Dividit en dos micro-films alternats basats en dues èpoques trascendents de la seva vida, en un es narra la seva evolució als anys seixanta amb la creació del "Pet Sounds" mentre que en l' altre s' observa un passatge decisiu de la seva vida als anys 80 on reclòs pel seu terapeuta coneix a la seva actual esposa.
L' encarregat d' interpretar al Brian dels seixanta és un brillant Paul Dano (també apareix a"Destí: Woodstock" de 2009) a qui el paper li escau com un gua. Les similituts físiques, l' expressió de timidesa i introspecció del jove Brian són paleses en tot moment.
Amb un començament fabulós on es recrea l' auge dels "Nois de la platja" a principis de dècada i on es reprodueixen les portades dels discos "Surfin' Safari" (1962), "Surfer Girl" y "Little Deuce Coupe" ( 1963) y on es veu a un perdut Brian absort damunt del seu llit (connexió amb la cançó "In My Room") ideant mentalment les mil melodies de l' obra magna venidera. Les festes, els germans Dennis (faldiller) i Carl (afable), el cosí Mike Love (xulesc i estancat en el surf-rock més primari), el pare Wilson (dèspota i humiliador), un atac d' ansetat de Brian...i com el fa prendre la decisió de quedar-se a casa i no anar de gira a fi de composar.
La altre part del film arrenca en el concessionari de Cadillacs en plens anys 80 quan un madur Brian Wilson coneix a Melinda Ledbetter (Elisabeth Banks). El Brian d' aquesta època ve interpretat per un John Cussac (també a "Alta Fidelitat" del 2000) que malgrat no coincideix físicament amb el personatge aporta una interpretació estupenda on recrea la fragilitat, il·luminació i ressignació.
Aleshores aquesta meitat del film il·lustre el procés de composició de les cançons al piano, la inspiració amb l' LSD, les sessions de grabació amb un equip de músics clàssics (a l' estudi dirigint és on es veu més segur d' ell mateix al protagonista en qüestió) i quan convenç a la resta del grup de fer el salt qualitatiu en la música (amb l' hostilitat del Mike) qui acaben posant les meravelloses veus.
En acabar la grabació del macro-tema "Good Vibrations" y el com s' inicia el procés del disc inacabat "Smile", tot plegat per acabar amb el colapse mental del geni, qui es deixa vènçer ajudat pels tràumes infantils, les drogues i la incomprensió artística.
La altre part del film arrenca en el concessionari de Cadillacs en plens anys 80 quan un madur Brian Wilson coneix a Melinda Ledbetter (Elisabeth Banks). El Brian d' aquesta època ve interpretat per un John Cussac (també a "Alta Fidelitat" del 2000) que malgrat no coincideix físicament amb el personatge aporta una interpretació estupenda on recrea la fragilitat, il·luminació i ressignació.
Aquesta part de la narració reflexa el control que el terapeuta Eugene Landy (Paul Giamatti) exercía en aquella època sobre el músic, a qui no el deixa la més mínima llibertat. Tot i així Brian i Melinda començen una relació en què conecten i on ella topa amb el "gurú salvador" d' ell, derivant en una lluita per alliberar-lo. Entremig, els personatges ens mostren pinzellades de la infància del Brian, per tot plegat acabar d' entendre un dels personatges més genials i indexifrables de la història de la música moderna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario