El passat dia 21 de Setembre el grup R. E. M. va anunciar a través de la seva pàgina Web oficial la seva separació després de 31 anys de fructífera carrera musical. Endarrera queden 15 discs d´ estudi, 85 milions de discos venuts a tot el planeta i el reconeixement de ser un dels grups de rock alternatiu més influents de tota la història. Per això hem volgut retre´ ls homenatge fent un repàs a la seva extensa i prolífera carrera a través dels seus discs, als que afegim un disc doble recopilatori amb 40 èxits de sempre que encara no ha sortit al mercat.
DISCOS D´ ESTUDI:
1983 – MURMUR (IRS)
Editat el 12 d´abril de 1983 i amb “Radio Free Europe” com a single de promoció, el debut dels R.E.M. va arribar en un moment en que la indústria musical americana necesitaba d´herois propis que superéssin la New Wave i el punk, on els anglesos tenien el monopoli. Al costat dels primers treballs de grups com Violent Femmes o Hüsker Dü aquest “Murmur” oferia una nova sensibilitat rockera que incloïa lletres críptiques i fosques al costat de sonoritats garage-pop d´arrel tradicional nordamericana.
Cançons preferides: Radio Free Europe, Talk About the Passion, Perfect Circle.
1984- RECKONING (IRS)
La comfirmació i consolidació va arribar amb els mateixos ingredients de l´òpera prima - armonies entusiastes, guitarres accelerades pop i l´espontaneitat del directe - amb peçes memorables com “So Central Rain”, “Pretty Persuasión” o “Don´t Go Back To Rockville”, aquesta darrere de marcat adn country. La portada naif presentava una serp de dos caps.
Cançons preferides: So. Central Rain (I'm Sorry), Pretty Persuasion, (Don't Go Back To) Rockville.
1985- FABLES OF THE RECONSTRUCTION (IRS)
També conegut com a “Fables Of The Reconstruction Of The Fables”, el tercer disc va suposar un gir i una ruptura amb tot el que havien fet fins aleshores. Segurament va ajudar molt el canvi de productor (Joe Boyd) i el fet que se´n anéssin a Londres a gravar (i Stipe a posar-se malalt). El resultat és un disc menys fresc i més obscur que els seus predecessors i que introdueix elelments folk. A més, el van dedicar als territoris del sud dels EEUU.
Cançons preferides: Maps And Legends, Driver 8, Green Grow The Rushes.
1986- LIFES RICH PAGEANT (IRS)
El títol fa referència a una frase repetida per l´inspector Clouseau interpretat per Peter Sellers que despren diversió. I aquest esperit és el que van voler recuperar en el seu quart LP posant ènfasi en l´energia del directe copsada a les mil maravilles en les ecologistes “Fall On Me” i “Cuyahoga, “Superman” (cantada per Mills), “Begin The Begin” i totes les que les acompanyen. Bill Berry amplia la seva aportació dels ritmes de bateria a la imatge del seu rostre a la portada.
Cançons preferides: Fall On Me, Swan Swan H, Superman.
1987- DOCUMENT (IRS)
Primer àlbum produït per Scott Litt (que els acompanyarà fins el 1996) i primer salt cap a la fama. Els de Georgia començaven a trobar aquell punt d´equilibri entre un pop comercial i el rock alternatiu que els havia dut a ser una banda de culte arreu del seu país. Les bombes “The One I Love” i “It´s The End Of The World” van trascendir els circuits de ràdios universitàries per fixar els fonaments de l´èxit que els havia d´arribar. A això cal afegir els textes polítics d´un Michael Stipe cada cop més interessat en el tema.
Cançons preferides: Finest Worksong, It´ s The End Of The World And We Know It (And I Feel Fine), The One I Love.
1988 – GREEN (Warner)
Havent esgotat el contracte amb l´ anterior discogràfica, el quartet van signar per sis àlbums amb Warner per 10 milions de dòlars. El primer d´ ells, “Green” els catapulta cap a les grans masses que es comencen a interessar per la seva música alternativa que cada cop va adoptant més tonalitats pop. El títol, irònicament inspirat en el color del diner, denota el marcar caràcter polític que té.
Cançons preferides: Pop Song 89, Stand, Orange Crush.
