(Lou "read")
TODO LO QUE IMPORTA SUCEDE EN LAS CANCIONES- Fernando Navarro- 2022. Editorial "Pepitas de Calabaza"
(Lou "read")
TODO LO QUE IMPORTA SUCEDE EN LAS CANCIONES- Fernando Navarro- 2022. Editorial "Pepitas de Calabaza"
En un any on hem tingut nova cançó dels Beatles ("Now And Then") i seguint la tradició del blog no perdem la pista als seniors del rock, els quals cada cop són menys però segueixen treient música interessant, demostrant que venen d' èpoques irrepetibles pel rock i que encara tenen coses per ensenyar-nos. No us els perdeu!
THE ROLLING STONES - Hackney Diamonds:
La novetat de veterans de 2023 que ha omplert premsa i red ha estat sense cap mena de dubte el retorn dels Rolling Stones que no publicaven material nou propi desde "Bigger Band" de 2005. I a dir veritat la cosa funciona bastant, al marge que venen acompanyats d' altres grans com Elton John, Stevie Wonder o Paul McCartney. Doncs si bé les noves peçes no es mereixen el qualificatiu de diamants es deixen escoltar força, amb la fórmula habitual de rock guitarrer i una producció molt moderna. Sembla que siguin eterns i per ells l' edat no sigui cap escull.
Cançons favorites: Angry, Sweet Sounds Of Heaven,
ALICE COOPER- Road:
PETER GABRIEL- I/O:
21 anys feia que l' ex Genesis no publicava treball. Un disc doble que va començar a ser gestat l' any 95 i que ha estat madurat lentament per obtindre un resultat molt ben acollit per crítica i públic, doncs les noves cançons ens ofereixen el millor del músic amb espais pel AOR, pel progressiu, pel funk i pel pop més relaxat. Un disc molt "disfrutón" ideal pels nostàlgics del músic.
Cançons preferides: The Court, Live And Let Live, So Much,IGGY POP - Every Looser:
Una de les llegendes més matineres en publicar àlbum en 2023 va ser el gran James Osterberg alies "la Iguana", doncs coincidint amb el dia de reis ens regalava aquest "Every Looser" on torna a la canya i es deixa acompanyar per grans del rock dur i punk com Duff McKagan (Guns' n Roses), Chad Smith (Red Hot Chilli Peppers) i el desaparegut Taylor Hawkins (Foo Fighters). Uns bons companys per a arrodonir un disc on l' Iggy recupera la part salvatge alhora que despren la maduresa d' un tipus de 75 anys.
Cançons preferides: Frenzy, Strung Out Johnny, Comments.
JOHN CALE- Mercy:
Sembla mentida com amb 80 anys un artista pugui assolir tal nivell d' innovació i modernitat. I és que el galès sempre ha anat un pas endavant en el vanguardisme, ja des dels seus inicis amb la Velvet i sempre atent amb el que es coïa a Europa i a la seva New York adoptiva. Per a l' ocasió s' ha rodejat de bons músics de l' electrònica underground per publicar un disc que si bé ha tardat set anys des de la darrera entrega repassa temes tant actuals com l' auge de la dreta, el canvi climàtic o la pandèmia.
Cançons preferides: Night Crawling, I Know You' re Happy, Out Your Window.
VAN MORRISON- Moving On Skifle/Accentuate The Positive:
Un dels que costa seguir el ritme discogràfic és el Van The Man, amb una o dues novetats al mercat a l' any. Per aquest 2023 ha fet doblet, primer amb "Movin On Skifle" on ha volgut retre un homenatge a la música que el va marcar a la seva infància i a la de molts dels seus coetanis britànics a finals dels cinquanta: l' Skifle. I ho ha fet amb un treball doble on ha recuperat peces de l' època i de tradicionals del gènere que les toca amb el seu propi i inimitable segell i algunes de les quals canvia títol i lletres.
Amb "Accentuate The Positive" en canvi ha recuperat el rocknroll primari amb cançons de gent com els Everly Brothers, Little Richard, Chuck Berry o Bill Halley, que ha dut cap al seu terreny de joc musical. ¿Potser excessiu? ¿Innecessaris? Jo em quedo amb que ambdós treballs són força disfrutables.
