THE BEATLES - Historia tras "Now And Then":

Uno que es fan de los Beatles desde que asomaba la cabecita por la cuna, a mitad de los años 90 compró un cedé pirata (ahora los llamamos Bootlegs) de la banda de Liverpool  en el que entre otras rarezas había una demo de una canción de John Lennon llamada "Now And Then". La pieza cruda y desnuda se componía de la voz del  Beatle de las gafas redondas acompañado por un solemne piano. La canción serena y mística se veía afectada por un extraño e inquietante ruido que daba fe de la precariedad de la grabación original.

El disco quedó almacenado en el olvido de las estanterías de mi discografía y lo he recuperado años después en los que lejos queda aquel adolescente que se hizo con él pero no se ha visto afectado en lo más mínimo el amor y la devoción por los Fab Four. Atento a las reediciones de los discos "Revolver", "Sgt. Peppers", "Abbey Road" o "White Album" con su material extra incluido, sabíamos de la remasterización de los recopilatorios rojo y azul para a finales del año pasado, pero la sorpresa llegó cuando se anunció la publicación con ellos de una nueva canción hasta la fecha inédita.

Y así llegamos hasta el mes de noviembre de 2023 cuando la emisión de un corto documental desvelaba la intrahistoria de la nueva pieza en cuestión.  Todo se remonta a 1977 cuando un hogareño y retirado de la vida pública John Lennon pasaba las horas en su casa del edificio Dakota de New York entre la crianza de su segundo hijo Sean (cuya madre es Yoko) y la composición y grabación en magnetófonos caseros de nuevas piezas. Tras su muerte, su viuda Yoko entregó una cinta a Paul Mc Cartney con cuatro canciones para que el bajista hiciera lo que creyera más conveniente. Esas canciones eran "Grow Old With Me", "Free As A Bird", "Real Love" y "Now And Then". La primera quedó incluida en el disco de Lennon póstumo  "Milk And Honey" (1984) mientras que el resto se reservaron hasta 1995 cuando los Beatles supervivientes se volvieron a juntar para el proyecto "Anthology" que comprendía una serie documental sobre la historia de los Beatles, un libro y tres discos dobles en los que se compilaban y remasterizaban cortes descatalogados, versiones y otro material inédito de la formación de Liverpool. Pero es que además se quiso añadir a cada uno de los tres volúmenes una canción nueva con la voz de Lennon de las grabaciones caseras junto con los arreglos y añadidos de los otros tres componentes con la ayuda en la producción del gran Jeff Lynne (E.L.O.) quien había trabajado en sus recientes proyectos discográficos  en solitario. El resultado fueron unas remozadas "Free As A Bird" y "Real Love"  que se incluyeron en los volúmenes 1 y 2 de los Anthology, sin que se pudiera hacer lo mismo con "Now And Then" para el volumen 3  ya que el sonido molesto en la grabación fue imposible de separar de la voz y música original.

Con ello llegamos hasta 2020 y 2021 cuando el oscarizado director de cine Peter Jackson se hizo cargo del extenso material sobrante audiovisual de las sesiones de "Get Back", que editó con la tecnología más avanzada dando resultado el formidable documental  de más de 8 horas "The Beatles: Get Back". De dicho trabajo alquimista surgió la posibilidad de aislar la voz de Lennon de la maqueta de "Now And Then", lo que se hizo utilizando la inteligencia artificial del equipo del cineasta abriendo la posibilidad de trabajar con ella de nuevo.

                           

Fallecido ya George Harrison, habían quedado grabadas partes de guitarra de las sesiones de 1995, por lo que se emplearon añadiendo Mc Cartney un solo final. Ringo grabó de nuevo la batería y McCartney el bajo y una parte de voz por lo que compuso  nuevas estrofas para la letra. De igual modo se añadieron parte de cuerdas clásicas (violines) en homenaje al también fallecido productor George Martin, cuyo hijo Giles - artífice de las últimas remasterizaciones beatlianas - trabajó en el estudio junto a Macca.

