DISCOS ESSENCIALS PER ENTENDRE EL ROCK CATALÀ (II):

El moviment del Rock Català va suposar una època daurada de la llengüa cantada en català i un punt de partida per normalitzar l' art en el nostre idioma. La complexitat del moviment queda molt ben reflectit en el llibre "Tocats de l'ala: Història oral del rock català" d' Oriol Rodríguez. Però el millor per entendre' l és escoltant els discos i artistes més representatius de l' època, pel que us presentem una nova entrega, on apareixen formacions que si bé no van liderar el moviment mereixen ser reivindicades.

UMPAH-PAH- Bamboo Avenue (1992) :

La vessant reggae del rock català va vindre de la mà d' aquesta formació de Girona liderada per un genial Adrià Puntí. Saltant a la fama amb els himnes "La Catximba" i "Bevent passat" inclosos en el seu debut "Raons de pes" de 1991, van clavar-ho amb aquest disc que tot i titular-se com el carrer principal de Kingston (Jamaica) duia molt de pop-rock amb unes lletres de Puntí que lluien com mai amb artefactes com "Migranyes", "Carta a Donisti" o "Sants inocents".  La formació va dissoldre' s al 1996, i Puntí va publicar un exitós "Pepalallarga"(1997) produït per Quimi Portet i on destacava  el que seria un clàssic per la posteritat "Ull per ull".  Fins la data el cantant ha seguit lluitant contra els seus problemes mentals amb aparicions públiques i treballs artístics intermitents, del que és el maleit del rock català i líder de la banda de culte del gènere.

JA T' HO DIRÉ- Moviments salvatges (1995):

Sorgits a Menorca, "Ja t' ho diré" van ser la gran aportació al rock català dels 90 de Ses Illes. Van desembarcar a Barcelona a 1991, però l' èxit no els va arribar fins al seu tercer disc "Moviments Salvatges" de portada artística i sexual. Liderats per un enèrgic Cris Joanico, fabulós vocalista i intel·ligent lletrista, el seu pop-rock va enganxar als joves del moment amb peces com “Res no es mou”, “Així i Tot” o la balada “Si véns”. Es van acomiadar dels escenaris a 2003 amb un recopilatori, però al 2013 van tornar a fer un seguit de concerts de retrobament. Entre mig en Joanico ha llaurat una llarga i consolidada carrera com a cantautor pop i va crear el primer súper-grup del rock català "Menaix a Trua" amb Toni Xuclà i Juanjo de Gossos. Ciutadella Forever. 

WHISKY' NS- Lila (1997):

Provinents de Reus i liderats pel carismàtic Joan Masdéu, van començar com a "Whysky' ns Cullons" per canviar de discogràfica i retallar el seu nom a Whisky' ns, per treure aquest disc formidable de 1997 produït pel mestre Marc Grau i on les composicions sonen a pop britànic - tant de moda en l' època - , en el que és l' identitat de la formació a diferència dels seus coetanis que miraven més cap el rock dels EEUU. Amb peçes pop espontanies i de melodia rodona  com "Guia' m", "Cor de pedra" o la que titula el disc, "Lila" és la confirmació d' aquesta formació que va publicar grans discos y cançons abans de separar-se al 2009. 

GOSSOS- Metamorfosi (1997):

Van debutar en 1994 amb el seu homònim disc i on destacaven per la seva proposta de guitarres acústiques i veus. I és que els manresans aplegaven una formació folk de quatre guitarristes amb veus folk sense percussió. Amb uns anys on no van passar de segona fila, és amb el disc Metamorfosi on fan el salt a primera fila i on els seus membres (Juanjo, Natxo, Oriol i Roger) es mostraven nus a la portada fent una mandala. El disc incloïa temes com "No tinguis por", la que titula el disc o la versió de "Helpessly Hoping" de CSN "Esperant en Va". Metamorfosi va vendre més de 40.000 còpies, assolint el disc d’or, i van registrar "Directament", un disc en directe gravat un any després al Teatre Conservatori de Manresa amb les aparicions destacables de Pemi Fortuny, Cris Joanico i Gerard Quintana. Els èxits van seguir a les següents dècades, tenint una llarga carrera en la que es van electrificar i afegir bateria i que al 2018 van anunciar aturar i a dia d' avui encara no la han reanudat.

GLAUCS- Glaucs (1996):

Un dels seus caps, Jofre Bardagí, era fill del cantautor de la Nova Cançó en Josep Mª Bardagí Freixas. I els gens es notaven doncs en Jofre juntament amb el guitarrista Lluis Alsina van composar les 11 cançons del debut dels de Begur que incloïa l' èxit "Els teus ulls Glaucs", un pop melòdic en ocasions adornat per violins i una dolça veu que val la pena repassar 25 anys després.  Després d' aquest disc en van publicar fins a tres més i diversos recopilatoris fins que al 2002 van decidir separar-se, tenint en Jofre una interessant carrera com a compositor, productor i col·laborador musical.