Cançons preferides: Careless Love, This Loving Light Of Mine, Worried Man Blues.
NEIL YOUNG- Before + After:
El disc número 45 de la discografia en solitari del canadenc va arribar a les acaballes de l' any i sent inèdit a Spitify (com tot el seu catàleg). L' àlbum és un recull d' algunes de les seves cançons interpretades en acústic. Entre elles trobem dues dels Buffalo Spingsfield i en solitari, algunes de conegudes com "Comes A Time" o "Mother Earth" junt amb d' altres menys conegudes. Un disc ideal pels fans més fidels del rocker, que per a l' ocasió ens mostra la seva cara més íntima.
Cançons preferides: Burned, Mother Earth, Comes A Time.
NILS LOFGREEN - Mountains:
Etern actor secundari sota l' estela del Neil Young i del Bruce Springsteen, aquest troç de guitarrista ha tret un enorme disc molt sentit on rep homenatge a Charlie Watts, critica l' assalt al Capitoli dels EEUU i canta a la seva esposa Amy. A més ho fa acompanyat del propi Neil, del Ringo Starr i del difunt David Crosby, per oferir un autèntic recital de pur rock americà. Formidable.
Cançons preferides: Won' t Cry No more, Nothings Easy, I Remember Her name.
MOLINA, TALBOT, LOFGREEN & YOUNG- All Roads Lead Home:
Els membres dels Crazy Horses han tret aquest disc on tos han tingut el mateix pes compositiu i interpretatiu. El resultat la unió de quatre talents en un disc fabulós de rock clàssic americà on el sentiment es desprèn en cada una de les notes i on la melancolia mana. L' enèssima reunió d' aquests vells rockers supervivents de mil i una batalles que enguany han volgut democratitzar i repartir la feina en aquest excels treball.
Cançons preferides: Rain, Just For You, Song of the Seasons, You Will Never KnowYUSUF ISLAM - King Of Land:
Cançons preferides: King Of Land, All Nights All Days, Take The World Apart.
PAUL SIMON- Seven Psalms:
Paul Simon és considerat per molts un dels grans compositors pop dels nostres temps. Amb discos formidables amb Simon & Garfunkel després s' ha forjat una lloable carrera en solitari on la inquietut per trobar noves sonoritats ha estat constant. Mostres recents són els experimentals "Stranger To Stranger" (2016) o "In The Blue Light" (2020), i ara amb aquest disc de set talls on el misticisme, la fragilitat i la instrumentació clàssica alhora que complexe es barregen entre melodies etèries. S' agraiex l' esforç en un tipus que es nega a viure de rendes.
Cançons preferides: The Lord, Love Is Like A Braid.
GRAHAM NASH - Now:
En l' any on ens deixava el seu company d' aventures David Crosby, l' ex Hollies ha publicat aquest "Now" set anys després del notable "This Path Tonight". Amb el nou, el cantautor ens ofereix pop atemporal de dolçes melodies i lletres melancòliques amb una producció instrumental força pulida i on la veu del de Blackpool sona pulida i rejovenida. Un disc de poques pretencions però de molts quilats, ideal per degustar plàcidament tumbat i amb auriculars.Cançons preferides: A Better Life, Stars & Stripes, Buddy' s Back.
PRETENDERS- Relentless:
La formació de Chrissie Hynde torna després de tres anys del seu anterior "Hate For Sale" on de nou opten per la varietat de sons i formes sempre sota la base del seu particular rock. Aixi ens trobem amb mig temps, balades, rock' n roll o mig-temps acústics. Un disc, de nou, força interessant que amplia la discografia d' aquesta formació tant encisadora.
Cançons preferides: Merry Widow, Let The Sun Come In, Just Let It Go.
Maravillosa portada de la banana antes y después de pelarse. Dentro un vinilo con piezas inmortales como "I' ll Be Your Mirror", "Heroin" o "Fame Fatal" lanzados por el propio artista antes de llegar a las diferencias con el propio Lou Reed que alejaron a la banda, ya sin Nico, de The Factory.
Sticky Fingers - The Rolling Stones (1971)