El resultado tenemos una pieza vestida a partir de esa maqueta cruda y sucia, hecha con muy buen gusto y sentido, en la que los cuatro miembros de la banda participan, con la voz de un Lennon de mediana edad cruzándose con la del octogenario McCartney, altas dosis de melancolía y el ADN Beatle. Ha habido muchas críticas para la canción, sobre si se trata de la enésima operación de márqueting - seguro -, sobre la artificialidad de la pieza, sobre la ausencia de dos de las cuatro patas de la mesa. Pero la verdad es que emociona ver la acertada transformación de la canción, que el espíritu de sus autores se perciba en las escuchas y la tristeza de pensar que se trata del cierre discográfico de una historia irrepetible. La canción si bien se ha incluido en las nuevas remezclas de los recopilatorios azul y rojo, también se ha editado en single cuya cara B es "Love Me Do", el primer sencillo de la formación, por lo que nos dejan entrever que "Now And Then" se trata de la última canción de esa banda única e incomparable llamada The Beatles.

15 ANIVERSARIO DE ROCK ' N ROUTE:

 ¿Alguien pensaba que llegaríamos tan lejos en el tiempo? Pues la verdad es que no. Pero mientras haya pasión por el rock, ganas de escribir y algún que otro lector perdido (nos consta que alguno hay) "esta luz nunca se apagará" como decían los Smiths. Aunque para la ocasión preferimos el espíritu inicial de ese 9 de enero de 2009 e irnos de ruta  metiéndonos por la "Autopista hacia el infierno" del Rock para seguir pasándolo a lo grande al son de las guitarras y de las baterías a pleno fuego. Rock' n Route!

MILLORS DISCOS DE 2023 (II) ESPECIAL VETERANS:

En un any on hem tingut nova cançó dels Beatles ("Now And Then") i seguint la tradició del blog no perdem la pista als seniors del rock, els quals cada cop són menys però segueixen treient música interessant, demostrant que venen d' èpoques irrepetibles pel rock i que encara tenen coses per ensenyar-nos. No us els perdeu! 

THE ROLLING STONES - Hackney Diamonds:

La novetat de veterans de 2023 que ha omplert premsa i red ha estat sense cap mena de dubte el retorn dels Rolling Stones que no publicaven material nou propi desde "Bigger Band" de 2005. I a dir veritat la cosa funciona bastant, al marge que venen acompanyats d' altres grans com Elton John, Stevie Wonder o Paul McCartney. Doncs  si bé les noves peçes no es mereixen el qualificatiu de diamants es deixen escoltar força, amb la fórmula habitual de rock guitarrer i una producció molt moderna. Sembla que siguin eterns i per ells l' edat no sigui cap escull.

Cançons favorites: Angry, Sweet Sounds Of Heaven,

ALICE COOPER- Road:

Gran retorn del veterà rocker després del notable "Detroit Stories" de fa dos anys. Per lo nou compta amb les meravelloses guitarres de Nita Strauss, Ryan Roxie i Tommy Henriksen però també amb les de Tom Morello. De nou, la producció de Bob Ezrin donant una sonoritat que recorda a la Alice Cooper Band dels anys setanta però alhora fresca. Hard rock clàssic però molt actual, energía a dojo i aquell magnetisme que només el Vincent Damon Furnier és capaç d' oferir.


Cançons preferides: I' m Alice, White Line Frankestein, Big Boots.

PETER GABRIEL- I/O:

21 anys feia que l' ex Genesis no publicava treball. Un disc doble que va començar a ser gestat l' any 95 i que ha estat madurat lentament per obtindre un resultat molt ben acollit per crítica i públic, doncs les noves cançons ens ofereixen el millor del músic amb espais pel AOR, pel progressiu, pel funk i pel pop més relaxat. Un disc molt "disfrutón" ideal pels nostàlgics del músic.

Cançons preferides: The Court, Live And Let Live, So Much,

IGGY POP - Every Looser:

Una de les llegendes més matineres en publicar àlbum en 2023 va ser el gran James Osterberg alies "la Iguana", doncs coincidint amb el dia de reis ens regalava aquest "Every Looser" on torna a la canya i es deixa acompanyar per grans del rock dur i punk com Duff McKagan (Guns' n Roses), Chad Smith (Red Hot Chilli Peppers) i el desaparegut Taylor Hawkins (Foo Fighters). Uns bons companys per a arrodonir un disc on l' Iggy recupera la part salvatge alhora que despren la maduresa d' un tipus de 75 anys.

