Una de les carreres més excitants del pop britànic i, alhora, més desapercebudes per al gran públic és la dels de Liverpool The Coral. Van arrancar com una mena de one-hit wonder gràcies a aquella meravella anomenada "Dreaming of You", però el cert és que la banda ha estat capaç de manufacturar grans discos en els quals ha anat experimentant amb tot tipus de sonoritats: des de la psicodèlia dels seixanta fins al folk, el soul, el sunshine pop, el surf o l'spaghetti western. Una amalgama de colors amb la qual han anat confeccionant una discografia tan meravellosa com infravalorada.
Sense anar més lluny, en aquesta dècada es van atrevir amb un disc conceptual sobre els pobles costaners britànics, "Coral Island" (2021), un àlbum plagat de melodies pop refrescants que va ser, sens dubte, un dels millors del seu any. Però dos anys després van llançar dos discos el mateix dia —"Sea of Mirrors" i "Holy Joe's Coral Island Medicine Show"—, en els quals les guitarres d'Ennio Morricone semblaven dibuixar unes cançons profundament cinematogràfiques.
I així arribem al seu tretzè àlbum, titulat "388", que ha caigut sense avís previ i amb una sonoritat altament sorprenent. El títol ret homenatge a les veteranes gravadores Tascam 388, utilitzades durant els anys vuitanta i també en la gravació d'aquest disc, que ha volgut fugir de la tecnologia de producció moderna i dels retocs artificials, en una clara mirada crítica cap a la IA.
El contingut de l'elapé també ens transporta al passat, concretament al rocksteady i al reggae, dos estils que els han provat de meravella. Ens trobem, per tant, davant d'un disc de gènere que trenca amb tota la paleta de colors dels seus treballs anteriors per abraçar aquesta meravellosa música sorgida a Jamaica i del ska, un estil que va anar evolucionant fins a enamorar tot el planeta, amb un arrelament especial al Regne Unit dels anys setanta i principis dels vuitanta, on els immigrants van trobar una veu amb la qual combatre els abusos policials i el racisme que patien als carrers. Aquest ambient que el director Steve McQueen va reflectir tan bé en el meravellós segon episodi de la sèrie "Small Axe", titulat "Lovers Rock".
L'efecte sorpresa d'aquest àlbum va ser doble, ja que el disc va aparèixer en format vinil en algunes botigues independents angleses, sense promoció ni disponibilitat prèvia a les plataformes de streaming. Com abans, vaja, tot i que tant les plataformes com els mitjans van trigar un poc més a rebre'l.
El primer que escoltem en posar l'agulla és una bateria continguda, uns vents i un baix que construeixen rítmicament "Let the Music Play", que és precisament el que fem: deixar-nos emportar per la música. La veu de James Skelly abraça els falsets i la delicadesa per demostrar una vegada més la seva enorme versatilitat. El viatge continua amb "Ride That Train", que s'obre con un òrgan i presenta també uns coros sensacionals.
Deliciosa és, per la seva banda, "Leave in the Past", digna dels millors Bob Marley & The Wailers: encomanadissa, carismàtica i carregada de sentiment. La connexió amb el soul arriba de la mà de "You and Me (And the Beautiful Sea)", cantada pràcticament a capella, i també amb "Here Comes the Tears", que ens recorda la primera època de la Tamla Motown. La guitarra juganera de "Shame" sosté una estrena impossible d'oblidar, mentre que a "Yellow Moon" la banda mira cap al misteri i l'oníric. Més etèria resulta "Sad Girl", que juga amb la melancolia gràcies a unes veus secundàries envolupants. Per al tancament de l'àlbum, pur rocksteady, aquesta música de transició entre el ska i el reggae, amb la hipnòtica "Spirit Catcher" i "Crossing the Sands", rematada per un formidable sol d'òrgan.
En aquests temps moderns, en els quals la immediatesa, el progrés i la competitivitat miren d'imposar-se, trobar un àlbum com "388", que reivindica la tornada a l'essencial, aturar-se i gaudir del moment sense més, s'agraeix enormement i fa que ens enamorem encara més d'una banda que sempre ha apostat per seguir el seu propi camí.
Per Àlex Guimerà i Galiana
Publicat en castellà a https://www.elgiradiscos.com/2026/07/the-coral-388.html
