GRANS DISCOS DEL 2009

Com va sent costum en aquestes dates apareixen publicats mil llistats en revistes i webs musicals especialitzades sobre quins han estat els LPs més destacables de l´any tancant. I des d´aquí, tot i que amb una mica de retard, no hem volgut ser menys i per això hem volgut revisar quins discos del any que acabem d´ abandonar mereixen, al nostre humil entendre - i d´entre els que hem escoltat que ja són molts gràcies al gran invent spootyfy-, ser recordats. Sols una petita advertència, el recull que segueix se centra únicament en els gèneres del rock, folk i pop, obviant voluntàriament el heavy o el hard rock, gèneres dels que els meus companys de blog en tenen un domini infinitament més profund.

1.- BILL CALLAHAN –Sometimes I Wish We Were An Tagle
El abans conegut sota el pseudònim d´ SMOG i artista de mil cares, ens presenta ara un disc on la temàtica del desamor es transpira en cada un dels seus racons de la mà de la omnipresent veu de baríton de Callahan creant ambients serens de melangia i desolació.
Cançons preferides: My Friend, Eid Ma Clack Sha,The Wind and The Dove.


2.- CONNOR OBERST- Outer South
L´ex Bright Eyes i membre del supergrup Monsters Of Folk ens ha regalat una de les millors sorpreses d´aquest exercici que estem abandonant. Una deliciosa compilació de rock americà d´ influències diverses que passen per Wilco, Bob Dylan o Elliott Murphy. Setze temes atemporals d´ aquells que s´et fiquen al cap i no deixes de taral·lejar durant setmanes. Una aposta segura per aquest any.
Cançons preferides: To All The Lights In The Window, Big Black Nothing, Difference Is Time, Spoiled, ,....


3.- KINGS OF CONVENIENCE- Declaration Of Dependence
Cinc anys han passat des del seu darrer llarga durada Riot on an Empty Street , i els noruecs mantenen intacte la fórmula amb resultats sensacionals: folk acústic, melòdic i d´ harmonies en les veus al més pur estil Simon & Garfunkel entrellaçat amb ritmes bossanova. Perquè arriscar si la taronja no està espremuda del tot?
Cançons preferides: 24-25, Mr. Cold, Boat Behind.


4.- THE XX- The XX
Joventut i talent a parts iguals. En una època en que l´ escena musical independent està governada per grups del nou punk i per la revisió de la New Wave, apareix aquest quartet londinenc -ara tercet després de la recent marxa de la guitarrista Baria Qureshi - marcat per la timidesa i l´ enfosquiment de tot el que els envolta; capaços d´ oferir-nos un pop fresc i intimista de ritmes que enganxen a la primera. Una aposta de futur iniciada amb molt bon peu, i el que és el millor, sense tenir cap mena de pretensió ja han recorregut molt més que la majoria dels seus coetanis. I tot en un sol disc.
Cançons preferides: Crystalized, Islands, Basic Space.


5.- OFFICIAL SECRETS ACT- Undrestanding Electricity
El hype del moment en estat embrionari mercè al desconeixament per part del gran públic més en voga. Els ingredients marquen un èxit segur, guitarres enèrgiques, estètica moderna, melodies fàcils i veu carismàtica. I un clar hit, Mainstream, el qual no s´ entén com encara no ha copsat les llistes d´ èxits d´ enguany. Pop juvenil de pista de ball al més pur estil londinenc.
Cançons preferides: So Tomorrow, Hold The Line, Mainstream.


6.- GRIZZLIE BEAR- Veckatimes
Nou disc del grup de Brooklyn que fa un definitiu pas endavant en la seva carrera. Encuadrables dins de la corrent del neofolk, no escatimen en arrenjaments acústics alhora que doten a les cançons tints psicodèlics a la ona dels Beach Boys del Pet Sounds, que es d´on emergeixen les veus i els cors, epicentre d´un disc que de ben segur estarà present en totes les llistes dels millors del 2009.
Cançons preferides: Two Weeks, All We Ask, Foreground.


7.- GOD HELP THE GIRL- God Help The Girl
Sembla que la creativitat de Stuart Murdock no té límits ni horitzons, això hem pensat molts dels que hem escoltat els temes del seu nou projecte ideat per una pel·lícula que si tot va bé s´ hauria d´ estrenar l´ any vinent. Per aquest s´ ha rodejat de diferents veus femenines (un total de nou) i altres múltiples col·laboradors que doten a les peces de la obra d´ un fons orquestral que remeten als primers temps dels Belle and Sebastian, dels qui reinventa Act Of The Apostle i Funny Little Frog. Atenció a l´aparició estelar de Neil Hannon de Divine Comedy.
Cançons preferides: God Help The Girl, Funny Little Frog, I’ll Have To Dance With Cassie.