Cançons preferides: Frenzy, Strung Out Johnny, Comments.

JOHN CALE- Mercy:

Sembla mentida com amb 80 anys un artista pugui assolir tal nivell d' innovació i modernitat. I és que el galès sempre ha anat un pas endavant en el vanguardisme, ja des dels seus inicis amb la Velvet i sempre atent amb el que es coïa a Europa i a la seva New York adoptiva. Per a l' ocasió s' ha rodejat de bons músics de l' electrònica underground per publicar un disc que si bé ha tardat set anys des de la darrera entrega repassa temes tant actuals com l' auge de la dreta, el canvi climàtic o la pandèmia. 

Cançons preferides: Night Crawling, I Know You' re Happy, Out Your Window. 

VAN MORRISON- Moving On Skifle/Accentuate The Positive:

Un dels que costa seguir el ritme discogràfic és el Van The Man, amb una o dues novetats al mercat a l' any. Per aquest 2023 ha  fet doblet, primer  amb "Movin On Skifle" on ha volgut retre un homenatge a la música que el va marcar a la seva infància i a la de molts dels seus coetanis britànics a finals dels cinquanta: l' Skifle. I ho ha fet amb un treball doble on ha recuperat peces de l' època i de tradicionals del gènere que les toca amb el seu propi i inimitable segell i algunes de les quals canvia títol i lletres.

Amb "Accentuate The Positive" en canvi ha recuperat el rocknroll primari amb cançons de gent com els Everly Brothers, Little Richard, Chuck Berry o Bill Halley, que ha dut cap al seu terreny de joc musical. ¿Potser excessiu? ¿Innecessaris? Jo em quedo amb que ambdós treballs són força disfrutables. 

Cançons preferides: Careless Love, This Loving Light Of Mine, Worried Man Blues.

NEIL YOUNG- Before + After:

El disc número 45 de la discografia en solitari del canadenc va arribar a les acaballes de l' any i sent inèdit a Spitify (com tot el seu catàleg). L' àlbum és un recull d' algunes de les seves cançons interpretades en acústic. Entre elles trobem dues dels Buffalo Spingsfield i en solitari, algunes de conegudes com "Comes A Time" o "Mother Earth" junt amb d' altres menys conegudes. Un disc ideal pels fans més fidels del rocker, que per a l' ocasió ens mostra la seva cara més íntima.

Cançons preferides: Burned, Mother Earth, Comes A Time.

NILS LOFGREEN - Mountains:

Etern actor secundari sota l' estela del Neil Young i del Bruce Springsteen, aquest troç de guitarrista ha tret un enorme disc molt sentit on rep homenatge a Charlie Watts, critica l' assalt al Capitoli dels EEUU i canta a la seva esposa Amy. A més ho fa acompanyat del propi Neil, del Ringo Starr i del difunt David Crosby, per oferir un autèntic recital de pur rock americà. Formidable.

Cançons preferides: Won' t Cry No more, Nothings Easy, I Remember Her name.

MOLINA, TALBOT, LOFGREEN & YOUNG- All Roads Lead Home:

Els membres dels Crazy Horses han tret aquest disc on tos han tingut el mateix pes compositiu i interpretatiu. El resultat la unió de quatre talents en un disc fabulós de rock clàssic americà on el sentiment es desprèn en cada una de les notes i on la melancolia mana. L' enèssima reunió d' aquests vells rockers supervivents de mil i una batalles que enguany han volgut democratitzar i repartir la feina en aquest excels treball. 

Cançons preferides: Rain, Just For You, Song of the Seasons, You Will Never Know

YUSUF ISLAM - King Of Land:

Després de revisar el "Tea For The Tillerman2" (2020), composar bandes sonores i reeditar els seus treballs clàssics amb edicions Deluxe, el Yusuf torna amb material original amb un disc que va començar a idear-se l' any 2011 i que ha estat gravat a Berlin, França i Friar Park (casa de George Harrison). El disc de nou ens du el pop lluminós i la poesia del cantautor que sense perdre personalitat i coherència demostra estar en plena forma als seus 74 anys. 

