1.- TEMPLES - SUN STRUCTURES:
Gran cop d' efecte retro el que ens ha dut la fabulosa la nova sensació britànica, recuperant sensacions seixanteres a base de cops de guitarra a lo Roger Mc Guinn, distorsions psicodèliques que recorden als Beatles del Sgt. Peppers, i desenllaços Kaleidoscòpics ideals per deixar-se perdre. Les capacitats de James Bagshaw (veus i guitarra) i Thomas Warmsley (veus i baix) ens ensenyen com la millor psicodèlia ve de la mà de les guitarres i no dels sintetitzadors. Apostoflants!
Cançons preferides: Shelter Song, The Golden Throne, Colours To Life.
2.- WEEZER - EVERYTHING WILL BE ALRIGHT IN THE END:
Fabulós ha estat el nou disc dels de Rivers Cuomo amb el que recuperen els seus millors moments (dels Blue i Green àlbums) després d' oblidar-se dels experiments dels seus darrers treballs i havent-se pres quatre anys per preparar-lo i gravar-lo amb l' ajuda de qui mai haguéssin hagut de perdre, el seu productor Ric Oasek, factor decisiu del veritable"so weezer". Amb “ Everything Hill Be Alright In The End” recuperen el seu meravellós power-pop enèrgic, lluminós i de tronades rodones. Ara els aquells adolescents nerds dels 90 ja són pares de familia, però mantenen viu com mai el seu rock emotiu de sempre.
Cançons preferides: Eulogy For A Rock Band, British Are Coming, Cleopatra.
Malgrat la nova onada de blues capitanejada per Jack White i els Black Keys no els ha servit per assolir major notoreitat, aquests desconeguts son una de les bandes de rock a reivindicar de la cada cop més avançada dècada. Sobre tot amb la publicació d' aquests tercer treball que consolida la breu trajectoria que va arrencar a Londres a finals de 2008 de la ma de Russell Marsen (veus i guitarra), Emma Richardson (veus i baix) i Matt Hayward (bateria). Des dels seus inicis el combo de Southampton va apostar fort pel blues i pel garage, amb uns pulits jocs de veu noi-noia i un poder elèctric d' imprevisible desenvolupament. El resultat de tot és quelcom que pocs dels seus coetanis són capaços de conseguir: causar la sorpresa en el rock!
Cançons preferides: Nightmares, Brothers And Sisters, Cold Sweet.
4.- ROGER DALTREY /WILCO JOHNSON- GOING BACK HOME:
6.- STEPHEN MALKMUS & THE JICKS- Wig Out At Jagbags:
3.- BAND OF SKULLS- HIMALAYAN:
Malgrat la nova onada de blues capitanejada per Jack White i els Black Keys no els ha servit per assolir major notoreitat, aquests desconeguts son una de les bandes de rock a reivindicar de la cada cop més avançada dècada. Sobre tot amb la publicació d' aquests tercer treball que consolida la breu trajectoria que va arrencar a Londres a finals de 2008 de la ma de Russell Marsen (veus i guitarra), Emma Richardson (veus i baix) i Matt Hayward (bateria). Des dels seus inicis el combo de Southampton va apostar fort pel blues i pel garage, amb uns pulits jocs de veu noi-noia i un poder elèctric d' imprevisible desenvolupament. El resultat de tot és quelcom que pocs dels seus coetanis són capaços de conseguir: causar la sorpresa en el rock!
Cançons preferides: Nightmares, Brothers And Sisters, Cold Sweet.
4.- ROGER DALTREY /WILCO JOHNSON- GOING BACK HOME:
Recentment s' ha sabut que el bo de Wilco Johnson (Dr. Feelgood) ha superat el càncer contra el que lluitava els darrers temps. Pel camí, com si fora poca cosa, es va marcar aquest treball amb el Roger Daltrey (The Who) ple de força rocknroll. El disc, format per deu cançons del Wilko i una versió de Dylan i amb una instrumentació potent i molt ben produïda, ha estat molt ben acollit al Regne Unit arribant fins al tercer lloc de les llistes. Pura energia y ritmes per curar-se de tots els mals.
Cançons preferides: Going Back Home, Some Kind Of Hero, All Trought The City.
5.- THE PINECONES - OOH!:
El pop retro d' aquest combinat canadenc ofereix deu talls de fàcil entrada i degustació, enquadernats en una atractiva portada que mostra els seus creadors amb equips stereo als caps. Amb el punto de mira cap el pop-rock americà de mitjans-finals dels seixanta, amb influències que van dels Byrds, als Loovin' Spoonful, Turtles a la psicodèlia californiana. Apassionats en les veus, contundents i experimentals a les guitarres i directes a les melodies, el tercer treball dels "Pinyes" no mereix caure en l' oblit dels nostres temps.
Cançons preferides: It' s Always On Her Mind, Kimberly Keeps, Come On Back.
5.- THE PINECONES - OOH!:
El pop retro d' aquest combinat canadenc ofereix deu talls de fàcil entrada i degustació, enquadernats en una atractiva portada que mostra els seus creadors amb equips stereo als caps. Amb el punto de mira cap el pop-rock americà de mitjans-finals dels seixanta, amb influències que van dels Byrds, als Loovin' Spoonful, Turtles a la psicodèlia californiana. Apassionats en les veus, contundents i experimentals a les guitarres i directes a les melodies, el tercer treball dels "Pinyes" no mereix caure en l' oblit dels nostres temps.
