LUCINDA WILLIAMS : Lus Jukebox Vol. 6: You Are Cordially Invited? A Tribute To The Rolling Stones (2022):

                    

Una de las pocas buenas noticias que trajo la pandemia el año pasado fue la serie "LU's Jukebox, con la que nuestra favoritísima Lucinda Williams nos fue alegrando el tramo final del año. Y es que la de Louisiana tras cancelar su gira por culpa de la crisis sanitaria se dedicó a grabar y colgar una serie de conciertos temáticos virtuales junto a su banda -Stuart Mathis (guitarra), Stephen Mackey (bajo) y Fred Eltringham (batería)- de los que ha publicado hasta la fecha seis álbumes. Con un primero dedicado a la obra y memoria de nuestro tótem Tom Petty "(Runnin’ Down A Dream: A Tribute To Tom Petty. Vol.1"), también se atrevió con el inalcanzable legado "dylaniano" ("Bob’s Back Pages: A Night Of Bob Dylan’s Songs. Vol. 3"); siguiendo con canciones memorables del Nothern Soul ("Northern Souls: From Memphis To Muscle Shoals & More. Vol. 2") y con clásicos del country de los años sesenta ("Funny How Time Slips Away: A Night of 60’s Country Classics. Vol. 4"). Una delicia de compilados en los que la banda lo borda para hacer suyos unos repertorios sublimes que nos confirman muchas de las influencias de esta maravillosa dama del rock.

                            

Por si fuera poco, a puertas de las fiestas navideñas nos adornó los oídos con algo tan en desuso en nuestros tiempos como son los discos navideños. Con ello nos alejaba de los Wham o Mariah Carey de turno para ponernos banda sonora a las fiestas al son del rock de raíces. Y para rematar la faena, para el nuevo año nos tenía reservada otra alegría con la entrega de un sexto volumen a marcha del rock de los Rolling Stones. Como el resto de los discos de la serie, el nuevo volumen fue grabado en Nashville en los estudios Room & Board bajo la batuta del productor Ray Kennedy y reúnen dieciséis piezas clásicas de la banda de Mick Jaggers y Keith Richards del periodo que va de 1965 hasta 1974, con especial atención a los discos "Beggars Banquet" (1969), "Sticky Fingers" (1971) -el compilado incluye hasta cuatro temas para cada uno- y "Out of Our Heads" (1965) -con tres-.

 
                              

Con una portada que emula la blanca (no censurada) del "Beggars Banquet" y un título, "It's Only Rock and Roll", que no aparece en forma de canción, el álbum tira sobre todo de piezas previsibles del legado stoniano, como pueden ser "(I Can't Get No) Satisfaction", "Paint It Black" o "Sympathy For The Devil", pero también deja espacio a la sorpresa con otras menos evidentes como "Moonlight Mile" o "Sway" (ambas del "Sticky Fingers"), "Time Waits For No One" (del "It' s Only Rock' n Roll" de 1974) o "Doo Doo Doo Doo Doo (Heartbreaker)", del "Goats Head Soap" de 1973.


Las grabaciones se presentan robustas con el arsenal eléctrico de los solventes guitarristas a pleno rendimiento, emulando los riffs y la contundencia rockanrollera, toda vez que se desprende la pasión de la buena de Lu por la música de los británicos, aunque a decir verdad la dicción y la actitud cantando de Mick Jagger son grandes culpables del atractivo de un repertorio original que en este aspecto parece desvanecerse un poco. Parecido a lo que sucedía con las versiones de Dylan y Petty, ya que al ser voces y personalidades demasiado arraigadas a nuestros oídos, difícilmente pueden ser revisadas tan a fondo por otros artistas. Pero si alguien merece y dignifica estas revisiones es la gran dama del country-rock cuya sensibilidad musical e influencias ha decidido regalarnos en estas maravillosas entregas, rubricadas en este " It's Only Rock and Roll: A Tribute to the Rolling Stones" que se incardinan a las mil maravillas entre su excelente discografía personal. ¡Rock' n roll en vena!