 Cançons preferides: King Of Land, All Nights All Days, Take The World Apart.

PAUL SIMON- Seven Psalms:

Paul Simon és considerat per molts un dels grans compositors pop dels nostres temps. Amb discos formidables amb Simon & Garfunkel després s' ha forjat una lloable carrera en solitari on la inquietut per trobar noves sonoritats ha estat constant. Mostres recents són els experimentals "Stranger To Stranger" (2016) o "In The Blue Light" (2020), i ara amb aquest disc de set talls on el misticisme, la fragilitat i la instrumentació clàssica alhora que complexe es barregen entre  melodies etèries. S'  agraiex l' esforç en un tipus que es nega a viure de rendes.

 Cançons preferides:  The Lord,  Love Is Like A Braid.

GRAHAM NASH - Now:

En l' any on ens deixava el seu company d' aventures David Crosby, l' ex Hollies ha publicat aquest "Now" set anys després del notable "This Path Tonight". Amb el nou, el cantautor ens ofereix pop atemporal de dolçes melodies i lletres melancòliques amb una producció instrumental força pulida i on la veu del de Blackpool sona pulida i rejovenida. Un disc de poques pretencions però de molts quilats, ideal per degustar plàcidament tumbat i amb auriculars. 

 Cançons preferides: A Better Life, Stars & Stripes, Buddy' s Back.

PRETENDERS- Relentless:

La formació de Chrissie Hynde torna després de tres anys del seu anterior "Hate For Sale" on de nou opten per la varietat de sons i formes sempre sota la base del seu particular rock. Aixi ens trobem amb mig temps, balades, rock' n roll o mig-temps acústics. Un disc, de nou, força interessant que amplia la discografia d' aquesta formació tant encisadora.

Cançons preferides: Merry Widow, Let The Sun Come In, Just Let It Go.

MILLORS DISCOS DEL 2023 (I):

Bon any a tothom! De nou amb l' estrenat 2024 repassem els discos del darrer exercici que més ens han cridat l' atenció. Segurament n' hi ha molts més de bons que se' ns han passat, però aquí us deixem una proposta de treballs força interessants per gaudir. Salut i rock' n route!

WILCO - Cousin:

Amb el doble àlbum "Cruel Country" de l' any passat ja ens van encandilar, però amb aquest "Cousin" d' enguany han clavat un dels grans àlbums del 2023. Gravat alhora que el seu predecessor al Loft de Chicago abans de la pandèmia i acabat aquest mateix any, el disc ve carregat de producció, instrumentació i climes íntims, però sense perdre l estil habitual dels de Jeff Tweeddy amb aquella barreja perfecte entre el country-rock i l indie (que anomenem Alt-Country) en unes cançons precioses que van creixent exponencialment amb les escoltes. Titànics!

Cançons preferides: Levee, Soldier Child, Mean To Be...

THE LEMON TWIGS- Everything Harmony:

Després de dos àlbums formidables ("Go To The School" i "Songs For The General Public) els germans Brian i Michael D’Addario ens han regalat aquest sensacional treball on profunditzen encara més en els sons dels setanta. Per a l' ocasió el soft-rock i les balades de cantautors melòdics com l' Elton John, Alan Parsons, Al Stewart, etc. De nou demostren la seva capacitat per compondre, per arrenjar, per cantar en falset i per iluminar-nos a base de pop de quilats.

Cançons preferides: In My Head, Corner Of My Eye, Any Time Of Day...

JASON ISBELL & The 400 Unit - Whatervanes:

Acompanyat per la seva banda els 400 Unit, el Jason segueix creixent per situar-se a l' olimp de l' Americana. Allunyat dels seus problemes amb l' alcohol ( molt aconsellable el documental "Jason Isbell: Running With Our Eyes Closed") i gaudint de l' estabilitat familiar ha publicat aquestes 13 noves cançons on passa dels mig-temps country, a les balades sentides al rock de guitarres elèctriques alhora que reflexiona sobre problemes socials o els sentiments i les relacions humanes.

