CHUCK PROPHET.- Bobby Fuller Died For Your Sins:
De nou el Profeta es revela com a una de les ments més creatives del pop-rock actual. Situat injustament a una segona divisió dels cantautors americans (darrera de Tom Petty, Jeff Tweedy, Lucinda Williams, bruce Springsteen...) , disc a disc ens demostra el seu talent fent cançons. Mostra és el seu 14è àlbum on manté el nivell dels dos magistrals predecessors a base del que millor sap fer cançons americana que revessen melodia i inquietut i que t' atrapen des de la primera escolta. Sense dubte, un dels grans que torna fort.
Cançons preferides: Bobby Fuller Died For Your Sins, Bad Year For Rock' n Roll, Jesus Was a Social Drinker.
PETER PERRETT- How The West Was Won:
El debut en solitari del qui fora líder i veu dels llegendaris The Only Ones a finals dels setanta ha debutat amb un discarro que ens ha deixat de pedra doncs a base de senzillesa aconsegueix encandilar-nos mentre xiuxiueja les lletres al so d' unes guitarres oníriques i uns ambients serenament apassionats. Un alumne força aventatjat del gran Lou Reed que als 65 anys ens ha donat el millor de si. Més val tard que mai.
Cançons preferides: An Epic Story, Hard To Say No, Troika,...
IMELDA MAY- Life Love Flesh Blood:
Interessant gir artístic de la irlandesa, que ha aparcat el rockabilly (estètica i tot) per abraçar el Soul, el Jazz vocal, Blues i el pop negre. Un disc plagat de grans temes d' aroma clàssic enregistrat a Los Angeles amb la col·laboració estelar del Jeff Beck. Intimitat, maduresa i delicia vocal en un interessant disc d' una més que interessant cantant i multinstrumentista quarentona carregada de talent.
THURSTON MOORE- Rock' n roll Consciousness:
Excels el nou treball en solitari del Sonic Youth. Allunyat de les distorsions, la ràbia juvenil i la foscor el bo del Thurston ha tirat de guitarres melòdiques i climes crepusculars per a construir aquest disc de 5 peces on la maduresa, la lluminositat i els paral·lelismes amb certs moments dels Yo La Tengo són patents. Unes cançons que t' envolten, t' atrapen i t' eleven.
Cançons preferides: Tunr On, Somoke Of Dreams, Aphrodite.
FATHER JOHN MISTY- Pure Comedy:
La carrera en solitari del qui fora baterista i veu dels vinguts cap a menys Fleet Foxes (J.Tillman) es consolida amb aquest tercer disc de Father John Misty que manté el nivell de l' anterior i sobervi "I Love You Honeybear". Amb l' apassionament habitual el cantant es desplega com gran cantautor romàntic que és a base de balades clàssiques que evoquen al millor Elton John de principis dels setanta on els pianos, els arrenjaments orquestrals i l' entrega vocal acompanyen unes composicions no mancades d' ironia, actualitat i sensibilitat. Gran!
Cançons preferides: Pure Comedy, Total Entretainment Forever, Ballad Of The Dying Man.
THE SADIES.- Nothern Passages:
Els germans Good (Dallas i Travis) segueixen amb una carrera impagable on les guitarres surf, el sons country, les B.S.O. de Morricone, els Shadows i els sons hippies es barregen deliciosament. Per a l' ocasió la major pulcritut, la maduresa compositiva i la complexitat de matissos els ha donat aquest discàs on trobarem garage, hard rock, rythm' n blues, però també country-folk i pop sosegat. Tots uns clàssics sorgits dels noranta a reivindicar els canadencs.
Cançons preferides: God Bless The Infidels, Another Season Again, It’s Easy (Like Walking).
DAN AUERBACH- Waiting On A Song:
Una de les dues potes dels The Black Keys ha publicat el que és el seu segón disc en solitari on abandona el Blues per soprendre' ns ja que tira de rock- surf dels 50 però també soft- rock a l' estil del que feien els Beach Boys i el Harry Nilsson als 70. Melodies rodones, vitalisme i molt de sol en un disc que revela la polivalència d' aquest gran músic i compositor americà que es diu Dan Auerbach.
Cançons preferides: Waiting On A Song, Livin' In A Sin, Shine On Me.
THE WAR ON DRUGS- A Deeper Understanding:
Adam Granduciel i els seus s' han graduat definitivament a l' olimp de l' indie pop amb aquest disc ple de sonoritats expansives, climes emotius i efectes impossibles alhora que mantenen les melodies i els ritmes contagiosos com mai. Un disc 10 amb segell propi. Quan el pop creix.
Cançons preferides: Pain, Holding On, Nothing To Find.
