En un any marcat pel Covid-19 i per les pèrdues de grans músics, hem pogut presenciar el nou miracle del gran Bob Dylan fet disc, però també com molts dels supervivnets s' han reivindicat amb interessants treballs malgrat l edat i els impediments. Potser no hem pogut gaudir de la música en directe, però els més grans ens han regalat molts bons moments per recordar-nos que el rock sempre hi serà.
BOB DYLAN- Rough And Rowdy Ways:
El 39è àlbum del de Minnessotta ens ha arribat després de tancar el cicle d' Standards i remprendre el camí de Tempest respecte al qual ha fet una passa endavant. Si bé el blues hi torna a ser-hi present amb temes impressionants com "False Prophet", "Crossing The Rubicon" o "Goodbye Jimmy Reed", el disc presenta una forma calmada de cantar del Bob i una instrumentació tant precisa com subtil que ens atrapa i embolcalla com ningú altre i ens transporta cap a llocs on mai ens havia dut. Parlem de joies inmortals com "I' ve Made Up My Mind To Give Myself On You" o "Key West (Philosofer Pirate)" que voldriem que mai acabés. Però no ens oblidem de "My Own Version Of You" i el seu to inquietant, la serenitat de "Mother Of Muses" o el millor retrat de l actualitat (que ocupa el segon cd o la cara 4 del vinil) "Murder Most Foul". Difícil referir-se a la grandesa d' aquest disc i del seu autor, falten i sobren les paraules. Esperem gaudir-lo per molt temps.
Cançons preferides: I' ve Made Up My Mind To Give Myself On You, Key West (Philosofer Pirate), My Own Version Of You...
ACDC- Power Up!:
Sobrevivint a la dissolució de la formació i a la mort del Malcolm Young, els australians han vingut a salvar-nos aquest 2020 per recordar-nos quant necessitem el rock' n roll a les noves vides en un àlbum carregat dels ingredients de sempre - riffs potents, veu de Brian al límit i ritmes trepidants- i on les composicions estan més lluïdes que mai. Rock i blues de tota la vida sota una producció que fa que sonin actuals. Llarga vida al rock!
Cançons preferides: Realize, Shot In The Dark, Demon Fire.
BILL FAY - Countless Branches:
Des que va tornar el 2013 amb el "Life Is People" la carrera d' aquest gran cantautor anglès sorgit als 70 no ha fet més que créixer. Ho confirma aquest treball que tanca la "trilogia de resurrecció"i on la guitarra acústica i el piano són suficients per acompanyar la seva sentida veu - en ocasions també per violins - en un pop de càmera ideal pels paladars més exquisits.
Cançons preferides: How Long How Long, Filled With Wonder Once Again, Love Will Remain.
BRUCE SPRINGSTEEN- Letter To You:
El segon miracle de l' any ha estat el nou disc del Boss. Després de l' irregular "Western Stars" el de New Jersey recupera a la seva E Street Band per produir un dels seus millors treballs en temps. Concebut durant el confinament i amb mirada clara cap a la degradació del sistema polític mundial i americà, les noves cançons sonen fresques, atemporals i amb la perfecte dosi de melancolia que adorna unes melodies més infalibles que mai.
Cançons preferides: Letter To You, Ghosts, Song For Orphans.
PAUL MC CARTNEY- MC CARTNEY II:
Molts encara estem lamentant la cancel·lació del seu concert a Barcelona per culpa de la pandèmia, però el confinament ens ha compensat i ha fet que el bo del Paul recuperés peces que tenia a mitges, en fes de noves i les gravés en el seu estudi casolà per treure un nou treball que suposa la continuació McCartney I (1970) i McCartney II (1980) completant la trilogia. Uns discs que es basen en què són fets de cap a baix pel propi baixista que produeix i toca tots els instruments. De nou el mestre no falla ja que es tracta d' un recull de composicions pop molt ben arrodonides que demostren que la seva xistera no s' acaba mai.
Cançons preferides: Find My Way, Labatori Lili, When Winter Comes.