Censurada en la España franquista, esta portada incluía una cremallera de verdad en los vaqueros ajustados (marcando paquete), de otro de los mejores discos de la historia del rock con portada del maestro de peluca albina.
Love You Live - The Rolling Stones (1977):

La segunda de las colaboraciones de los Stones con Warhol es este álbum en directo en el que aparece el rostro de Mick Jagger mordiéndose la mano.
Menlove Ave, John Lennon (1986):

Seis años después de que Mark Chapman acabara con la vida de John Lennon, Yoko Ono publicaba este disco póstumo formado por canciones descartadas de las sesiones de grabación de "Rock' n Roll" que su marido grabó bajo la supervisión de Phil Spector. De nuevo Warhol pintaba a un mito de la cultura popular.
The Academy in Peril- John Cale (1972):
John Cale fue la cabeza más vanguardista de la Velvet y quien siguió en contacto de su mecenas "Drella" (así lo apodaron él y Lou Reed), por lo que siguió con su arte en sus portadas como este fotomontaje para el disco que precede a su mejor álbum "Paris 1919" (1973).
Honi Soit- John Cale (1981):
Casi una década después, John Cale repetiría con esta portada que ilustra un pasaporte británico para su álbum "Honi Soit", un trabajo que rompía un silencio discográfico de seis años en unos tiempos en los que el multi-instrumentista galés se dedicaba más a labores de producción.
Theolononius Monk- Monk (1954):
En unos años en los que la música con más seguimiento entre la población era el Jazz, Warhol compuso portadas para ilustres del género como el pianista Theolonius Monk quien en 1954 grabó este álbum con otros grandes como Sonny Rollins y Frank Foster. Formidable composición con las letras "MONK".
Count Basie And His Orquestra - Count Basie Orquestra (1955):
Años antes de protagonizar el mítico disco con la rompedora portada (Atomic Basie, 1958), Count Basie tuvo esta magnífica portada con el dibujo de su rostro tras el que se esconde uno de sus grandes tratados Jazz.
Blue Lights Vol. 1 - Kenny Burrell (1958):
Otras portadas de Jazz a cargo de AW fueron las de este álbum del guitarrista de Detroit Kenny Burrell que no son más que unos preciosos esbozos de su figura tocando las seis cuerdas y de una mujer tumbada.
This is John Wallowitch- John Wallowitch (1964):
Dos años antes de codearse con la nueva música popular de la juventud, el rock' n roll, y dotarla de una fuerza con los audiovisuales de la mano del cineasta Paul Morrisey, Warhol creó esta fabulosa portada a base de fotografías sesgadas para este álbum del músico y compositor cabaretero John Wallowitch.
Det brinner en eld- Roland & the Flying Albatross Band (1984):

Este disco de esta casi desconocida formación sueca está muy cotizado entre los coleccionistas de arte y de discos ya que se considera una rareza pues únicamente se hicieron 300 copias del LP.
Silk Electric- Diana Ross (1982):
En los años sesenta Diana Ross se convirtió en un icono social con su liderazgo con las Supremes. Años más tarde y fuera de la formación, la cantante emprendió una carrera que no acabó de despegar hasta su homónimo trabajo "Diana" (1980) y que le llevó de vuelta a las primeras páginas de la prensa musical y a ser retratada por Warhol en este disco que contienen una canción compuesta por otro icono como fue Michael Jackson.
Aretha - Aretha Franklin (1986):
Otra de las grandes Divas que Warhol quiso inmortalizar con su arte es la Reina del Soul Aretha Franklin quien a finales de los ochenta publicó este álbum que quizás no es de sus mejores trabajos en el ámbito musical pero que seguro que tiene una de sus mejores portadas (si no la mejor).
Made in Spain- Miguel Bosé (1983):
Décadas antes de perder la cabeza, Miguel Bosé era uno de los cantantes pop más famosos de España lo que le llevó a protagonizar una portada pintada por la leyenda de New York. Cabe decir Warhol no fue el primer pintor famoso con el que el cantante se codeó ya que en su infancia éste había compartido muchos momentos con el mismísimo Pablo Picasso, íntimo amigo de sus padres.

Con menos éxito que los protagonistas de las otras portadas, éste rockero oriundo de Boston, gozaba de cierto nombre a principios de los ochenta, llevándolo a protagonizar esta portada con su imagen multi color.