Cançons preferides: Strawberry Woman, Middle Of The Morning, If You Insist.

YO LA TENGO-This Stupid World:

Els de New York han tornat amb un disc on recuperen el millor dels seus inicis. Allunyats dels discos de sonoritats ambientals, recuperen les tormentes elèctriques, les textures rock embrutades, els clímax carregats d' adrenalina i la imaginació com a bandera. Un trio icònic de l' indie dels 90 que sempre ha estat allà i que torna amb molt a dir.

Cançons preferides: Sinatra Drives Breakdown, Aselestine, Apology Letter.

THE CLIENTELE- I Am Not There Anyway:

Aquests ja veterans del pop anglès han tret el que és sense dubte i fins a la data la seva millor obra. Un veritable tractat de pop barroc amb elements de música clàssica, distorsió, ritmes dub, fusió i psicodèlia i a on aconsegueixen que els pianos, violins i les veus sonin clàssics alhora que moderns. Pop vanguardista de càmera per a reivindicar aquests sensacional trio.

Cançons preferides: Lady Grey, Blue Over Blue, Clare' s Not Real. 

RON SEXSMITH- The Vivian Line:

Amb més de 30 anys de carrera a les seves esquenes, el canadenc va abandonar la gran ciutat Toronto per anar-se al camp i composar el seu àlbum número 17 format a base de  sensibilitat, boniques harmonies i unes lletres plenes de melangia. Pop de càmara, amb elements de bodevill, quan no barroquisme, senzilla instrumentació i una veu pletòrica i envolvent.

Cançons preferides:What I Had In My Mind, Outdated And Antiquated, Diamond Wave.

SHAME- Food For Warms:

Amb el seu tercer treball el quartet provinent de South London es consoliden com a una de les joves bandes de rock del moment a base d' un directe electrizant i d' un post punk ple de guitarrassos, energia però també sentiment i foscor. Enregistrat i compost sota la pressió de la discogràfica qui els va donar 15 dies de plaç, les lletres aprofundeixen en les seqüeles de la pandèmia. Rock britànic de darrere generació.  

Cançons preferides: Fingers Of Steel, The Fall Of Paul, All The People.

THE NUDE PARTY- Rides On:

Troç de disc s' han tret aquest sextet de North Carolina aquest any. Amb el que és el seu tercer llarga duració han mantingut la vista posada en el rock d' arrels i en especial cap els Rolling Stones, sense perdre l' esperit folk indie, el disc navega entre riffs, pianos, hammonds, xuleria vocal i ritmes frenètics garage. Dignes hereus de Jagger, Richards i companyia. 

Cançons preferides: Hard Times (All Around), Hey Monet, Ride On. 

JALEN NGONDA- Come Around And Love Me:

Poc més de mitja hora i una eternitat sonora en aquest disc de soul revival que és el debut d' aquest jove provinent de Washington i apadrinat pel grup d' acompanyament del Charles Bradley (The Extraordinaries) . Un treball que es veu clarament influenciat pel Marvin Gaye i també pels sons més romàntics de la Motown als setanta. Sense cap mena de dubte el disc soul de l' exercici.

Cançons preferides: Come Around And Love Me, If You Don' t Want My Love, Just Like You Used To.

JONATHAN WILSON - Eat The Warm:

Venia molt fort amb el seu darrer treball "Dixie Blur" (2020), però això no ha impedit que el cantant es relaxés i ha publicat un treball que si bé no és fàcil de digerir, ens ofereix capes i textures instrumentals i aquell territori de psicodelia on ell n' és especialista. Mestre no li ha faltat ja que els darrers anys ha alternat les gires amb el Roger Waters. Jonathan Wilson és un dels noms dels darrers anys que paga la pena seguir, doncs els seus treballs sempre duen coses molt interessants. 

Cançons preferides: The Village Is Dead, Charlie Parker, Hey Love.

