Un any on els "Grans" (d' edat, llegat i talent) han estat molt prolífics. Alguns d' ells des del traspàs han publicat discos pòstums, d' altres s' han reinventat explorant noves formes, també n' hi ha que han repetit fórmules infalibles, o els qui han buscat la tirada comercial o els qui simplement ho fan per ells. En qualsevol cas els respectem per tot el que han fet i pel que encara tenen a dir-nos de nou. Esperem que en el nou any segueixin tant en forma.
El volum 11 de The Bootleg Series de Bob Dylan acaba amb un deute pendent a la història del rock, la publicació complerta -130 temes en sis discos - de les gravacions del soterrani de la casa "Big Pink" que el cantautor va enregistrar en 1967 amb els seus amics de The Band (aleshores Hawks). Alternant temes de nova creació (hi ha fins a 30 noves composicions de Dylan), amb versions d' altres músics (Johnny Cash, John Lee Hoker, Hank Williams, Pete Seeger,...) i amb temes del "cançoner popular americà", l' agrupació experimenta, juga, s' emociona, apren i en definitiva, gaudeix de fer música amb tota la llibertat, allunyats de la societat canviant d' una època i de les imposicions comercials que imposen la fama. Tot després de l' accident en moto que va patir en Bob a Woodstock. Unes gravacions que també es venen en format "RAW" de dos volums, que es queden curts davant de tal magnífic i macro llegat.
Cançons preferides: Odds And Ends, Tears Of Rage, People Get Ready, Folsom Prison Blues, Bells Of Rhymney, You Ain't Going Nowhere, Quinn The Eskimo (Mighty Quinn), I Shall Be Realised....
BRUCE SPRINGSTEEN-High Hopes:
Just abans de complir l' edat de la jubilació, el Boss ha publicat el seu 18è disc d' estudi, que és en realitat una compilació de cares B i temes descartats d' anteriors treballs que ha gravat amb la col·laboració del guitarrista Tom Morelo (Rage Against The Machine). Tot i que el disc ha estat criticat per la falta de columna vertebral artística i pels excessos d' ampulositat, de fet és un bon recull de temes desperdigats que ens permet tornar a gaudir d' un rocker que sembla que té metxa per estona.
Cançons preferides: High Hopes, Just Like Fire Would, Frankie Fell In Love.
DAVID CROSBY.- CROZ:
Llegenda amb els Byrds i després amb els CSNY, enguany ha publicat el seu primer disc d' estudi en solitari en 20 anys. Onze bones cançons plenes de maduresa, calma i melancolia crepuscular de la mà d' una veu que ha quedat força indemne al pas del temps, unes acústiques senzilles y acompanyaments acurats tot enregistrat en els estudis de Jackson Browne i amb l' ajuda del fill d' en David, James Raymond. Diu l' autor que el disc segurament no vendrà quasi copies i que l' ha fet per ell mateix. Per sort som molts els qui hem apreciat aquest silenciós retorn d' un nom molt gran.
Cançons preferides: What' s Broken, Time I Have, Radio.
MIKE OLDFIELD.- MAN ON THE ROCKS:
El disc número 25 de l' autor de Tubullar Bells arriba després de sis anys de silenci on a part del seu directe a l' acte d' ignauguració dels Jocs Olímpics de Londres i les constants reedicions Deluxe del seu material clàssic, poca cosa ens ha ofert. Per aquest any finalitzat aquest "Man On The Rocks" que com indica el títol es un dels treballs més rockers de la seva trajectòria (sinó el que més) on exhibeix el seu domini de la guitarra i pel que ha necessitat la veu de Lucas Spliler (The Struts) i la col·laboració de músics d' estudi de primera divisió. Aconsellable l' edició Deluxe que té un segón disc amb les versions instrumentals.
Cançons preferides: Sailing, Minutes, Chariots.
JOHNNY CASH- Out Among the Stars:
Deu anys després de la seva desaparició, el fill de l' "home de negre" John Carter ha rescatat unes gravacions perdudes de son pare per possibilitar aquest bon disc pòstum, que ha alegrat als fans nostàlgics de la seva música. I és que el bo del Johnny està més viu que mai a través de temes com el que dona nom al disc o She Use To Love Me A Lot. Sembla mentida que tantes bones cançons no s' haguessin publicat abans.
Cançons preferides: Out Among the Stars, Baby Ride Easy, She Use To Love Me A Lot.
NEIL YOUNG- A Letter From Home / Storyton :
Ja ho deia el canadenc a "Hey Hey My My" : el rock' n roll mai morirà. I com a bon mestre que és predica amb l' exemple publicant material cada any com aquesta "Carta des de la llar" (maig) on versiona a mode "low-fi" a gent de la talla de Phil Ochs, Willie Nelson, Bob Dylan o Bruce Springsteen. I el resultat és un disc molt personal on fa seves les cançons alienes enmig d' un ambient casolà que li dona autenticitat i cruesa. Per cert, el disc el produeix un senyor anomenat Jack White.
I pels que els hi sembli poc aquest disc tenen una segona oportunitat ja que el canadenc ha publicat un segon disc a aquest 2014 anomenat "Storyton" (novembre) on aborda deu composicions pròpies amb una doble edició: una d' instrumentació minimalista a càrrec del músic i una segona on la música la posa una orquestra simfònica i ell només hi canta (és el primer cop que només posa la veu en un disc seu). L' experiment es queda a mig camí ja que no acaba de rutllar ja que ni les cançons desprenen el millor de l' artista ni el vell rocker ha nascut per cantar amb una big band a mode de crooner. No obstant trobem perles com "Tumblewed" o "Who' s Gonna Stand Up" tocades amb l' ukelele.
No està malament per un paio de la seva edat, tres àlbums en un any. I a sobre li ha donat temps per ennoviar-se amb Darryl Hanna, ser activista ecologista, escriure les seves memòries mentre no està damunt de l' escenari.
Cançons preferides: Girl From The North Country, On the Road Again, My Hometown/ Who' s Gonna Stand Up, Tumblewed, All Those Dreams.
JOHNNY WINTER- Step Back:
Un altre disc postum, aquest cop només mesos després de la desaparició del seu autor. El bluesman albí, ens deixa aquest disc com a comiat ple del que millor va saber fer en vida: tocar Blues i Rock' n roll. I a més ho fa acompanyat amb el bo i millor del gènere com Eric Clapton, Billy Gibbons (ZZTop), Dr. John, els Blues Brothers, Ben Harper, Brian Setzer, Dr. John o Joe Perry (Aerosmith). Repassant clàssics de Willie Dixon, Howlin' Wolf, Lightin Hopkins o B.B. King, la guitarra del Johnny sona afilada com mai en aquest discarro de rock clàssic que sense complicacions sona a les mil maravelles. Gràcies pel darrer esforç.
Cançons preferides: Who Do You Love, Okie Dokie Stomp, Mojo Hand.
ROGER DALTREY /WILKO JOHNSON- Going Back Home:
Recentment s' ha sabut que el bo de Wilco Johnson (Dr. Feelgood) ha superat el càncer contra el que lluitava els darrers temps. Pel camí, com si fora poca cosa, es va marcar aquest treball amb el Roger Daltrey (The Who) ple de força rocknroll. El disc, format per deu cançons del Wilco i una versió de Dylan i amb una instrumentació potent i molt ben produïda, ha estat molt ben acollit al Regne Unit arribant fins al tercer lloc de les llistes. Pura energia y ritmes per curar-se de tots els mals.
Cançons preferides: Going Back Home, Some Kind Of Hero, All Trought The City.
LEONARD COHEN- Popular Problems:
No sabem si va ser arrel de l' estafa de la seva mànager o si és per aprofitar el temps, però cert és que la vellesa del cantautor canadenc està sent molt prolífica. Amb constants gires on es buita per complert en cada concert, i amb la publicació de dos discos d' estudi en dos anys, sembla ser que tenim Leonard Cohen per temps. A més, se' l veu bé cantant i còmode sobre els escenaris. I ara aquest "Popular Problems" on demostra novament el que millor sap fer: crear boniques melodies, amb la seva poesia infinita i adornar-ho tot amb els millors arrenjaments musicals i de cors. Que no se' ns cansi.
Cançons preferides: Almost Like The Blues, Did I Ever Love You, My Oh My.
JERRY LEE LEWIS- Rock & Roll Time:
Un dels tres grans supervivents del rock' n roll pioner (junt amb Little Richard i Chuck Berry) ha demostrat que es troba més viu que mai als seus quasi vuitanta anys, exhibint un to al piano del que és mestre i fugura d' un gènere que va néixer i créixer amb ell. Amb versions dels seus coetanis com Johnny Cash, Fats Domino o el propi Berry, però també atrevint-se amb folkies com Dylan i Kris Kristofferson, l' autor de "la gran bola de foc" s' ha rodejat d' altres grans com Neil Young, Nils Lofrgen o Robbie Robertson per manufacturar el seu enèssim llegat de pur rock' n roll.
Cançons preferides: Little Queenie, Mississipi Kid, Promised Land.