8.- THE PAINS OF BEING PURE AT HEART- The Pains Of Being Pure At Heart
Un altre cas de joventut rabiosament talentosa que va per lliure. Aquest cop són de Nova York i les seves arrels són clarament vuitanteres a l´ona de grups com Smiths, Jesus and Mary Chain o My Bloody Valentine. Poderoses guitarres i contundents cançons d´un grup que sembla avançar a velocitats vertiginoses, a aquest album l´ha seguit amb gran immediates l´EP Higher Than The Stars. Caldrà estar molt atents a ells.
Cançons preferides: Young Adult Friction, The Tenure Itch, A Teenager In Love.


9.- THE FLAMING LIPS- Embryonic
És difícil d´ acceptar que a aquestes alçades de consagració els Flamming Lips segueixin sent teloners de Coldplay perquè d´ arguments musicals en tenen per poder arrossegar per si sols a multituds als estadis. Amb Embryonic ens regalen una epopeia de delicadesa, arrenjaments instrumentals i pura bogeria psicodèlica. Però que ningú es confongui, no estem davant d´ un disc fàcil d´ escoltar sinó d´ un disc que s´ aprecia després de posar-lo reiteradament, on els matisos són reflex del gran treball que hi ha al darrere i on el risc que assoleix l´ artista conclou amb un èxit que de ben segur no tothom apreciarà. El millor disc de l´ any?
Cançons preferides: Evil, I Can Be Frog, Watching The Planets


10.- PHOENIX- Wolfgan Amadeus Phoenix
El nou treball dels francesos ha tingut molt bona acollida tant per la crítica com pels fans. Raons no els falta, doncs estem davant d´ un disc fresc en que la banda reprèn el seu so de base funk-pop ballable i electrònica sota la càlida veu de Thomas Mars.
Cançons preferides: Lisztomania, Rome, Girlfriend.


11.- WILCO-Wilco
La millor representació del country- rock americà independent la forma el grup de Jeff Tweedy, i ho demostren en cada un dels discs que treuen al mercat, els quals sempre acaben inclosos entre lo millor de l´any. El seu disc homònim és un nou clàssic a base de melodies emotives, slides de guitarra plorosos, pianos de fons acurats i balades acústiques d´aquelles que tant ben acostumats ens tenen els de Chicago. A sobre han confirmat presència al pròxim Primavera Sound.
Cançons preferides: Wilco (The Song), You And I, I´ll Fight.


12.- TELEKINESIS- Telekinesis
Genial grup de power pop on curiosament el seu cantant i lider és alhora el baterista. Descoberts i produits per Chris Walla de Death Cab For Cutie presenten cançons animades que recorden no sols als seus mentors sinó també a Weezer i Teenage Fanclub. El disc ha arribat a les tendes europees tard però amb alguns temes extres.
Cançons preferides: Tokyo, Great Lakes, I Saw Lighting.


BONUS TRACKS:


13.- JULIAN CASABLANCAS- Phrazes For The Young
¿Qué pasa cuando pones al cantante de los Strokes a jugar con sintetizadores y bases discotequeras? Que los combina con sus guitarras sucias y su voz desgarrada y te crea una de los mejores discos del año. A ratos retro y a ratos moderno, la mayoría del tiempo una inexplicable pero efectiva combinación de ambas cosas, 8 buenas canciones enganchosas y cañeras como las de los mejores Strokes que además, pueden bailarse. Lástima que sea tan corto y que al final decaiga un poco.
Canciones favoritas: 11 th dimension, Out of the blue, Left & right in the dark.
Por Elisenda Hernández

Veure www.siemprehacebuentiempo.blogspot.com



14.- ANIMAL COLLECTIVE- Merriweather Post Pavillion
“Merriweather Post Pavillion” es un trabajo que pretende sumergirnos en un mar de sonidos épicos, sugerentes e inspiradores, y lo logra con una vigorosidad llena de matices musicales, de sonidos cuya fuente es indescifrable, y en definitiva, de una forma que muy pocos saben llevar a buen puerto. El colectivo animal ha creado una obra que parece fruto de un encuentro psicotrópico entre Brian Wilson y Syd Barrett durante un fin de semana campestre. Y con ella, suben una cota más dentro del panorama indie.
Canciones favoritas: My Girls, Summertime Cothes, Brother Sport
Por Marc Muñoz

Veure www.eldestiladorcultural.es


ALTRES DISCOS DESTACABLES:

15.- MANDO DIAO- Give Me Fire
16.- EELS- Lobo
17.- SONIC YOUTH- The Eternal
18.- FANFARLO-Reservoir
19.- DINOSAUR JUNIOR- Farm
20.- CHOIR OF YOUNG BELIEVERS- This Is For The White In Your Eyes
21.- JARVIS COCKER- Further Complications
22.- THE VEILS- Sun Gangs
23.- IRON and WINE- Around The Well
24.- MONSTERS OF FOLK- Monsters Of Folk
25.- PEARL JAM- Blackspacer


Ho són tots els que estan però no estan tots els que són...
Per Àlex Guimerà