viernes, 14 de enero de 2011

VIAJE A MEMPHIS (PARTE 2)



Después de la visita a Graceland cualquier visita se antojaba pequeña. Pero me equivocaba. Nuestro tercer día en Memphis se antojaba también espectacular: visitar el Mississippi, el Fed-Ex Forum donde juegan los Grizzlies, el BBKing Blues Club, la fábrica de Guitarras Gibson, el Rock’n’soul Museum, la Beale Street (o el nacimiento del rock’n’roll, blues, soul) y, sobre todo, los estudios de la Sun Records donde Elvis empezó su carrera musical y donde nació en rock’n’roll.

Lo mejor para descubrir la ciudad de Memphis en utilizar el trolley, que es un tranvía antiguo que recorre la ciudad. Desde el mismo pudimos comprobar, en primera línea, el famoso Mississippi. Grande y majestuoso.



Después de ver la ciudad de Memphis en el Trolley (aconsejable dado el alto índice de criminalidad de la ciudad), acto seguido nos dirigimos a Beale Street, donde nos tomamos un cafelito al son de la música que en la misma calle ya se escuchaba. Y lo primero que nos encontramos es con la Elvis Presley Plaza. Brutal. El problema fue que era temprano (eso de las 10 de la mañana) y no había casi nadie. Pero bueno, casi todas las tiendas estaban abiertas.



Y, sobre todo, allí estaba el BBKing Blues Club donde el mismísimo hace, a veces, su aparición.


A la posmediación de la calle, a la derecha se encuentra el soul museum, la fábrica de guitarras gibson y el Fed-Ex Forum.



Bonitas las visitas a estos dos primeros. Al Fed-Ex no pudimos acceder porque la temporada estaba finalizada y los Grizzlies museo de títulos no tiene (jeje). Pese a ello siempre serán mi equipo NBA (go memphis go). Aún así la tienda de merchandising está muy bien (y alguna camisetita cayó).


Pero bueno lo que más me emocionaba de la mañana tenía que llegar. Era visitar, nada más y nada menos que la Sun Records. Cerca de la hora de la primera visita guiada, nos dirigimos a la misma (a unos quince minutos andado desde Beale Street).

Y allí estábamos, delante de los estudios en los que un día un jovencito Elvis aparcó su camión para grabar un disco a su madre, y así regalárselo en su cumpleaños.

El acceso está absolutamente ambientado como museo. La entrada es un barecito donde te puedes tomar una coke escuchando música de la Sun de fondo, y con el merchandising oficial de la Sun Records (como no)

Una vez compramos las entradas, nos tomamos un refresco hasta que empezó la vista guiada.

Os recomiendo imperiosamente la visita a la Sun Records. Todavía guarda ese olor a naftalina antigua que la hace recordar los gloriosos 50’s americanos.

La misma tiene dos partes: una primera que engloba un museo con material, fotos, discos, máquinas de grabación, acetatos, todo ello comentado por la guía con ciertas sorpresas sonoras y visuales que hay que ver y sentir.

Y una segunda que consiste en visitar el estudio físico de la Sun, en el cual todavía se graban discos. Se conserva todo: la mesa en la que trabaja Marion Keisker, secretaria de Sam Philips; los instrumentos que se utilizaban, la sala de cante y la de grabación. Fantástico e inolvidable.



Tienes la sensación de que Elvis va a entrar por la puerta y se va a poner a grabar. Lo bueno es que te dejan hacer fotos de todo y hasta tocando los instrumentos. La guitarra incial de Johnny Cash, el piano de Jerry Lee Lewis, el Micro de Elvis,...



Yo, como no podía ser de otro modo, cogí el micro con el que el Rey cantó sus primeros temas en la Sun (una reproducción del original, eso es lo que dicen!!!).

Y como no podía acabar de otra forma, de cabeza al merchandising. Allí había de todo. Y compre de todo. Para mí y para amigos que comparten mi pasión. Visitar la Sun Records es algo fantástico e inolvidable.

Una vez acabamos la visita nos dimos cuenta (mi mujer y yo) que habíamos visitado las dos cunas de más importantes del rock’n’roll: Graceland y la Sun Records. Y eso no tenía precio. Pero el día no podía acabar ahí y lo fundimos a comer y escuchar buena música callejera en Beale Street. Lo demás, es privado. Jeje!!

Este viaje inolvidable siempre ha sido mi sueño. Por lo que no podría acabar el mismo sin darle las gracias a la persona que más quiero. Resulta ñoño. Si. Pero tener a tu lado a una persona que te entienda y que comparta tus gustos y tu pasión no tiene precio. Este reportaje va por ti. You’ll always on my mind.

by rocker3103

domingo, 2 de enero de 2011

GRANS DISCOS DEL 2010

Continuant amb el breu recull que vàrem iniciar l´ any passat per aquestes dates sobre els discos més destacats d´ aleshores, passem de nou a repassar els discos pop-rock que ens han semblat més destacables d´ aquest exercici finalitzat, intentant que siguin de bon gust pels pocs lectors que aquí ens reunim, tot i que de ben segur que trobareu a faltar discos o d´ altres que hi són no els hauríeu pas posat, doncs de criteris i gustos n´ hi ha tants com persones puguin haver. De totes maneres esperem que us pugui ser útil, o com a mínim, entretingut. Bon any 2011 a tots, per cert!




1.-THE ARCADE FIRE- Suburbs:
El tercer disc dels canadencs confirma que estem davant d´ una de les formacions del moment. Amb un directe potentíssim, han anat captant adeptes progressivament però sense que això els suposés una pèrdua de qualitat o caure en la repetició. Mostra d´ això és “Suburbs” en què els Arcade depuren la seva sonoritat i exploren nous camins, mantenint la frescor i la vitalitat amb la que ens tenien acostumats. Un disc rodó per tornar a creure en el pop.
Cançons Preferides: Half Light I, Wasted Hours, Sprawl II (Mountains Beyond Mountains).




2.- EELS- Tomorrow Morning:
Un cop ha arrasat el món editorial amb la seva particular autobiografia, Mr. E ha tornat més prolífic i inspirat que mai, amb una gira mundial i amb tres discos brillants: “Hombre Lobo” (2009), “End Times” i aquest darrer (ambdós de 2010). En “Tomorrow Morning” Mark Oliver Everett mostra el seu cantó més intimista en un llarg duració en que imperen les dolces melodies i la tràgica poesia.
Cançons preferides: What I Have To Offer, That´s Not Her Way, I Like The Way This Is Going.





3.- BEACH HOUSE- Teen Dream:
Havent publicat dos discos que van passar sense pena ni glòria els de Baltimore ens han deixar glaçats amb aquest recull de temes preciosistes regits per una acurada instrumentació i sota la carismàtica veu de Victoria Legrand. Melangia pop a dojo per recordar d´ aquest acabat 2010.
Cançons Preferides: Zebra, Used To Be, Norway.


4.- ROCKY ERICKSON WITH OKKERVIL RIVER- True Love Cast Out All Evil:
Un dels grups més en boga del nou country-rock rescaten a una vella llegenda dels 60 (líder dels imprescindibles 13enn Floor Elevators) que es mostra pletòric en un disc senzill i tendre que aporta per damunt de tot sinceritat. Erickson despulla la seva ànima en dotze emotives peces que transiten entre rock, folk, country i alguna pinzellada psicodèlica de denominació d´ origen. Meravellós.
Cançons Preferides: Goodbye Sweet Dreams, Bring Back The Past, Forever.


5.- THE NATIONAL- High Violet :
Greu veu, coros, arrenjaments treballats, pinzellades electròniques, melodies èpiques, foscor, emoció, autenticitat,... què més es pot demanar a un disc? I és que The National l´ han tornat a clavar des del seu darrer i aclamat treball The Boxer repetint fórmula inclús diria que millorant-la, el que fa que siguin més accessibles al gran públic amb el que ja és un dels grans discos pop de la dècada entrant.
Cançons preferides: Terrible Love, Afraid Of Everyone, Bloodbuzz Ohio.

6.- MGMT: Congratulations:
Després de l´ huracà mediàtic que va suposar l´ “Oracular Spectacular” (2008) el duet de Brooklyn van decidir abandonar el camí fàcil de l´ èxit per cercar noves vies i evitar caure en la repetició. Per això van canviar de costa i de productor amb un resultat més guitarrer i que evoca la psicodèlia seixantera californiana. Ara bé, val a dir que la influència Bowieniana encara hi és present. Bon disc d´una banda creixent.
Cançons Preferides: It´s Working, Song For Dan Treacy, Someone´s Missing.


7.- THE DRUMS- The Drums:
Des de els xiulets de “Let´s Go Surfin´” s´ intueix un disc pop fresc, desenfadat, trencador i demostrant que un Hype pot no ser previsible o repetitiu. A part d´ aquest disc l´ any passat ja van treure un bon EP (Summertime) . En tots ells trobem reminiscències dels Beach Boys, Zombies, Joy Division i Smiths, per mencionar-ne alguns. Un disc rodó que ho deixa tot a l´ aire havent d´ esperar i veure com evolucionen a la prova del segon disc, amb l´esperança que no es tracti d´ un altre bluff.
Cançons Preferides: Best Friend, Let´s Go Surfin, Forever And Ever Amen.




