MILLORS DISCOS DE 2024 (II)- ESPECIAL VETERANS:

Com ens agrada aquesta categoria de veterans i com ens agraden els discs de rock fets per a velles glòries que es resisteixen a abandonar la seva passió. Enguany hi ha hagut un bon recull de discos creats pels seniors de les guitarres i que no volem que us perdeu.

DAVID GILMOUR- Luck and Strange:

Fantàstic retorn del guitarrista, compositor i cantant dels llegendaris Pink Floyd, doncs amb el seu cinquè treball d' estudi en solitari ha manufacturat la millor música en força dècades, apropant-se al nivell de la seva icònica formació. Totes les peçes estan al seu lloc i res sona impostat ni a autoplagi. A més ens du profunditat en les lletres - algunes a càrrec de la seva esposa Polly -, traços de piano del desaparegut Richard Wright, teclats de Brian Eno i la veu de la seva filla Romany. Meravellós.

Cançons preferides: Luck and Strange, The Pipper' s Call, Between Two Points.

PETER PERRETT- The Cleansing:

L' exmembre de The Only Ones, consolida la seva redempció artística amb Cleansing, un doble àlbum introspectiu i visceral. Als seus 68 anys, reflexiona sobre el desgast vital i exorcitza els seus dimonis amb un rock brut i intens, acompanyat dels seus fills i també de llegendes com Johnny Marr i Bobby Gillespie. En les 20 cançons, aborda temes com el pas del temps o les lluites internes, en un treball que molt provablement és el més complet i personal dels seus tres discos en solitari, on a més ens porta de la foscor cap a l’esperança.

 Cançons preferides: I Wanna Go With Dignity, Fountain Of You, Survival Mode . 

PAUL WELLER- 66:

Un cop passats els 65 anys (en té 66 com el títol del disc) ja podem incloure al geni de Surrey en aquesta categoria de veterans. Tot i que pel que Paul Weller ens ha demostrat amb el seu nou disc no sembla l' edad que té, doncs "66" és un disc de pop-rock britànic amb elements de nothern soul que sona nou, fresc i enèrgic amb el que ens demostra que ha madurat com els millors vins oferint-nos uns discos sempre interessants i carregats de bones melodies i sorpreses.

Cançons preferides:  Ship Of Fools, Rise Up Sionging, Soul Wandering.

PAUL COLLINS- Stand Back and Take a Good Look:

El qui fora líder dels The Nervues i dels The Beat, així com un dels pares del Power Pop de finals dels setanta i principis dels vuitanta, ha publicat aquest disco on mira enrere a la seva carrera i al seu llegat a través de 12 pastilles de 2 o 3 minuts combinant noves composicions amb versions de temes antics de les seves diferents etapes. A més s' ha sabut rodejar de antic companys de formació i d' escena per dotar d' un formidable disc on celebra els seus 50 anys damunt dels escenaris.

Cançons preferides: In Another World, I' m The Only One For You,  Liverpool.

IAN HUNTER- Defiance Pt. 2:

Just un any després de publicar "Defiance Pt. 1" (abril de 2023), el qui fora frontman dels imprescindibles Mott The Hopple, torna amb aquesta segona part on novament es rodeja de grans noms. És el cas dels recentment desapareguts Jeff Beck y Taylor Hawkins (Foo Fighters) o d' altres com Brian May, Lucinda Williams, o d' actors com Billy Bob Thorton o l' omnipresent Johnny Deep, de qui és la portada, per cert. I l' experiment, de nou funciona força bé, peces de rock clàssic molt ben vestides que a l' escoltar-los ens oblidem que qui les canta és un paio de vuitanta i pico anys. Fantàstic Ian!

Cançons preferides: People, Precious, What Would I Do Without You.

ROD STEWART- Swing Fever:

Ja fa temps que el bo d' en Rod va aparcar el rock per centrar-se en el Jazz vocal y els estils afins (l' American Songbook). Per a l' ocasió s' acompanya per Jool Holland, pianista i fundador dels Squeeze per enregistrar aquest tractat de Swing format per clàssics del gènere i pel que s' han assistit d' una
de la Rhythm and Blues Orchestra del Jool, i que realment es deixa escoltar força bé. Trompetes, ritmes y la impagable veu de l' escocès que tantes alegries ens va donar en els anys setanta de la mà dels Faces i en solitari. Llegenda viva que a diferència d' altres ha optat per a la vida més confortable.

Cançons preferides: Pennies from Heaven, Ain't Misbehavin', Almost Like Being In Love.

MARK KNOPFLER- One Deep River:

Retirat de les gires i dels concerts, però afortunadament no pas de l' edició de nou material musical. L' ex líder dels Dire Straits ha tornat després del seu darrer treball de fa sis anys amb aquest notable "One Deep River" on novament ens trobem amb l' ombra del gran JJ Cale,  amb la seva veu murmurant i la seva manera inconfusible de tocar la guitarra. Un disc crepuscular ple de melangia i familiaritat . Com tornar a casa. 

Cançons preferides: The Pairs Of Hands, Ahead Of The Game, One Deep River.

JOHN CALE - Poptical Illusion:

Que amb 82 anys el galès hagi publicat un nou treball després del "Mercy" de l' any passat ja té mèrit. I si a sobre és un bon disc, no podem demanar més. Sembla ser que el John en l' any de pandèmia va composar fins a gairebé 80 noves cançons que ara va treient a la llum. Per al nou recull l' ex Velvet Underground no és tant fosc i recupera l' estil del Bowie, del Brian Eno, del rock industrial i a la fi de nou la seva vessant més vanguardista però sense abandonar el pop que canta amb la seva veu tant pomposa com càlida.

 Cançons preferides: God Make Me Do It, Davies & Wales, Shark-Shark.

NICK LOWE & THE STRAITJACKETS - Indor Safari:

El nou àlbum de Nick Lowe recupera algunes de les seves millors peçes recents i ve signat  amb The Straitjackets, la formació que l' ha anat acompanyant en les últimes gires i que l' ha permès rejovenir. "Indor Safari" és un viatge musical que combina elegància pop i energia rock amb tocs d’humor i nostàlgia on de nou destaquen les melodies captivadores, les lletres enginyoses i l’inconfusible estil vocal de Lowe, al que s' afageix com a magnífic complement el so instrumental dels Straitjackets, ple de ritmes contagiosos i solos de guitarra memorables. Un treball que celebra l’experiència musical amb frescor i maduresa.

 Cançons preferides:  Love Starvation, Blue On Blue, Trombone.

RICHARD THOMPSON- Ship To Shore:

Membre dels seminals Fairport Convention i un dels artífex de la resurrecció del folk britànic a finals dels seixanta i principis dels setanta, ha tornat en ple 2024 amb aquest disc en solitari de tall minimalista i on l' emoció, la simplesa instrumental i la proximitat són les seves millors eines per a defensar unes dotze cançons que mereixen ser revisades per tot bon seguidor del pop-folk britànic. Autenticitat.

Cançons preferides: Singapore Sadie, Turnstile Casanova, Maybe.

BONUS TRACK:

 

PAUL KELLY - fever Longing Still:

Llegenda del rock de les antípodes, Paul Kelly és un dels grans rockers sorgit a la dècada dels vuitanta amb un talent descomunal que ha passat força desaparcebut. Enguany ha editat aquest àlbum on treu el seu arsenal de creativitat a base de aquells paissatges rockers que tan bé sap explotar. Des de pop atemporal, a blues, a balades folk-rok,... No ens cansarem de reivindicar a aquest geni. 

Cançons preferides: Though By Experts, Nothern Rivers, Back To The Future.

DISCOS DE 2016: IAN HUNTER- FINGERS CROSSED:

A estas alturas, con 77 años Ian Hunter no tiene que demostrar nada. ¿ Quien si no ha tenido a teloneros a Aerosmith, Queen o Kansas antes de que estos se hicieran famosos?   ¿ Quién ha tenido como fan de su banda al mismísimo David Bowie implorándoles que no se separaran y regalándoles una de sus mejores composiciones de siempre? ¿ Quién ha grabado algunos de los mejores discos en directo de los setenta junto a otro gran monstruo como Mick Ronson? ¿Quién si no escribió el primer libro de giras de una estrella de rock contando peripecias de sus colegas como Frank Zappa o Keith Moon?

Atrás quedan grandes discos suyos como capitán de los imprescindibles Mott The Hopple - especialmente "All The Young Dudes" (72), "Mott" (73) y "The Hopple"(74) -  o en solitario - monumental su  " You're Never Alone with a Schizophrenic" de 1979 - o los mencionados directos junto al Spider From Mars - a destacar el "Live At Rockpalast" (80) - , y un carisma monumental encima del escenario tras sus rizos rubios y sus inseparables gafas de sol.

Ahora a las puertas de ser octogenario, la mayoría de las leyendas que le acompañaron en los setenta ya no están (Zappa, Ronson, Mercury, Bowie, Moon,...) y él los sobrevive sin abandonar lo que ha sido su pasión de siempre, rockanrollear. Y es que los diez nuevos cortes que se esconden tras esos "dedos cruzados" son pura llama rock, esa llama que solo se apagará cuando llegue su hora.

Como el blues ochentero  "That' s When The Trouble Starts", el abrasivo medio tiempo "Ghosts",  historietas sobre comprarse una casa en el campo "White House" , irresistible bluegrass de tono dylaniano "Long Time",  crescendos brutales de "Standed In Reality", o históricos relatos sobre la delincuencia del Londres del siglo dieciocho con la pegadiza "Bow Streets Runners", no falto de una entrega vocal encomiable.

Hay tiempo para las baladas, como la que titula el disco, dramática y romántica a la vez, su grito desesperado se entrelaza con un piano delicioso.  O para reflexionar sobre la muerte al piano con "Morpheus" (¿a quién no le recuerda a Bill Fay?).

Pero el momento cumbre del disco lo tenemos con la celebrativa "Dandy", que  es en realidad un precioso homenaje a su recién fallecido amigo David Bowie, el tono "All The Young Dudes" resulta más que evidente, como también lo son las referencias a los hits de aquel en su letra ("Heroes", "Life On Mars", "Pretiest Star"....).

De nuevo virtuoso con las melodías, preciso con los teclados, voraz a las guitarras, genial compositor de letras y visceral intérprete cuando la ocasión lo requiere. A pesar de que su voz no da como antaño, parece mentira cuanto rock le queda aún al bueno de Ian en sus entrañas, y como a pesar de la edad nos ha manufacturado un disco tan magnífico como completo. Protagonista  viviente de una época  irrepetible.

Por Alejandro Guimerà.

Publicada en www.elgiradiscos.es