DOLLY PARTON: LA SEVA VIDA A TRAVÉS DE LES SEVES CANÇONS:

En un estiu molt dur amb pèrdues de noms per a la música espanyola i mundial, l'últim cop ens va arribar la setmana passada amb la pèrdua d'una de les llegendes de la música country més icòniques com és Dolly Parton. Carismàtica i poderosa dona, va ser artífex de moltes victòries per a la classe treballadora i per al feminisme, demostrant que una dona podia ser una de les compositores més prolífiques i de més èxit de tots els temps i fent gala d'una personalitat i independència artística i humana que la van fer única. Per recordar-la fem un petit repàs a la seva vida i a la seva carrera a través de deu de les seves cançons.

Just Because I'm A Woman (1967): 

Una de les primeres composicions de Dolly Parton va ser aquest mig temps amb el qual va deixar petjada de la seva personalitat. I és que la cançó va sorgir de l'enfadament del seu marit Carl Thomas Dean quan se va assabentar que ella havia tingut una relació abans d'estar junts. Això la va portar a voler denunciar la doble vara de mesurar que hi havia a l'època sobre com s'entenia la vida sexual i amorosa d'una dona respecte a la d'un home. Aquesta frase letal "els meus errors no són pitjors que els teus només perquè sigui una dona" ho diu tot. Una formidable reivindicació feminista o de com les dones haurien de ser tractades, respectades i valorades. Ja des dels seus inicis Dolly va ser la millor valedora dels drets de les dones, cosa que sempre va tenir molt present al llarg de la seva carrera.

A Coat Of Many Colours (1971): 

Aquesta cançó és un símbol en si mateixa. I ho és perquè va néixer del record d'infantesa de Dolly quan la seva mare li va cosir un abric fet de retalls d'altres peces de vestir. La Reina del Country es va criar en una família pobra de 12 fills que vivia en una cabana de dues habitacions a les muntanyes de Tennessee. Afortunadament, a l'edat de nou anys va començar a cantar, a anar a les ràdios i a concursos fins que mica en mica les seves impressionants dotats vocals van captar l'atenció d'una indústria musical que acabaria produint-li el primer dels 58 discos d'estudi que publicaria en vida, "Hello, I'M Dolly" (1967). Tanmateix, no seria fins al 1969 quan, anant de gira en autobús, va compondre aquesta meravellosa "A Coat Of Many Colours" que acabaria publicant-se el 1971 i titulant un dels millors elapés de la seva carrera. Un tendre homenatge als seus orígens i a la pobresa.

Jolene (1973): 

El 1973 Dolly ja gaudia d'una gran popularitat entre el públic seguidor del Country gràcies a les seves aparicions al programa "Porter Wagoner Show" i als seus duets amb ell. Però això no era suficient per a la nova estrella, ja que veia com s'estava encasellant en la figura de cantant "consort", quan ella tenia l'ambició d'anar per lliure, ser compositora i triomfar a la televisió per ella mateixa. Bàsicament volia ser l'única amo del seu destí, ja que per aleshores la seva carrera estava en mans del mateix Porter Wagoner. Abans va decidir compondre el que seria el seu primer número u i per a molts la seva millor cançó de tots els temps, "Jolene". Una peça country que tracta sobre la lluita entre dues dones i sobre la gelosia d'una dona casada a qui una altra dona li treu el marit. Pel que sembla, la cantant es va inspirar en una empleada del banc pèl-roja que coquetejava amb el seu marit, donant lloc a la lletra d'una cançó que va donar títol a un disc amb el qual arribaria el seu veritable enlairament com a artista. Per cert, Dolly i Carl Thomas es van casar el 1966 i van romandre junts fins a la mort d'aquest l'any passat.

I Will Always Love You (1973): 

Composta la mateixa tarda i gravada en la mateixa sessió de "Jolene", Parton es va treure de la barretina la balada "I Will Always Love You". Una cançó que, quan es va publicar, va cridar l'atenció del mateix Elvis Presley, qui la volia gravar, cosa que finalment no va succeir per culpa del maleït Coronel Parker, que va voler imposar que la seva compositora els cedís la meitat dels drets d'autor de l'obra. Tanmateix, aquesta acabaria arrasant a tot el planeta molt més tard, el 1992, cantada per Whitney Houston com a part de la banda sonora de la pel·lícula romàntica "El Escorta". Malgrat que en la memòria col·lectiva s'ha identificat com una balada romàntica, en realitat va ser composta com un agraïment personal de Dolly al seu mentor Wagoner abans que els seus camins se separessin.

Here You Come Again (1977): 

"Here You Come Again" va ser el seu salt definitiu al pop, aconseguint un èxit majoritari que anteriorment es limitava als circuits country. Buscant un so nou i modern per a l'artista, la seva discogràfica va voler que gravés aquesta peça pop de Barry Mann i Cynthia Weil —autors de "You've Lost That Lovin' Feelin'" de The Righteous Brothers—, a la qual cosa ella va accedir sempre que pogués controlar la gravació i la producció. El resultat va suposar un enorme èxit entre el públic consumidor de la música popular i l'obtenció del seu primer premi Grammy, alhora que aconseguia el capdamunt de les llistes de vendes del moment.

9 to 5 (1980): 

Una de les grans facetes al marge de la música de Dolly Parton va ser el cinema. Tanmateix, no va emprendre la carrera d'actriu fins al 1980, quan va protagonitzar juntament amb Jane Fonda i Lily Tomlin la comèdia "9 to 5" (traduïda al català com "Com eliminar el teu cap"), una pel·lícula i una banda sonora que van tenir un gran èxit de vendes i taquilla en una Amèrica que va saber apreciar en un film lleuger la seva càrrega crítica contra el sistema laboral i el mascleisme. La cançó que dóna títol al llargmetratge va ser nominada als premis Oscar i es va convertir en un símbol de les lluites dels sindicats. De nou Dolly encertant de ple i iniciant una carrera al cinema que compta amb moltes pel·lícules i importants col·laboracions amb actors i actrius de la talla de Sylvester Stallone, Shirley MacLaine, Sally Field, Burt Reynolds o Julia Roberts.

Islands In The Stream (1983): 

És curiós que un dels temes més reconeixibles de l'estrella del Country no fos compost per ella i no es gravés per a un disc seu. I és que "Islands In The Stream" va ser escrita pels Bee Gees per ser gravada en duet juntament amb Kenny Rogers en un disc d'aquest últim. Malgrat que la peça originalment va ser escrita en mode rhythm and blues per a Diana Ross, va ser reelaborada com a balada Country per al duet de cantants. El resultat va ser un contundent número u a les llistes d'èxits i la confirmació de tots dos artistes com a autèntics líders d'un gènere, el Country, que als vuitanta va gaudir d'una enorme popularitat als EUA. Sobra dir que tota la carrera de Dolly va estar plena de col·laboracions amb músics importants, d'entre els quals destaquen els discos "Trio" (1987 i 1999) amb les grans Linda Ronstadt i Emmylou Harris o "Honky Tonk Angels" (1993) amb altres primeres espases com Loretta Lynn i Tammy Wynette, però també en discos de Willie Nelson o de la seva fillola Miley Cyrus. Fora del seu gènere trobem el disc "Rockstar" de 2023, publicat just després d'haver estat inclosa al Saló de la Fama del Rock and Roll, amb col·laboracions amb Elton John, Sting, Joan Jett, Paul McCartney, Ringo o Linda Perry de "4 Non Blondes", entre molts d'altres.


