Mor Bert Jansch:

3 Novembre de 1943 – 5 Octubre de 2011

L´escocès Herbert "Bert" Jansch ha mort a dia d´avui a l´edat de 67 anys a conseqüència del càncer que sofria, després de set setmanes d´hospitalització en la residència de malalts terminals de Londres Marie Curie.

El que fora fundador i líder de la banda folk "Pentangle" (1967- 1973) mai ha tingut un reconeixament popular tot i que els seus principals admiradors han estat companys de professió que no els ha passat desaparcebuda la seva tècnica depurada com a guitarrista acústic. Així, cracks mundials de la talla de Neil Young, Jimi Page, Johnny Marr, Nick Drake (al Cel sia), Paul Simon o Donovan han reconegut estar influenciats pel recentment desaparegut.

Gran compsitor i lletrista, Jansch va recuperar la música tradicional popular anglosaxona i la va actualitzar als aires dels seixanta donant-li un toc blues tot i que també va interessar-se pel country, el jazz, la psicodelia i el pop.

Nacut a un 3 de novembre a Glasgow en una familia d´orígen alemany, de seguida va encarar les guitarres i va foguejar-se en pubs d´Edimburg (on la seva familia s´havia traslladat) on va aprendre de grans com Woody Guthrie o Peter Seeger, a qui va arribar a conèixer personalment.
Després el Regne Unit se li quedaria petit i hauria d´anar rondant arreu del món fins que va ser deportat de Tànger. De tornada a Londres, va gravar el seu primer disc (autoeditat) que va vendre a la discogràfica "Transatlantic Records" en el que va suposar el seu debut. Un primer àlbum homònim que és considerats per molts com la seva millor obra.



Després de publicar les dues continuacions en solitari coneix a John Renbourn (un altre virtuós de la guitarra), Jacqui McShee (veu) i Danny Thompson (baix) amb qui funda "Pentangle"; grup que al costat de "Fairport Convention", "The Incredible String Band" o "Caravan" (sense oblidar-nos del Donovan) renoven l´escena folk anglesa a finals dels seixanta. Començada la nova dècada "Pentangle" van introduïr les guitarres electriques per donar més perfils a la seva música fins que a 1973 públiquen el seu darrer disc abans de separar-se. En aquell moment havien deixat bons discos entre els que destaquen "Sweet Child" (1968), "Basket Of Light" (de 1969 amb el hit "Light Flight") i "Cruel Sister" (1970).

Els anys següents va abandonar les actuacions en directe i els viatges per refugiar-se en una granja de Gales amb la seva dona i els seus fills. Jansch, que no havia deixat de gravar en solitari quan estava a "Pentangle" - d´aquell periode destaca un profund "Birthday Blues" (1969) -, crea memorables obres als setanta, com "Moonshine" (1973), "L. A. Turnaround" (1974) o "A rare Conundrum" (1977).

I els 80 van arribar amb la seva tornada als circuits de concerts (un cop va abandonar familia i granja, per cert) i amb varis intents de resucitar "Pentangle". En aquells dies va arrencar la seva adicció a l´alcohol, la qual va anar creixent, i sobre tot condicionant en les dècades posteriors la seva salut i carrera musical.

Els darrers anys va anar alternant concerts i col·laboracions amb la publicació de discos com "The Black Swan" de bona acollida per la crítica, fins que a 2009 va ser-li detectada l´enfermetat.

Enrera han quedat més de 25 àlbums, i un artista genial de culte al que paga la pena profunditzar i gaudir de la seva obra.


Només ens queda afegir el que Neil Young va dir d´ell: "És un guitarrista genial com ho va ser Jimi Hendrix. Bert Jansch és igual però en guitarra acústica… i és el meu preferit. " Per això se´l va endur de gira l´any passat.


Descansi en pau el cisne negre del folk.