THE LEMON TWIGS- Songs For The General Public:
Després de la Òpera Rock "Go To School", els germans D’Addario han optat per treure un disc de cançons pop alliberades dels lligams del disc-concepte. Unes cançons plenes de llum, melodies, veus i instruments diversos tocats tots ells per aquests joves talentosos que miren cap a la dècada dels 70 i cap als sons de gent com Todd Rudgrent, Queen, Elton John o inclús els New York Dolls o la E Street Band. El resultat, un disc pop atemporal del que s' enganxen i t atrapen com cap altre. Són els Lemon Twigs, uns músics joves, creatius i inspirats, capaços de treure' s de la xistera un grapat de cançons pel públic general i pel públic més exigent.
Cançons preferides: Fight, The One, Hog,...
JONATHAN WILSON- Dixie Blur:
Després de transitar per sonoritats psicodèliques i d' acompanyar a Roger Waters en la seva darrera gira, el Jonathan va buscar consell al gran Steve Earle qui el va aconsellar anar cap a les arrels musicals del rock americà. Així i sota la producció de Pat Sansone (Wilco) "Dixie Blur" navega per textures musicals clàssiques americanes, en un country-folk que borda adornant-ho amb cors i la millor instrumentació: vents, pianos, slides, violins guitarres,... en el que ha estat un dels millors discs de l any i que alguns seguirem escoltant durant molt temps.
Cançons preferides: So Alive, Enemies, Oh Girl,...
CORDOVAS- Destinity Hotel:
Malgrat que aquesta formació de cinc músics de Nashville ronda des de fa una dècada, no ha estat fins aquest any que han saltat a la fama. I ho han fet amb aquest mega-disc d' arrels on els sons clàssics country-rock han aparescut regats per les textures rockeres californianes amb allò que molts anomenen "Cosmic Country". Un disc plagat de grans melodies i millors arrenjaments que ha deixat bocabadats a tots els fans de l' Americana, de The Band, dels Eagles o dels Byrds època Gram Parsons. Es diu ràpid.
Cançons preferides: High Feeling, Destiny, Rain On The Rail
FOUNTAINS DC - A Hero' s Death:
Els de Dublin tornen amb aquest disc on l' energia juvenil, les guitarres poderoses i els teclats vuitanters marquen les pautes d' uns temes post-punk molt més obscurs que els del seu predecessor "Dogrel" de . Amb un Grian Chatten que busca a Ian Curtis com a referent al cantar, el disc no sols mira als Joy Division si no també als Sonic Youth i als Radiohead, mostrant alhora certa personalitat. Són els Fountains, de Dublin City esclar.
Cançons preferides: I Don' t Belong, A Lucid Dream,, A Hero' s Death.
ROOKIE- Rookie:
Excels debut d' aquesta formació de Chicago de nom simpàtic (i més essent debutants) que mira directe cap el rock clàssic, concretament cap als 70 (des dels Allman Brothers, a Big Star passant per America). I ja només des de la portada que ens remota cap aquella època daurada del rock, doncs el seu contingut són dotze temes regats pel millor power-pop, quan no balades delicioses, grans tornades, pianos, slides, veus harmonitzades, secció rítmica potent o guitarres afilades. No sabem si quallaran entre la joventut i si tindran un llarg i pròsper recorregut, el que si sabem de ben segur és que han estat els debutants/rookies de l' any.
Cançons preferides: Sunglasses, One Way Ticket, Miss United States.
EZRA FURMAN- Sex Educations (BSO):
El nou elepé de l' Ezra Furman és en realitat una compilació d' antics temes seus reinterpretats junt amb noves peçes que ha anat confeccionant per acompanyar a la serie juvenil britànica de Netflix "Sex Education", una serie que tracta sobre la sexualitat i sobre els conflictes adolescents. Per això el nostre queer preferit s' ha allunyat del punk dels "12 Nudes" per centrar-se més en el pop més directe i desenfadat donant forma aquest disc de 19 temes que segueix en l' immens nivell que ens té acostumats. De nou genial.
Cançons preferides: Love You So Bad, Every Feeling, I Can Change.
JASON ISBELL AND THE 400 UNIT- Reunions:
Cançons preferides: What’ve I Done to Help, Overseas, Letting You Go.
ROLLING BLACKOUTS COASTAL FEVER- Sideways To new Italy
El segon disc dels australians després del seu reconegut debut "Hope Downs" confirma que estem davant d' una de les formacions guitarreres de futur. Si bé la seva fórmula ja ens és coneguda, els temes estrenats tenen pegada, fons i ànima. Amb flaires dels primers REM o dels seus compatriotes Go Betweens, el disc neda entre el post-punk, la psicodèlia i el pop-rock dels 80 amb unes lletres que parlen d' un inconformisme amb la societat, quelcom que trobem tan a faltar en la música de les noves generacions com els seus guitarrassos. Necessaris.
Cançons preferides: The Second Of The First, cars In Space, The Cool Change.
THE STROKES- The New Abnormal:
Gran retorn de Julian Casablancas, Albert Hammond Jr. i companyia després de set anys de silenci discogràfic. Amb "The New Abnormal" els novaiorquesos han relaxat les poderoses guitarres per oferir-nos un bon disc carregat de melodies fresques com les dels seus inicis, encertats arranjaments d' òrgans i sintes, una àura post-punk/art-rock i una certa melangia que els fa una banda única. La banda de la que ens vem enamorar farà ben aviat vint anys. Uns clàssics de l indie del nou mil·leni.
Cançons preferides: Adults Are Talking, Brooklyn Bridge To Chorus, Bad Decisions.
NAP EYES- Snapshot Of A Beginner:
Una de les formacions de culte de l' indie són aquests canadencs que amb el seu quart treball ens han deixat flipats a base del seu pop clàssic amb influències dels Smiths, Go-Betweens o Yo La Tengo, i per sobre de tot del Lou Reed i la Velvet més calmada. Veu dolça, guitarres tant lluïdes com atrevides i un cert romanticisme que sembla descol·locat en l' època en que vivim. Un disc pausat per degustar i paladejar com el bon vi. Guanya amb les escoltes.
Cançons preferides: Mark Zuckerberg, If You Were In Prison, When I Struck Out On My Own.
DROPKICK- The Scenic Route:
Una de les bandes a descobrir des de fa anys són els escocesos Dropkick qui sota l estela dels Teenage Fanclub aborden un power pop deliciós. Liderats per un genial Andrew Taylor, acaben de publicar "The Scenic Route", el disc 16è de la seva carrera de preciosa portada i cançons de perfecte melodia, carregades de guitarres poderoses i harmonies vocals. Molts records als TFC però també als Jayhawks, als REM més dolços i en especial a totes aquelles bandes sorgides de les fredes terres d' Escòcia. En mitja hora us tornaran a atrapar.
Cançons preferides: Feeling Never Goes Away, I' m Over You Goodbye, Matter Of Time.
NADA SURF- Never Not Together:
Fabulosos de nou els Nada Surf en el seu darrer treball on conjunten a la perfecció una maduresa instrumental y un treball de producció formidable amb el seu estil musical habitual de pop enèrgic, de melodies rodones i lluminositat. El resultat són aquestes 9 noves cançons elegants i coherents amb el seu llegat. I és que Matthew Caws, Daniel Lorca, Ira Elliott, i des de fa uns anyets el Doug Gillard, són uns clàssics de l indie americà, quelcom que s han currat disc a disc, cançó a cançó.
Cançons preferides: So Much Love, Come Get Me, Can' t Wait.
CHUCK PROPHET- The Land That Time Forgot:
Ho tenia complicat després del meravellós "Buller Fuller Died For Your Sins" (2017), però el nostre profeta preferit ho ha tornat a fer. De nou amb bones composicions fetes junt amb el seu amic poeta Klipschutz (amb qui repeteix després de "Temple Beautiful" de 2012) i la seva recepta habitual musical, les guitarres sonen com sempre i la seva veu carismàtica ens contagia de la vitalitat d' aquest home a qui esperem que ben aviat torni a les nostres sales després de que el covid-19 ens privés de veure' l junt amb la Lucinda Williams. Americana en estat pur on no hi falten els referents culturals en les lletres (Johnny Thunders, Abraham Lincoln,...) i la seva ironia habitual.
Cançons preferides: Best Shirt On, Marathon, Paying My Respects To The Train.
THE JAYHAWKS- Xoxo:
De nou tenim a la llista de discos de l' any els gran Jayhawks. Tot i que per a la ocasió el disc ofereix una nova perspectiva de la banda ja que el bo del Gary Louris ha cedit protagonisme compositiu (i interpretatiu) als seus companys, que han demostrat estar a l' alçada oferint unes noves cançons que sonen fresques i eviten caure en la repetició. Però no ens enganyem, l' onzè àlbum dels de Minnesota du de nou harmonies vocals i guitarrassos a parts iguals i aquella vitalitat delicada marca de la casa. Un encert.
Cançons preferides: Dogtown Days, Homecoming, Society Pages.
KEVIN MORBY- Sundowner:
Com un Bob Dylan de nova generació, el 2020 ha estat un bon any pel cantautor ex baixista de The Woods. Amb el que fa el seu sisè treball en vuit anys ho clava amb unes cançons de to intimista que apareixen molt més despullades en quan a producció que les d' anteriors referències però que amaguen un univers rera seu.
Cançons preferides: Valley, Campfire, Wander.
CLEM SNIDE- Forever Just Beyond:
La formació de l Eef Barzelay ja du més de 25 anys de trajectòria i amb aquest nou treball el seu líder dona per superada una mala dècada (divorci, ruina econòmica,...) amb l ajuda d' Scott Avett (composa, produeix i toca en el disc), amb unes noves onze cançons acústiques perfectament adornades amb veus i instruments barrocs i on els textes són més personals que mai. Country-Folk del millor
Cançons preferides: Don' t Bring No Ladder, Soul Charlie, The Ballad Of Eef Barzelay.
TAME IMPALA- The Slow Rush:
El quart disc dels australians s' endinsa més si això era possible en la psicodelia de darrera generació. Amb cançons treballadíssimes en quan a instrumentació i producció de la ma de l' alma matter de la formació, Kevin Parker. El disc juga amb les textures sonores i dona molt de pes als sintetitzadors, les bateries doblades, els samplers,... Un disc majúscul lisèrgic i modern.
Cançons preferides: On Track, Is It True, One More Our.
BRIAN FALLON- Local Honey:
El qui fora líder dels The Gaslight Anthem ha publicat aquest passat any 2020 el seu tercer disc en solitari on es mostra molt més calmat i madur que en les anteriors entregues, i certament també menys èpic respecte a "Painkillers" de 2016 i menys marxós que "Sleepwalkers" de 2018 . El to serè i força melancòlic, de les vuit noves peces que componen aquest treball de folk-pop-rock atemporal, es deixen escoltar la mar de bé. Perquè els cantautors sempre estaran amb nosaltres.
Cançons preferides: When You' re Ready, Lonely For You Only, Hard Feelings.
FIONA APPLE - Fetch The Bolt Cutter:
La cantautora nord-americana ronda des de mitjans dels noranta, moment on va assolir cert èxit comercial amb el seu disc debut "Tidal" (1996), però que va topar amb certa controvèrsia amb la industria musical. Des d' aleshores ha tret tant sols quatre àlbums més, culminant la seva carrera amb aquest "Fetch The Bolt Cutter" que ha estat molt aclamat al llarg d' aquest any acabat. Un disc pel que ha esperat 8 anys i on l' experimentació casolana - jocs de veus, sons de gats i gossos, percusions multiplicades,... - tenen tant a dir com les seves lletres tan reivindicatives com intel·ligents. Jazz-pop deluxe que no ha necessitat grans alquímies d' estudi per ser una de les veus femenines del moment.
Cançons preferides: I Want You To Love Me, Fetch The Bolt Cutters, Under the Table.
Una de les preciositats de l' any ha estat aquest "Starting Over" , el que és el quart treball en solitari d' un barbut de Kentucky anomenat Chris Stapleton capaç de deleitar-nos amb un country-folk de tota la vida, però també amb pinzellades de rock sureny, blues i soul. Un disc carregat de bones melodies, sentimentalisme, reflexions, melancolia, autenticitat i intimitat, tot plegat tant necessari per aquest estrany any que acabem de deixar enrere.
Cançons preferides: Starting Over, Arkansas, Joy Of My Life.
BONUS TRACK:
BRIGHT EYES- Down In The Weeds:
Des de 2011 no publicaven treball, temps en què el seu líder Connor Oberst ha anat editant força treball en solitari. Finalment i després de greus problemes personals el d' Omaha ha decidit rescatar-se a través de la seva banda i reunir-se de nou amb Mike Mogis i Nate Walcott per treure un disc eclèctic que reuneix el millor de les etapes passades de la banda i que deixen un gran regust, sobre tot pel seu caràcter emotiu.
Cançons preferides: Just Once In A World, Tilt- A- Whirl, Calais To Dover.
No hay comentarios:
Publicar un comentario