de quilats. Ara ens ha arribat la continuació que si bé  no s' alça a les cotes del seu precedent ens deixa moltes coses interessants ja que el quintet segueix experimentant tot i que baixa la força i energia amb unes cançons on ens mostren que en el rock no tot està inventat. Els Fontaines D.C. un nom al que seguir.

Cançons preferides: Jackie Down The Line, Roman Holiday, I Love You. 

KIWI JR.- Choper:

Es confirma que els de Seattle són una banda formidable a tindre en compte. Amb "Choper" arriben millor produits (Dan Boeckner) per sonar encara millor i les lletres inspirades de Jeremy Gaudet (veu i guitarra) segueixen dins d' un pop-rock que mira cap als 80 (Smiths, Go-Betweens), 90 (Pavement) y 00 (Strokes). Rock de les noves generacions que apunta força bé.

Cançons preferides: Unspeakable Things, Night Vision, The Extra Sees The Film.

INTERPOL- The Other Side Of Make-Believe:

Vint anys despés del seu debut "Turn On The Bright Lights" (2002) els de Paul banks tornen amb un gran disc on han rebaixat el ritme en unes peces carregades de melancolia marca de la casa i de matissos sonors. Les guitarres s' han afluixat, les bateries s' han enlentit i la veu s' ha tornat més càlida que mai en el seu disc més refinat gestat durant la pandèmia. Ja són clàssics. 

Cançons preferides: Toni, Fables, Something Changed.

TCHOTCHKE- Tchotchke:

El debut d' aquest trio femení (Eva, Emily i Anastasia) ha estat gravat al estudis Electric Lady de Nova York  amb la participació dels Lemon Twigs i du molt de la música d' aquells. Pop lluminós, naif, de tall clàssic (primers anys 60) i twee. Innocència i joventut a parts iguals en un bonic disc interessant pels fans dels Belle & Sebastian, Camera Obscura, Best Coast o dels oblidats Hidden Cameras. Sucre del millor.

Cançons preferides: Ronnie, Dizzy, Don' t Hang Up To Me.