MILLORS DISCOS 2016(II): ESPECIAL VETERANS:

Amb el 2016 tancat, no podem fer res més que lamentar-nos de grans pèrdues en el món de la música. Si des de bon començament vem topar amb la mort d' un dels més grans de tots els temps, en David Bowie, tres dies després del seu aniversari i de la publicació d' un disc i d' uns videoclips on ens donava pistes de la seva inminent desaparició; al novembre es repetia la tragèdia amb un altre dels més grans, Leonard Cohen. Un any dur per ambdues pèrdues (i també d' altres grans noms del rock com George Martin, Prince, o Leon Russel ), però positiu també pel Nobel de Literatura atorgat al Bob Dylan, així com per la publicació de grans treballs d' altres llegendes del rock que, per el moment, es resisteixen a abandonar-nos. Recordant els treballs del Duc Blanc i del Leonard, repassarem també altres discos d' altres enormes rockers que esperem poder gaudir durant molt de temps.



DAVID BOWIE- Blackstar:




Aquest any acabat va arrancar amb un nou disc de David Bowie seguit per l' inesperat anunci de la seva mort.  Dues notícies inseparables doncs el seu darrer treball (el nº 25 d' estudi) tracta sobre la mort amb unes pistes que sols vam acabar d' entendre amb la fatal noticia. Si el notable "The Next Day" Bowie repassava la vida i mirava cap enrera, en  aquest "Blackstar" completava una vida plenament lligada amb l' art i feia de la seva mort la darrera obra mestre. A nivell musical el disc fusionava el pop amb el jazz i la electrònica alemanya dels setanta (Kraftwerk, Can) en un disc experimental que ens confirmava per enèssima vagada el tarannà inconformista i aventurer d' aquesta músic i artista irrepetible que malauradament ja no està entre nosaltres. El cant del cisne d' un dels més grans genis dels nostres temps.

Cançons preferides: Lazarus,Girl Loves Me, Dollar Days.






LEONARD COHEN- YOU WANT IT DARKER:



A principis de novembre degustàvem aquest meravellós disc del canadenc on ens anunciava que es trobava preparat per encarar la mort amb cançons càlides, de melodies boniques i ambients bucòlics però on la presència del final semblava evident. Tot i així ningú s' esperava que pocs dies després s' anunciaria la seva mort causant una gran tristesa per la pèrdua d' un altre dels més grans. Per sort, ens va deixar com a darrer llegat aquest majestuós treball capaç d' encongir els cors més valents.

Cançons preferides: You Want It Darker, I' m Leaving The Table, String Reprise,...

IAN HUNTER & THE RANT BAND- FINGERS CROSSED:




Un dels millors discos del 2016 de la categoria de veterans és aquest "dits creuats" del mític ex cantant i lider dels Mott The Hopple que amb 77 anys dona de nou una lliçó de rock a base de bones composicions, guitarres entregades, pianos precisos i molta visceralitat. Amb homenatge inclòs al seu desaparegut amic Bowie ("Dandy"), Hunter demostra que la flama del rock difícilment se li apagarà mentre sigui entre nosaltres.

Cançons preferides: Dandy, Bow Street Runners, Long Time,...





MUDCRUTCH- 2:

L' any 2008 la llegenda del Tom Petty recuperava la seva primera banda i gravaba el debut discogràfic a base de country-rock. Anys després torna amb la continuació en un disc que si bé no és gaire arriscat, mostra molts dels talents dels californians (en especial el segell marca de la casa Petty) amb instants realment sublims. Un disc fet des de la diversió d' uns músics que tenen més de seixanta anys i que acaba sentant-los a la perfecció.

Cançons preferides: Trailer, I Forgive It All, The Other side Of The Mountain.




THE ROLLING STONES- BLUE AND LONESOME:




Més de deu anys després de publicar el discret "The Bigger Band" (2005), els rollings han tornat amb un nou disc d' estudi on recuperen les seves arrels musicals, el blues. El nou, gravat només en tres dies i amb la col·laboració d' Eric Clapton (un altre bluesman anglès de socarrel) en dos temes, ofereix noves composicions i dues versions dels legendaris Howlin' Wolf i Little on Jagger-Richards i companyia es desenvolupen a les mil meravelles, amén d' una producció espectacular. Mitjans no els falten.
Celebrem aquest disc i sobre tot la decisió de tornar als orígens i a les seves essències musicals, en un disc fabulós, potent i que ens evoca deliciosament als Rolling Stones dels primers anys.

Cançons preferides: Ride ' Em On Down, Hate To See You Go, Just Your Fool.


BOB DYLAN- FALLEN ANGELS:

Un any després de publicar el "Shadows In The Night" el premi Nobel de Literatura repeteix disc d' Standards rescatats del "Gran Cançoner Americà" (peces de Johnny Mercer, Van Heusen,...) i l' univers Frank Sinatra en unes interpretacions fosques i íntimes de la mà de la producció de Jack Frost (alter ego del cantant) i de la particular veu rasposa i càlida. Publicat el dia del seu 75è aniversari el disc número 37 demostra que aquest geni segueix fent el que li rota.

Cançons preferides: Polka Dots And Moonbeams,  Melancoly Mood.






THE MONKEES- Good Times!





Superada la pèrdua de David Jones (2012), la resta del Monkees ha tret el que és el seu dotzè àlbum i el primer en 20 anys per celebrar el seu cinquantè aniversari. Un disc amb claríssims aromes nostàlgics que mira directement cap a les estructures dels seus èxits clàssics. Amb peçes composades per grans noms com Harry Nilsson, Neil Diamond (qui ja els havia regalat alguns hits), Rivers Cuomo (Weezer), Paul Weller, Noel Gallagher o la dupla King-Gofflin, el disc no podia ser mediocre per res. Bue-eye Soul, Rythm' n Blues (del bo no del d' ara), Beat, Folk y Dream Pop y molta melodia vitalista que els va encumbrar, a pesar de ser un grup pre-fabricat, com un dels referents d' una època irrepetible.

Cançons preferides: Good Times, You Bring The Summer, Whatever' s Right, Wasn' t Born To Follow,...




DAVID CROSBY- Lighthouse:




Dos anys després del seu darrer treball en solitari "Croz" amb el que l' ex-Byrd es rodejava d' altres llegendes i tirava d' una excelsa producció, aquest 2016 ha tornat  amb aquest "Lighthouse" gravat en poc més d' una setmana i amb el qual ens ha tornat a iluminar  amb el seu particular estil que per a l' ocasió es trona molt més càlid, minimalista i tranquil. Un disc de cert regust intimista i melancòlic ideal per a degustar a la vora de la llarg de foc en les tardes fredes d' hivern.

Cançons preferides: Things We Do For Love, The US Below, Paint You A Picture.


GRAHAM NASH- This Path Tonigh:

L' ex- company de Crosby als CSN (i als CSNY) ha publicat nou disc en solitari després d' un silenci discogràfic de 14 anys, amb 10 temes originals on ens demostra de nou les seves capacitats compositives. Amb el recolzament en la producció de Shane Fontayne, el disc du grans arrenjaments i una instrumentació potent amb Hammond, piano, guitarres,  secció  rítmica,... que enllacen aquest gran treball d' aromes romàntics pel que molts músics matarien. Fabulós.

Cançons preferides: This Path Tonigh, Myself At Last, Cracks In The City.



THE RIDES- Pierced Arrow:




Caram amb l' Stephen Stills, lluny de treure un disc d' autor com han fet els seus companys Nash i Crosby, ha rescatat els llegendaris The Rides amb qui l' any 1968 va treure el bestial disc ""Super Seassion". Per a l' ocasió no hi són els Al Cooper i Mike Bloomfield però si Kenny Wayne Shepherd i el jove Barry Goldberg que interpreten aquest disc salvatge de rockandroll i blues, ple de solos de guitarres, ritmes trepidants i on no hi falten els mig temps ni les balades. Enèrgic i rocker Stills, meravellosa segona joventut.


Cançons preferides: Kick Out Of It, Mr. Policemen, My Babe.


VAN MORRISSON- Keep Me Singing:




El lleó de Belfast sembla que no es cansa de fer concerts i gravar discos, ja que si al 2012 va treure el "Born To Sing: No Plan B" i l' any passat el "Duets: Re-Working The Catalogue", aquest 2016 ha tret aquest disc amb material nou. Un treball on el mestre troba el punt on es troba còmode: balades que naden entre el blues, soul i el jazz. No ha tret un nou "Astral Weeks" ni un "Moondance" pero si 13 bones cançons on llueix la seva imponent veu i es rehivindica com el que és, una autèntica llegenda.


Cançons preferides: The Pen Is Mightier Than The Sword, Going Down To Bangor, Caledonia Swing.


IGGY POP- POST POP DEPRESSION:

La iguana sembla que està cansada del circ musical i ens ho fa saber amb aquest disc que és de lo millor que ha tret en molt temps. Recolzat per el solista de Queens Of The Stone Age Josh Homme, el baixista d' aquells Dean Fertita i el bateria dels Arctic Monkeys Matt Helders, el disc sona menys salvatge del que el seu autor ens té acostumat, cru i repren les sonoritats que el mateix Iggy va assolir el 1977 amb "The Idiot" i "Lust For Life" de la ma del nom de l' any, David Bowie. Amb textes que sonen a comiat, plens d' angustia, cansament i melancolia, el rei del proto-punk ens va anunciant la seva retirada. 

Cançons preferides: Break Into Your Heart, Gardenia, Chocolate Drops. 


NEIL YOUNG- Peace Trail / Earth:

La incontinència discogràfica que ens té acostumats el Neil Young ha donat aquest any dos bons àlbums, malgrat el que es digui, un disc menor del canadenc és major en comparació al que la gran majoria de les noves generacions publica. Amb "Earth" mostra la seva part elèctrica i rehivindicativa i ho fa amb el so fresc dels seus acompanyants Promise Of The Real - la banda amb la que va venir el passat Juliol a Barcelona, amb fills del gran Willie Nelson entre les seves files-. Amb el més recent "Peace Trail" en Neil ha desplegat la seva cara acústica, aquella que ell mateix li retreu a en Dylan que no segueixi treient. Un disc senzill, directe i íntim on la guitarra acústica, el low-fi i l' harmònica i tenen molt a dir.

Cançons preferides: Mother Earth, My Country Home, Peace Trail, Terrorist Suicide Hang Gliders.


JOHN CALE- M: Fans:



Coetani de Bowie i amb qui va compartir en Lou Reed, en John Cale ha tret nou disc. Amb el flamant material, l' autor del "Paris 1919" recrea el seu disc experimental de 1982 "Music For a New Society" que desfregmenta i reinventa afegint més mitjans en la gravació i la maduresa dels més de trenta anys transcurreguts d' un disc nascut de l' angustia i del dolor d' aquest mestre del pop de vanguarda.

Cançons preferides: Chinese Envoy, Change Made, Close Watch.


ELTON JOHN- Wonderful Crazy Night: 



Segurament els seus millors moments van quedar als setanta i alguna cosa als vuitanta però sabem que segueix sent capaç de fer bons discos com el "The Union" (2010) o el "The Diving Board" (2013) i ara (en menor mesura) aquest "WCN" que ve carregat de pop al piano amb molts colors i diversió. Potser el británic es repeteix a si mateix i no crea res de nou, però si la fórmula funciona i a sobre serveix per enviar-lo de gira, benvinguda.

Cançons preferides: Blue Wonderful, Looking Up, Guilty Pleasure.





OBIRTUARI 2016: David Bowie, Leonard Cohen, George Martin,  Prince, Duane Eddy, Keith Emerson, Paul Kantner (Jefferson Airplane), Glenn Frey (Eagles), Maurice White (Earth Wind & Fire) . 

ACS.