MILLORS DISCOS DE 2024 (I):

Feliç 2025 a tothom! Per a celebrar l' entrada d' any i acomiadar bé el finalitzat què millor que fer un repàs als 25 (+1) discos que més ens han agradat d' aquest curs, que en són molts i on els grups britànics sembla que hagin ressorgit de les cendres. Com sempre, és qüestió de gustos i la llista no deixa de ser un exercici personal de recomanació musical. Esperem que us agradi i si podeu fer algun descobriment molt millor per a tots. Salut i rock' n route!

VAMPIRE WEEKEND- Only God Was Above Us:

Es fan pregar entre disc i disc, doncs des de l' anterior han transcorregut cinc llargs anys des del llustrós "Father Of The Bride", però la tornada ha suposat un dels millors treballs del curs. Per a l' ocasió s' han superat amb un so molt treballat ple de capes d' instrumentacions i ritmes caòtics per adornar aquelles melodies tant rodones que mai han deixat de manufacturar. Mescla d' estils i de formes desendreçada però que en conjunt sona deliciosament. Pop actual i de futur de molts quilats.

Cançons preferides: Classical, Ice Cream Piano , Caprincorn...

THE LEMON TWIGS- A Dream Is All We Know:

Just un any després del meravellós "Everything Harmony" els germans D' Addario han tornat amb aquest "A Dream Is All We Know" on sembla que no tenen límits. Aquest cop han mirat cap als seixanta cap a grans noms com Beach Boys del Pet Souns, Zombies del Oracle Spectacular, Beatles,... en un treball on les veus, les guitarres i les tornades atrapen des de la primera escolta. A sobre els qui els hem pogut gaudir en directe, podem donar fe d' aquest talent inmens del duet de germans de Long Island. No us els perdeu.

Cançons preferides: My Golden Years, Church Bells, Rock On (Over And Over)...

BRIGETTE CALLS ME BABY- The Future Is Our Way OuT:

Impactant debut d' aquests joves de Chicago liderats pel cantant Wes Leavins en un disc de claríssimes influències dels Smiths, on les guitarres de Johnny Marr hi són presents i la tonada de Morrissey, en una veu que en ocasions emula a Roy Orbison o Elvis. El post rock també hi és present i les mirades als The Cure o a l' indie milenial. Una barreja desconcertant d' estils que acaba casant i enganxant a través de grans melodies, però que ens planteja cap a on seguirà el rumb de la banda.

Cançons preferides: The Future Is Our Way Out, I Wanna Die In The Suburbs,  Impressevely Average.

RED CLAY STRAYS- Made By These Moments:

Vaja amb el segon treball d' aquests nois d' Alabama. Un treball de rock sureny on destaca la potent veu del seu cantant Brandon Coleman junt amb una instrumentació virtuosa que transita per les balades, la èpica, el rock' n roll y el country. Un enorme treball de rock clàssic americà que atrapa des de la primera escolta.

Cançons preferides: Ramblin',  I' m Still Fine, On My Knees.

THE CURE - Songs Of A Lost World:

Han tardat més de 15 anys en treure un disc, però l' espera ha pagat la pena ja que els de Robert Smith s' han lluït amb aquest "Songs Of A Lost World" amb regust de comiat. Unes peces molt treballades, la particular melangia i tristesa d' un disc molt ben produït i que sona modern però alhora ens recorda al seu "Disitengration" de fa 35 anys. Una gran formació que ha deixat petjada amb la seva particular mirada cap a la vida i al pop.

Cançons preferides: Alone, I Can Never Say Goodbye, Endsong.

GREEN DAY- Saviors:

Amb "Saviors" uns clàssics que semblava que havien perdut el rumb com són els Green Day tornen a les seves millors sensacions que semblava que no acabaven de trobar en els seus darrers treballs. I és que desde el "21st Century Breakdown" és aquest el seu millor treball. Un treball molt ben treballat (valgui la redundància) i tancat que ha arribat carregat de melodies i d' energia on s' apropen al Power Pop més que al Punk, cosa que els senta força bé. Renovats i frescos, ben tornats en Billy Joe i els seus.

Cançons preferides: Dilemma, Goodnught Adeline, Father To Son.

FONTAINES DC - Romance:

Un dels hypes d' aquest 2024 han estat els irlandesos Fontaines DC els quals han volgut obrir la seva música cap a fora i han aparcat la temàtica social i poètica dublinesa cap a enfocs més cinetogràfics i universals. Amb augment de l´ús dels sintetitzadors i una estètica tant hortera com moderna la banda de Grian Chatten ja es pot dir que són una referència de l' indie rock de la darrera generació. I la veritat és que ho celebrem.

Cançons preferides: Starbuster, In The Modern World, Bug.

Liam Gallagher & John Squire:

El petit i controvertit dels germans Gallagher d' Oasis s' ha ajuntat amb el guitarrista dels també mancunians Stone Roses per acumular forces en un disc molt fresc i on el rock ' n roll clàssic hi té molt a dir.  Allunyats de convertir-se en un simple revival Brit Pop el disc ens ha sorprès per la seva força i les seves salvatges textures. A més ho han acompanyat amb una petita gira, on el duet ha tancat els concerts amb una formidable versió del "Jumpin'  Jack Flash" dels Rolling Stones. El Nothern sound reneix.

Cançons preferides: Mars To Liverpool, Just Another Rainbow, Mother Nature' s Song. 

BILLY RYDER-JONES- lechyd Da:

L' ex guitarrista de The Coral du una interessant carrera en solitari que ha rubricat amb aquest troç de disc que ha publicat aquest any on canvia l' energia pop de la seva antiga formació per adoptar formes més artesanals i íntimes. Un disc delicat i bonic carregat de bones composicions i on el clima de proximitat s' apropia de l' oïent. No us el perdeu.

Cançons preferides:  If Tomorrow Starts Without Me, I Hold Something In My Hand, This Can Go On.

REAL STATE- Daniel:

Una altre formació que ha recuperat el seu millor to, són els nordamericans Real State, després de dos discos anteriors una mica decepcionants. De nou els arpegis de guitarres són els grans protagonistes així com els ambients hipnòtics, en un to country clàssic amb un polsim de psicodèlia que atrapa de totes totes. Un disc pop relaxat que entra a les mil meravelles.

Cançons preferides: Water Underground, Flowers, Airdrop.

REDD KROSS - Redd Kross:

Uns altres veterans que ens han agradat aquest any són els Redd Kross, que amb el seu homònim disc (el que fa número 8 malgrat començar a 1982) han tret 18 nous temes produïts per Josh Klinghoffer dels Red Hot Chili Peppers on repassen els seus estils de les seves diferents èpoques i on sonen menys garage i molt més pulits. De nou els germans McDonald es recolzen amb els seus guitarrassos i les seves habituals tornades per recordar-nos que ells sempre estan per aquí. Yeaah!

Cançons preferides: Candy Coloured Catastrophe, I' ll Take Your Word For It, Born Innocent.

JACK WHITE - No Name:

Gran sorpresa la que ens va donar Jack White en ple estiu, doncs als clients de les seves tendes de discos Third Man records els va anar regalant un vinil sense títol. En el seu interior, aquest nou treball que va regalar digitalment als seus fans i que posteriorment va posar a la venda. Un disc on el de Detroit recuperava la seva millor versió dels White Stripes a base de grans riffs, blues clàssic i molt de rock n roll, donant un cop de puny a la taula i reivindicant-se de nou.

Cançons preferides: That' s How I' m Feeling, It' s Rough On Rats, Archibishop Harold Shop.