1991 –OUT OF TIME (Warner)
Sense cap mena de dubte aquest és el disc que els va du a la fama a arreu del planeta. Amb hits de la magnitut “Losing My Religion” (el video del qual va ser criticat per sectors cristians) o “Shinny Happy People” (que va comptar a l´ igual que d´ altres dues amb la veu de Kate Pierson de B-52) introdueixen elements country i instruments com la mandolina. Un disc pop-rock vital i refrescant que va fer retornar l´ atenció del públic cap al rock de tota la vida.
Cançons preferides: Losing My Religion, Shinny Happy People, Near Wild Heaven.
1992 – AUTOMATIC FOR THE PEOPLE (Warner)
Si amb l´ anterior “Out Of Time” els de Michael Stipe van llicenciar-se amb aquest “Automatic For The People” van doctorar-se. Majestuós disc de migs-temps considerat per molts fans com el millor que mai han tret la formació recentment disolta. La cançó "Man On The Moon" es va convertir en emblema de la banda des d´ençà servint per tancar tots els seus directes.
Cançons preferides: Man On The Moon, Everybody Hurts, Find The River.
1994- MONSTER (Warner)
Un dels discs més controvertits de la seva carrera. Amb “Monster” R.E.M. trenquen amb la línia dels àlbums predecessors i s´ alinean al costat dels grups alternatius. Cançons grunge, guitarres brutes, crits i versos desesperats. Molt a la ona de l´ amic d´ Stipe Kurt Cobain, desaparegut poc temps abans, a qui dediquen “Let Me In”.
.
Cançons preferides: What´ s The Frequency Keneth?, Star 69, Bang And Blame.
1996- NEW ADVENTURES IN HI-FI (Warner)
Amb un so híbrid dels dos anteriors discos, el New Adventures no només és un molt bon disc sinó també un dels més llargs dels que aquí recordem (més de 65 minuts). Gravat entremig de la gira del “Monster” de 1995 compta, a més, amb la col·laboració de la veu de Pattie Smith en un dels temes que més van sonar per les ràdios en el seu día,“E-Bow the Letter”.
Cançons preferides: Electrolite, Leave, Beetersweet Me.
1998 – UP (Warner)
Segurament el treball més electrònic que tenen. Sense perdre la seva essència “Up” és el primer disc en que R.E.M. són un trio per l´ abandonament del bateria Bill Berry per motius de salut. Adaptant-se als nous temps sonors “Up” presentava textures melòdiques acurades i donava senyals que els seus autors tenien inspiració per estona. La cançó “Hope” és una adaptació intel·ligent de “Suzzanne” del Leonard Cohen.
Cançons preferides: At My Most Beautiful, Walk Unafraid, Lotus.
2001 – REVEAL (Warner)
Amb el nou mil·leni estrenat els de Anthens treuen un disc actual i coherent amb peces pop sentides i delicades entre les quals destaca un hit que els torna a un primer pla de la indústria musical més comercial, “Imitation Of Life”, que a més va venir acompanyada d´ un videoclip molt innovador i guardonat amb múltiples premis audiovisuals.
Cançons preferides: I´ Ve Been High, Imitation Of Life, I´ ll Take The Rain.
2004- AROUND THE SUN (Warner)
En plena campanya per treure del poder al govern Bush, “Around The Sun” és un disc anti-bèlic i d´ homenatge als caiguts de l´ Onze S. De textes plens de càrrega política emmarcats en dolces i reflexives melodies, el seu tretzè àlbum demostra no sols la seva versatilitat i honestedat sinó també la seva inesgotable qualitat. Per desgràcia, tant la crítica com les vendes no els van fer justícia.
Cançons preferides: Leaving New York, Final Straw, Aftermath.
2008- ACCELERATE (Warner)
Com diu el títol els REM s´ acceleren en un bon disc què retornen als seus orígens més salvatges en 11 càpsules rock, moltes de les quals en prou feines sobrepassaven els dos minuts de durada. Tant visceral com sincer aquest àlbum ens demostra la veritable essència d´ uns músics amb trenta anys de trajectòria.
Cançons preferides: Man-Sized Wreath, Supernatural Superserious, Mr. Richards.
2011- COLLAPSE INTO NOW (Warner)
El final del camí arriba amb 12 cançons plenes de vells arrenjaments marca de la casa. Les veus ressonen com mai, les lletres són més personals, les guitarres més nítides i a sobre han dotat d´un video per a cada tema. Si l´”Acelérate” mostrava la cara dura i crua del grup, aquest disc de clausura mostra la seva cara més ben maquillada.Cançons preferides: Überlin, Mine Smell Like Honey, Walk It Back.