Por Àlex Guimerà

Publicado en http://www.elgiradiscos.com/2022/01/lucinda-williams-lus-jukebox-vol-6-its.html

Muere Meat Loaf a causa del Covid:

                                    

MEAT LOAF (Michael Lee Aday) Dallas, Texas, 27 de setembre de 1947 - Nashville, Tennessee, 20 de gener de 2022.

                         

Su primer disco publicado es de 1971 en su colaboración con Stoney (Shawn Murphy), un álbum de tono musical que ambos concibieron al compartir reparto en el musical "Hair".

Su salto a la fama fue con su papel de Eddy en la película musical "The Rocky Horror Picture Show" (1975).

Antes había participado con dos personajes en la edición teatral del musical, demostrando sus dotes musicales e interpretativas.

En 1976 participa en el disco "Free-For All" de Tedd Nugent.

Su mejor disco "Bat Out Of Hell" es una formidable ópera rock cuyas canciones fueron compuestas por Jim Steinman quien comenzó la grabación junto a Meat Loaf en 1972 pero que no culminó hasta que en 1977 se editó.

A pesar de llevar el disco de gira y de la gran presencia escénica del cantante, "Bat Out Of Hell" no fue un éxito inmediato y el tiempo le fue dando un merecido reconocimiento hasta vender más de 40 millones de copias en todo el mundo.

                                       

Un éxito que hizo que en 1993 publicara la secuela "Bat Out of Hell II: Back into Hell" y en 2006  la tercera parte "Bat Out of Hell III: The Monster Is Loose", fantásticamente acogidos por crítica y fans.

En los años ochenta y noventa, su presencia en numerosas películas, la mayoría de serie B aunque también en otras más famosas  como  "Wayne' s World" o "El Club de la Lucha" le hicieron ganar popularidad. Famosos de esa época también son sus histriónicos videoclips. 

                         

Nos deja una gran voz y un gran artista de escena. Hasta siempre "Cacho de carne".

                           

R.I.P.

Mor Ronnie Spector als 78 anys:

Veronica Yvette Bennett; 10 d'agost de 1943 - 12 de gener de 2022

The night we met I knew I needed you so
And if I had the chance I'd never let you go
So won't you say you love me
I'll make you so proud of me
We'll make 'em turn their heads every place we go
So won't you, please, be my, be my baby
Be my little baby, my one and only baby
Say you'll be my darlin', be my, be my baby
Be my baby now, my one and only baby
Wha oh oh oh
I'll make you happy, baby, just wait and see
For every kiss you give me I'll give you three
Oh, since the day I saw you
I have been waiting for you
You know I will adore you 'til eternity
So won't you, please, be my, be my baby
Be my little baby, my one and only baby
Say you'll be my darlin', be my, be my baby
Be my baby now, my one and only baby
Wha oh oh oh oh
So come on and, please, be my, be my baby
Be my little baby, my one and only baby
Say you'll be my darlin', be my, be my baby
Be my baby now, my one and only baby
Wha oh oh oh
Be my, be my baby, be my little baby
My one and only baby, oh oh
Be my, be my baby, oh
My one and only baby, wha oh oh oh oh
Be my, be my baby, oh
My one and only baby, oh
Be my, be my baby, oh
Be my baby now

DISCOS DE 2022: DAVID BOWIE- Toy:

 

Una de las primeras sorpresas musicales de este recién estrenado 2022 es este álbum póstumo y oculto del malogrado David Bowie. De hecho, los temas de "Toy" ya se encuentran en el mercado y en las plataformas desde el pasado día 26 de noviembre pasado con la publicación de la caja "Brilliant Adventure (1992-2001)", una compilación que abarca los trabajos de la época del Duque Blanco comprendida entre los años 1992 hasta 2001 junto con rarezas, Caras B y el directo “BBC RADIO THEATER, LONDRES”. Accesible solo para los más pudientes – pues la caja va de los 110 euros en su edición en CD a más de 400 euros en su edición vinílica - , la colección continúa con las ediciones de cajas que reúnen el legado de Bowie por etapas.

Sea como sea, tenemos a nuestro alcance el disco perdido que nunca se publicó y que anticipaba la penúltima época dorada del londinense, hablamos del periodo en el que publicó los excelentes "Heathen" (2002), "Reality" (2003) y el directo "Reality Tour" (2004) que plasmó la memorable gira antes de que aparecieran sus problemas de salud y se retirara de la vida pública en 2006.

                                  

Filtrado en 2011 en mala calidad y con un tracklist distinto al actual, para la grabación de "Toy" participaron Earl Slick (guitarra), Gerry Leonard (guitarra), Gail Ann Dorsey (bajo), Mark Plati (guitarra), Sterling Campbell (batería), Lisa Germano (violín), Holly Palmer y Emm Gryner (coros), Mike Garson (piano), y Tony Visconti a la producción que regresaba a Bowie tras más de diez años . Grabado en los estudios Sear Sound (New York) durante los años 2000 y 2001, con un repertorio que reunía versiones de sus primeros temas de su época londinense (algunos firmados como Davie Jones) pre 1971 junto con caras B y piezas que acabaron metidas en el exitoso "Heathen".

Desafortunadamente el álbum no vio luz en su día por divergencias entre el genio de los ojos bicolor y la discográfica EMI, aunque ahora, veinte años más tarde y seis después de su ida nos lo devuelve la actual dueña de los masters del músico Warner, que empaqueta unos temas que han sido publicados en compilados ("Nothing Has Changed"), singles y ediciones especiales.

Y el resultado es una auténtica joya con piezas pop neoclásicas que equiparan a "Toy" a los discos que le hubieran sucedido. Composiciones perfectas, instrumentación poderosa y bien engrasada y la nitidez de sonido de Visconti - que no incluye elementos experimentales- , el disco fluye deliciosamente sin que sobre un instante.

El "lost album" arranca con una "I Dig Everything" que fue escrita en 1966 y que llega moderna rockera y robusta. Lo mismo que "The London Boys", que para la ocasión se viste de melancolía y sosiego, o "Karma Man" con su mellotron y formidables coros. Antes, pero, habíamos escuchado los "Uhh-ahh-Uhh" de "You' ve Got a Habit Of Leaving" y su ritmo y piano letales bajo una guitarra enmarañada. Los violines aparecen deliciosos en "Conversation Piece", las baterías dobladas en "Hole In The Ground", mientras que el dramatismo lo ponen "Shadow Man" - recordándonos de dónde vienen los Suede - y " Silly Boy Blue" de cuerdas y flautas delicadas antesala de un crescendo inolvidable.

"Let Me Sleep Beside You" y "Baby Loves That Way" son pegadizos mediotiempos de nuevo milenio aunque en realidad se trate de nuevos rescates sesenteros, mientras que la final "Toy (Your Turn To Drive)" es puro pop de madurez.

Una auténtica alegría de disco que nos cae como un regalo, aunque anticipado, para el nuevo año para que podamos seguir conmemorando la vida de uno de los mayores genios que el arte de nuestros tiempos ha dado.

Por Àlex Guimerà

MILLORS DISCOS DEL 2021 II (especial veterans):

Com cada any aquest 2021 hem tingut pèrdues de grans músics però també discos sorprenents dels supervivents del rock amb més kilòmetres a les seves esquenes. Així doncs, anem a repassar una mica 10 discos de la categoria Senior del rock curs 2021 que ens han cridat l' atenció.

ALICE COOPER- Detroit Stories:

Els vells rockers mai moren, així ho demostra el gran Vincent Damon Furnier alies Alice Cooper (o és el nom de la banda?) amb aquest disc on ret homenatge a la ciutat que el va fer saltar a la fama i a la seva música. Com si fos un Batman de Detroit, Alice Cooper publica un extens disc de 15 peces on  combina versions amb temes propis i on el rock' n roll de guitarres, actitut salvatge i enorme producció, emergeixen amb l' ajuda d' alguns dels seus vells companys de formació, però també de convidats com Wayne Kramer dels seus conciutadans MC5. Rock clàssic dels setanta, blues, funky o el hard-rock 80's. Amb 73 anys i en plena forma!

Cançons preferides: Rock' n roll, Go Man Go, Sister Anne.

NEIL YOUNG & CRAZY HORSES- Barn:

Seguir la carrera del canadenc no és gens fàcil, doncs segueix publicant dos o tres discos cada any entre àlbums d' estudi i concerts o rescats. Són els casos dels recents "Colorado" (2019) o "Homeground" (2020), notables treballs "marca de la casa". I per enguany ens ha tret aquest crepuscular "Barn" que sona al Neil i als "Cavalls Bojos" més clàssics, en la seva versió més calmada (menys electrificada). Cançons de cabana plenes d' autenticitat, d' acústiques, acordió i harmòniques . Pur rock d' arrels. 

Cançons preferides: Song Of The Season, Tumblin' Thru The Years, Wellcome Back. 

JACKSON BROWNE- Downhill From Everywhere:

Un dels grans supervivents del so "Laurel Canyon" - i mig afincat a la ciutat de Barcelona-  ha publicat aquest any el que és el seu 15è treball d' estudi. I el resultat no decep, doncs acompanyat per una formidable banda va grabar les noves 10 cançons d' aquest "Downhill From Everywhere" a Santa Monica per després produir-les ell mateix. Un grapat de bones cançons pop atemporals on la vitalitat, el sentiment i la melancolia hi són omnipresents. Què més podem demanar?

Cançons preferides: Still Looking For Something, A Human Touch, A litle Soon To Say.

ROBERT PLANT with Alison Krauss- Raise The Roof:

El qui fora vocalista dels Led Zeppelin ha fugit de convertir-se en l' eterna jukebox de la famosa formació de hard rock per anar explorant sonoritats del rock i la música ètnica adaptant-se a la seva pèrdua de dots vocals. Per aquest any ha publicat un àlbum on novament col·labora amb la cantant Country Alison Krauss (després de "Raising Sand" de 2007) per oferir-nos balades campestres a dues veus que li escauen com el millor vestit i on col·laboren clàssics del gènere com el guitarrista Marc Ribot (Tom Waits o Elvis Costello) o el multinstrumentista David Hidalgo (Los Lobos). 

Cançons preferides: Go Your Way, Can' t Let Go, Somebody Was Watching Over Me.

LINDSEY BUCKINGHAM- Lindsey Buckingham:

El veritable líder de la segona encarnació dels Fleetwood Mac ha publicat aquest àlbum homònim on es reivindica com a artista individual, un cop els seus companys l' hagin acomiadat de la formació que el va fer famós. Allunyat de tota mena de col·laboració amb Christine McVie (ull amb el disc amb ella de 2017) i companyia ens ofereix un disc de pop atemporal on no es nota que s' hagi operat les cordes vocals ja que la seva veu llueix com sempre, junt amb una instrumentació que va a càrrec de cracks com Neil Finn dels Crowderd House i Mike Campbell dels Heartbreakers de Tom Petty. Molt recomanable.

Cançons preferides: I Don' t Mind, On The Wrong Side, Blind Love.

ABBA- Voyage:

Després de plegar el 1981 i de deixar una llegenda i un llegat únic, els suecs han tret aquest "Voyage" que ha estat un autèntic fenòmen mediàtic i una mena de ressurrecció d' aquesta banda que en els darrers anys havia recuperat molta popularitat (¿gràcies als musicals "Mamma Mia"?). I fora del controvertit fet que hagin anunciat una gira virtual, l' existència de males o nul·les relacions entre els seus membres i atres xafardieries, el disc es deixa escoltar força bé amb bones composicions, les veus fresques de sempre i la instrumentació marca de la casa. Benvinguts de nou, no us havíem oblidat.

Cançons preferides: When You Dance With Me, Don' t Shut Me Down, No Doubt About It.

VAN MORRISON- Latest Record Project Volume I:

Un habitual d' aquesta secció és "Van The Man", doncs als seus 76 anys segueix publicant nous treballs amb més o menys encert però on dona mostra que la seva portentosa veu encara rutlla a les mil meravelles i on el blues, el seu particular soul i el jazz es passejen al llarg de les 28 peces que conformen aquest doble (i potser quelcom excessiu) disc que preveu que tingui una segona part. Sempre amb projectes de discos entre les mans, el Lleó de Belfast.

Cançons preferides:  Latest Record Project, Only A Song, Why Are You On Facebook?

IRON MAIDEN- Senjutsu:

A aquestes alçades no demanarem als de Bruce Dickienson que es reinventin. Més quan han deixat passar 6 anys de l' anterior "The Book Of Souls" (2015) i dur 45 anys funcionant al màxim. I malgrat l' edat i la pandèmia ells seguiran de gira presentant els seus èxits de sempre a les que s' afegiran les 10 noves cançons d' aquest "Senjutsu" que sonen enèrgiques (i llargues doncs algunes superen els 10 minuts per un total de 80 minuts) i plenes de solos de guitarra infinits i ritmes tant trepidants com sorollosos. Llegendes del metal.

Cançons preferides: Stratego, The Writting On The Wall, Days Of Future Past.

PHIL MANZANERA/TIM FINN- Caught By The Heart:

El qui fora guitarra dels Roxy Music i productor dels Héroes del Silencio ha tret aquest disc a mitges amb Tim Finn (dels Crowded House) ideat i gravat en ple confinament del 2020 pel covid. En ell revisen de manera desendreçada i aleatòria diferents estils que van desde els ritmes llatins de la que obra el disc "Mambo!Salsa..." al synth pop, a la música electrònica a l' estil de l' ex company del primer Brian Eno. Pur divertimento.

 Cançons preferides: Mambo!Salsa..., Caught By The Heart.

DONOVAN- Lunarian:

Cantautor de folk-rock amb influències psicodèliques als 60 i autor de grans himnes generacionals com "Colours" o "Universal Soldier", en Donovan Leich va tornar el passat 2021 amb un disc nascut del confinament on s' acompanya pel gran guitarrista Nils Lofgren de la E-Street Band. Les 10 cançons taciturnes desprenen molta melangia i sensibilitat i milloren força amb les escoltes.

Cançons preferides: Mistaken Eternity, To Love You, Listen.

MILLORS DISCOS DEL 2021:

Abans de tot, feliç 2022 a tothom! Esperem que el nou any ens dugui discos que ens calin ben fons i que siguin capaços d' emocionar-nos com mai. Però abans de descobrir què ens depara el futur, millor repassem aquest 2021 finalitzat per endinsar-nos en quins han estat els discos que més ens han cridat la nostra atenció. Esperem que vagin de gust!

THE CORAL- Coral Island:

Amb el seu desè disc "Coral Island", els de Liverpool despleguen les seves millors armes musicals per abordar de ple el so de la seva ciutat. Doncs en les 24 pistes d' aquest àlbum doble es respira pur pop-rock britànic d' arrels americanes sonant rítmics i harmoniosos com mai. A més es tracta d' un disc conceptual per no aburrir a ningú. Enderrera queden els temps del "Dreaming Of You" i a base de bons treballs com aquest seria injust titllar-los de one-hit wonders.  Seguint el llegat dels Beatles i dels La' s.

Cançons preferides: Change Your Mind, Vacancy, LoverUndiscovered,...

PARQUET COURTS- Sympathy For Life:

Després del sensacional "Wide Awake!" (2018) arriba aquest "Simpatia per la vida" sorgit a partir de sessions d' improvització de la banda i on la inspiració de l' Screamdelica de Primal Scream i dels sons de pista de ball semblen força evidents. De nou ritmes frenètics, melodies electrizants, guitarres formoses i molt rock' n roll  barrejat amb formes de la música de ball rescatades de l' escena  novaiorquesa d' aquesta formació que segueix creativa i inspirada.

Cançons preferides: Walking At A Down Pace, Homo Sapien, Aplication/Aparatus.

CLAP YOUR HANDS SAY YEAH- New Fragility:

Veterans sorgits els primers anys del mil·leni amb la fornada dels Arcade Fire o dels New Pornographers, els CYHSY van debutar amb un impactant disc on els van arribar a comparar inclús amb els Talking Heads. Al llarg dels següents anys s' han posicionat còmodament en la segona divisió de l' indie editant discos amb bones cançons però sense acabar de despegar. Fins el darrer any on any tret aquest torrent musical al que han anomenat "New Fragility" i a on totes les peces encaixen amb un indie pop madur de tall atemporal on els sentiments es desprenen des del minut u. Un disc que ens fa rememorar els millors anys del pop alternatiu.

Cançons preferides: Thousand Oaks, New Fragility, Went Looking For Trouble,...

THE FELICE BROTHERS- From Dreams To Dust:

El darrer disc dels germans Felice Ian i James va gravar-se dins d' una esglesia del segle XIX del seu poble natal Harlemville on van demostrar de nou que són uns mestres de l' Alt Country i de perdurar el llegat de The Band. Per a l' ocasió lletres enginyoses i reflexions de vida, balades profundes i tornades memorables damunt d' acordeons preciosos, pianos i slide guitarres que s' amaguen davant d' una bonica portada digne d' una de les bandes d' americana a reivindicar. 

Cançons preferides: Jazz On The Autobahn, Valium, Celibrity X.

KIWI JR. - Cooler Returns:

Un dels discos més matiners (publicat al gener) és el d' aquesta formació canadenca que l' any passat va debutar amb l' interessant "Football Money" i que ha tornat amb aquest discarral de textures atemporals carregat de melodies pop, energia punk, guitarres poderoses i actitut rock des del primer minut. Un dels grans descobriments recents que esperem tinguin una enorme carrera. Pletòrics!

Cançons preferides:Tyler, Only Here For A Haircut, Guilty Party.

CURTIS HARDING- If Words Were Flowers:

Molts el vàrem descobrir el 2017 amb "Face Your Fear" un disc de revival soul que el situava a la lliga de grans com Michael Kiwanuka. Amb el nou disc el músic de Michigan es reafirma com a un dels grans de la música negra del moment, en un disc carregat de sentiment i amb una instrumentació i arrenjaments que ens eleven com pocs músics són capaços. Una autèntica meravella.

Cançons preferides: Hopeful, Explore, I Won' t Let You Down.

THE WAR ON DRUGS- I Don' t Live  Here Anymore:

Adam Granduciel als seus 42 ha estrenat paternitat i vida madura. I això es tradueix en aquest nou disc que està ple de lluminositat i vida, i on la influència dels sons dels 80 i els records de l' Springsteen més calmat resulten evidents en unes grans composicions que brillen i empapen d' optimisme. Un LP que es deixa escoltar molt bé, carregat de boniques cançons i que malgrat les crítiques desfavorables ens resulta impossible d' oblidar.

Cançons preferides: Harmonia' s Dream,  I Don' t Live Here Anymore, Occasional Rain.

WEEZER- Ok Human: 

En un any en què els prolífics Weezer han publicat dos treballs (l' altre és el metalero "Van Weezer"), destaca l' aposta d' aquest "Ok Human" amb el que reten homenatge al millor disc de Radiohead i pel qual van recórrer a una orquestra de 38 músics clàssic per gravar uns temes on els violins substitueixen les habituals guitarres poderoses i on la sonoritat els emparenta amb bandes com Travis, Keane o Shins de la ma de les melodies de sempre i de les lletres tristes habituals. Un bon disc d' aquests americans tant imprevisibles com sorprenents. Power Pop de càmera. 

Cançons preferides: All My Favorite Songs, Playing My Piano,Birth With A Broken Wing.

THE FRATELLIS- Half Drunk Under A Full Moon:

Després de 15 anys de carrera el one-hit wonder  "Chelsea Dragger" del trio escocès ha quedat en segon terme gràcies a una carrera força convinçent. Amb "Half Drunk Under A Full Moon" han publicat el seu disc més madur on els matissos sonors van a càrrec d' una orquestra d' acompanyament per donar forma a les seves composicions rodones i plenes de colors. Un treball ple de brillantor i possiblement un xic edulcorat, però, al cap i a la fi, un dels grans treballs pop de l' any finalitzat. Vitalitat, triomfalisme i èpica pop en grans dosis.

Cançons preferides: Lay Your Body Down, The Last Songbird, Living In The Dark.

YOLA- Stand For Myself:

Després de petar-ho amb el country soul del seu debut en solitari "Walk Throught Fire", Yolanda Quartey ha tornat per reivindicar-se amb aquest "aixeca' t per tu mateix" on sota la producció de Dan Auerbach recupera el millor de les sonoritats soul dels anys setanta, ja sigui per dur-nos a les pistes de ball com per encisar-nos amb endolcides balades dignes de grans com Marvin o Diana. Perdurant el llegat de la Motown.

Cançons preferides: Diamond Studded Shoes, Watever You Want, Stand For Yourself.

THE VACCINES- Back In Love City:

Molt lluny queda el pop-punk del disc de debut  dels londinencs "What Did You Expect from the Vaccines?" amb el qual van ser el Hype del moment. Amb el seu quart àlbum no protagonitzaran les primeres planes de la premsa especialitzada però si ajudaran a omplir les pistes de les discoteques quan sonin, doncs el nou du molta música de ball, incansables melodies, ritmes sintètics i una energia desbordada tant ben empaquetat que ens resulta irresistible. 

Cançons preferides: Back In Love City, Wanderlust, Headphones Baby.

DINOSAUR JR- Sweep It Into Space:

La millor formació de guitarres de l' indie mundial ha tornat aquest 2021 replè d' energia com si els anys no passéssin. I és que J Mascis i Lou Barlow es troben especialment inspirats d' ençà que tornéssin a juntar-se a la banda que van formar. Sota la producció de Kurt Vile novament tenim les millors càrregues elèctriques del rock, desenvolupaments de les sis cordes i aquell existencialisme omnipresent en els dinosauris. 

Cançons preferides: To Be Waiting, I Ran Away, Garden.

MOGWAI- As The Love Continues:

En l' any en el que han complert 30 anys de la seva formació, els escocessos Mogwai han tret un bon disc on segueixen amb la seva particular forma Post Rock amb absència (o quasi) de veus i lletres, preminènça de guitarres, canvis alt-baix de transicions d' ambients (calmats a tormentes elèctriques) i aquells elements del jazz i l' electrònica que enriqueixen un subgènere força interessant. Per a l' ocasió els talls van ser madurats al llarg del confinament del 2020 mentre que les gravacions aporten matissos a l' oïda a cada nova escolta.

Cançons preferides: Here We, Here We, Here We Go Forever, Ritchie Sacramento, Dry Fantasy.

ISRAEL NASH- Topaz:

Si l' any passat va ser en Jonathan Wilson qui ens regalava un discàs de Cosmic Country, aquest any ha estat l' Israel Nash qui ha defensat aquest sub-gènere tan meravellós. I ho ha fet amb aquest disc manufacturat al seu estudi de Texas on ha anat rebossant amb capes d' instruments i cors a unes composicions perfectes carregades de sentiment i sobre tot de serena elevació. Un treball que prové d' un EP del 2020, any on també va publicar el preciós directe "Across The Water". Còsmic.

Cançons preferides: Dividing Lines, Stay, Canyonheart.

CLAUD- Super Monster:

Aquesta jove i talentosa queer de només 21 anyets sorgida dels barris marginals de Chicago, ha debutat amb un excels disc després de foguejar-se en diferents formacions i d' autopromocionar-se per internet.  Un disc que recupera el millor del pop dels 90 i del rock dels 00, barrejant ritmes i efectes de sintes per cantar sobre les inseguretats adolescents davant del món. Joventut diví tresor. 

Cançons preferides: Overnight, Rocks At Your Window, Falling With The Rain.

Bonus Track:

GOAT GIRL- On All Fours:

Interessant el segón disc d' aquesta formació femenina de Londres que s' aparta de l' Art Rock- New Wave (amb aromes de Noise i Grunge) del seu debut per abraçar l' indie pop a base d' una major delicadesa i tacte en una producció  que va a càrrec de Dan Carey (Franz Ferdinand, The Chills,..). El seu resultat és capaç d' encisar-nos amb un pop plagat de detalls i d' un magnetisme que juga amb la psicodelia.

Cançons preferides: Badibaba, Sad Cowboy, The Crack.