MILLORS DISCOS DEL 2023 (I):

Bon any a tothom! De nou amb l' estrenat 2024 repassem els discos del darrer exercici que més ens han cridat l' atenció. Segurament n' hi ha molts més de bons que se' ns han passat, però aquí us deixem una proposta de treballs força interessants per gaudir. Salut i rock' n route!

WILCO - Cousin:

Amb el doble àlbum "Cruel Country" de l' any passat ja ens van encandilar, però amb aquest "Cousin" d' enguany han clavat un dels grans àlbums del 2023. Gravat alhora que el seu predecessor al Loft de Chicago abans de la pandèmia i acabat aquest mateix any, el disc ve carregat de producció, instrumentació i climes íntims, però sense perdre l estil habitual dels de Jeff Tweeddy amb aquella barreja perfecte entre el country-rock i l indie (que anomenem Alt-Country) en unes cançons precioses que van creixent exponencialment amb les escoltes. Titànics!

Cançons preferides: Levee, Soldier Child, Mean To Be...

THE LEMON TWIGS- Everything Harmony:

Després de dos àlbums formidables ("Go To The School" i "Songs For The General Public) els germans Brian i Michael D’Addario ens han regalat aquest sensacional treball on profunditzen encara més en els sons dels setanta. Per a l' ocasió el soft-rock i les balades de cantautors melòdics com l' Elton John, Alan Parsons, Al Stewart, etc. De nou demostren la seva capacitat per compondre, per arrenjar, per cantar en falset i per iluminar-nos a base de pop de quilats.

Cançons preferides: In My Head, Corner Of My Eye, Any Time Of Day...

JASON ISBELL & The 400 Unit - Whatervanes:

Acompanyat per la seva banda els 400 Unit, el Jason segueix creixent per situar-se a l' olimp de l' Americana. Allunyat dels seus problemes amb l' alcohol ( molt aconsellable el documental "Jason Isbell: Running With Our Eyes Closed") i gaudint de l' estabilitat familiar ha publicat aquestes 13 noves cançons on passa dels mig-temps country, a les balades sentides al rock de guitarres elèctriques alhora que reflexiona sobre problemes socials o els sentiments i les relacions humanes.

Cançons preferides: Strawberry Woman, Middle Of The Morning, If You Insist.

YO LA TENGO-This Stupid World:

Els de New York han tornat amb un disc on recuperen el millor dels seus inicis. Allunyats dels discos de sonoritats ambientals, recuperen les tormentes elèctriques, les textures rock embrutades, els clímax carregats d' adrenalina i la imaginació com a bandera. Un trio icònic de l' indie dels 90 que sempre ha estat allà i que torna amb molt a dir.

Cançons preferides: Sinatra Drives Breakdown, Aselestine, Apology Letter.

THE CLIENTELE- I Am Not There Anyway:

Aquests ja veterans del pop anglès han tret el que és sense dubte i fins a la data la seva millor obra. Un veritable tractat de pop barroc amb elements de música clàssica, distorsió, ritmes dub, fusió i psicodèlia i a on aconsegueixen que els pianos, violins i les veus sonin clàssics alhora que moderns. Pop vanguardista de càmera per a reivindicar aquests sensacional trio.

Cançons preferides: Lady Grey, Blue Over Blue, Clare' s Not Real. 

RON SEXSMITH- The Vivian Line:

Amb més de 30 anys de carrera a les seves esquenes, el canadenc va abandonar la gran ciutat Toronto per anar-se al camp i composar el seu àlbum número 17 format a base de  sensibilitat, boniques harmonies i unes lletres plenes de melangia. Pop de càmara, amb elements de bodevill, quan no barroquisme, senzilla instrumentació i una veu pletòrica i envolvent.

Cançons preferides:What I Had In My Mind, Outdated And Antiquated, Diamond Wave.

SHAME- Food For Warms:

Amb el seu tercer treball el quartet provinent de South London es consoliden com a una de les joves bandes de rock del moment a base d' un directe electrizant i d' un post punk ple de guitarrassos, energia però també sentiment i foscor. Enregistrat i compost sota la pressió de la discogràfica qui els va donar 15 dies de plaç, les lletres aprofundeixen en les seqüeles de la pandèmia. Rock britànic de darrere generació.  

Cançons preferides: Fingers Of Steel, The Fall Of Paul, All The People.

THE NUDE PARTY- Rides On:

Troç de disc s' han tret aquest sextet de North Carolina aquest any. Amb el que és el seu tercer llarga duració han mantingut la vista posada en el rock d' arrels i en especial cap els Rolling Stones, sense perdre l' esperit folk indie, el disc navega entre riffs, pianos, hammonds, xuleria vocal i ritmes frenètics garage. Dignes hereus de Jagger, Richards i companyia. 

Cançons preferides: Hard Times (All Around), Hey Monet, Ride On. 

JALEN NGONDA- Come Around And Love Me:

Poc més de mitja hora i una eternitat sonora en aquest disc de soul revival que és el debut d' aquest jove provinent de Washington i apadrinat pel grup d' acompanyament del Charles Bradley (The Extraordinaries) . Un treball que es veu clarament influenciat pel Marvin Gaye i també pels sons més romàntics de la Motown als setanta. Sense cap mena de dubte el disc soul de l' exercici.

Cançons preferides: Come Around And Love Me, If You Don' t Want My Love, Just Like You Used To.

JONATHAN WILSON - Eat The Warm:

Venia molt fort amb el seu darrer treball "Dixie Blur" (2020), però això no ha impedit que el cantant es relaxés i ha publicat un treball que si bé no és fàcil de digerir, ens ofereix capes i textures instrumentals i aquell territori de psicodelia on ell n' és especialista. Mestre no li ha faltat ja que els darrers anys ha alternat les gires amb el Roger Waters. Jonathan Wilson és un dels noms dels darrers anys que paga la pena seguir, doncs els seus treballs sempre duen coses molt interessants. 

Cançons preferides: The Village Is Dead, Charlie Parker, Hey Love.

BONNY DOON- Let There Be Music:

Quina meravella d' àlbum el tercer del trio de Detroit. Després de lluitar els seus membres amb enfermetats i la distància entre ells "Let There Be Music" neix cinc anys després de "Longwave" (2018). Una lliçó de pop lleuger d' arrels "americana" composat amb temps i entre dificultats però on l' optimisme és palès en unes melodies perfectament arrodonides.

Cançons preferides: San Francisco, Crooked Creek, Fine Afternoon.

QUEENS OF THE STONE AGE- In Times New Roman...:

El vuitè disc d' estudi dels de Joshua Homme confirma una formació que segueix sense canvis des del sensacional "Like Clockwork" (2013). El disc només inclou 10 peces però són de grans quilats. Fuetades de guitarra, ritmes impossibles i molt rock dur dels reis (o reines) de l' Stoner.  Hi torbem influències de David Bowie i Black Sabbath,  i similituts amb els Hives, Franz Ferdinand o Strokes. Un disc que sona als QOTSA de sempre però molt modernitzats i que t atrapa per la seva energia. Grans!

Cançons preferides: Paper Machete, Time & Place, Carnavoyeur.

BOYGENIUS- The Record:

El 2018 van publicar el seu homònim EP, al qual va seguir una gira. Han hagut de passar cinc anys i la publicació cadascuna d'un àlbum fenomenal amb la consolidació de les seves carreres, per veure com del projecte naixia l' esperat llarga durada. Són Julien Baker, Phoebe Bridges i Lucy Dacus, tres cantautores  de similar edat (27-28 anys), de boniques veus, guitarristes hàbils i afinitats musicals evidents que han publicat un disc on convergeixen els seus talents de forma espontània.

Cançons preferides: $ 20, Emily I' m Sorry, Not Strong Enought.

PJ HARVEY - I Inside The Old Year Dying:

Després de bombardejar-nos amb els discos de les Demos dels seus treballs, la Polly Jean ha tret un disc en el que opta per mostrar-nos la seva cara més intimista i crepuscular. Poètica i amb la veu afinada com mai, PJ canta a la seva infància i evoca al fantasma d' Elvis (reiteracions al "Love Me Tender" a les lletres). Un disc líric i personal que engrandeix el talent del que és sense cap mena de dubtes una de les grans rockeres dels nostres temps.

Cançons preferides: Lwonesome Tonight, I Inside The Old Year Dying, A Child Question August.

ROBERT FOSTER- The Candle & The Flame:

Compositor i veu als Go-Betweens (junt amb el desaparegut Grant McLennan) ja du temps regalant-nos bons discos pop en solitari (exel·lent "The Evangelist" de 2008), com aquesta "la vela i la flama" que enguany ens ha captivat, un disc  marcat pel càncer de la seva esposa i que està plagat de sentiment i sensiblitat pop. Amb preminència de les guitarres acústiques i els paratges serens, el disc ens atrapa des de la primera escolta d' aquesta llegenda del pop australià.

 Cançons preferides: She' s A Fighter, I Don' t Do Drugs I Do Time, There' s A Reason To Live.

RIDERS OF THE CANYON- Riders Of The Canyon:

La viguetana Joana Serrat ha format una superbanda al costat del cantautor nordirlandès Matthew McDaid, la veu profunda d' en Joan Usart i l' experimentat Victor Partido; per treure aquest senyor discàs d' Americana carregat de la millor instrumentació, veus i melodies. Un disc a reivindicar ja que se situa entre el millor del gènere a nivell internacional, el projecte del qual desitgem que tingui un llarg i pròsper recorregut. Perquè en ocasions no cal anar gaire lluny per trobar el millor.