THE BLACK KEYS- Ohio Players:

Com l' anterior amb els White Stripes, són duet i han revaloritzat i modernitzat el blues les darreres dècades. Culpa la tenen discarros com aquest Ohio Players, el que fa número 12 de la seva discografia,  on trobem formidables composicions i una treballada producció del propi Dan Auerbach i també hi participen alguns col·laboradors d' entre els que destaquen Beck, Noel Gallagher, Booker T. Jones i en l' edició extensa Alice Cooper. A més, en "candy And Her Friends" s' atreveixen amb el rap. Que no es cansin mai. 

Cançons preferides: This Is Nowhere, Beatiful Peaople (Stay High), On The Game.

VACCINES - Pick Up Full Of Pink Carnations:

Després d' un disc experimental com era "Back In Love City", els anglesos han aparcat els sintetitzadors per tornar amb un disc plagat de hits contagiosos ideals per ser tocats en els seus concerts. Peces directes i vibrants del seu pop exultant a base de ritmes frenètics, guitarres explosives i aquella vitalitat juvenil que malgrat els anys mantenen intacte. Un disc que no ha parat de sonar als nostres reproductors d' un grup que malgrat pot semblar previsible acaba sent molt efectiu.

Cançons preferides: Heartbreak Kid, Sunkissed, Another Nightmare.

KEN STRINGFELLOW - Circuit Breaker:

El cantant i guitarra dels The Posies va presentar el 2024 Circuit Breaker, el seu cinquè treball en solitari i primer des de 2012. Un disc on s’allunya del power-pop per explorar un pop-rock dels anys 70 inspirat en artistes com Billy Joel o Elton John, amb una interpretació vocal versàtil i emocional. I ho fa combinant pianos, melodies íntimes i arranjaments acústics amb moments d’intensitat grungera. Destaquen peces com “Trust” i “Ghost Me”, que reflecteixen autenticitat i passió. Malgrat la qualitat del disc, és probable que passi desapercebut, com molts dels treballs de la seva banda principal.

Cançons preferides: Trust, Ghost Me, Don' t Mind The Rain.

THE LOVELY BASEMENT- Lazy Travellers: 

El tercer disc d' aquesta pràcticament desconeguda formació de Bristol és una delicia d' indie pop marcada pels sons de finals dels 90 amb clares influències de Galaxie 500, Yo La Tengo o la velvet Underground. Un tractat de rock deluxe ideal pels millors paladars i que ha estat publicat per la discográfica del Baix Camp "No Aloha Records" que ja ha ens ha descobert algunes bandes (The Silos, Islandia nunca quema,...) . Música independent de quilats.

Cançons preferides: Walk I Like, Ghost Of The Listening Post, Mysterious Ways.

THE LIBERTINES- All quiet on the Eastern Esplanade:

Quan a principis de mileni pocs apostavem a la continuitat de la banda d' en Pete Doherty i d' en Carl Barat, ens plantem a 2024 i amb un nou treball on el quartet s' ha tornat a ajuntar un cop aparcats els seus projectes personals. I el resultat és aquest disc de rock' n roll on no arrisquen gaire però que resulta molt profitós, amb aquelles guitarres Jam, Clash o Buzzcocks

Cançons preferides: Run, Run, Run, Oh Shit, Night Of The Hunter.

MICHAEL KIWANUKA - Small Changes:

Per desgràcia igualar a aquella obra mestra que va ser "Love & Hate" sembla un gest titànic, però el soulman anglès ha publicat un disc on torna a la senzillesa i canta des del cor i amb els sentiments a la ma, i amb una producció exquisida on la instrumentació sona hipnòtica, temperada i molt elegant. De nou el soul dels setanta ens arriba modernitzat als nostres dies per aquest monstre de la black music al que seguim adorant.

Cançons preferides: Floating Parade, Small Changes, The Rest Of Me.

THE LAST DINNER PARTY- Prelude To Ecstasy:

El nou Hype britànic és una formació de cinc noies que miren cap al pop de Kate Bush, al gothic de Soiuxie & The Bansheeds i al glam de Queen, Bowie o Sparks. Misterioses alhora que fastuoses, han modernitzat el llenguatge pop clàssic dels 70-80 i l' han passat per la seva capa de pintura cool, el que els ha fet protagonitzar primeres planes de les publicacions i webs musicals. Perquè el

Cançons preferides:  Femenine Urge, Sinner, Nothing Matters.

FATHER JOHN MISTY - Mashashmashana:

En John Tillman va per lliure i la seva creativitat sembla que no s' esgota. A cada un dels seus discos ens ofereix sorpreses i enormes cançons. És el cas del nou "Mashashmashana" que hem estrenat aquest 2024 i on presenta 8 noves cançons força allargades però amb molta musicalitat i aquelles lletres carregades d' ironies i reflexions. 

Cançons preferides: Mashashmashana, John Tillman and the Accidental Dose, I Guess Time Just Make Fools Of Us All.

THE COURETTES- The Soul Of...The Fabulous Courettes:

No ens volem oblidar del que fa l' àlbum número quatre d' aquest duet brasilè-danès. Un treball on es barreja el pop dels seixanta de la factoria Spector o de les Girl Bands de la Motown junt amb l' indie rock més garager regat per petites dosis d' elements electrònics. Un disc letal i emocionant que fa vibrar i que  recupera la senzillesa encantadora del pop.

Cançons preferides: You Woo Me, Run Run Runaway, Stop!Doing That.

GRUFF RHYS-Sadness Sets Me Free:

Un dels millors discos de cantautor d' aquest any va sortir al començar-lo, en ple més de gener. es tracta de "Sadness Sets Me Free" signat per aquest músic galès que ja ronda els cinquanta anys i que va saltar a la fama amb els Super Furry Animals en plena febre del Brit Pop. En Gruff ha tret un disc de pop barroc on la producció i la instrumentació tenen molt de pes junt amb la calidesa de la seva veu. Un disc que enamora.

Cançons preferides: Bad Friend, Silver Lining Lead Balloons, Peace Signs.

CAST-  Love Is The Call:

El 2024 ha marcat un cert renaixement del Brit Pop amb retorns destacats com el de Cast, la banda sorgida de The La's, després de set anys de silenci. Amb una formació renovada i el suport del productor Youth, presenten un àlbum carregat de melancolia optimista que combina influències dels anys 60 amb lletres sobre pèrdues i esperança. A més Cast van emprendre una mini gira al Regne Unit al costat de figures com Liam Gallagher, al marge de participar en esdeveniments especials com "Britpop Classical". Ben tornat Brit Pop!

Cançons preferides: Bluebird, Faraway, Time Is Like A River.

AMYL  AND  THE SNIFFERS- Cartoon Darkness:

Formidable el tercer treball dels australians amb el que segurament no inventen res de nou, però demostren que el punk és atemporal i necessari als nostres temps. L' enegria de la vocalista Amy Taylor junt amb les guitarres poderoses i frenètiques ens donen un àlbum carregat de rabia però també de moments més calmats que encantarà a tots els amants del punk i del rock més "canyeru" .

Cançons preferides: Chewing Gum, It's Mine, Balling On Me.

NADA SURF- Moon Mirror:

Els de NY mai fallen, per ells passa el temps i segueixen treient discos on tenen molt a dir. I aquest 2024 no ha estat diferent doncs "Moon Mirror" és un disc equilibrat i meticulosament elaborat, on destaca novament l' encisador poder vocal de Matthew Caws i la solidesa instrumental del grup, oferint una frescor melòdica que evoca grans treballs passats com "Lucky". Novament, Nada Surf segueixen demostrant la seva capacitat d’innovació i excel·lència.

Cançons preferides: Second Skin, In Front Of Me Now, New Propeller.

BONUS TRACK:

CAMERA OBSCURA- Look to the East, Look to the West:

El sisè àlbum dels de Glasgow ha arribat després d' onze anys i de la mort de la teclista Carey Lander. Molt els ha costat superar la pèrdua però finalment aquest disc ha arribat plagat d' aquella dolça i fragil melangia que ens tenen acostumats i que els emparenten amb els Belle & Sebastian. Un disc on hi ha peçes pop de ball però també balades tendres, totes elles regades per la bonica veu de Tracyanne Campbell.

Cançons preferides: Liberrty Print, Big Love, Pop Goes Pop.

MILLORS DISCOS DEL 2022:

Bon any a tots! Esperem que aquest ja finalitzat any 22 us hagi dut molts bons discos i molts concerts, ara que ja hem recuperat certa normalitat. Per a celebrar el canvi d' any tornem a fer la llista dels treballs que més ens han atrapat del darrer curs. Que vagi de gust.

DAMIEN JURADO - Reggae Film Star:

Aquest cantautor d' americana de segona fila però primeríssima classe ja ha publicat una vintena de discos d' ençà va debutar l' any 1997. I amb aquest nou treball ens ha atrapat com pocs són capaços gràcies a unes cançons íntimes de guitarra acústica i veu captivadora, carregades de sentiment i cert record al gran Nick Drake. Un disc per posar-lo en soledat i deixar-se endur per les seves melodies encisadores.


Cançons preferides: Roger, Whatever Happened To Paul Sand?, Day Of The Robot.

BUILT TO SPILL-When The Wind Forgets Your Name:

Quin discarro s' han tret aquesta banda d' indie americà nascuda durant l' efervescència dels 90. Amb nou arguments de pes on es barreja el soroll guitarrer, el rock clàssic i les melodies més dolçes, tot adornat per una producció notable on les pinzellades de psicodelia o shoegaze també hi són presents. Doug Martsch ha canviat els membre s de la banda, s' ha hagut de reinventar i ha guanyat apareixent a les apostes dels millors discos de rock de l' any.

Cançons preferides: Understood, Elements, Comes A Day.

ARCTIC MONKEYS- The Car:

Incompresos pel rotund gir que ha donat la seva carrera. Apartats del poder de les guitarres Alex Turner ha virat cap a els teclats i els arranjaments barrocs (violins, vents,...) en unes composicions que no són de les que entren a la primera però que ben escoltades són per deleitar-se com mai. Maduresa musical de clara influència dels sons negres dels setanta, una mica de Bowie i molt de crooner. Turner escriu i canta com mai per fer un pas endavant de gegant. Complexe i grata evolució.

Cançons preferides: Thewre' d Better Be A Mirrorball, Hello You, Perfect Sense,...

PETER DOHERTHY AND FREDERIC LO- The Fantasy Life Of Poetry & Crime:

Qui ho hagués dit a principis dels 2000 quan els Libertines ho petaven que el Pete (ara Peter) Doherthy assentaria el cap i esdevindria en un family man. Assentat al sud de França i desintoxicat de les drogues s' ha ajuntat amb l' experimentat músic francès Frederic Lo. El resultat és un formidable disc de pop refinat, de gust afrancesat i instrumentació acurada (teclats, vents, cordes,..), deixant enrere els temps de rock trepidant amb Carl Barat i amb Babyshambles. Maduració. 


Cançons preferides:  Fantasy Life Of Poetry & Crime, You Can' t Keep It From Me Forever, Glassblower,...

SLOAN- Steady:

Sembla mentida que duguin treien discos des de 1992 i pràcticament siguin desconeguts al nostre país ja que no s' han editat els seus discos fins fa poc. El qual resulta incomprensible ja que aquests canadencs s' han llaurat una molt més que considerable carrera a base de power pop i riffs ACDC que ara rubriquen amb aquest bestial treball que a molts ens ha fet profunditzar en el seu llegat anterior. Un discàs i una banda a tenir molt en compte. 

Cançons preferides: Magical Thinking, Spend The Day, Dream It All Over Again.

ROLLING BLACKOUTS COASTAL FEVER- Endless Rooms:

Molt s' ha parlat de la nova onada rockera australiana i de com han esdevingut com una de les grans esperances pel futur del rock.  Pes important han tingut els RBCF amb el seu rock carregat d' energia, actitut i electricitat. Amb aquest "Habitacions buides", però, han rebaixat l' energia i han perdut cert optimisme apropant-se al post-rock i al rock més complexe. El resultat és un disc robust on mantenen la identitat sense repetir-se. Se' n diu evolució.

Cançons preferides: The Way It Shatters, My Echo, Dive Deep.

SUEDE- Autofiction:

Els londinencs han tornat a la primera plana del panoramba musical gràcies a aquest disc directe i sincer sorgit desde les entranyes i que els Suede han gestat tornant als seus origens. Doncs "Autofiction" va estar ideat en una sala d' assajos abandonada de Londres i gravat amb poca producció d' estudi. El resultat ha estat un disc post-punk de so brut i cru que han donat autenticitat a unes cançons firmades per Brett Anderson lluides com mai.

Cançons preferides: She Still Leads Me On, Personality Disorder, Black Ice.

BEN LEE- I' m Fun:

Relegat des de fa anys a l' anonimat, l' australià qui al seu dia encisà mig món amb "Catch My Desease", mai ha deixat de publicar álbums amb més o menys encert. Per a l' ocasió s' ha rodejat d' interessants col·laboradors (com Zooey Deschanel de She & Him)per arrodonir unes fabuloses i madures cançons pop carregades de dolçor i lluminositat.

Cançons preferides: Parents Get High, Crooked Tree, Like This or Like That.

WILCO - Cruel Country:

Que a aquestes alçades de la seva carrera els Wilco es marquin un disc com "Cruel Country" mostra la seva grandesa i la importància que tenen en la música rock de les darreres dues dècades. Després  de la seva darrera entrega "Ode To Joy" (2019) més experimental, pel nou doble álbum han tirat de country folk clàssic, dels sons d' arrels americanes, i ho han fet a través d' unes composicions calmades, de tall clàssic. Un disc d' excessos en el millor sentit de la paraula i que significa un altre dels grans capítols d' aquesta inigualable formació de Chicago liderada per Jeff Tweedy.  

Cançons preferides: Cruel Country, Tired Of Taking It Out On You, A Lifetime To Find.

SPOON- Lucifer On The Sofa:

Els d' Austin (Texas) de nou han tornat amb un sensacional treball (el que fa el número deu) on els ritmes trepidants, les fuatejades de guitarres i la carismàtica veu del Britt Daniel brillen com mai. Però també trobem passatges ambientals regats per lo-fi i pianos naif i d' altres experiments art-rock. Una banda que sempre ens convençen.

Cançons preferides: The Hardest Cut, The Devil And Mr. Jones, On The Radio.

ANDREW BIRD- Inside Problems:

Aquest cantant, multi-instrumentista, compositor i ocasional actor (té un paper a la serie Fargo) va publicar aquest disc a principis de Juny. Un llarga durada que si bé no arriba a la excel·lència del "My Finest Work Yet" (2019) ni té la lluminositat d' aquell si que li posem bona nota ja que ens du unes estructures musicals complexes i les lletres de pes habituals embolcallat amb uns arrenjaments de pedigrí.

Cançons preferides: Inside Problems, The Night Before Your Birthday, Never Fall Apart.

EZRA FURMAN- All Of Us Flames:

El tercer disc de la trilogia després de "Transangelic Exodus" (2018) i el punk "Twelve Nudes" (2019) ha quedat marcat per la transició a gènere femení d' aquesta artista de Chicago. El disc produït per John Congleton (Bob Dylan, Bruce Springsteen o Patti Smith) reivindica els drets del seu col·lectiu i ho fa amb unes peces que sonen èpiques, quan no tira de synth pop, dream pop o del seu característic rock carregat de ràbia punk. Un disc que du missatge i arriba ben embolcallat.

Cançons preferides: Train Comes Through, Throne, Lilac and Black.

SHARON VAN ETTEN- We've Been Going About This All Wrong:

El sisè disc de Sharon Van Etten va ser compost durant la pandèmia i el vem descobrir de cop ja que no ha tret cap senzill previ. El disc combina el seu folk-rock íntim dels seus origens amb l'indie rock fosc i sintetitzat que havia explorat en l'anterior àlbum abordant temes com la maternitat, l'aïllament i la tensió domèstica. El disc, a més, destaca per una producció immersiva, la força vocal de l'artista i una seqüenciació dramàtica molt curada. El resultat és una obra madura i catàrtica que consolida a la Van Etten com una de les veus més potents de la seva generació.

Cançons preferides: Darkness Fades, Headspace, Mistakes.

MILES KANE- Change The Show:

La tornada de la meitat de "The Last Shadow Puppetts" ha tornat amb força, doncs el seu nou treball si bé manté tots els ingredients del rock britànic que el caracteritzen, per a la ocasió l' ha regat amb aromes T. Rex, Bowie de la època de Plastic Soul i certa influència de la música negre de meitat dels setanta. Amb una instrumentació més complexe i acurada, on els vents prenen protagonisme, el Miles ens mostra el camí de la bona maduració d' un artista.

Cançons preferides: Tears Are Falling, Change The Show, Coming Of Age.

THE SADIES- Colder Streams:

Un any dur pels canadencs amb la pèrdua del cantant guitarrista Dallas al febrer. Malgrat la desgràcia han pogut publicar nou disc on trobem diferents estils musicals: garage, surf, country, psicodelia,... sempre sota la mirada als sons dels seixanta. Un disc que cal degustar a fons, com aquesta formació de culta d' indie americà sorgida dels noranta i que disc rera disc confirmen el seu gran talent. esperem que puguin sobreviure a la baixa.

Cançons preferides: Stop And Start, So Far For So Few, No One' s Listening.

FONTAINES D.C.- Skinty Sia:

Amb el seu segon disc "A Hero's Death" (2020) els Dublinesos ho van clavar ja que van fer un disc rock de quilats. Ara ens ha arribat la continuació que si bé  no s' alça a les cotes del seu precedent ens deixa moltes coses interessants ja que el quintet segueix experimentant tot i que baixa la força i energia amb unes cançons on ens mostren que en el rock no tot està inventat. Els Fontaines D.C. un nom al que seguir.

Cançons preferides: Jackie Down The Line, Roman Holiday, I Love You. 

KIWI JR.- Choper:

Es confirma que els de Seattle són una banda formidable a tindre en compte. Amb "Choper" arriben millor produits (Dan Boeckner) per sonar encara millor i les lletres inspirades de Jeremy Gaudet (veu i guitarra) segueixen dins d' un pop-rock que mira cap als 80 (Smiths, Go-Betweens), 90 (Pavement) y 00 (Strokes). Rock de les noves generacions que apunta força bé.

Cançons preferides: Unspeakable Things, Night Vision, The Extra Sees The Film.

INTERPOL- The Other Side Of Make-Believe:

Vint anys despés del seu debut "Turn On The Bright Lights" (2002) els de Paul banks tornen amb un gran disc on han rebaixat el ritme en unes peces carregades de melancolia marca de la casa i de matissos sonors. Les guitarres s' han afluixat, les bateries s' han enlentit i la veu s' ha tornat més càlida que mai en el seu disc més refinat gestat durant la pandèmia. Ja són clàssics. 

Cançons preferides: Toni, Fables, Something Changed.

TCHOTCHKE- Tchotchke:

El debut d' aquest trio femení (Eva, Emily i Anastasia) ha estat gravat al estudis Electric Lady de Nova York  amb la participació dels Lemon Twigs i du molt de la música d' aquells. Pop lluminós, naif, de tall clàssic (primers anys 60) i twee. Innocència i joventut a parts iguals en un bonic disc interessant pels fans dels Belle & Sebastian, Camera Obscura, Best Coast o dels oblidats Hidden Cameras. Sucre del millor.

Cançons preferides: Ronnie, Dizzy, Don' t Hang Up To Me.