MILLORS DISCOS DE 2024 (I):

Feliç 2025 a tothom! Per a celebrar l' entrada d' any i acomiadar bé el finalitzat què millor que fer un repàs als 25 (+1) discos que més ens han agradat d' aquest curs, que en són molts i on els grups britànics sembla que hagin ressorgit de les cendres. Com sempre, és qüestió de gustos i la llista no deixa de ser un exercici personal de recomanació musical. Esperem que us agradi i si podeu fer algun descobriment molt millor per a tots. Salut i rock' n route!

VAMPIRE WEEKEND- Only God Was Above Us:

Es fan pregar entre disc i disc, doncs des de l' anterior han transcorregut cinc llargs anys des del llustrós "Father Of The Bride", però la tornada ha suposat un dels millors treballs del curs. Per a l' ocasió s' han superat amb un so molt treballat ple de capes d' instrumentacions i ritmes caòtics per adornar aquelles melodies tant rodones que mai han deixat de manufacturar. Mescla d' estils i de formes desendreçada però que en conjunt sona deliciosament. Pop actual i de futur de molts quilats.

Cançons preferides: Classical, Ice Cream Piano , Caprincorn...

THE LEMON TWIGS- A Dream Is All We Know:

Just un any després del meravellós "Everything Harmony" els germans D' Addario han tornat amb aquest "A Dream Is All We Know" on sembla que no tenen límits. Aquest cop han mirat cap als seixanta cap a grans noms com Beach Boys del Pet Souns, Zombies del Oracle Spectacular, Beatles,... en un treball on les veus, les guitarres i les tornades atrapen des de la primera escolta. A sobre els qui els hem pogut gaudir en directe, podem donar fe d' aquest talent inmens del duet de germans de Long Island. No us els perdeu.

Cançons preferides: My Golden Years, Church Bells, Rock On (Over And Over)...

BRIGETTE CALLS ME BABY- The Future Is Our Way OuT:

Impactant debut d' aquests joves de Chicago liderats pel cantant Wes Leavins en un disc de claríssimes influències dels Smiths, on les guitarres de Johnny Marr hi són presents i la tonada de Morrissey, en una veu que en ocasions emula a Roy Orbison o Elvis. El post rock també hi és present i les mirades als The Cure o a l' indie milenial. Una barreja desconcertant d' estils que acaba casant i enganxant a través de grans melodies, però que ens planteja cap a on seguirà el rumb de la banda.

Cançons preferides: The Future Is Our Way Out, I Wanna Die In The Suburbs,  Impressevely Average.

RED CLAY STRAYS- Made By These Moments:

Vaja amb el segon treball d' aquests nois d' Alabama. Un treball de rock sureny on destaca la potent veu del seu cantant Brandon Coleman junt amb una instrumentació virtuosa que transita per les balades, la èpica, el rock' n roll y el country. Un enorme treball de rock clàssic americà que atrapa des de la primera escolta.

Cançons preferides: Ramblin',  I' m Still Fine, On My Knees.

THE CURE - Songs Of A Lost World:

Han tardat més de 15 anys en treure un disc, però l' espera ha pagat la pena ja que els de Robert Smith s' han lluït amb aquest "Songs Of A Lost World" amb regust de comiat. Unes peces molt treballades, la particular melangia i tristesa d' un disc molt ben produït i que sona modern però alhora ens recorda al seu "Disitengration" de fa 35 anys. Una gran formació que ha deixat petjada amb la seva particular mirada cap a la vida i al pop.

Cançons preferides: Alone, I Can Never Say Goodbye, Endsong.

GREEN DAY- Saviors:

Amb "Saviors" uns clàssics que semblava que havien perdut el rumb com són els Green Day tornen a les seves millors sensacions que semblava que no acabaven de trobar en els seus darrers treballs. I és que desde el "21st Century Breakdown" és aquest el seu millor treball. Un treball molt ben treballat (valgui la redundància) i tancat que ha arribat carregat de melodies i d' energia on s' apropen al Power Pop més que al Punk, cosa que els senta força bé. Renovats i frescos, ben tornats en Billy Joe i els seus.

Cançons preferides: Dilemma, Goodnught Adeline, Father To Son.

FONTAINES DC - Romance:

Un dels hypes d' aquest 2024 han estat els irlandesos Fontaines DC els quals han volgut obrir la seva música cap a fora i han aparcat la temàtica social i poètica dublinesa cap a enfocs més cinetogràfics i universals. Amb augment de l´ús dels sintetitzadors i una estètica tant hortera com moderna la banda de Grian Chatten ja es pot dir que són una referència de l' indie rock de la darrera generació. I la veritat és que ho celebrem.

Cançons preferides: Starbuster, In The Modern World, Bug.

Liam Gallagher & John Squire:

El petit i controvertit dels germans Gallagher d' Oasis s' ha ajuntat amb el guitarrista dels també mancunians Stone Roses per acumular forces en un disc molt fresc i on el rock ' n roll clàssic hi té molt a dir.  Allunyats de convertir-se en un simple revival Brit Pop el disc ens ha sorprès per la seva força i les seves salvatges textures. A més ho han acompanyat amb una petita gira, on el duet ha tancat els concerts amb una formidable versió del "Jumpin'  Jack Flash" dels Rolling Stones. El Nothern sound reneix.

Cançons preferides: Mars To Liverpool, Just Another Rainbow, Mother Nature' s Song. 

BILLY RYDER-JONES- lechyd Da:

L' ex guitarrista de The Coral du una interessant carrera en solitari que ha rubricat amb aquest troç de disc que ha publicat aquest any on canvia l' energia pop de la seva antiga formació per adoptar formes més artesanals i íntimes. Un disc delicat i bonic carregat de bones composicions i on el clima de proximitat s' apropia de l' oïent. No us el perdeu.

Cançons preferides:  If Tomorrow Starts Without Me, I Hold Something In My Hand, This Can Go On.

REAL STATE- Daniel:

Una altre formació que ha recuperat el seu millor to, són els nordamericans Real State, després de dos discos anteriors una mica decepcionants. De nou els arpegis de guitarres són els grans protagonistes així com els ambients hipnòtics, en un to country clàssic amb un polsim de psicodèlia que atrapa de totes totes. Un disc pop relaxat que entra a les mil meravelles.

Cançons preferides: Water Underground, Flowers, Airdrop.

REDD KROSS - Redd Kross:

Uns altres veterans que ens han agradat aquest any són els Redd Kross, que amb el seu homònim disc (el que fa número 8 malgrat començar a 1982) han tret 18 nous temes produïts per Josh Klinghoffer dels Red Hot Chili Peppers on repassen els seus estils de les seves diferents èpoques i on sonen menys garage i molt més pulits. De nou els germans McDonald es recolzen amb els seus guitarrassos i les seves habituals tornades per recordar-nos que ells sempre estan per aquí. Yeaah!

Cançons preferides: Candy Coloured Catastrophe, I' ll Take Your Word For It, Born Innocent.

JACK WHITE - No Name:

Gran sorpresa la que ens va donar Jack White en ple estiu, doncs als clients de les seves tendes de discos Third Man records els va anar regalant un vinil sense títol. En el seu interior, aquest nou treball que va regalar digitalment als seus fans i que posteriorment va posar a la venda. Un disc on el de Detroit recuperava la seva millor versió dels White Stripes a base de grans riffs, blues clàssic i molt de rock n roll, donant un cop de puny a la taula i reivindicant-se de nou.

Cançons preferides: That' s How I' m Feeling, It' s Rough On Rats, Archibishop Harold Shop.

THE BLACK KEYS- Ohio Players:

Com l' anterior amb els White Stripes, són duet i han revaloritzat i modernitzat el blues les darreres dècades. Culpa la tenen discarros com aquest Ohio Players, el que fa número 12 de la seva discografia,  on trobem formidables composicions i una treballada producció del propi Dan Auerbach i també hi participen alguns col·laboradors d' entre els que destaquen Beck, Noel Gallagher, Booker T. Jones i en l' edició extensa Alice Cooper. A més, en "candy And Her Friends" s' atreveixen amb el rap. Que no es cansin mai. 