BONNY DOON- Let There Be Music:

Quina meravella d' àlbum el tercer del trio de Detroit. Després de lluitar els seus membres amb enfermetats i la distància entre ells "Let There Be Music" neix cinc anys després de "Longwave" (2018). Una lliçó de pop lleuger d' arrels "americana" composat amb temps i entre dificultats però on l' optimisme és palès en unes melodies perfectament arrodonides.

Cançons preferides: San Francisco, Crooked Creek, Fine Afternoon.

QUEENS OF THE STONE AGE- In Times New Roman...:

El vuitè disc d' estudi dels de Joshua Homme confirma una formació que segueix sense canvis des del sensacional "Like Clockwork" (2013). El disc només inclou 10 peces però són de grans quilats. Fuetades de guitarra, ritmes impossibles i molt rock dur dels reis (o reines) de l' Stoner.  Hi torbem influències de David Bowie i Black Sabbath,  i similituts amb els Hives, Franz Ferdinand o Strokes. Un disc que sona als QOTSA de sempre però molt modernitzats i que t atrapa per la seva energia. Grans!

Cançons preferides: Paper Machete, Time & Place, Carnavoyeur.

BOYGENIUS- The Record:

El 2018 van publicar el seu homònim EP, al qual va seguir una gira. Han hagut de passar cinc anys i la publicació cadascuna d'un àlbum fenomenal amb la consolidació de les seves carreres, per veure com del projecte naixia l' esperat llarga durada. Són Julien Baker, Phoebe Bridges i Lucy Dacus, tres cantautores  de similar edat (27-28 anys), de boniques veus, guitarristes hàbils i afinitats musicals evidents que han publicat un disc on convergeixen els seus talents de forma espontània.

Cançons preferides: $ 20, Emily I' m Sorry, Not Strong Enought.

PJ HARVEY - I Inside The Old Year Dying:

Després de bombardejar-nos amb els discos de les Demos dels seus treballs, la Polly Jean ha tret un disc en el que opta per mostrar-nos la seva cara més intimista i crepuscular. Poètica i amb la veu afinada com mai, PJ canta a la seva infància i evoca al fantasma d' Elvis (reiteracions al "Love Me Tender" a les lletres). Un disc líric i personal que engrandeix el talent del que és sense cap mena de dubtes una de les grans rockeres dels nostres temps.

Cançons preferides: Lwonesome Tonight, I Inside The Old Year Dying, A Child Question August.

ROBERT FOSTER- The Candle & The Flame:

Compositor i veu als Go-Betweens (junt amb el desaparegut Grant McLennan) ja du temps regalant-nos bons discos pop en solitari (exel·lent "The Evangelist" de 2008), com aquesta "la vela i la flama" que enguany ens ha captivat, un disc  marcat pel càncer de la seva esposa i que està plagat de sentiment i sensiblitat pop. Amb preminència de les guitarres acústiques i els paratges serens, el disc ens atrapa des de la primera escolta d' aquesta llegenda del pop australià.

 Cançons preferides: She' s A Fighter, I Don' t Do Drugs I Do Time, There' s A Reason To Live.

RIDERS OF THE CANYON- Riders Of The Canyon:

La viguetana Joana Serrat ha format una superbanda al costat del cantautor nordirlandès Matthew McDaid, la veu profunda d' en Joan Usart i l' experimentat Victor Partido; per treure aquest senyor discàs d' Americana carregat de la millor instrumentació, veus i melodies. Un disc a reivindicar ja que se situa entre el millor del gènere a nivell internacional, el projecte del qual desitgem que tingui un llarg i pròsper recorregut. Perquè en ocasions no cal anar gaire lluny per trobar el millor.

Cançons preferides: Sunrising, Master Of My Lonely Time, Some Kinda Adiction.

THE CORAL - Sea Of Mirrors:

Dos anys després del conceptual "Coral Island" sembla que els de Liverpool mantenen el to amb el seu onzè llarga duració d' estudi on mantenen el seu pop d' arrels amb mirada cap el passat i on els ingredients psicodèlics, country-rock y blues se segueixen barrejant a la perfecció sobre unes bases melòdiques marca de la casa. Les veus i la instrtumentació barroca perfilen les 13 noves cançons d' aquesta formació  que malgrat el pas del temps i la llunyania amb el seu debut  i el hit "Dreaming Of You" no són en absolut uns "one-hit-wonder".