JOEY MOLLAND- Be True To Yourself:
L' únic supervivent dels reivindicables Badfinger va publicant un disc en solitari per dècada, arribant el de la nova aquest primer any en un disc on recupera les essències de la seva formació junt amb aromes beatleros on els sons McCartney i Harrison hi són presents, però també l' influència de la ELO y Jeff Lynne. Cançons pop lluminoses d' aquelles que s' enganxen. Un disc preciós que cap fan del millor pop clàssic s' hauria de deixar perdre. Molt recomanable.
Cançons preferides: Heaven, All I Want To do, Loving You.
NEIL YOUNG- Homegrown:
Per a l' època de quarentena el vell Neil Young ens va rescatar el seu disc perdut "Homegrown". El disc en qüestió havia de publicar-se entremig de "On The beach"(74) y "Tonight' s The Night" (75) o el que és el mateix, enmig de la trilogia negre (junt amb "Time Fades Away") o l' època més fosca i inspirada del canadenc. El treball va composar-lo arrel d´una ruptura sentimental i el pudor a fer-se públic va fer que el guardés al calaix quasi cinquanta anys. Per sort aquest maleït 2020 ens l' ha rescatat i hem pogut gaudir del Neil Yooung més delicat i sentimental a base de pianos, guitarres acústiques, harmòniques i la veu propera. Un bon disc surgit de la porta del temps.
Cançons preferides: Seprarate Ways, Mexico, Vacancy.
YUSUF/CAT STEVENS- Tea For The Tillerman2:
El cantautor abans conegut com a Cat Stevens i actualment com a Yusuf Islam sembla que darrerament vol reprendre els seus anys daurats (a principis dels setanta) on va inmortalitzar himnes per tota una generació. Per enguany ha fet una revisió i actualització del seu àlbum insgne (amb perdó de l' inmens "Teaser And The Firecat") "Tea For The Tillerman" prou reconegut per tots i on les magnètiques peçes "Wild World", "Father And Son" i companyia sonen renovades a base d' una meticulosa producció, efectes orquestrals i certa sensació de pèrdua de gravetat. Com si el genial cantautor les hagués deixat flotant a l' espai exterior.
Cançons preferides: Wild World, Sad Lisa, Father And Son,...
JOHN FOGERTY- Fogerty' s Factory:
Un altre dels discos de confinament ha estat el "Fogerty' s Factory" que el bo del John als seus 75 anys va gravar amb els seus tres fills del seu segón matrimoni després de fogejar-se al seu canal de Youtube repassant els èxits de la Creedence, de la seva carrera en solitari i alguna que altre versió. Un disc que sona força bé i on descobrim que el cantant encara conserva força bé la veu i que energia en té per estona. Tot queda en familia.
Cançons preferides: Lean On Me, Fortunate Son, Bad Moon Rising.
WILLIE NELSON- First Rose Of Spring:
Als seus 87 anys i després d' haver-ho donat tot, aquest home no sols és capaç d' editar un disc any rera any si no de fer-ho amb solvència. I és que el disc número...70! és un nou gran recull de peces country amb ànima. Per a l' ocasió tira de la seva vessant més romàntica, doncs darrera de la vermellosa portada (feta pel seu fill Micah) s' amaguen onze peces de gran calat sentimental, on res és impostat, cada nota suma i on la veu llueix com si el cantautor tingués 50 anys menys. Co-produït i co-escrit (hi ha versions també) per Buddy Cannon el disc navega entre els standards i les balades campestres de tota la vida. Una delicia vaja.
Cançons preferides: First Rose Of Spring, Blue Star, Don' t Let the Old Man In.
PRETENDERS- Hate For Sale:
Més de quaranta anys després del seu debut, la banda liderada per la carismàtica Chriissie Hydne (l' any entrant complirà els 70) ha tornat als seus orígens amb un intens disc en quan a so i a lletres amb el que protesten davant d' una realitat que es neguen a acceptar. Guitarrassos, línies de baix potents, bateries frenètiques i una cantant per la qui sembla qui no passa el temps.
Cançons preferides: Hate For Sale, The Buzz, Maybe Love In NYC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario