GRANDES DISCOS- THE BEAT-The Beat (1979):

Una de las joyas ocultas del power pop y de la new wave de finales de los setenta es sin duda el debut de la banda de Paul Collins, un fugaz y excelso tratado de pop poderoso de apenas poco menos de media hora de duración. Un álbum que presentaba las credenciales de las nuevas tendencias musicales desde California dando alternativa al reinado de las bandas neoyorkinas o londinenses que eran quienes cortaban la pana en ese lustroso periodo.

En realidad el disco y The Beat nació años antes con otro proyecto musical cuando un joven Jack Lee abandonó su Alaska natal para irse a  California atraído por su música. Una vez allí formaría una banda con él a la guitarra, el músico callejero Peter Case al bajo y un jovencísimo Paul Collins a la batería. Era 1974 y la nueva banda se llamaría The Nerves, si bien duraron poco tiempo y sólo publicaron un único EP con cuatro canciones que escondía un pequeño hit "Hanging on the Telephone", que posteriormente popularizaría Blondie. Sin embargo, en menos de tres años el trío fue uno de los impulsores de la escena musical de L.A. junto a The Knack (luego súper famosos con "My Sharona") llegando a telonear a los mismísimos Ramones en su gira por los EEUU.

Su música venía claramente inspirada por las bandas beat de la British Invasion de los sesenta (Beatles, claro, pero también The Kinks, Hollies o los Dave Clark Five) a la vez que insuflaban la energía y el frenesí del rock' n roll primario, cantando todos sus miembros y repartiéndose las tareas de composición.

Tras su disolución, Peter Case fundaría la banda seminal de power pop Plimsouls, de los que fue su líder y cantante, mientras que Jack Lee inició una larga carrera en solitario que nunca acabó de despegar. Por su parte Paul Collins tras intentarlo con Case en The Breakaways cambiaría las baquetas por la guitarra para fundar The Beat junto a Steven Huff (bajo), Larry Whitman (guitarra) y Michael Ruiz (batería).

Con ellos, se reveló como un gran compositor ya que los doce cortes del debut de The Beat llevaban su firma. El disco fue grabado en junio de 1979 en Hollywood y puesto a la venta en octubre de aquel año, con una post-producción muy precaria, lo que se puede apreciar con sus escuchas. Pero eso poco importa cuando uno aborda este álbum, pues dentro encontramos maravillas sónicas cargadas de electricidad con unas guitarras rítmicas colosales y unos solos y riffs tan irresistibles como salvajes. 

Sólo hace falta escuchar el arranque con la pegadiza "Rock' n roll Girl" que parece un cruce entre los Ramones y el primer Tom Petty.  El de Florida vuelve a aparecer (o quizás Elvis Costello o Graham Parker) en ese medio tiempo con alma de himno que es "Different Kind Of Girl" rubricado con un solo tremendo.

 Y más estribillos poderosos en "Don' t Wait Up For Me", hermanada con los primeros The Cars,  y en "You Won' t Be Happy" o en la popie "Let Me Into Your Life" con las que se anticipan al pop-rock que se hará en unos años.  

Maravillosa también es la cadencia de riffs de "Look But Don' t Touch" y sus aromas sixties (¿Taxman?), pero sobre todo "Work-A-Day World" con su comienzo hipnótico y su estribillo cautivador. Otros momentos destacables  los encontramos en "There She Goes" con su maraña de bajo, guitarras y coros o  en el grito inicial y el rock' n roll  aguerrido de "Walking Out On Love".

En "You And I" se relaja y abandona momentáneamente las guitarras para abordar el piano en una sentida balada. Es la única excepción al cargamento eléctrico de vitaminas pop en dónde los riffs cortantes, las melodías y la energía se adueñan de los surcos del vinilo de principio a fin.

Del álbum se extrajeron hasta cuatro sencillos y en Europa se publicó por la CBS primero bajo el nombre The Beat y al poco tiempo como Paul Collins' Beat, para evitar confusiones con el grupo británico de SKA. Sin demasiadas ventas ni demasiada repercusión en su tiempo, el álbum supuso el despegue de la carrera de Paul Collins, quién al poco tiempo sacaría "The Kids Are The Same" (1981) que fue otro tratado de fresco Power Pop muy parejo a este debut y que con el tiempo lo encumbrarían como un admirado pionero de este sub género del rock.

Por Àlex Guimerà

ROCK AND ROLL GIRL:

I went down to check out the local disco show
I saw the people dancing on the floor
I wish there was an easier way
To meet the girls of today
And if I had a chance, this is what I'd say:
I want to be with a rock and roll girl
I want to be with a rock and roll girl
I want to be with a rock and roll girl
I pick up the phone and get a dial tone
I call up the number, but nobody is home
But I saw it on my TV
They said they have someone for me
I wish she would answer and give me her name
I want to be with a rock and roll girl
I want to be with a rock and roll girl
I want to be with a rock and roll girl
I see them walking one by one
I hear them talking, then they are done
I wish there was an easier way, hey hey!
To meet the girls of today
I really want to talk, but what can I say?
I want to be with a rock and roll girl
I want to be with a rock and roll girl
I want to be with a rock and roll girl

MILLORS DISCOS DE 2024 (II)- ESPECIAL VETERANS:

Com ens agrada aquesta categoria de veterans i com ens agraden els discs de rock fets per a velles glòries que es resisteixen a abandonar la seva passió. Enguany hi ha hagut un bon recull de discos creats pels seniors de les guitarres i que no volem que us perdeu.

DAVID GILMOUR- Luck and Strange:

Fantàstic retorn del guitarrista, compositor i cantant dels llegendaris Pink Floyd, doncs amb el seu cinquè treball d' estudi en solitari ha manufacturat la millor música en força dècades, apropant-se al nivell de la seva icònica formació. Totes les peçes estan al seu lloc i res sona impostat ni a autoplagi. A més ens du profunditat en les lletres - algunes a càrrec de la seva esposa Polly -, traços de piano del desaparegut Richard Wright, teclats de Brian Eno i la veu de la seva filla Romany. Meravellós.

Cançons preferides: Luck and Strange, The Pipper' s Call, Between Two Points.

PETER PERRETT- The Cleansing:

L' exmembre de The Only Ones, consolida la seva redempció artística amb Cleansing, un doble àlbum introspectiu i visceral. Als seus 68 anys, reflexiona sobre el desgast vital i exorcitza els seus dimonis amb un rock brut i intens, acompanyat dels seus fills i també de llegendes com Johnny Marr i Bobby Gillespie. En les 20 cançons, aborda temes com el pas del temps o les lluites internes, en un treball que molt provablement és el més complet i personal dels seus tres discos en solitari, on a més ens porta de la foscor cap a l’esperança.

 Cançons preferides: I Wanna Go With Dignity, Fountain Of You, Survival Mode . 

PAUL WELLER- 66:

Un cop passats els 65 anys (en té 66 com el títol del disc) ja podem incloure al geni de Surrey en aquesta categoria de veterans. Tot i que pel que Paul Weller ens ha demostrat amb el seu nou disc no sembla l' edad que té, doncs "66" és un disc de pop-rock britànic amb elements de nothern soul que sona nou, fresc i enèrgic amb el que ens demostra que ha madurat com els millors vins oferint-nos uns discos sempre interessants i carregats de bones melodies i sorpreses.

Cançons preferides:  Ship Of Fools, Rise Up Sionging, Soul Wandering.

PAUL COLLINS- Stand Back and Take a Good Look:

El qui fora líder dels The Nervues i dels The Beat, així com un dels pares del Power Pop de finals dels setanta i principis dels vuitanta, ha publicat aquest disco on mira enrere a la seva carrera i al seu llegat a través de 12 pastilles de 2 o 3 minuts combinant noves composicions amb versions de temes antics de les seves diferents etapes. A més s' ha sabut rodejar de antic companys de formació i d' escena per dotar d' un formidable disc on celebra els seus 50 anys damunt dels escenaris.

Cançons preferides: In Another World, I' m The Only One For You,  Liverpool.

IAN HUNTER- Defiance Pt. 2:

Just un any després de publicar "Defiance Pt. 1" (abril de 2023), el qui fora frontman dels imprescindibles Mott The Hopple, torna amb aquesta segona part on novament es rodeja de grans noms. És el cas dels recentment desapareguts Jeff Beck y Taylor Hawkins (Foo Fighters) o d' altres com Brian May, Lucinda Williams, o d' actors com Billy Bob Thorton o l' omnipresent Johnny Deep, de qui és la portada, per cert. I l' experiment, de nou funciona força bé, peces de rock clàssic molt ben vestides que a l' escoltar-los ens oblidem que qui les canta és un paio de vuitanta i pico anys. Fantàstic Ian!

Cançons preferides: People, Precious, What Would I Do Without You.

ROD STEWART- Swing Fever:

Ja fa temps que el bo d' en Rod va aparcar el rock per centrar-se en el Jazz vocal y els estils afins (l' American Songbook). Per a l' ocasió s' acompanya per Jool Holland, pianista i fundador dels Squeeze per enregistrar aquest tractat de Swing format per clàssics del gènere i pel que s' han assistit d' una
de la Rhythm and Blues Orchestra del Jool, i que realment es deixa escoltar força bé. Trompetes, ritmes y la impagable veu de l' escocès que tantes alegries ens va donar en els anys setanta de la mà dels Faces i en solitari. Llegenda viva que a diferència d' altres ha optat per a la vida més confortable.

Cançons preferides: Pennies from Heaven, Ain't Misbehavin', Almost Like Being In Love.

MARK KNOPFLER- One Deep River:

Retirat de les gires i dels concerts, però afortunadament no pas de l' edició de nou material musical. L' ex líder dels Dire Straits ha tornat després del seu darrer treball de fa sis anys amb aquest notable "One Deep River" on novament ens trobem amb l' ombra del gran JJ Cale,  amb la seva veu murmurant i la seva manera inconfusible de tocar la guitarra. Un disc crepuscular ple de melangia i familiaritat . Com tornar a casa. 

Cançons preferides: The Pairs Of Hands, Ahead Of The Game, One Deep River.

JOHN CALE - Poptical Illusion:

Que amb 82 anys el galès hagi publicat un nou treball després del "Mercy" de l' any passat ja té mèrit. I si a sobre és un bon disc, no podem demanar més. Sembla ser que el John en l' any de pandèmia va composar fins a gairebé 80 noves cançons que ara va treient a la llum. Per al nou recull l' ex Velvet Underground no és tant fosc i recupera l' estil del Bowie, del Brian Eno, del rock industrial i a la fi de nou la seva vessant més vanguardista però sense abandonar el pop que canta amb la seva veu tant pomposa com càlida.

 Cançons preferides: God Make Me Do It, Davies & Wales, Shark-Shark.

NICK LOWE & THE STRAITJACKETS - Indor Safari:

El nou àlbum de Nick Lowe recupera algunes de les seves millors peçes recents i ve signat  amb The Straitjackets, la formació que l' ha anat acompanyant en les últimes gires i que l' ha permès rejovenir. "Indor Safari" és un viatge musical que combina elegància pop i energia rock amb tocs d’humor i nostàlgia on de nou destaquen les melodies captivadores, les lletres enginyoses i l’inconfusible estil vocal de Lowe, al que s' afageix com a magnífic complement el so instrumental dels Straitjackets, ple de ritmes contagiosos i solos de guitarra memorables. Un treball que celebra l’experiència musical amb frescor i maduresa.

 Cançons preferides:  Love Starvation, Blue On Blue, Trombone.

RICHARD THOMPSON- Ship To Shore:

Membre dels seminals Fairport Convention i un dels artífex de la resurrecció del folk britànic a finals dels seixanta i principis dels setanta, ha tornat en ple 2024 amb aquest disc en solitari de tall minimalista i on l' emoció, la simplesa instrumental i la proximitat són les seves millors eines per a defensar unes dotze cançons que mereixen ser revisades per tot bon seguidor del pop-folk britànic. Autenticitat.

Cançons preferides: Singapore Sadie, Turnstile Casanova, Maybe.

BONUS TRACK:

 

PAUL KELLY - fever Longing Still:

Llegenda del rock de les antípodes, Paul Kelly és un dels grans rockers sorgit a la dècada dels vuitanta amb un talent descomunal que ha passat força desaparcebut. Enguany ha editat aquest àlbum on treu el seu arsenal de creativitat a base de aquells paissatges rockers que tan bé sap explotar. Des de pop atemporal, a blues, a balades folk-rok,... No ens cansarem de reivindicar a aquest geni. 

Cançons preferides: Though By Experts, Nothern Rivers, Back To The Future.