PINK FLOYD- The Endless River:
Vint anys després del seu darrer treball, les diferències entre David Gillmour i Roger Waters continuen igual d' insalvables, malgrat la retrobada el 2005 en el concert benèfico del "Live 8" . Per el camí les morts de Syd Barrett i Richard Wright, però els Pink Floyd segueixen d' actualitat amb aquest 15è disc d' estudi, un doble àlbum instrumental conformat per material sobrant de les sessions de gravació de l' anterior "The Division Bell" de 1994, del que s' han regravat i pulit algunes parts i afegit d' altres noves, buscant en tot moment un so del nou segle a través de les noves tecnologies,
Cançons preferides: Allons (1), Surfacing, Louder Than Words.
ROBERT PLANT- Lullaby and... The Ceaseless Roar
No podia faltar a aquesta llista l' aclamat per la crítica desè disc en solitari de l' ex-zep. Mentre en Jimmy Page es desgasta filtrant la discografía dels Led Zeppelin, el Robert Plant s' ha ajuntat amb una nova banda - els The Sensational Space Shifters- fugir de lo fàcil (fer cançons canyeres de rock) i aprofundir-se en les sonoritats aràbigues i textures més suaus que tant li agraden. Amb arrenjaments i una elaborada producció, es nota que és el disc que volia el solista, allunyat d' imposicions discogràfiques i sobre tot d' autocomplaències del seu passat. Un recull que sona actual, sona novedós i sona a rock, de matitzos i relaxat, però en definitiva a rock. Perquè hi ha vida després dels Led Zeppelin!
Cançons preferides: Little Maggie, Rainbow, Turn It Up.
Deu ser que anar de gira li prova al ex-líder dels Roxy Music, però aquest disc recupera les millors essències pop del seu pas als setanta i vuitanta i s' allunya de les versions "per a mestreses de casa". Pop molt ben instrumentat, enèrgic i refrescant, segurament hi ha ajudat el fet que hi ha ficat mà el Rhett Davies col·laborador dels millors dies de l' anglès ("Avalon" i "Boys And Girls"). A més, hi ha col·laborat en Johnny Marr (Smiths) amb qui ha escrit a quatre mans "Soldiers Of Fortune". Bona gira, bon nou disc.
Cançons preferides: Loop De Li, Soldiers Of Fortune, One Night Stand.
JOHN MAYALL- A
Special Life:
De ple a la gira del seu 80 aniversari (amb parada a Barcelona i Girona), el Bluesman ha publicat el seu enèssim treball de Blues amb el que ens torna a atrapar amb un gènere que ell va fer créixer a Anglaterra. Amb sols quatre temes del seu puny i lletra, la resta són versions, algunes robades dels seus majors, gent amb la que ha crescut i sempre ha anat homenatjant amb el seu particular estil, per a l' ocasió són els Eddie
Taylor o Albert King. Un disc que mostra com la història d' amor de Mayall amb el Blues sembla no tenir final.
Cançons preferides: Floodin' In California, Big Town Playboy, Heartache.
BRYAN FERRY- Avonmore:
Deu ser que anar de gira li prova al ex-líder dels Roxy Music, però aquest disc recupera les millors essències pop del seu pas als setanta i vuitanta i s' allunya de les versions "per a mestreses de casa". Pop molt ben instrumentat, enèrgic i refrescant, segurament hi ha ajudat el fet que hi ha ficat mà el Rhett Davies col·laborador dels millors dies de l' anglès ("Avalon" i "Boys And Girls"). A més, hi ha col·laborat en Johnny Marr (Smiths) amb qui ha escrit a quatre mans "Soldiers Of Fortune". Bona gira, bon nou disc.
Cançons preferides: Loop De Li, Soldiers Of Fortune, One Night Stand.
MARIANNE FAITHFULL- Give My Love To London:
La qui fora musa als seixanta està tenint un envelliment no mancat de creativitat, com la que hi ha en aquest darrer treball que fa el 20è de la seva carrera i on hi han col·laborat en Nick Cave, l' Steve Earle, l' Adrian Utley (Portishead), Brian Eno i el Roger Waters. Amb cançons pròpies i dels seus "socis", també s' atreveix a versionar al Leonard Cohen i als Everly Brothers, mostrant-se còmode amb el Blues, misteriosa, inquietant, poderosa, tímida, rockera, marchosa o reivindicativa. El crepuscle d' una diva.
Cançons preferides: Give My Love To London, true Lies, The Price Of Love.
TOM PETTY AND THE HEARTBREAKERS- Hypnotic Eye:
El Tom Petty i els seus "trenca cors" han assolit el número u de llistes de vendes aquest any i ha estat gràcies a aquest discarro ple d' urpes rockeres. Guitarres afilades, bateries contundents, muscle al baix i molta compenetració d' una banda amb el seu líder que canta com si no haguéssin passat els anys per ell. Amb elements de blues, de hard-rock, alguna pinzellada jazz, melodrama habitual de l' agrupació y riffs per tots els costats,
Cançons preferides: American Dream Plan B, Fault Lines, Red River.
No hay comentarios:
Publicar un comentario