MILLORS DISCOS DE 2023 (II) ESPECIAL VETERANS:

En un any on hem tingut nova cançó dels Beatles ("Now And Then") i seguint la tradició del blog no perdem la pista als seniors del rock, els quals cada cop són menys però segueixen treient música interessant, demostrant que venen d' èpoques irrepetibles pel rock i que encara tenen coses per ensenyar-nos. No us els perdeu! 

THE ROLLING STONES - Hackney Diamonds:

La novetat de veterans de 2023 que ha omplert premsa i red ha estat sense cap mena de dubte el retorn dels Rolling Stones que no publicaven material nou propi desde "Bigger Band" de 2005. I a dir veritat la cosa funciona bastant, al marge que venen acompanyats d' altres grans com Elton John, Stevie Wonder o Paul McCartney. Doncs  si bé les noves peçes no es mereixen el qualificatiu de diamants es deixen escoltar força, amb la fórmula habitual de rock guitarrer i una producció molt moderna. Sembla que siguin eterns i per ells l' edat no sigui cap escull.

Cançons favorites: Angry, Sweet Sounds Of Heaven,

ALICE COOPER- Road:

Gran retorn del veterà rocker després del notable "Detroit Stories" de fa dos anys. Per lo nou compta amb les meravelloses guitarres de Nita Strauss, Ryan Roxie i Tommy Henriksen però també amb les de Tom Morello. De nou, la producció de Bob Ezrin donant una sonoritat que recorda a la Alice Cooper Band dels anys setanta però alhora fresca. Hard rock clàssic però molt actual, energía a dojo i aquell magnetisme que només el Vincent Damon Furnier és capaç d' oferir.


Cançons preferides: I' m Alice, White Line Frankestein, Big Boots.

PETER GABRIEL- I/O:

21 anys feia que l' ex Genesis no publicava treball. Un disc doble que va començar a ser gestat l' any 95 i que ha estat madurat lentament per obtindre un resultat molt ben acollit per crítica i públic, doncs les noves cançons ens ofereixen el millor del músic amb espais pel AOR, pel progressiu, pel funk i pel pop més relaxat. Un disc molt "disfrutón" ideal pels nostàlgics del músic.

Cançons preferides: The Court, Live And Let Live, So Much,

IGGY POP - Every Looser:

Una de les llegendes més matineres en publicar àlbum en 2023 va ser el gran James Osterberg alies "la Iguana", doncs coincidint amb el dia de reis ens regalava aquest "Every Looser" on torna a la canya i es deixa acompanyar per grans del rock dur i punk com Duff McKagan (Guns' n Roses), Chad Smith (Red Hot Chilli Peppers) i el desaparegut Taylor Hawkins (Foo Fighters). Uns bons companys per a arrodonir un disc on l' Iggy recupera la part salvatge alhora que despren la maduresa d' un tipus de 75 anys.

Cançons preferides: Frenzy, Strung Out Johnny, Comments.

JOHN CALE- Mercy:

Sembla mentida com amb 80 anys un artista pugui assolir tal nivell d' innovació i modernitat. I és que el galès sempre ha anat un pas endavant en el vanguardisme, ja des dels seus inicis amb la Velvet i sempre atent amb el que es coïa a Europa i a la seva New York adoptiva. Per a l' ocasió s' ha rodejat de bons músics de l' electrònica underground per publicar un disc que si bé ha tardat set anys des de la darrera entrega repassa temes tant actuals com l' auge de la dreta, el canvi climàtic o la pandèmia. 

Cançons preferides: Night Crawling, I Know You' re Happy, Out Your Window. 

VAN MORRISON- Moving On Skifle/Accentuate The Positive:

Un dels que costa seguir el ritme discogràfic és el Van The Man, amb una o dues novetats al mercat a l' any. Per aquest 2023 ha  fet doblet, primer  amb "Movin On Skifle" on ha volgut retre un homenatge a la música que el va marcar a la seva infància i a la de molts dels seus coetanis britànics a finals dels cinquanta: l' Skifle. I ho ha fet amb un treball doble on ha recuperat peces de l' època i de tradicionals del gènere que les toca amb el seu propi i inimitable segell i algunes de les quals canvia títol i lletres.