Cançons preferides: This Is Nowhere, Beatiful Peaople (Stay High), On The Game.

VACCINES - Pick Up Full Of Pink Carnations:

Després d' un disc experimental com era "Back In Love City", els anglesos han aparcat els sintetitzadors per tornar amb un disc plagat de hits contagiosos ideals per ser tocats en els seus concerts. Peces directes i vibrants del seu pop exultant a base de ritmes frenètics, guitarres explosives i aquella vitalitat juvenil que malgrat els anys mantenen intacte. Un disc que no ha parat de sonar als nostres reproductors d' un grup que malgrat pot semblar previsible acaba sent molt efectiu.

Cançons preferides: Heartbreak Kid, Sunkissed, Another Nightmare.

KEN STRINGFELLOW - Circuit Breaker:

El cantant i guitarra dels The Posies va presentar el 2024 Circuit Breaker, el seu cinquè treball en solitari i primer des de 2012. Un disc on s’allunya del power-pop per explorar un pop-rock dels anys 70 inspirat en artistes com Billy Joel o Elton John, amb una interpretació vocal versàtil i emocional. I ho fa combinant pianos, melodies íntimes i arranjaments acústics amb moments d’intensitat grungera. Destaquen peces com “Trust” i “Ghost Me”, que reflecteixen autenticitat i passió. Malgrat la qualitat del disc, és probable que passi desapercebut, com molts dels treballs de la seva banda principal.

Cançons preferides: Trust, Ghost Me, Don' t Mind The Rain.

THE LOVELY BASEMENT- Lazy Travellers: 

El tercer disc d' aquesta pràcticament desconeguda formació de Bristol és una delicia d' indie pop marcada pels sons de finals dels 90 amb clares influències de Galaxie 500, Yo La Tengo o la velvet Underground. Un tractat de rock deluxe ideal pels millors paladars i que ha estat publicat per la discográfica del Baix Camp "No Aloha Records" que ja ha ens ha descobert algunes bandes (The Silos, Islandia nunca quema,...) . Música independent de quilats.

Cançons preferides: Walk I Like, Ghost Of The Listening Post, Mysterious Ways.

THE LIBERTINES- All quiet on the Eastern Esplanade:

Quan a principis de mileni pocs apostavem a la continuitat de la banda d' en Pete Doherty i d' en Carl Barat, ens plantem a 2024 i amb un nou treball on el quartet s' ha tornat a ajuntar un cop aparcats els seus projectes personals. I el resultat és aquest disc de rock' n roll on no arrisquen gaire però que resulta molt profitós, amb aquelles guitarres Jam, Clash o Buzzcocks

Cançons preferides: Run, Run, Run, Oh Shit, Night Of The Hunter.

MICHAEL KIWANUKA - Small Changes:

Per desgràcia igualar a aquella obra mestra que va ser "Love & Hate" sembla un gest titànic, però el soulman anglès ha publicat un disc on torna a la senzillesa i canta des del cor i amb els sentiments a la ma, i amb una producció exquisida on la instrumentació sona hipnòtica, temperada i molt elegant. De nou el soul dels setanta ens arriba modernitzat als nostres dies per aquest monstre de la black music al que seguim adorant.

Cançons preferides: Floating Parade, Small Changes, The Rest Of Me.

THE LAST DINNER PARTY- Prelude To Ecstasy:

El nou Hype britànic és una formació de cinc noies que miren cap al pop de Kate Bush, al gothic de Soiuxie & The Bansheeds i al glam de Queen, Bowie o Sparks. Misterioses alhora que fastuoses, han modernitzat el llenguatge pop clàssic dels 70-80 i l' han passat per la seva capa de pintura cool, el que els ha fet protagonitzar primeres planes de les publicacions i webs musicals. Perquè el

Cançons preferides:  Femenine Urge, Sinner, Nothing Matters.

