Molt lluny queda ja l' època en la que la jovenalla només escoltava rock en català, on el gran event musical no era un festival plagat de guiris i estrelles internacionals sino un concert al Palau Sant Jordi de grups cantant en català. Si bé la febre es va acabar a finals dels 90 amb la mort de Carles Sabaté i amb la dissolució d' algunes formacions, les dècades següents van normalitzar l' aparició de bandes cantant en la nostre pròpia llengua. I és que una de les grandeses del rock és que no és territori exclusiu anglosaxó.
Per això us proposem unes dècades després fer un repàs d' aquesta música que ha envellit molt millor del que molts es pensen a través de 5 discos imprescindibles que van marcar el moviment i la el futur de la música rock de Catalunya.
ELS PETS- Calla i Balla! (1991):
Per justícia mereixen encapçalar la llista, doncs els de Constantí són els grans triomfadors del rock català seguint en actiu i amb una carrera amb molts encerts. Liderats pel qui potser és el millor lletrista sorgit d' aquella onada cultural, Lluís Gavaldà, i posseïdors en els seus inicis d' una alegria i espontaneitat que amb el temps han substituït per maduresa i aprenentatge del llenguatge musical. Amb el seu segon treball ens regalaven formidables temes pop como "Tarragona m' esborrona", la infravalorada "Està plovent", "Vine a la festa" i sobre tot la inmortal "S' ha acabat". Un clàssic es miri per on es miri.
SOPA DE CABRA- Sopa de Cabra (1989):
Pioners i estandarts de la moguda, els de Girona van debutar amb Salseta Records amb aquest homònim disc on alternaven cançons en català i castellà i on la mirada musical es trobava cap als anys setanta i cap als seus estimats Led Zeppelin. Amb un carismàtic Gerard Quintana a les veus, l' estètica hippy-rockera, i les guitarres potents, van encapçalar el fenòmen fan del moment, tot gràcies a cançons que ja s' han quedat a l' imaginari popular com són "L' Empordà" o "El Boig de la Ciutat". Capdavanters.
SAU - Quina nit (1990):
El duet format per un talentós actor i cantant com Carles Sabater i per un músic contrastat amb experiència en terres britàniques com Pep Sala no podia fallar. I si a sobre en un disc reuneixes temes tant poderosos com "És inútil continuar" llençat amb un impactant video-clip i "Boig Per Tu", l' èxit està assegurat. El tercer treball, que els confirmava com la cara més popera del "Rock Català", reunia alguns dels seus èxits anteriors juntament amb noves creacions amb unes de les lletres més emocionals i profundes del moment.
LAX' N BUSTO- Prospecte (1991):
Després d' impactar amb la cançó i el videoclip de "Tinc fam de tu" i d' iniciar una batalla judicial amb "Carme Flavià" inclosos en el seu disc debut de 1989 ("Vas de punt... o què?), els d' El Vendrell van treure una continuació menys amateur i on l' èxit de "Miami Beach" els confirmava com una de les grans formacions catalanes del moment, a base de rock' n roll setanter i amb cançons com "Pagès" (de 7 minuts de durada) que no deixaven indiferent a ningú. Uns dels pocs que han fet carrera de llarg recorregut.
SANGTRAÏT - L' últim segell (1991):
Una de les bandes més ben considerades d' aquella època per detractors i fans del "Rock Català" ha estat Santraït. Formada per bons músics i adoptant l' estètica i sonoritat del heavy metal, venien de currar-s' ho en el circuit de concerts de Girona. Amb el seu tercer treball gravat als mítics estudis Ahura van demostrar un talent per les guitarres i per unes lletres basades en llegendes, i temàtiques properes a Tolkien, i deixant singles d' impacte com "Somnis entre boires". Poc després de publicar el disc actuarien al mític concert al Palau Sant Jordi editant un disc amb les cançons que hi van interpretar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario