domingo, 23 de abril de 2017

ROCK ' N BOOK (VI):



Feliç Sant Jordi 2017,

El millor dia per comprar llibres, i si són de rock' n roll molt millor. Com cada any des del blog us volem donar algunes idees per a comprar literatura del gènere rocker. Esperem que us agradin i que us ajudin a agafar idees. Salut!


  • Neil Young. Una leyenda desconocida. Por Christian Aguilera (T & B Editores).



  • Fabulosa i complerta biografia  del guitarrista traduida al castellà que repassa la seva etapa amb els Buffalo Springfield, el hippiesme del seu pas als CSN&Y, els problemes amb les drogues i la pèrdua d' amics dels Crazy Horses i una vida del tot entregada a la música i a l' activisme polític.

  • Todo sobre los Beatles. La historia de cada una de sus 211 canciones.  Jean-Michel Guesdon i Philippe Margotin. Editorial BLUME:


Imprescindible document per als més fans dels de Liverpool. Un repàs exhaustiu a cada una de les 211 cançons que van gravar al llarg de la seva fugaç carrera. Història de la cançó, significats, autor, enregistrament,... tot en un to molt amè i entretingut.



  • Born To Run. Bruce Springsteen. Editorial Malpaso:


Les memories del gran "Boss" ens relaten la trajectòria d' un músic incansable i ens revelen secrets fins ara desconeguts de la seva infància i del seu estrellat, que ens ajuden a entrendre un personatge irrepetible pel rock.

  • Lost In Music: Una odisea Pop. Giles Smith. Editorial Contra:

L' autor ens narra en primera persona la història d' un jove que es queda atrapat per les melodies pop. Un relat d' amor als vinils i als cds, a les bandes i a la música dels anys 70-80 (referències a Stevie Wonder, XTC, Elton John,...). Es deixa llegir... especialment si comparteixes aquestes passions.


  • Eramos unos niños. Patti Smith. Editorial Lumen:

Novel·la mig autobiogràfica de la gran dama del rock. El seu particular homenatge a la amistat i al desaparegut fotògraf Robert Mapplethorpe, on també apareixen grans del rock com Jimi Hendrix i de la contracultura como Allen Ginzberg o Andy Warhol. Patti en estat pur.


  • Political World. Rebeldía desde las guitarras.Toni Castarnado y Eduardo Izquierdo Cabrera. 66 RPM Edicions:

Interessantíssim llibre que repassa la cançó protesta dels darrers anys a través de 123 peces, des del folk dels 60,  a la música negre, als Clash, a les campanyes anti-Bush, entre molta reivindicació política, social i cants pels drets civils. Ideal pels amants del rock i dels moviments populars pel canvi.


  • Música Infiel y tinta invisible. Elvis Costello. MALPASO:


  •                     


  • Interessantíssima biografia d' un dels majors creadors de la història del rock. Un home fet a si mateix que ha sabut deixar emprempta. Melòman apassionat, amic de cracks com Bob Dylan o Paul Mc Cartney, marit de Diana Krall i sac ple de les anècdotes més disparatades del rock.




    sábado, 15 de abril de 2017

    DISCOS DE 2017: Foxygen / Hang:



    En 2013 con su segundo elepé, "We Are the 21st Century Ambassadors of Peace & Magic", Foxygen se pusieron en el punto de mira de todos, conquistando a crítica y fans con su nueva psicodelia, se metieron en muchos festivales y entraron dentro de lo que era considerado "cool". Las tensiones en el dúo (Sam France y Jonathan Rado), el estrés de la fama y los viajes no impidieron que un año después publicaran "...And Star Power", con hasta 24 temas con los que demostraban que lo suyo no era casual y los confirmaba como uno de los grupos indie del momento, a pesar de que su popularidad ya no era la misma.

    Ahora, en 2017, las cosas ya se han ido apaciguando, la separación del grupo nunca ha llegado y la dupla ya sabe cuál es su sitio. Es por ello que nos han regalado el que, por el momento, es sin duda uno de los mejores trabajos del presente ejercicio. Pues con este "Hang" de solo ocho cortes nos han vuelto a dejar prendados, a pesar de que aparquen parcialmente sus argumentos de siempre: psicodelia sesentera, ecos a Pink Floyd, a la Velvet, Kinks o del "flower power" (Love, sunshine pop,...), y esa nostalgia de que el tiempo pasado fue mejor.



    Pues podemos calificar a los nuevos temas como setenteros, con el glam, el rock sinfónico, soft-rock y la ópera rock como focos de inspiración. No en vano, las nuevas melodías llegan adornadas por unos ampulosos arreglos orquestales a cargo de Trey Pollard, quien dirigió a una orquesta formada por hasta 40 músicos, más la joven y emergente banda (glam) Lemon Twigs en las percusiones - Rado les produjo el año pasado el espléndido "Do Hollywood"-. También colabora Steven Drozd de The Flaming Lips. 

                              

    Así encontramos la triunfal "Follow the Leader" con su inicio a lo E.L.O. y los gorgoritos a lo Mick Jagger; "Avalon" con su tono music hall que tan bien explotaran los Kinks o los Queen del "Night At The Opera". Aunque aquí el jugueteo instrumental es mayor, violines inclusive. Y qué decir de la epopeya "America", que se inicia como las bandas sonoras de Hollywood de los 40-50 aunque deriva en el tremendismo glam, o "Mrs. Adams", que suena como si Lou Reed se hubiera topado con Scott Walker en un día soleado, por no olvidarnos del country-pop seventies de "On Lankershim" que nada en pantanos de bandas como los Eagles o America en sus caras más exageradas. Y de la breve "Upon a Hill" con sus cambios de ritmo y sus "shalalalas" a lo Neil Diamond, conectada con "Trauma" de final instrumental memorable. Como lo es el de "Rise Up" con sus guiños al rock progresivo. 

                                    

    Un disco como la copa de un pino con el que los californianos nos dejan rendidos a su talento capaz de sorprendernos a estas alturas con una propuesta tan original como bien producida.

    Por Alejandro Guimerà

    sábado, 1 de abril de 2017

    ESPECIAL CHUCK BERRY: "CADILLAC RECORDS" (2008):


    Qué mejor homenaje a la pérdida del gran Chuck Berry que recordar la película Cadillac Records dedicada a la Chess Records, la compañía que lo catapultó hacia la fama. Un repaso a la película y a sus personajes.


                      
    "Cadillac Records" és una pel·licula de l' any 2008 basada en la història de la icònica discogràfica de Chicago CHESS RECORDS. Dirigida per una semi-desconeguda Darnell Martin, el film narra la història de la companyia de discos de Leonard Chess - interpretat per un Adrien Brody (Oscar per "El pianista") - des de la seva fundació fins al descobriment i alça d' unes emergents estrelles del rythm 'n blues Muddy Waters, Chuck Berry, Etta James,... Entremig les relacions entre artistes i amb el seu mentor, així com els abusos d' alcohol i drogues, i les desavinençes per raons econòmiques. I els cotxes, en concret els Cadillac com a protagonista secundari de la història, regalats pel Leo als seus artistes cada cop que assolien els èxits esperats.

    Cal dir que la pel·lícula omet (o passa de llarg) personatges tant rellevants per a la Chess com són el germà del Leo, Phil, força responsable en la història de la companyia, o músics imprescindibles com  Bo Diddley, Muddy Guy o Ike Turner.

    A destacar els treballs de Jeffrey Wright (actor conegut també per aparèixer a la quarta temporada de Boardwalk Empire) al càrrec de Muddy Waters on canta les seves cançons i de Beyoncé Knowles que poc després d' interpretar un paper inspirat en Diana Ross a "Dreamgirls" (2007) es posa en la pell d' una altre gran solista dels seixanta.

    Anem a veure quins són els personatges principals de "Cadillac Records":

    Leonard Chess (Adrien Brody): Inmigrant polonès, l' ambició sempre hi és present en ell des dels seus inicis humils on somia poder-se comprar un Cadillac. De com munta el seu club nocturn (el Macomba Lounge)  amb música en viu i com topa amb el talent, fent-lo crear l' empresa discogràfica. La seva persistència, els soborns als discjoqueis y la lleieltat amb els seus artistes (moral que no econòmica), són narrats al llarg de la pel·lícula. Aparentment fidel a la seva dona, el film intueix una relació especial amb Etta James de qui se' n fa cura fins al final.



    Muddy Waters (Jeffrey Wright): Un dels grans del blues de sempre. La seva història és explicada des dels seus inicis a les plantacions de cotó, passant als seus concerts al carrer, fins a arribar a ser una estrella popular amb totes les grandeses i tots els seus defectes (infidelitats, disputes...). La peli explica la relació amb la santa de la seva dona, la seva fidelitat al Leonard i al Little, de qui s' adona massa tard d' haver-lo abandonat. Cap al final es mostra com uns jovenets Rolling Stones (què ben caracteritzats!) el van a conèixer i se li declaren admiradors (el nom prové d' una cançó seva) abans d' endur-se' l a la Gran Bretanya on la seva carrera despunta per sempre.



    Little Walter (Columbus Short): El veritable antiheroi del film és aquest virtuós de l' harmònica que es perd amb la violència i els abusos de l' alcohol i drogues. Amb un sol gran èxit a les llistes acaba mig indigent i de mala manera. Manté una relació amorosa-maternal amb la dona del Muddy.




    Chuck Berry (Mos Deaf): Pioner del rock' n roll, artísticament va més enllà que els músics companys de segell, creant un nou estil que bebia també del country. A l' abscència d' adiccions, professionalitat i carisma se' l junta la seva debilitat: les jovenetes fans. És per aquest motiu que l' acaben detenint per transportar una menor fora de l' Estat. Financerament és el que manté a tota la Chess ja que és l´únic capaç d'arribar al gran públic trencant les barreres racials.



    Etta James (Beyoncé): Intrusa en un món d' homes, Etta James mostra el seu talent ilimitat al món alhora que una fragilitat pels seus orígens familiars que l' empenyen als abusos de l' alcohol i les drogues. Això fa que en Leonard mantingui una relació " especial" i que la rescati del pou. El sentiment a l' interpretar les cançons - "At Last" és el gran èxit salvador de l' època en que Chuck és a presó - posen de manifest el talent vocal i expresiu d' una Beyoncé desaprofitada entre balls i cançons contemporànies superflues.





    Howlin' Wolf (Eamonn Walker): Un altre dels grans del blues primitiu, referent de futures generacions de músics, apareix molt ben caracteritzat físicament i personalment, doncs el seu caràcter fort, de valors purs i serietat queda palesa, a l' igual que la seva rivalitat amb el Muddy, baralla per guitarrista d' acompanyament i tot. Gran escena quan apareix disparant en un concert del seu rival artístic.



    Willie Dixon (Cedric The Entretainer): Baixista i compositor de molts dels èxits de la Chess, i nom seminal en els llibres del blues, té una participació secundària en aquest biopic, tot i que al final ens queda ben clar que va acabar sent recompensat econòmicament per haver signat un munt de temes essencials del blues de la època.






    B.S.O. :


    La seva Banda Sonora Original compta amb les interpretacions dels clàssics de la Chess que sonen a la pel·lícula a càrrec dels propis actors destacant les versions cantades per una Beyoncé en estat de gràcia, amb temes com "At Last" o "Once In A Lifetime", i del Jeffrey Wright que assumeix "I' m A Man" i "I'm Your Hoochie Coochie Man" com si es tractés del mateix Muddy . Mos Def versiona també al seu personatge Chuck Berry amb encert. Altrement també apareixen originals de Little Walter com " Last Night" en un homenatge al personatge menys conegut dels que apareixen.
    Molt recomanable banda sonora pels amants del cine i pels col·leccionistes del rock' n roll i blues primitiu, Us deixem el llistat de cançons amb els seus intèrprets:


    "I' m A Man"- Jeffrey Wright
    "At Last" - Beyoncé
    "No Particular Place to Go" - Mos Def
    "I'm Your Hoochie Coochie Man" - Jeffrey Wright
    "Once In a Lifetime" - Beyoncé
    "Let's Take a Walk" - Raphael Saadiq
    "6 o'Clock Blues" - Solange
    "Nadine" - Mos Def
    "The Sound" - Mary Mary
    "Last Night" - Little Walter
    "I'd Rather Go Blind" - Beyoncé
    "My Babe" - Columbus Short
    "Bridging the Gap" - Nas (feat. Olu Dara)