Amb "Accentuate The Positive" en canvi ha recuperat el rocknroll primari amb cançons de gent com els Everly Brothers, Little Richard, Chuck Berry o Bill Halley, que ha dut cap al seu terreny de joc musical. ¿Potser excessiu? ¿Innecessaris? Jo em quedo amb que ambdós treballs són força disfrutables. 

Cançons preferides: Careless Love, This Loving Light Of Mine, Worried Man Blues.

NEIL YOUNG- Before + After:

El disc número 45 de la discografia en solitari del canadenc va arribar a les acaballes de l' any i sent inèdit a Spitify (com tot el seu catàleg). L' àlbum és un recull d' algunes de les seves cançons interpretades en acústic. Entre elles trobem dues dels Buffalo Spingsfield i en solitari, algunes de conegudes com "Comes A Time" o "Mother Earth" junt amb d' altres menys conegudes. Un disc ideal pels fans més fidels del rocker, que per a l' ocasió ens mostra la seva cara més íntima.

Cançons preferides: Burned, Mother Earth, Comes A Time.

NILS LOFGREEN - Mountains:

Etern actor secundari sota l' estela del Neil Young i del Bruce Springsteen, aquest troç de guitarrista ha tret un enorme disc molt sentit on rep homenatge a Charlie Watts, critica l' assalt al Capitoli dels EEUU i canta a la seva esposa Amy. A més ho fa acompanyat del propi Neil, del Ringo Starr i del difunt David Crosby, per oferir un autèntic recital de pur rock americà. Formidable.

Cançons preferides: Won' t Cry No more, Nothings Easy, I Remember Her name.

MOLINA, TALBOT, LOFGREEN & YOUNG- All Roads Lead Home:

Els membres dels Crazy Horses han tret aquest disc on tos han tingut el mateix pes compositiu i interpretatiu. El resultat la unió de quatre talents en un disc fabulós de rock clàssic americà on el sentiment es desprèn en cada una de les notes i on la melancolia mana. L' enèssima reunió d' aquests vells rockers supervivents de mil i una batalles que enguany han volgut democratitzar i repartir la feina en aquest excels treball. 

Cançons preferides: Rain, Just For You, Song of the Seasons, You Will Never Know

YUSUF ISLAM - King Of Land:

Després de revisar el "Tea For The Tillerman2" (2020), composar bandes sonores i reeditar els seus treballs clàssics amb edicions Deluxe, el Yusuf torna amb material original amb un disc que va començar a idear-se l' any 2011 i que ha estat gravat a Berlin, França i Friar Park (casa de George Harrison). El disc de nou ens du el pop lluminós i la poesia del cantautor que sense perdre personalitat i coherència demostra estar en plena forma als seus 74 anys. 

 Cançons preferides: King Of Land, All Nights All Days, Take The World Apart.

PAUL SIMON- Seven Psalms:

Paul Simon és considerat per molts un dels grans compositors pop dels nostres temps. Amb discos formidables amb Simon & Garfunkel després s' ha forjat una lloable carrera en solitari on la inquietut per trobar noves sonoritats ha estat constant. Mostres recents són els experimentals "Stranger To Stranger" (2016) o "In The Blue Light" (2020), i ara amb aquest disc de set talls on el misticisme, la fragilitat i la instrumentació clàssica alhora que complexe es barregen entre  melodies etèries. S'  agraiex l' esforç en un tipus que es nega a viure de rendes.

 Cançons preferides:  The Lord,  Love Is Like A Braid.

GRAHAM NASH - Now:

En l' any on ens deixava el seu company d' aventures David Crosby, l' ex Hollies ha publicat aquest "Now" set anys després del notable "This Path Tonight". Amb el nou, el cantautor ens ofereix pop atemporal de dolçes melodies i lletres melancòliques amb una producció instrumental força pulida i on la veu del de Blackpool sona pulida i rejovenida. Un disc de poques pretencions però de molts quilats, ideal per degustar plàcidament tumbat i amb auriculars. 

 Cançons preferides: A Better Life, Stars & Stripes, Buddy' s Back.

PRETENDERS- Relentless:

La formació de Chrissie Hynde torna després de tres anys del seu anterior "Hate For Sale" on de nou opten per la varietat de sons i formes sempre sota la base del seu particular rock. Aixi ens trobem amb mig temps, balades, rock' n roll o mig-temps acústics. Un disc, de nou, força interessant que amplia la discografia d' aquesta formació tant encisadora.

Cançons preferides: Merry Widow, Let The Sun Come In, Just Let It Go.