FATHER JOHN MISTY - Mashashmashana:

En John Tillman va per lliure i la seva creativitat sembla que no s' esgota. A cada un dels seus discos ens ofereix sorpreses i enormes cançons. És el cas del nou "Mashashmashana" que hem estrenat aquest 2024 i on presenta 8 noves cançons força allargades però amb molta musicalitat i aquelles lletres carregades d' ironies i reflexions. 

Cançons preferides: Mashashmashana, John Tillman and the Accidental Dose, I Guess Time Just Make Fools Of Us All.

THE COURETTES- The Soul Of...The Fabulous Courettes:

No ens volem oblidar del que fa l' àlbum número quatre d' aquest duet brasilè-danès. Un treball on es barreja el pop dels seixanta de la factoria Spector o de les Girl Bands de la Motown junt amb l' indie rock més garager regat per petites dosis d' elements electrònics. Un disc letal i emocionant que fa vibrar i que  recupera la senzillesa encantadora del pop.

Cançons preferides: You Woo Me, Run Run Runaway, Stop!Doing That.

GRUFF RHYS-Sadness Sets Me Free:

Un dels millors discos de cantautor d' aquest any va sortir al començar-lo, en ple més de gener. es tracta de "Sadness Sets Me Free" signat per aquest músic galès que ja ronda els cinquanta anys i que va saltar a la fama amb els Super Furry Animals en plena febre del Brit Pop. En Gruff ha tret un disc de pop barroc on la producció i la instrumentació tenen molt de pes junt amb la calidesa de la seva veu. Un disc que enamora.

Cançons preferides: Bad Friend, Silver Lining Lead Balloons, Peace Signs.

CAST-  Love Is The Call:

El 2024 ha marcat un cert renaixement del Brit Pop amb retorns destacats com el de Cast, la banda sorgida de The La's, després de set anys de silenci. Amb una formació renovada i el suport del productor Youth, presenten un àlbum carregat de melancolia optimista que combina influències dels anys 60 amb lletres sobre pèrdues i esperança. A més Cast van emprendre una mini gira al Regne Unit al costat de figures com Liam Gallagher, al marge de participar en esdeveniments especials com "Britpop Classical". Ben tornat Brit Pop!

Cançons preferides: Bluebird, Faraway, Time Is Like A River.

AMYL  AND  THE SNIFFERS- Cartoon Darkness:

Formidable el tercer treball dels australians amb el que segurament no inventen res de nou, però demostren que el punk és atemporal i necessari als nostres temps. L' enegria de la vocalista Amy Taylor junt amb les guitarres poderoses i frenètiques ens donen un àlbum carregat de rabia però també de moments més calmats que encantarà a tots els amants del punk i del rock més "canyeru" .

Cançons preferides: Chewing Gum, It's Mine, Balling On Me.

NADA SURF- Moon Mirror:

Els de NY mai fallen, per ells passa el temps i segueixen treient discos on tenen molt a dir. I aquest 2024 no ha estat diferent doncs "Moon Mirror" és un disc equilibrat i meticulosament elaborat, on destaca novament l' encisador poder vocal de Matthew Caws i la solidesa instrumental del grup, oferint una frescor melòdica que evoca grans treballs passats com "Lucky". Novament, Nada Surf segueixen demostrant la seva capacitat d’innovació i excel·lència.

Cançons preferides: Second Skin, In Front Of Me Now, New Propeller.

BONUS TRACK:

CAMERA OBSCURA- Look to the East, Look to the West:

El sisè àlbum dels de Glasgow ha arribat després d' onze anys i de la mort de la teclista Carey Lander. Molt els ha costat superar la pèrdua però finalment aquest disc ha arribat plagat d' aquella dolça i fragil melangia que ens tenen acostumats i que els emparenten amb els Belle & Sebastian. Un disc on hi ha peçes pop de ball però també balades tendres, totes elles regades per la bonica veu de Tracyanne Campbell.

Cançons preferides: Liberrty Print, Big Love, Pop Goes Pop.