DANIEL MCGEEVER- Cross The Water:
Un dels millors discos de l' any és també un dels que ha arribat més tard i per això no constarà a les (prematures) llistes del millor de 2017 . Un escocès, ex membre de Wellgreen, ha debutat amb un disc plagat de preciositat i ecos als seixanta-setanta amb influències clares de Beatles, Big Star o Badfinger, i perquè no, de l´Elton John. Pura bellesa pop.
Cançons preferides: Julia, You' re Comming Home, Wedding Day.
BENJAMIN BOOKER- Witness:
Per al seu segón disc el Benjamin Booker se' n va anar sol amb la seva guitarra a Mèxic. Allí és on va trobar la inspiració per gravar aquest excels disc on segueix amb les seves arrels negres però per a l' ocasió les rega amb un tex-mex que en ocasions evoca a grans com el JJCale. Un disc eclèctic y sorprenent que confirma un dels grans noms del Soul de la actualitat.
Cançons preferides: Believe, Truth Is Heavy, Carry.
RYAN ADAMS.- Prisioner:
Una violenta ruptura i una enfermetat ha hagut de passar el cantautor per tornar a treure a llum la seva millor versió. I és que aquest "prisioner" és visceral, sincer, real i mostra molt del seu talent que a vegades hem vist quelcom perdut en busca de la gran fama. Amb un to de Rock Adult i similituts al so Springsteen en la seva versió pausada més recent, el disc ens regala maduresa, ràbia i melancolia. Ben vingut de nou!
Cançons preferides: Do You Still Love Me?, Doomsday, To Be Without You.
DANNY & THE CHAMPIONS OF THE WORLD- Brilliant Light:
Ningú diría que aquesta ja veterana banda (des del 2007) són de Londres, doncs manufacturen Americana de qualitat. Dirigits per Danny Wilson enguany s' han lluït amb aquest "Brilliant Light" que és un álbum doble format per 18 cançons on no falten els mig-temps, les balades country, el soul i les textures negres ni els sons purs yankees.
Cançons preferides: Waiting For The Right Time, Bring Me To My Knees.
REAL ESTATE- In Mind:
Després de l' èxit de 2014 amb el disc "Atlas" els Real Estate tenien el repte de superar la marxa del guitarrista Matt Mondanile, el que han fet notablement amb un vell amic de la Universitat Julian Lynch. El resultat ha estat aquest discàs (que fa el 5 de la seva carrera) amb el que es confirmen com a banda de recorregut i ho fan pulint el seu so aparcant la distorsió en benefici de composicions lluminoses i harmonies vocals molt de la corda dels Teenage Fanclub.
KURT VILE/ COURTNEY BARNETT- Lotta Sea Lice:
Com ens ha agradat aquesta col·laboració entre dos noms interessants com són l' ex "War On Drugs" Kurt Vile i la cantautora australiana revelació Cortney Barnett. Junts han manufacturat un álbum a dos veus on les guitarres sonen nítides si no en arpegis, les veus mandroses i l' esperit indie coqueteja amb l' americana, i amb el folk. Esperem que "els altres Kurt i Courtney" tinguin continuïtat ja que els senta molt bé la companyia mutua. El futur dirà.
Cançons preferides: Over Everything, Continenthal Breakfast, Blue Cheese.
SPOON- Hot Thoughts:
Els d' Austin han tornat tres anys després del meravellós i calmat "They Want My Soul" amb un àlbum ric de matizos forjat a base d' efectes elèctrics i de sintes al costat de les habituals guitarres, i mirant cap al Funky i el Synth Pop. De nou peçes plenes de brillantor i originalitat que fan créixer aquesta banda no del tot reconeguda però que sense dubte és molt i molt gran.
Cançons preferides: WhisperI'lllistentohearit, First Caress, Shotgun.
HAPPPYNESS- Write In:
Uns altres que provenen de Londres i que han deixat un dels grans discos del 2017 són els Happyness, un jove trio talentós que s' aporpen a al rock dels 90 (Yo La Tengo o Teenage Fanclub com a referents) amb guitarres distorsionades i ambients crepusculars però que en aquest segón disc han introduït pianos i formes sixties, sentant-los a les mil meravelles. Un valor segur de futur.
Cançons preferides: Falling Down, Thought Windows, Uptrend/Style Raids.
DANIEL ROMANO- Modern Pressure:
El canadenc Daniel Romano du una carrera artística que dura tota la dècada i a un ritme de disc per any. Va començar amb un Country que mirava directament el llegat de Gram Parsons, però disc a disc ha anat trencant esquemes derivant cap a un folk-rock Dylanià. És el cas de les noves cançons d'aquest disc plagat de bones melodies, dolçor i creativitat. 12 grans cançons d' un paio tant interessant com ignorat per públic i crítica. Bob Dylan de butxaca!
Cançons preferides: Modern Pressure, Roya, Dancing With The Lady In The Moon.