8.- TEENAGE FANCLUB: Shadows:
El títol no fa justícia a un treball ple de llum on els escocèssos no reinventen res sinó que tiren per dret amb la seva proposta de sempre: poderoses guitarres, harmonies vocals perfectament acoblades i una melodia arrodonida. Un grapat de bones cançons d´ una banda que sembla no tenir data de caducitat.
Cançons Preferides: Baby Lee, Dark Clouds, When I Still Have Thee.




9.- SOFT PACK- Soft Pack:
Amb un primer disc publicat sota el controvertit nom de “Muslims”, els de San Diego tornen amb aquest homònim disc power-pop de so directe i sense pretensions amb influències clares de bandes com Buzzckocks, Iggy Pop & The Stooges i inclosos els primers Strokes. No és que amb aquest àlbum inventin res de nou, però hem de reconèixer que la seva proposta és sincera i sobre tot sensacional.
Cançons Preferides: Answer To Yourself, Pull Out, More Or Less.



10.- THE BLACK KEYS-Brothers:
O com l´ Indie s´ apropa al Soul. Amb una carrera consolidada de quasi deu anys i cinc discs al mercat Dan Auerback i Patrick Carney, o el que és el mateix Black Keys, presenten aquest fabulós “Brothers” en que es vesteixen d´ etiqueta en 15 píndoles Soul –en ocasions són Blues- en què actualitzen i posen al dia el gènere. Un disc madur, elegant i ple de sensualitat que els allunya definitivament de les comparacions amb The White Stripes.
Cançons preferides: Everlasting Light, Sinister Kid, Unknow Brother.

Per Àlex Guimerà


BONUS TRACKS:



11.- SPOON- Transference:
Amb una carrera musical llarguíssima i envejable, Spoon, arriben al 2010 amb una feina potent, tot i que "Transference" és d'una producció més bruta, no tan neta com en alguns talls dels seus dos últims discs. Temes carregats de força com "Is love forever?" i "Got Nuffin" que alcen la seva veu com si estiguessin corejant una protesta davant d'una concentració. Magnífics!
Cançons preferides: 'Is love forever?', 'The mystery zone', 'Got Nuffin', i 'I saw the light'.

Per Jordi Boldú


12.- NADA SURF- If I Had A Hi-Fi:
Curiós títol per l'últim disc dels novaiorquesos Nada Surf. Un recull de versions arriscat que es resumeix en un àlbum brillant de temes dispars entre ells. Dotze versions de bandes com Depeche Mode, Spoon, Bill Fox, Mecromina, etc., que d'alguna forma els han inspirat. Fan d'aquest homenatge no tan sols una simple còpia de cançons sino una recreació d'ells mateixos. Sense mutilar cap èxit han sabut transmetre la seva sensibilitat i el seu segell com a grup.
Cançons preferides: 'You were so warm', 'Electrocution', 'Agony of Lafitte', 'Bright Side' i 'Enjoy the silence'.

Per Jordi Boldú



13.- BAND OF HORSES- Infinite Arms:
Majúscul! Un dels meus discos més esperats i he de dir que encoratjava cert temor, però ha estat una por fugaç després d'escoltar-lo. Com en d´ altres ocasions ens recrea moments màgics i còsmics amb cançons extraordinàries que amaguen alguna cosa. Repetiré que la sortida de Mat Brooke no ha posat a Bren Bridwell en cap situació complicada ja que ha sabut portar les regnes d'aquests colossals cavalls cap a camins superbs. Ha estat bo per a tots dos perquè s'han duplicat i podem gaudir també d'un altre gran grup com Grand Archives.
Cançons preferides: On my way back home, Compliments, Laredo, Evening Kitchen.

Per Jordi Boldú



Veure més a http://paralistillos.blogspot.com/







14.- TWO DOOR CINEMA CLUB- Tourist History:
Ritme, aquesta és la paraula que definiria el treball d'aquests "nens", ho notem des de la primera cançó de l´ àlbum fins a la última. En directe encara guanyen més i fan que el públic s' entregui des de les primeres notes i no pari de saltar durant tot el concert. Hi trobarem dues cançons realment genials com poden ser "Undercover Martin" i "Something Good Can Work".

Per Francesc Arbonés.



ALTRES DISCOS RECOMANATS:



15.- Midlake- The Courage Of Others.
16.- The Coral – Butterfly House.
17.- Edwyn Collins- Losing Sleep.
18.- The Morning Benders- Big Echo.
19.- Elton John /Leon Russell – The Union.
20.-John Grant- Queen Of Dennmark.
21.- Here We Go Magic- Pigeons.
22.- Best Coast- Crazy For You.
23.- Surfer Blood- Astro Coast.
24.- Belle And Sebastian- Write About Love.
25.- Woods- At Echo Lake.