Cançons preferides: Wild Bird, That's Where She Belongs, Oceans Apart.

UNI BOYS- Buy This Now!:

Aquest quartet de Los Angeles sembla que han trobat la seva sonoritat amb el que fa ja el seu quart disc. Són en Reza Martin (guitarra i veu), Noah Nash (guitarra i veu), Michael Cipolletti (baix) i Arthur Fitch (bateria) i han publicat un enorme treball de power pop a l' alçada dels més grans del gènere. Peçes trepidants de menys de tres minuts, enèrgiques i de tornada contagiosa. Un disc simplement encantador.

Cançons preferides: Let' s Watch a Movie, Two Years, I Want It Two. 

BELLE AND SEBASTIAN- Late Developers:

La pandèmia va fer que els d' Struart Murdock es quedéssin a Escòcia i no anéssin a Los Angeles a gravar el seu nou treball. El confinament i les restriccions els van donar molt de temps per recuperar cançons, crear-ne de noves i pulir-les com mai per treure el 2022 el notable "A Bit Of Previous" i  en aquest any acabat aquest disc carregat de peces que miren cap al pop dels seus primers treballs ("Tigermilk", "The Boy With Arab Strap", "If You Feeling Sinister"). Cançons Naif, trompetes, acústiques, nostalgia, però també exercicis de pop electrònic més modern. De nou l' univers particular dels B&S, en la seva millor versió, sense repetir-se i atrapant-nos com sempre.

Cançons preferides: Will I Tell You A Secret, Give A Little Time, The Cynics Stare Back From The Wall.

ISRAEL NASH- Ozarker:

Dos anys després del formidable "Topaz", l' Israel torna a encisar-nos amb el seu pop-folk lluminós que per a la ocasió mira molt cap al rock americà de radiofórmula dels anys 80, recordant-nos al Boss, al Tom Petty o al Bob Seger. Ritmes, èpica, guitarres, producció i molta emoció, situant-lo a la lliga de Ryan Adams o del Jonathan Wilson. Sense cap mena de dubte el de Missouri es confirma com un dels nostres preferits.

Cançons preferides: Ozarker, Going Back, Firedance.

 

THE LONG RYDERS - September November:

Són llegendes dels vuitanta, doncs amb tres discos en aquella dècada van fundar "El Nou Rock Americà". Si bé no van tindre el reconeixament dels seus companys Lobos o REM, van ser una formació de primer nivell. Han passat els anys i han tornat a publicar àlbums com aquest "September November" amb el que demostren la seva facilitat per fer cançons, unes cançons que van defensar a l' octubre a Barcelona en el que ha estat un dels grans directes de l any a la ciutat. Llegendes.

Cançons preferides: September November Sometimes, Elmer Gantry Is Alive And Well, Tom Tom.

NICK WHATERHOUSE- The Fooler:

Meravellós disc a disc aquest cantautor de Los Angeles amb la seva proposta revival, on actualitza el millor del pop, del rythm' n blues y del rock primari en cançons que aconsegueixen sonar força actuals. Trompetes, cors, ritmes irresistible i tornades que no marxen del cap. Classicisme amb estil,  tan necessari en aquests temps de mediocritat artística i estètica.

Cançons preferides:  (No) Commitment, Play To Win, Late In The Garden.

COLORED LIGHTS- Colored Lights:

Sensacional primer treball el d' aquesta formació noruega que ha colaborat amb el Norman Blake dels Teenage Fanclub i amb el Peter Buck dels R.E.M. Amb menys de mitja hora són capaços d atrapar-nos amb un pop melòdic i cristalí que beu no només dels seus mentors si no del Dream Pop, del Sunshine Pop dels seixanta i de la part més delicada de l' indie americà dels noranta (Luna i Galaxie 500 podrien ser-ne exemple). Curiós que hagin passat certament desaparcebuts entre la premsa especialitzada i els fans d' aquest tipus de pop.

Cançons preferides: Primitive Move, I Used To Cook, Ashes.