Cançons preferides: Sunrising, Master Of My Lonely Time, Some Kinda Adiction.

THE CORAL - Sea Of Mirrors:

Dos anys després del conceptual "Coral Island" sembla que els de Liverpool mantenen el to amb el seu onzè llarga duració d' estudi on mantenen el seu pop d' arrels amb mirada cap el passat i on els ingredients psicodèlics, country-rock y blues se segueixen barrejant a la perfecció sobre unes bases melòdiques marca de la casa. Les veus i la instrtumentació barroca perfilen les 13 noves cançons d' aquesta formació  que malgrat el pas del temps i la llunyania amb el seu debut  i el hit "Dreaming Of You" no són en absolut uns "one-hit-wonder".

Cançons preferides: Wild Bird, That's Where She Belongs, Oceans Apart.

UNI BOYS- Buy This Now!:

Aquest quartet de Los Angeles sembla que han trobat la seva sonoritat amb el que fa ja el seu quart disc. Són en Reza Martin (guitarra i veu), Noah Nash (guitarra i veu), Michael Cipolletti (baix) i Arthur Fitch (bateria) i han publicat un enorme treball de power pop a l' alçada dels més grans del gènere. Peçes trepidants de menys de tres minuts, enèrgiques i de tornada contagiosa. Un disc simplement encantador.

Cançons preferides: Let' s Watch a Movie, Two Years, I Want It Two. 

BELLE AND SEBASTIAN- Late Developers:

La pandèmia va fer que els d' Struart Murdock es quedéssin a Escòcia i no anéssin a Los Angeles a gravar el seu nou treball. El confinament i les restriccions els van donar molt de temps per recuperar cançons, crear-ne de noves i pulir-les com mai per treure el 2022 el notable "A Bit Of Previous" i  en aquest any acabat aquest disc carregat de peces que miren cap al pop dels seus primers treballs ("Tigermilk", "The Boy With Arab Strap", "If You Feeling Sinister"). Cançons Naif, trompetes, acústiques, nostalgia, però també exercicis de pop electrònic més modern. De nou l' univers particular dels B&S, en la seva millor versió, sense repetir-se i atrapant-nos com sempre.

Cançons preferides: Will I Tell You A Secret, Give A Little Time, The Cynics Stare Back From The Wall.

ISRAEL NASH- Ozarker:

Dos anys després del formidable "Topaz", l' Israel torna a encisar-nos amb el seu pop-folk lluminós que per a la ocasió mira molt cap al rock americà de radiofórmula dels anys 80, recordant-nos al Boss, al Tom Petty o al Bob Seger. Ritmes, èpica, guitarres, producció i molta emoció, situant-lo a la lliga de Ryan Adams o del Jonathan Wilson. Sense cap mena de dubte el de Missouri es confirma com un dels nostres preferits.

Cançons preferides: Ozarker, Going Back, Firedance.

 

THE LONG RYDERS - September November:

Són llegendes dels vuitanta, doncs amb tres discos en aquella dècada van fundar "El Nou Rock Americà". Si bé no van tindre el reconeixament dels seus companys Lobos o REM, van ser una formació de primer nivell. Han passat els anys i han tornat a publicar àlbums com aquest "September November" amb el que demostren la seva facilitat per fer cançons, unes cançons que van defensar a l' octubre a Barcelona en el que ha estat un dels grans directes de l any a la ciutat. Llegendes.

Cançons preferides: September November Sometimes, Elmer Gantry Is Alive And Well, Tom Tom.

NICK WHATERHOUSE- The Fooler:

Meravellós disc a disc aquest cantautor de Los Angeles amb la seva proposta revival, on actualitza el millor del pop, del rythm' n blues y del rock primari en cançons que aconsegueixen sonar força actuals. Trompetes, cors, ritmes irresistible i tornades que no marxen del cap. Classicisme amb estil,  tan necessari en aquests temps de mediocritat artística i estètica.

Cançons preferides:  (No) Commitment, Play To Win, Late In The Garden.

COLORED LIGHTS- Colored Lights:

Sensacional primer treball el d' aquesta formació noruega que ha colaborat amb el Norman Blake dels Teenage Fanclub i amb el Peter Buck dels R.E.M. Amb menys de mitja hora són capaços d atrapar-nos amb un pop melòdic i cristalí que beu no només dels seus mentors si no del Dream Pop, del Sunshine Pop dels seixanta i de la part més delicada de l' indie americà dels noranta (Luna i Galaxie 500 podrien ser-ne exemple). Curiós que hagin passat certament desaparcebuts entre la premsa especialitzada i els fans d' aquest tipus de pop.

Cançons preferides: Primitive Move, I Used To Cook, Ashes.