DISCOS EN DIRECTO DEL ROCK IMPRESCINDIBLES (IX):

RORY GALLAGHER -Irish Tour ' 74 (1974):

El segundo directo que publicó el guitarrista irlandés es un fiel retrato del poderío de sus actuaciones lo que plasmó de  la gira por su país a principios de año tras editar el excelente "Tatto" (1973). Contando cuatro temas del nuevo disco, el álbum lo completan cuatro versiones blues y "Walk on Hot Coals" de "Blueprint" (1973). En la versión en cd se añadieron dos temas más. Le acompañan su inseparable Gerry McAvoy (bajista) y sus habituales en los setenta Lou Martin (teclista) y Rod de'Ath (baterista) creando ese sonido blues-rock (con espacios para el folk) tremendo en el que su técnica a la guitarra eléctrica se luce como nunca . Gran sonido para un artista que no se había olvidado de su tierra en una época muy asechada por el Ulster y la violencia.

OTIS REDDING- In Person at the Whisky a Go Go (1968):

Aprovechando el tirón de su reciente muerte, la discografía publicó en octubre de 1968 esta joya grabada dos años antes en la sala Whiskey A-Go-Go de L.A. en una época en que Otis estaba ampliando su público hacia el mercado de los jóvenes blancos y justo antes de su participación estelar en el Festival de Monterrey. Con su banda de directos habitual de la época (distinta de la banda Stax) el genio del Soul se deja el alma y la voz con sus éxitos como "Pain In My Heart", "These Arms Of Mine" o "Respect" junto a otras piezas prestadas  como "Satisfaction" (Stones) o  "Papa Got A New Brand New Bag" (James Brown) para demostrar quién era el jefe del Soul.

DAVID BOWIE- A Reality Tour (2004):

Si bien Bowie un montón de discos en directo desde su primer "David Live" (1974), pasando por  el notable "Stage" (1978) o el especial "Ziggy Stardust-A Motion Picture" (1983) sobre el directo de la gira con los Spiders From Mars en plena época glam del artista; es este "A Reality Tour" el que más nos gusta ya que presenta un maduro y experimentado David Bowie en el momento álgido tras la publicación del excelente "Reality"(2003) antes de caer en una década donde prácticamente desapareció de la vida pública y de las giras. Como si fuera un álbum de despedida de los escenarios - posteriormente haría alguna aparición puntual  pero no gira - , el directo fue grabado en Dublin el 19 de octubre de 2004 y presenta 33 canciones entre los que hay las de su nuevo álbum y un repaso a su extenso repertorio con joyas como  "Ziggy Stardust", "Heroes", "Rebel Rebel", "Ashes To Ashes", "Life On Mars?" o "Changes". Casi nada. 

PINK FLOYD- Pulse (1995):

Pioneros en los efectos y en el sonido, Pink Floyd siempre trabajó sus conciertos ya desde su etapa londinense con el gran Syd Barrett en el que proyectaban en una pantalla tras el escenario imágenes coloridas y psicodélicas. Para la recta final de su carrera, y ya con Roger Waters fuera de la banda, David Gilmour, Nick Manson y Richard Wright quisieron plasmar en un elepé "The Division Bell Tour” en el que presentaban aquel álbum y recordaban los éxitos de su carrera, con especial atención su obra insigne "The Dark Side Of The Moon". Con unos efectos de luces, lasers e imágenes de última tecnología la gira recorrió hasta 112 ciudades de América y EEUU, entre los que se fueron registrando el disco que se editó en un avanzado cedé acompañado de un extenso libreto. Dentro se escuchan piezas como "Shine On Your Crazy Diamond", "Another Brick In The Wall" o "Time", "Breathe" o "Money" del disco del lado oscuro de la luna. El directo vino acompañado por un VHS con espectaculares imágenes de las canciones, que fue remasterizado y mejorado en un DVD doble. Una joya para vista y oídos a pesar de no contar con el legendario Waters.

DISCOS ESSENCIALS PER ENTENDRE EL ROCK CATALÀ (II):

El moviment del Rock Català va suposar una època daurada de la llengüa cantada en català i un punt de partida per normalitzar l' art en el nostre idioma. La complexitat del moviment queda molt ben reflectit en el llibre "Tocats de l'ala: Història oral del rock català" d' Oriol Rodríguez. Però el millor per entendre' l és escoltant els discos i artistes més representatius de l' època, pel que us presentem una nova entrega, on apareixen formacions que si bé no van liderar el moviment mereixen ser reivindicades.

