De nou la Diada i de nou fem un repàs de la música més recent feta en la nostre llengüa. Per a l' ocasió una mirada a l' onada d' artistes que a partir de la segona meitat de la dècada dels dos mil va tornar a captar l' atenció del públic amb un pop treballat que mirava cap a la tradició, el folklore clàssic i el pop de gent com Pau Riba o Jaume Sisa, però a la vegada cap a la modernitat amb unes produccions i composicions molt treballades.
ANTONIA FONT- Taxi (2006):
Si bé amb el seu tercer disc "Alegria" (2002) els mallorquins van assolir certa fama entre territoris catalans, va ser amb "Taxi" quan la creativitat desbordada de Joan Miquel Oliver va deixar embadalits a fans i crítica. Amb unes lletres galàctiques i alhora quotidianes (hereves de Sisa) i unes composicions imprevisibles alhora que atractives, els Antonia Font van passar a ser banda de culte per a la posteritat. Mèrit en tenen cançons com "Vitamina Sol", "Armando Rampas" o "Portavions".
MANEL- Els millors professors europeus (2008):
Impresionant debut dels de Barcelona i el que encara a dia d' avui és el seu millor treball. De temàtica costumista, instrumentació folkie i importants arrenjaments vocals, peces com "En la que en Bernat se' t troba", "Ai, Dolors" o "Al mar!" van tornar a situar la música en català al centre d' atenció. El disc, a més, va captar l' interès del seguidor de la música indie a Espanya, fet que els ha dut a tindre èxit fora del principat cantant en llengua pròpia. El grup ha anat mutant cap a formes pop molt més complexes, però les harmonies, melodies i construccions sonores del seu debut no les han pogut superar.
ROGER MAS- Les cançons tel·lúriques (2008):
Des de Solsona va arribar aquest petit geni de casa nostre anomenat Roger Mas qui amb la seva beu greu ha sabut crear un univers sonor engreixant el cançoner tradicional català. Amb el seu sisè disc va aprofunditzar en la cançó d' autor tot adaptant versos de Jacint Verdaguer, com cançons populars de la Catalunya Central com "Els goigs de la Mare de Déu" o "El Ball de l' Àliga". daptacions de versos de Verdaguer i de cançons populars de la seva terra com ara Els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona i el Ball de l'Àliga de la Patum de Berga
ELS AMICS DE LES ARTS- Bed & Breakfast (2009):
Veus harmonitzades dels seus quatre membres, melodies rodones, lletres ocurrents i divertides, i un sentit pop desenfadat van fer de "Bed & Breakfast" un dels debuts més celebrats del pop en català de la dècada. Amb peces com "L' home que treballa fent de gos", "Jean-Luc" o "4-3-3" el carismàtic quartet va arrencar una carrera musical que ha anat perdurant (malgrat les baixes) amb el temps.
MISHIMA- Ordre i aventura (2010):
La banda més alternativa del pop català recent, en els seus primers discos cantava en anglès per acabar en català amb àlbums com aquest reple de sons indie pop de guitarres i teclats èpics i lletres reflexives carregades d' emocions. El disc titulat amb els conceptes bàsics del futbol de Menotti - compte amb que el cantant David Caravén és periodista esportiu i amic personal de la familia Cruiff - va ser produït pel omnipresent Paco Loco amb un resultat captivador gràcies a "Tot torna a començar", "Guspira, estel o caricia" i companyia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario