MILLORS DISCOS DE 2025 (II)- ESPECIAL VETERANS:

 Bona entrada d' any a tothom! Aquest 2025 ha estat un bon any en quan a discos i també en quan a discos dels seniors o d' aquells que es troben en edat d' estar jubilats. Vells rockers que passen de la retirada i ens demostren que l' experiència és un grau aportant saviesa en uns treballs que sonen de meravella. Us passem els que més ens han agradat.

VAN MORRISON- Remembering Now:

SOUL - Podíem esperar-nos un disc nou del Lleó de Belfast per aquest 2025, de fet ens té mal acostumats a treure pràcticament un disc per any. Però, ens podíem esperar que el nou treball fos tant bo? Inspirat especialment, aquest "Remembering Now" ens du el millor soul celta de l' Irlandès, amb una secció de vents impecable, uns ritmes hipnòtics i passió a cada nota. Sembla mentida que als 80 anys (els va complir a l' agost) l' autor de "Moondance" no només segueixi de gira si no que tingui encara energia i capacitat per regalar-nos moments musicals tan memorables. No us el perdeu.

Cançons preferides: Down To Joy, Cutting Corners, Once In A Life Feelings,...

RINGO STARR- Look Up:

COUNTRY - Que un Beatle publiqui discos sempre és una gran noticia, però que en Ringo torni als LPs després d' encadenar 5 EPs n' és doble noticia. Doncs els Eps se' ns feien curts ja que el baterista encara es troba lúcid i a segueix rodejant-se de talent com sempre ha fet. Per aquest 2025 un disc matiner (del 10 de gener) on arriba acompanyat de joves cantautors com Molly Tuttle, Billy Strings o les fabuloses Larkin Poe. Onze noves peces de bon country rock (d' aquí el barret a la portada) que sorprendran als qui encara es pensen que en Ringo era el comparsa dels Fab Four i que poc pot oferir. Fabulós! 

Cançons preferides: Time On My Hands, I Live For Your Love, Thankful.

NEIL YOUNG: Oceanside, Countryside:

ROCK - Neil Young va tenir una dècada de producció impressionant als anys 70, amb àlbums llegendaris com After The Gold Rush i Harvest, entre altres. A més, va gravar diversos discos que mai van veure la llum, com Oceanside Countryside, enregistrat el 1977, però que es va quedar inèdit fins fa poc. Aquest disc sorgeix com a recopilació de cançons acústiques de Florida i Nashville, amb temes com "Sail Away" i "Pocahontas". Tot i que algunes d'aquestes cançons van ser utilitzades en altres àlbums, el projecte original s' ha publicat de forma independent.

Cançons preferides: Human Highway, Sail Away, Pocahontas.

NEIL YOUNG-  Talkin to the Trees:

ROCK - Pocs mesos després de rescatar material vell, i de publicar la banda sonora pel documental de la seva esposa Darryl Hannah sota el títol "Coastal", el Neil ens ha publicat noves cançons sota el títol "Talkin To The Trees". Un treball enregistrat amb la seva banda d' acompanyament "The Chrome Hearts" que són en realitat els ja habituals Promise Of The Real. El resultat un enèrgic i poderós treball on el canadenc rescata els seus millors arguments musicals engreixant encara més la seva llegenda.

Cançons preferides: Family Life, Let' s Roll Again, Talkin To The Trees.

SUZANNE VEGA- Flying With Angels:

FOLK- POP - La mítica Suzanne Vega ja ha complert els 66 anys i ho ha celebrat publicant aquest Flying with Angels, el seu primer treball amb temes nous des de 2014. De nou trobem un àlbum treballat i introspectiu que combina folk, pop i poesia. Hem hagut d' esperar uns anys, però l' espera ha valgut la pena ja que de nou la cantautora de New York ens ofereix una obra madura plena d' històries que de ben segur han connectat amb molts oients.

Cançons preferides: Speaker' s Corner, Chambermaid, Rats.

ROBERT FOSTER- Strawberries:

POP - Desrpés de "The Candle And The Flame" amb el que Robert Foster feia una catarsi personal amb la malaltia de la seva dona, arriba aquest "Strawberries" més desenfadat. El tercer treball del ex Go Betweens en cinc anys ens du unes cançons molt ben produides i de nou el sentimentalisme habitual del músic australià que per a l' ocasió tira de la qüotidianeitat. Un altre que hauria d' estar jubilat fa temps però que afortunadament segueix al peu del canó i força inspirat.

Cançons preferides: Tell It Back To Me, Strawberries, Such A Name. 

BRUCE SPRINGSTEEN- Tracks II: The Lost Albums /Lost & Foun

ROCK - Sembla mentida la de material i material que tenia acumulat el Boss. Com si no li costés composar i gravar el Bruce ha publicat aquest 2025 una caixa de set discos - només apte pels meu adinerats - amb material inèdit que formava part de diferents projectes mai realitzats però també cançons descartades de diferents discos ("Streets Of Philadelphia", "The Ghost Of Tom Joad" i "Western Stars") totes compreses entre el periode de 1983 i 2011. De tot ha tret un recopilatori  anomenat "Los & Found" més accessible amb 20 de les 85 cançons que formen la capsa recopilatòria.

BRYAN FERRY /AMELIA BARRATT- Loose Talks:

POP EXPERIMENTAL - Just abans de complir els vuitanta, el qui fora cantant principal dels Roxy Music ha publicat un nou disc després d' onze anys del darrer "Avonmore". Per a l' ocasió s' ha ajuntat amb l' artista Amelia Barratt qui recita sobre una música que el propi Bryan ha compost a partir d' esboços de cançons recuperats dels anys setanta. Un treball força arriscat i vangurdista que coincideix amb l' enèssim recopilatori del músic i que ens mostra que malgrat l' edat el nostre Dandy preferit del pop encara li queden força inquietuts artístiques.

Cançons preferides: Florist, Orchestra, Loose Talks.

ALICE COOPER - The Revenge Of Alice Cooper:

HARD ROCK - La llegenda del rock ha tornat amb aquest disc on recupera després de 50 anys la seva banda original per oferir el seu rock teatral, macabre i d' ambients que el van fer triomfar als anys setanta. A més, hi col·labora en Robby Krieger dels Doors. Un disc ideal per rememorar la època daurada del rock de la mà d´un dels personatges més icònics i talentosos de la seva història.

Cançons preferides: "Black Mamba", "Wild Ones" , "Blood on the Sun".

BUDDY GUY - Aint' t Done With The Blues:

BLUES - Aquest disc del Buddy Guy ens mostra que, als 89 anys, el mestre del blues continua en plena forma. Combina blues elèctric i acústic amb gran emotivitat, recordant les seves arrels i vivències. Cada tema reflecteix la passió i la sinceritat  "marca de la casa", fent d’aquest àlbum un testimoni viu de la força i de la vigència del blues.

Cançons preferides: "Dry Stick", "How Blues Is That", "I Don't Forget"

BONUS TRACK:

MAVIS STAPLES- Sad And Beautiful World:

SOUL - Mavis Staples és una de les poques llegendes del soul dels seixanta que encara publica nous discos, mantenint intacta la seva veu i autenticitat. Des dels Staples Singers fins a la seva carrera en solitari, ha combinat música, activisme i una evolució constant amb col·laboradors de primer nivell. El nou disc ha apostat per una producció sòbria i un soul clàssic, amb versions reinterpretades des d’una mirada actual. Unes cançons que transmeten missatges de pau, resistència i esperança, amb moments d’una gran emotivitat i elegància sonora. Amb 86 anys, Staples emociona més que mai i demostra que el seu art continua sent profundament viu i necessari.

Cançons preferides: Chicago, Anthem, Satisfied Mind.

MILLORS DISCOS DE 2023 (II) ESPECIAL VETERANS:

En un any on hem tingut nova cançó dels Beatles ("Now And Then") i seguint la tradició del blog no perdem la pista als seniors del rock, els quals cada cop són menys però segueixen treient música interessant, demostrant que venen d' èpoques irrepetibles pel rock i que encara tenen coses per ensenyar-nos. No us els perdeu! 

THE ROLLING STONES - Hackney Diamonds:

La novetat de veterans de 2023 que ha omplert premsa i red ha estat sense cap mena de dubte el retorn dels Rolling Stones que no publicaven material nou propi desde "Bigger Band" de 2005. I a dir veritat la cosa funciona bastant, al marge que venen acompanyats d' altres grans com Elton John, Stevie Wonder o Paul McCartney. Doncs  si bé les noves peçes no es mereixen el qualificatiu de diamants es deixen escoltar força, amb la fórmula habitual de rock guitarrer i una producció molt moderna. Sembla que siguin eterns i per ells l' edat no sigui cap escull.

Cançons favorites: Angry, Sweet Sounds Of Heaven,

ALICE COOPER- Road:

Gran retorn del veterà rocker després del notable "Detroit Stories" de fa dos anys. Per lo nou compta amb les meravelloses guitarres de Nita Strauss, Ryan Roxie i Tommy Henriksen però també amb les de Tom Morello. De nou, la producció de Bob Ezrin donant una sonoritat que recorda a la Alice Cooper Band dels anys setanta però alhora fresca. Hard rock clàssic però molt actual, energía a dojo i aquell magnetisme que només el Vincent Damon Furnier és capaç d' oferir.


Cançons preferides: I' m Alice, White Line Frankestein, Big Boots.

PETER GABRIEL- I/O:

21 anys feia que l' ex Genesis no publicava treball. Un disc doble que va començar a ser gestat l' any 95 i que ha estat madurat lentament per obtindre un resultat molt ben acollit per crítica i públic, doncs les noves cançons ens ofereixen el millor del músic amb espais pel AOR, pel progressiu, pel funk i pel pop més relaxat. Un disc molt "disfrutón" ideal pels nostàlgics del músic.

Cançons preferides: The Court, Live And Let Live, So Much,

IGGY POP - Every Looser:

Una de les llegendes més matineres en publicar àlbum en 2023 va ser el gran James Osterberg alies "la Iguana", doncs coincidint amb el dia de reis ens regalava aquest "Every Looser" on torna a la canya i es deixa acompanyar per grans del rock dur i punk com Duff McKagan (Guns' n Roses), Chad Smith (Red Hot Chilli Peppers) i el desaparegut Taylor Hawkins (Foo Fighters). Uns bons companys per a arrodonir un disc on l' Iggy recupera la part salvatge alhora que despren la maduresa d' un tipus de 75 anys.

Cançons preferides: Frenzy, Strung Out Johnny, Comments.

JOHN CALE- Mercy:

Sembla mentida com amb 80 anys un artista pugui assolir tal nivell d' innovació i modernitat. I és que el galès sempre ha anat un pas endavant en el vanguardisme, ja des dels seus inicis amb la Velvet i sempre atent amb el que es coïa a Europa i a la seva New York adoptiva. Per a l' ocasió s' ha rodejat de bons músics de l' electrònica underground per publicar un disc que si bé ha tardat set anys des de la darrera entrega repassa temes tant actuals com l' auge de la dreta, el canvi climàtic o la pandèmia. 

Cançons preferides: Night Crawling, I Know You' re Happy, Out Your Window. 

VAN MORRISON- Moving On Skifle/Accentuate The Positive:

Un dels que costa seguir el ritme discogràfic és el Van The Man, amb una o dues novetats al mercat a l' any. Per aquest 2023 ha  fet doblet, primer  amb "Movin On Skifle" on ha volgut retre un homenatge a la música que el va marcar a la seva infància i a la de molts dels seus coetanis britànics a finals dels cinquanta: l' Skifle. I ho ha fet amb un treball doble on ha recuperat peces de l' època i de tradicionals del gènere que les toca amb el seu propi i inimitable segell i algunes de les quals canvia títol i lletres.

Amb "Accentuate The Positive" en canvi ha recuperat el rocknroll primari amb cançons de gent com els Everly Brothers, Little Richard, Chuck Berry o Bill Halley, que ha dut cap al seu terreny de joc musical. ¿Potser excessiu? ¿Innecessaris? Jo em quedo amb que ambdós treballs són força disfrutables. 

Cançons preferides: Careless Love, This Loving Light Of Mine, Worried Man Blues.

NEIL YOUNG- Before + After:

El disc número 45 de la discografia en solitari del canadenc va arribar a les acaballes de l' any i sent inèdit a Spitify (com tot el seu catàleg). L' àlbum és un recull d' algunes de les seves cançons interpretades en acústic. Entre elles trobem dues dels Buffalo Spingsfield i en solitari, algunes de conegudes com "Comes A Time" o "Mother Earth" junt amb d' altres menys conegudes. Un disc ideal pels fans més fidels del rocker, que per a l' ocasió ens mostra la seva cara més íntima.

Cançons preferides: Burned, Mother Earth, Comes A Time.

NILS LOFGREEN - Mountains:

Etern actor secundari sota l' estela del Neil Young i del Bruce Springsteen, aquest troç de guitarrista ha tret un enorme disc molt sentit on rep homenatge a Charlie Watts, critica l' assalt al Capitoli dels EEUU i canta a la seva esposa Amy. A més ho fa acompanyat del propi Neil, del Ringo Starr i del difunt David Crosby, per oferir un autèntic recital de pur rock americà. Formidable.

Cançons preferides: Won' t Cry No more, Nothings Easy, I Remember Her name.

MOLINA, TALBOT, LOFGREEN & YOUNG- All Roads Lead Home:

Els membres dels Crazy Horses han tret aquest disc on tos han tingut el mateix pes compositiu i interpretatiu. El resultat la unió de quatre talents en un disc fabulós de rock clàssic americà on el sentiment es desprèn en cada una de les notes i on la melancolia mana. L' enèssima reunió d' aquests vells rockers supervivents de mil i una batalles que enguany han volgut democratitzar i repartir la feina en aquest excels treball. 

Cançons preferides: Rain, Just For You, Song of the Seasons, You Will Never Know

YUSUF ISLAM - King Of Land:

Després de revisar el "Tea For The Tillerman2" (2020), composar bandes sonores i reeditar els seus treballs clàssics amb edicions Deluxe, el Yusuf torna amb material original amb un disc que va començar a idear-se l' any 2011 i que ha estat gravat a Berlin, França i Friar Park (casa de George Harrison). El disc de nou ens du el pop lluminós i la poesia del cantautor que sense perdre personalitat i coherència demostra estar en plena forma als seus 74 anys. 

 Cançons preferides: King Of Land, All Nights All Days, Take The World Apart.

PAUL SIMON- Seven Psalms:

Paul Simon és considerat per molts un dels grans compositors pop dels nostres temps. Amb discos formidables amb Simon & Garfunkel després s' ha forjat una lloable carrera en solitari on la inquietut per trobar noves sonoritats ha estat constant. Mostres recents són els experimentals "Stranger To Stranger" (2016) o "In The Blue Light" (2020), i ara amb aquest disc de set talls on el misticisme, la fragilitat i la instrumentació clàssica alhora que complexe es barregen entre  melodies etèries. S'  agraiex l' esforç en un tipus que es nega a viure de rendes.

 Cançons preferides:  The Lord,  Love Is Like A Braid.

GRAHAM NASH - Now:

En l' any on ens deixava el seu company d' aventures David Crosby, l' ex Hollies ha publicat aquest "Now" set anys després del notable "This Path Tonight". Amb el nou, el cantautor ens ofereix pop atemporal de dolçes melodies i lletres melancòliques amb una producció instrumental força pulida i on la veu del de Blackpool sona pulida i rejovenida. Un disc de poques pretencions però de molts quilats, ideal per degustar plàcidament tumbat i amb auriculars. 

 Cançons preferides: A Better Life, Stars & Stripes, Buddy' s Back.

PRETENDERS- Relentless:

La formació de Chrissie Hynde torna després de tres anys del seu anterior "Hate For Sale" on de nou opten per la varietat de sons i formes sempre sota la base del seu particular rock. Aixi ens trobem amb mig temps, balades, rock' n roll o mig-temps acústics. Un disc, de nou, força interessant que amplia la discografia d' aquesta formació tant encisadora.

Cançons preferides: Merry Widow, Let The Sun Come In, Just Let It Go.

MILLORS DISCOS DEL 2021 II (especial veterans):

Com cada any aquest 2021 hem tingut pèrdues de grans músics però també discos sorprenents dels supervivents del rock amb més kilòmetres a les seves esquenes. Així doncs, anem a repassar una mica 10 discos de la categoria Senior del rock curs 2021 que ens han cridat l' atenció.

ALICE COOPER- Detroit Stories:

Els vells rockers mai moren, així ho demostra el gran Vincent Damon Furnier alies Alice Cooper (o és el nom de la banda?) amb aquest disc on ret homenatge a la ciutat que el va fer saltar a la fama i a la seva música. Com si fos un Batman de Detroit, Alice Cooper publica un extens disc de 15 peces on  combina versions amb temes propis i on el rock' n roll de guitarres, actitut salvatge i enorme producció, emergeixen amb l' ajuda d' alguns dels seus vells companys de formació, però també de convidats com Wayne Kramer dels seus conciutadans MC5. Rock clàssic dels setanta, blues, funky o el hard-rock 80's. Amb 73 anys i en plena forma!

Cançons preferides: Rock' n roll, Go Man Go, Sister Anne.

NEIL YOUNG & CRAZY HORSES- Barn:

Seguir la carrera del canadenc no és gens fàcil, doncs segueix publicant dos o tres discos cada any entre àlbums d' estudi i concerts o rescats. Són els casos dels recents "Colorado" (2019) o "Homeground" (2020), notables treballs "marca de la casa". I per enguany ens ha tret aquest crepuscular "Barn" que sona al Neil i als "Cavalls Bojos" més clàssics, en la seva versió més calmada (menys electrificada). Cançons de cabana plenes d' autenticitat, d' acústiques, acordió i harmòniques . Pur rock d' arrels. 

Cançons preferides: Song Of The Season, Tumblin' Thru The Years, Wellcome Back. 

JACKSON BROWNE- Downhill From Everywhere:

Un dels grans supervivents del so "Laurel Canyon" - i mig afincat a la ciutat de Barcelona-  ha publicat aquest any el que és el seu 15è treball d' estudi. I el resultat no decep, doncs acompanyat per una formidable banda va grabar les noves 10 cançons d' aquest "Downhill From Everywhere" a Santa Monica per després produir-les ell mateix. Un grapat de bones cançons pop atemporals on la vitalitat, el sentiment i la melancolia hi són omnipresents. Què més podem demanar?

Cançons preferides: Still Looking For Something, A Human Touch, A litle Soon To Say.

ROBERT PLANT with Alison Krauss- Raise The Roof:

El qui fora vocalista dels Led Zeppelin ha fugit de convertir-se en l' eterna jukebox de la famosa formació de hard rock per anar explorant sonoritats del rock i la música ètnica adaptant-se a la seva pèrdua de dots vocals. Per aquest any ha publicat un àlbum on novament col·labora amb la cantant Country Alison Krauss (després de "Raising Sand" de 2007) per oferir-nos balades campestres a dues veus que li escauen com el millor vestit i on col·laboren clàssics del gènere com el guitarrista Marc Ribot (Tom Waits o Elvis Costello) o el multinstrumentista David Hidalgo (Los Lobos). 

Cançons preferides: Go Your Way, Can' t Let Go, Somebody Was Watching Over Me.

LINDSEY BUCKINGHAM- Lindsey Buckingham:

El veritable líder de la segona encarnació dels Fleetwood Mac ha publicat aquest àlbum homònim on es reivindica com a artista individual, un cop els seus companys l' hagin acomiadat de la formació que el va fer famós. Allunyat de tota mena de col·laboració amb Christine McVie (ull amb el disc amb ella de 2017) i companyia ens ofereix un disc de pop atemporal on no es nota que s' hagi operat les cordes vocals ja que la seva veu llueix com sempre, junt amb una instrumentació que va a càrrec de cracks com Neil Finn dels Crowderd House i Mike Campbell dels Heartbreakers de Tom Petty. Molt recomanable.

Cançons preferides: I Don' t Mind, On The Wrong Side, Blind Love.

ABBA- Voyage:

Després de plegar el 1981 i de deixar una llegenda i un llegat únic, els suecs han tret aquest "Voyage" que ha estat un autèntic fenòmen mediàtic i una mena de ressurrecció d' aquesta banda que en els darrers anys havia recuperat molta popularitat (¿gràcies als musicals "Mamma Mia"?). I fora del controvertit fet que hagin anunciat una gira virtual, l' existència de males o nul·les relacions entre els seus membres i atres xafardieries, el disc es deixa escoltar força bé amb bones composicions, les veus fresques de sempre i la instrumentació marca de la casa. Benvinguts de nou, no us havíem oblidat.

Cançons preferides: When You Dance With Me, Don' t Shut Me Down, No Doubt About It.

VAN MORRISON- Latest Record Project Volume I:

Un habitual d' aquesta secció és "Van The Man", doncs als seus 76 anys segueix publicant nous treballs amb més o menys encert però on dona mostra que la seva portentosa veu encara rutlla a les mil meravelles i on el blues, el seu particular soul i el jazz es passejen al llarg de les 28 peces que conformen aquest doble (i potser quelcom excessiu) disc que preveu que tingui una segona part. Sempre amb projectes de discos entre les mans, el Lleó de Belfast.

Cançons preferides:  Latest Record Project, Only A Song, Why Are You On Facebook?

IRON MAIDEN- Senjutsu:

A aquestes alçades no demanarem als de Bruce Dickienson que es reinventin. Més quan han deixat passar 6 anys de l' anterior "The Book Of Souls" (2015) i dur 45 anys funcionant al màxim. I malgrat l' edat i la pandèmia ells seguiran de gira presentant els seus èxits de sempre a les que s' afegiran les 10 noves cançons d' aquest "Senjutsu" que sonen enèrgiques (i llargues doncs algunes superen els 10 minuts per un total de 80 minuts) i plenes de solos de guitarra infinits i ritmes tant trepidants com sorollosos. Llegendes del metal.

Cançons preferides: Stratego, The Writting On The Wall, Days Of Future Past.

PHIL MANZANERA/TIM FINN- Caught By The Heart:

El qui fora guitarra dels Roxy Music i productor dels Héroes del Silencio ha tret aquest disc a mitges amb Tim Finn (dels Crowded House) ideat i gravat en ple confinament del 2020 pel covid. En ell revisen de manera desendreçada i aleatòria diferents estils que van desde els ritmes llatins de la que obra el disc "Mambo!Salsa..." al synth pop, a la música electrònica a l' estil de l' ex company del primer Brian Eno. Pur divertimento.

 Cançons preferides: Mambo!Salsa..., Caught By The Heart.

DONOVAN- Lunarian:

Cantautor de folk-rock amb influències psicodèliques als 60 i autor de grans himnes generacionals com "Colours" o "Universal Soldier", en Donovan Leich va tornar el passat 2021 amb un disc nascut del confinament on s' acompanya pel gran guitarrista Nils Lofgren de la E-Street Band. Les 10 cançons taciturnes desprenen molta melangia i sensibilitat i milloren força amb les escoltes.

Cançons preferides: Mistaken Eternity, To Love You, Listen.

DISCOS DE 2021: DETROIT STORIES por ALICE COOPER:

Dos años después de publicar el notable "Paranormal" (2017), Vincent Damon Furnier (aka Alice Cooper) sacaba un EP de seis temas, "Breadcrumbs", con el que rendía homenaje a su ciudad natal y a la ciudad que le vio crecer artísticamente, Detroit. Trabajando con músicos de la "city", se dedicó a versionar nombres locales de prestigio como Bob Seger, MC5 o Suzy Quatro, a los que añadió dos temas propios. Pero ello le supo a poco, dándole alas a completar un larga duración que acabaría formando este “Detroit Stories” que tenemos en nuestras manos.

De nuevo bajo la producción de Bob Erzin, artífice del sonido de las "Obras Maestras" de los setenta del rockero, el disco ha sido grabado con la ayuda de musicazos de la ciudad homenajeada como los guitarristas Wayne Kramer (MC5) y Mark Farmer (Grand Funk Railroad), el prestigioso músico Jazz-Funk Paul Randolph al bajo, o Johnny Badanjeck (Detroit Wheels) a la batería, pero también con los reivindicables miembros vivos de la Alice Cooper Band: Michael Bruce, Dennis Dunaway y Neil Smith.

                         

Para la apertura ha elegido una versión de la Velvet, "Rock' n Roll", que aunque no surgió de la ciudad de la Motown inspiró mucho a su sonido desde finales de los sesenta. Sin ir más lejos a los Detroit Wheels de Mitch Ryder, quienes la reinterpretaron en un giro que vuelve a sonar bien bajo el embrujo de Alicia: distinta actitud vocal que Lou, distintos guitarrazos, más coros y un órgano hammond, pero dejando intacto el espíritu rocknrollero de la original. Ojo a los solos del invitado forastero Joe Bonamassa. La ciudad de Michigan sigue presente en las potentes versiones de "Sister Anne" de los MC5 y "East Side Story" de Seger, y en la triunfal "Our Love Will Change The World" (Outrageous Cherry) con unos primeros tonos que recuerdan al "London Calling" de los Clash, aunque su desarrollo puede parecer plano e inofensivo.

De los temas propios destacaría la punkarra "Go Man Go", recuperada del citado EP, no falto de sirenas y solos ochenteros a toda pastilla. Digna de los mejores momentos del incomprendido disco punk "The Spaghetti Incident?" de los Guns' n Roses. También directa del EP de 2019, pero también de su disco de 2003 “The Eyes Of Alice Cooper”, proviene la actualizada " Detroit City 2021" (para el EP con la coletilla 2020), que es de lo mejor del paquete y con la que se rinde homenaje a sus viejos amigos de la ciudad. Le siguen a la zaga el blues "Drunk And In Love", en la que Furnier da una clase magistral vocal del género, y "Shut Up and Rock", que nos trae a la mente los Kiss. En cambio, en "Social Debris" los riffs salvajes nos recuerdan a los AC/DC, mientras que el momento desconcertante del álbum llega con el rapeo de “Independence Dave”, aunque afortunadamente acaba derivando en puro rockanrol.

                           

El particular homenaje a la factoría Motwon lo trae “1000 High Heel Shoes”, con unos formidables coros femeninos y una sección de vientos funcionando a pleno pulmón. Y es que si bien la escena de Alice Cooper era distinta a la de los acólitos de Berry Gordy, la admiración mutua entre las bandas de una y otra movida fue constante a principios de los setenta.

Nuevamente Bob Erzin logra ese equilibrio entre sonido clásico y actual, potente y oscuro a la vez, con esas baterías pesadas y esas logradas capas de guitarras, y destacando por encima de todo la voz madura y siniestra de Cooper. Es el envoltorio perfecto a este ecléctico y atractivo lote de canciones en las que este mito llamado Alice Cooper se muestra tal como es y nos recuerda de dónde viene. Por si ello fuera poco.

Por Àlex Guimerà

Publicado en http://www.elgiradiscos.com/2021/03/alice-cooper-detroit-stories.html

SUPER DUPER ALICE COOPER (INEDIT):

Dir.- Reginal Harkema, Scout Mc Fadyen, Sam Dunn- Canada 2014 (87 Min)

Super Duper Alice Cooper narra la historia de cómo el nombre de una banda pasa a ser el de un personaje, y de cómo este personaje devora atrozmente a la persona de detrás, hasta que ésta supera los obstáculos hasta aprender a cargar con él. 

A principios de los cincuenta Vincent Damon Furnier, un joven muchacho de Phoenix (oriundo de la fría Detroit) e hijo de un pastor, empieza a interesarse por el arte y por el surrealismo (la figura de Dalí captará su atención) hasta que decide imitar a sus ídolos Beatles,  lo que le lleva a subirse junto a unos amigos encima de los escenarios. Tras el subidón que siente decide formar con ellos la banda de Earvings,  que posteriormente pasará a llamarse Spiders hasta adoptar el definitivo Alice Cooper, este último decidido mientras jugaban a la güija. 

                                        

Tras ganarse cierta fama en Arizona la formación decide marcharse hacia Los Angeles en busca de la fama. Allí conocerán a un grupo de chicas (GTOs) que cambiará su estética y actitud e introducirá en el mundo de las drogas y la bebida. Vecinas de Frank Zappa, los muchachos graban su primer disco con el sello de aquel mientras conocen a su manager Shep Gordon y comparten porros con Jimi Hendrix, Janis Joplin y Jim Morrison. Pero la California hippie no encaja bien su dureza sonora y su agresividad escénica. 

Rendidos, los Alice Cooper emprenden una precaria gira por todos los EEUU hasta que reciben una oferta para actuar en Detroit junto a MC5 y los Stooges. Y allí empieza su fortuna. Su rock duro viene a las mil maravillas para las tendencias de la ciudad de la Motown de finales de los sesenta, en donde empiezan a cosechar cierta fama gracias a singles como I’ m Eighteen y School’ s Out. Con el éxito vienen los conciertos donde los números provocadores y sorpresivos se van incrementando, focalizados en el personaje de su frontman y vocalista Vincent cuyo carisma será absorbido por los medios de comunicación.  Serpientes encima del escenario, asesinatos de patos, batallas campales sobre las tablas, ahorcamientos simulados, falsas guillotinas, y un sinfín de recursos más para el fervor del respetable. 

                        

Con ello, la banda poco a poco va perdiendo una identidad que pasa a su cara visible hasta que ésta se disuelve en beneficio de la carrera en solitario del solista. Casado con una bailarina con quien tiene una hija, el bueno de Vincent, o Alice, entra/cae en las redes de la popularidad y se refugia en el alcoholismo hasta que tiene que parar para desintoxicarse en un manicomio. Aparentemente curado de su adicción decide volver al ruedo y entra en contacto con Bernie Taupin con quien escribe canciones sobre sus experiencias en el sanatorio. Pero su nuevo socio le introduce a la cocaína empezando una nueva espiral adictiva. 

                                          

Después de largas luchas y con la ayuda de su familia el bueno de Vincent resurge de sus cenizas para encarar una década de los ochenta en el que se erige de padrino del heavy-metal, movimiento en auge por entonces que lo recibe con los brazos abiertos. Desde entonces lejos de las drogas y la bebida, la persona ha sabido compaginar su vida privada con el personaje público. Su tormenta había terminado. 

Esta historia centra un ágil y entretenido documental que utiliza muy bien las imágenes, crea ilustrativos montajes, introduce trozos de vetustas películas de serie B de Dr. Jekyll y Mr. Hyde, a la vez que conecta con comentarios de los protagonistas y de artistas invitados como Elton John, John Lydon o Iggy Pop sin aparecer sus entrevistas. 

                                    

El gran "pero" del film lo encontramos en la parte musical, con una pésima utilización de las canciones, un nulo repaso de los discos cardinales y sobre todo en el hecho de que se centra injustamente en el relato personal y elude el relato de la trayectoria artística-musical y de la formación original de los primeros años de la década de los setenta, periodo fundamental de la banda e imprescindible para comprender la evolución del hard-rock. Un colectivo cuya grandeza fue más allá de las extravagancias y del irrefutable carisma de su líder y usurpador del nombre. 

Publicado en http://www.elgiradiscos.com/2014/10/super-duper-alice-cooper.html#more

Alejandro Guimerà