THE SHINS- Heartwarms:
Novament la banda de John Mercer ens ha fet esperar des de l' anterior disc (5 anys), en un disc on mantenen la lluminositat i les melodies, però on les cançons venen adornades per l' electrònica influència del projecte paral·lel del seu lider Broken Bells. De nou l' adn de la banda però amb envolcall de sintes i efectes de teclats mostrant una evolució d' una formació que si bé ens fa esperar, trepitja sobre segur.
Cançons preferides: Heartworms, Rubber Ballz, The Fear.
LUKAS NELSON & THE PROMISE OF THE REAL:
Fill del gran Willie Nelson i membre de la banda d' acompanyament de Neil Young als darrers discos i gires ha publicat aquest disc amb el que es reivindica com a compositor i músic a base de modern rock sureny on combina estils (blues, folk, soul,...) i on demostra ser un as a la guitarra i estar dotat d' una potent veu. Nova generació per mantenir viva la flama del rock.
Cançons preferides: Die Alone, Find Yourself, Four Letter World.
FOXYGEN.- Hang:
El duet format per Sam France i Jonathan Rado ens han tornat a encisar amb un disc on aparquen (en cert punt) la psicodelia dels seixanta, tant flower-power com de la velvet i el so Kinks per fixar-se amb el Glam, el rock sinfònic i el soft-rock . A més s' han dotat d' una orquestra clàssica de més de 40 músics produïnt vuit talls d' un disc que pot semblar molt pretenciós però que resona a les mil meravelles.
Cançons preferides: Follow The Leader, America, Mrs. Adams.
THE NATIONAL- Sleep Well Beast:
El retorn dels de Matt Beringer no ha defraudat tal i com s esperava, doncs els The National han aparcat els seus projectes personals (discos en solitari, col·laboracions, produccions de discos,...) per unir forces de nou en aquest "Sleep Well Beast", setè treball de la formació on si bé tiren dels ingredients de sempre no es fan repetitius gràcies a unes bones composicions i unes interpretacions vocals i instrumentals que creixen en cada disc. Uns que mai fallen.
Cançons preferides: The System Only Dreams in Total Darkness
JOSH RITTER- Gathering:
El d' Idaho du força temps entre nosaltres tirant de galons i demostrant el seu potencial melòdic amb discos que mai deixen indiferent. Amb "Gathering" trobem la seva versió més rockera on toca diferents estils - balades, country, pop, rock - amb una instrumentació envidiable i, sobre tot, amb unes cançons que ens tornen a entusiasmar.
Cançons preferides: Showboat, When Will I Canged (amb Bob Weir), Train Go By.
TEMPLES- Volcano:
El retorn dels anglesos ha confirmat que "Sun Structures" no era flor d' un dia si no el començament (potent) d' una carrera d' aquesta formació que té molt a dir. Amb aquest segón treball els Temples acullen els sintetitzadors i reserven les guitarres per a crear mil efectes psicodèlics d' unes cançons que tornen a ser rodones però que per a la ocasió tenen més matitzos i profunditat. Psicodelia del nou mileni.
Cançons preferides: (I Want To Be) Your Mirror, Celebration, Strange Or Be Forgoten.
STEVE EARLE- So You Wanna Be An Outlaw:
Un dels discs de rock-country més interessants de l' exercici ens l' ha dut una institució com és l' Steve Earle. Grabat al costat de la seva banda The Dukes, Earle fa un particular homenatge al moviment musical "Outlaw Country" i en concret als grans Willie Nelson i Waylon Jennings (qui va deixar el seu lloc a Big Bopper en la fatídica avioneta on també van morir Ritchie Valens y Buddy Holly) . Un fresc disc de gènere on es combinen balades, mig temps i accelerades peces de ball per recordar i posar al lloc on es mereix el Country dels foragits.
JASON ISBELL & THE 400 UNIT- The Nashville Sound:
Des que va sortir del centre de desintoxicació el 2012, el Jason Isbell ha encadenat tres discarros com són "Southestern" (2013), "Something More Than Free" (2015) i ara aquest junt amb The 400 Unit on dona una lliçó magistral on abraça magistralment el sons de Nashville, la ciutat on s' ha refugiat amb la seva dona i membre de la banda d' acompanyament. Un tractat de balades, mig temps i cançons d' autor de puresa americana.
Cançons preferides: If We Were Vampires, Molotov, Hope The Hight Road.
BONUS TRACK:
JD MCPHERSON- Undivided Heart & Soul:
Quin canyonàs en tot l' estómac ha estat el tercer treball d' aquest músic d' Oklahoma que ens recupera el rockabilly y el rythm n blues per la porta gran a base de ritmes tant frenètics com irresistibles, ànima soul i energia pel porus. I el que és millor, ho ha fet sonant actual com mai.
Cançons preferides: Desperate Love, Bloodhound Rock, Lets Get Out Of Here While You' re Young.
No hay comentarios:
Publicar un comentario