RECOPILATORIS I CONCERTS:
1987- DEAD LETTER OFFICE /CHRONIC TOWN (IRS)
Fantàstic disc de rareses i cares B de la època de la IRS on s´ atreveixen amb fortuna amb versions de gent com Velvet Underground (Femme Fatale, There she Goes Again i Pale Blue Eyes) o Aerosmith (Toys In The Attic). A l´ edició en CD van afegir un EP anomenat “Chronic Town” que, de fet, és el debut del grup de 1982. Imprescinddibles.
Cançons preferides: Ages Of You, Gardening At Night, Famme Fatale.
1988- EPONYMOUS (IRS)
Primer recopilatori del grup tret a presses per IRS Records just un més abans de publicar “Green” amb la Warner. Dotze cançons on s´ encabeixen els èxits dels cinc primers discos i algunes versions alternatives.
1991- THE VERY BEST OF R.E.M. (IRS)
Arrel de l´ enorme èxit mundial del “Out Of Time”, l´ antiga discogràfica IRS va aprofitar per fer negoci treient un recopilatori dels cinc primers discs molt més complert que l´ “Eponymous” i sense versions alternatives.
1994- R.E.M. SINGLES COLLECTED (IRS)
La compilació definitiva de la IRS Records. Inclou les cares A i B dels singles de la seva etapa des de 1983 a 1987. Més d´ una hora i 20 grans temes d´ una banda que per aleshores sonava a tot arreu.
2003- IN TIME: THE BEST OF R.E.M.(Warner)
Perfecte recopilat de l´ etapa amb la Warner fins al 2003 – no queden inclosos els 3 darrers treballs- . Aquí trobem les cançons per tothom conegudes com “Man On The Moon”, “Losing My Religion” o “Everybody Hurts” al costat d ´ altres destacables dels set discos que van gravar entre 1988 i el 2003. A més s´ inclouen dos temes gravats per bandes sonores - “All The Right Friends” (Vanilla Sky) i la magnífica “The Great Beyond” (Man On The Moon)- , una composició recuperada de 1985 que va servir de single de promoció “Bad Day” i una de nova “Animal”.
2006- THE BEST OF THE I.R.S. YEARS 1982-1987 (IRS)
L´ enèsim recull dels èxits amb la International Record Syndicate . Aquí ja són 42 temes que s´ inclouen en dos discos on trobem els singles, les cares B, versions en directe i en acústic i altres rareses. Ideal per si es desconeix el material de la seva primera etapa.
2007- R.E.M. LIVE (Warner)
Concert gravat el 2005 al Point Theatre de Dublin al 2005 en la gira “Around The World Tour”. 22 interpretacions de clàssics de sempre junt amb les més significatives del promocionat “Around The Sun” en dos discs al que afegien un DVD amb el propi directe.
2009- LIFE AT THE OLYMPIA (Warner)
Curiosa la relació dels nordamericans amb Dublin ja que amb aquest segon concert en dos anys escullen de nou la capital irlandesa. Aquí canvien de sala (l´ Olympia) i enregistren un setlist format per 39 temes a tota pastilla que transiten per la seva època inicial, el “Monster”, “el New Adventures” i el aleshores per estrenar “Accelerate”. Totes, junt amb les inèdites “Staring Down the Barrel of the Middle Distance" i "On the Fly", doten a aquest àlbum d´un gloriós llegat en viu de l´esperit més rocker dels “Rapid Eyed Movement”.
2011- R.E.M, PART LIES, PART HEART, PART TRUTH, PART GARBAGE (1982- 2011)
Disc per tancar 31 anys de carrera musical aglutinant els èxits de sempre amb ambdues discogràfiques a les que afegiran nous temes gravats en les sessions del seu darrer disc, “A Month of Saturdays”, “Hallelujah” i “We All Go Back To We Belong” , aquesta darrere estarà disponible el pròxim 18 de octubre. Per comprar el disc, haurem d´ esperar fins el dia 15 de novembre. El que si que es coneix és la portada.
R.E.M. són
Michael Stipe: Veus
Mike Mills: Baix i veus
Peter Buck: Guitarra
Bill Berry: Bateria (fins 1998)
No hay comentarios:
Publicar un comentario