UMPAH-PAH- Bamboo Avenue (1992) :

La vessant reggae del rock català va vindre de la mà d' aquesta formació de Girona liderada per un genial Adrià Puntí. Saltant a la fama amb els himnes "La Catximba" i "Bevent passat" inclosos en el seu debut "Raons de pes" de 1991, van clavar-ho amb aquest disc que tot i titular-se com el carrer principal de Kingston (Jamaica) duia molt de pop-rock amb unes lletres de Puntí que lluien com mai amb artefactes com "Migranyes", "Carta a Donisti" o "Sants inocents".  La formació va dissoldre' s al 1996, i Puntí va publicar un exitós "Pepalallarga"(1997) produït per Quimi Portet i on destacava  el que seria un clàssic per la posteritat "Ull per ull".  Fins la data el cantant ha seguit lluitant contra els seus problemes mentals amb aparicions públiques i treballs artístics intermitents, del que és el maleit del rock català i líder de la banda de culte del gènere.

JA T' HO DIRÉ- Moviments salvatges (1995):

Sorgits a Menorca, "Ja t' ho diré" van ser la gran aportació al rock català dels 90 de Ses Illes. Van desembarcar a Barcelona a 1991, però l' èxit no els va arribar fins al seu tercer disc "Moviments Salvatges" de portada artística i sexual. Liderats per un enèrgic Cris Joanico, fabulós vocalista i intel·ligent lletrista, el seu pop-rock va enganxar als joves del moment amb peces com “Res no es mou”, “Així i Tot” o la balada “Si véns”. Es van acomiadar dels escenaris a 2003 amb un recopilatori, però al 2013 van tornar a fer un seguit de concerts de retrobament. Entre mig en Joanico ha llaurat una llarga i consolidada carrera com a cantautor pop i va crear el primer súper-grup del rock català "Menaix a Trua" amb Toni Xuclà i Juanjo de Gossos. Ciutadella Forever. 

WHISKY' NS- Lila (1997):

Provinents de Reus i liderats pel carismàtic Joan Masdéu, van començar com a "Whysky' ns Cullons" per canviar de discogràfica i retallar el seu nom a Whisky' ns, per treure aquest disc formidable de 1997 produït pel mestre Marc Grau i on les composicions sonen a pop britànic - tant de moda en l' època - , en el que és l' identitat de la formació a diferència dels seus coetanis que miraven més cap el rock dels EEUU. Amb peçes pop espontanies i de melodia rodona  com "Guia' m", "Cor de pedra" o la que titula el disc, "Lila" és la confirmació d' aquesta formació que va publicar grans discos y cançons abans de separar-se al 2009. 

GOSSOS- Metamorfosi (1997):

Van debutar en 1994 amb el seu homònim disc i on destacaven per la seva proposta de guitarres acústiques i veus. I és que els manresans aplegaven una formació folk de quatre guitarristes amb veus folk sense percussió. Amb uns anys on no van passar de segona fila, és amb el disc Metamorfosi on fan el salt a primera fila i on els seus membres (Juanjo, Natxo, Oriol i Roger) es mostraven nus a la portada fent una mandala. El disc incloïa temes com "No tinguis por", la que titula el disc o la versió de "Helpessly Hoping" de CSN "Esperant en Va". Metamorfosi va vendre més de 40.000 còpies, assolint el disc d’or, i van registrar "Directament", un disc en directe gravat un any després al Teatre Conservatori de Manresa amb les aparicions destacables de Pemi Fortuny, Cris Joanico i Gerard Quintana. Els èxits van seguir a les següents dècades, tenint una llarga carrera en la que es van electrificar i afegir bateria i que al 2018 van anunciar aturar i a dia d' avui encara no la han reanudat.

GLAUCS- Glaucs (1996):

Un dels seus caps, Jofre Bardagí, era fill del cantautor de la Nova Cançó en Josep Mª Bardagí Freixas. I els gens es notaven doncs en Jofre juntament amb el guitarrista Lluis Alsina van composar les 11 cançons del debut dels de Begur que incloïa l' èxit "Els teus ulls Glaucs", un pop melòdic en ocasions adornat per violins i una dolça veu que val la pena repassar 25 anys després.  Després d' aquest disc en van publicar fins a tres més i diversos recopilatoris fins que al 2002 van decidir separar-se, tenint en Jofre una interessant carrera com a compositor, productor i col·laborador musical.