Tennessee Homesick Blues (1984): 

Llançada com a banda sonora de la pel·lícula "Rhinestone", aquesta cançó va gaudir de popularitat en el seu moment recordant novament els orígens de la seva autora. Com ja va fer a la formidable "My Tennessee Mountain Home" (1973) o en moltes altres que la van seguir, la mirada es dirigia cap a la seva Tennessee natal, de la qual sempre va estar molt orgullosa i compromesa amb la seva pobresa. Amb un ritme i una lluminositat especials, Dolly hi expressa la seva enyorança de la seva terra a causa de l'absència per culpa de la seva carrera. D'altres d'aquella època van seguir el seu rastre, com "Appalachian Memories" (1983), en la qual va retre homenatge a les famílies treballadores de les mines de la regió dels Apalatxes —que a Tennessee a més és l'origen de la música country—, o la nadala "A Smoky Mountain Christmas" (1986), amb la qual va evocar els paisatges muntanyosos de l'estat.


Family (1991): 

Preciosa balada que dedica a la família, parlant de la seva complexitat, de les seves disputes i secrets amb aquesta frase que tan bé la va saber definir: "trieus els teus amants, trieus els teus amics, però no la família en la qual estàs; bona, dolenta o indiferent, continua sent la família". Dolly mai va donar l'esquena a la seva família, dedicant cançons als seus pares Avie Lee i Robert Lee, als quals admirava pels seus esforços, però també sabent envoltar-se sempre dels seus germans, a qui mai va deixar de protegir i cuidar, involucrant-los en els seus projectes i treballs al llarg de tota la seva carrera. Dolly no va tenir fills, però va acollir els seus més de 14 meus nebots com si fos la seva mare, guanyant-se el sobrenom d'"aunt granny".


The Grass Is Blue (1999): 

En una dècada dels noranta en què semblava que la indústria musical la volia apartar, Dolly de nou va saber navegar contra vent i marea tornant cap a les seves arrels i cap a les de la música country, anant a les muntanyes dels Apalatxes per crear un àlbum titulat com la cançó en la qual tornava al bluegrass, amb instruments acústics, ritmes accelerats i absència de bateries. El tema en qüestió tracta sobre una superació amorosa i sobre l'autoengany, amb frases com "el cel és verd, els arbres vermells i l'herba blava". El món canviava a les portes del nou mil·lenni, però Dolly recuperava el seu tron amb un àlbum amb el qual va guanyar un altre Grammy.

BONUS TRACK: CANÇONS OCULTES:

The Bridge (1968): 

La capacitat compositiva de la diva va quedar palesa des dels seus inicis amb gemmes com aquesta. Una cançó misteriosa i inquietant amb una dèbil i testimonial instrumentació on la seva veu apassionada ens relata una història de desamor melancòlic en la qual ens deixa entreveure un fatal desenllaç. I és que la capacitat narrativa va ser sempre un dels punts forts de Parton quan escrivia cançons, en un llegat en què ens ha parlat d'amor, empoderament, pobresa i lluita de classes en un sens fi de personatges.

A Better Place To Live (1971): 

Dins de l'àlbum "A Coat Of Many Colours" trobem aquesta meravella de tornada engatxosa i lletra esperançadora. I és que la cançó que tanca el llegendari disc és un himne a la germanor, a la pau i al poder dels petits gestos. Una cançó que bevia del folk de la dècada anterior, però que la gran Dolly va saber portar cap als terrenys musicals camperols, amb uns vents i violins sensacionals.

My Place in History (2046): 

La llista de les seves millors cançons resulta incompleta per ara, ja que el 2015 Dolly va gravar en estricte secret una cançó titulada "My Place in History" que va deixar custodiada sota clau dins d'una caixa de fusta de castanyer americà juntament amb un reproductor físic de música. Per escoltar-la haurem d'esperar fins al 19 de gener de 2046, data del centenari del seu naixement. Pel que sembla, durant els últims anys la mateixa cantant es va mostrar penedida de l'experiment, afirmat que la cançó era molt bona i que li hauria anat genial afegir-la en algun dels seus discos recents.

Per Àlex Guimerà

Publicat en castellà a https://www.elgiradiscos.com/2026/08/dolly-parton-su-vida-traves-de-diez.html