Cançons preferides: It' s Always On Her Mind, Kimberly Keeps, Come On Back.
El quart disc del Stephen Malkmus junt amb els Jicks (sisè en solitari) va ser un dels més matiners del 2014. Gravat a Holanda comptant amb la col·laboració de Fran Healy (Travis) a les veus, el nou disc de l' ex-Pavement ens ofereix un rock madur i menys sorollós del que ens té acostumats, amb melodies molt ben confeccionades i amb la guitarra variable com a fil conductor. La fina ploma, les ironies i els jocs de paraula de denominació d' origen posen la resta d' un disc que creix amb les escoltes.
Cançons preferides: Planetary Motion, Lariat, Rumble At The Rainbo.
7.- JAMES- LA PETIT MORT:
Amb els nous 10 talls els de Tim Both recuperen els seus dies perduts i ho fan explotant les seves inesgotables eines de sempre: carisma vocal, cors afinats, violins emotius, trompetes èpiques, guitarres pop engreixades, melodies rodones, ritmes ballables,... Tot i que "Le Petit Mort" du també una mica de sintetitzadors mal triats i balades al piano, realment s'omple a força de tornades pop capaces de tornar a seduir als fans. No hi ha dubte que es tracta del disc de tornada que esperàvem de James. Encara que hàgim hagut d'esperar 13 anys i deixar passar tres discos descafeïnats. Benvinguts de nou.
Cançons preferides: Walk Like You, Moving On, Frozen Britain
8.- DRIVE-BY TRUCKERS- ENGLISH OCEANS:
Aquests veterans del rock mai s' han apartat del seu camí de sons clàssics i americana amb pedigrí. I ara no havien de ser menys. Amb un major protagonisme compositiu del seu cantant Mike Cooley, que s' ha afegit al líder Patterson Hood, el resultat és un disc rock sobri i personal, replè de mig-temps a càrrec d' una producció sublim on no la millor instrumentació. Uns oceans inglesos ideals per submergir-se en el millor country rock d' avui en dia.
Cançons Preferides: Primer Coat, The Part Of Him, Natural Light.
9.- FANFARLO- LET' S GO EXTINCT:
Lo nou dels Fanfarlo es presenta amb una portada propia de "2001 Odissea a l' Espai" i molt alegre i desenfadat, bones melodies i un halo misteriós quelcom "espacial". La instrumentació torna a ser molt pensada, donant protagonisme al vent quan toca, però amb els teclats i sintetitzadors prenent el domini. Un disc que ningú hauria d' infravalorar ja que aconsegueixen fer fàcil el difícil, amb un pop vuitanter força atractiu.
Cançons preferides: Life In The Sky, Landlocked, Myth Of Myself (A Ruse To Exploit Our Weaknesses)
10.-DROPKICK - GOOD VIBES: THE DROPKICK SONGBOOK. VOL. 1:
Aquest disc no apareixerà en quasi ninguna de les llistes del millor d' enguany. Però no serà per manca de mèrits doncs amb la col·lecció de "Good Vibes: The Dropkick
Songbook Vol.1" els escocesos Dropkick
ofereixen un recital memorable d' indie rock a base de guitarres lluminoses, belles armonies vocals i altes dosis de dolcesa que evoquen inevitablement als referencials Teenage Fanclub
més melosos.
Cançons preferides: Breakdown, Obvious, Good Vibes.
11.- THE NEW MEDICANTS- INTO THE LIME:
Ja que parlem dels Teenage, beneïda associació The New Medicants, doncs han donat un dels millors tractats pop de l' exercici. Norman Blake (Teenage Fanclub), Joe Pernice (Pernice Brothers) i Mike Belitsky (Pernice Brothers i The Sadies) han millorat el que van anticipar amb l' EP Australia (2013), a base de tornades rodones, desplegament vocal lluent, romanticisme i producció delicada. No us el deixeu perdre!
12.- WOODS- WITH LIGHT AND WITH LOVE:
El setè disc dels de Brooklyn en vuit anys manté molt dels elements dels anteriors com son les estructures folk-rock, la lluminositat melancòlica, la veu en fals a lo Neil Young, els cors acurats, la baixa fidelitat,... Com a novetat pinzellades psicodèliques en unes cançons rodones que llueixen com mai gràcies a una treballada instrumentació que du slide guitars ("Shepard" o "Full Moon"), òrgans Hammond ("Leaves Like A Glass") , guitarres lisèrgiques ("Twin Steps"),... Un bon disc, ple d' inspiració, llum i amor.
Cançons preferides: Shepard, Mooving To The Left, Full Moon.
13.- JACK WHITE- LAZARETTO:
Després d'un 2013 i inici del 14 una mica mogudet per a l'ex-WHite Stripes, amb polèmiques amb els Black Keys o Lana Del rey, una separació i un record Guiness de publicació de disc més ràpid, el Jack ha volgut titular el disc com els històrics hospitals d'aïllament insinuant com se sent. Amb unes lletres basades en escrits que va fer quan tenia 19 anys (de vegades no acaben de convèncer), el nou treball du molt de rock‘ n roll clàssic, country i folk, i molta experimentació sonora, a vegades minimalista, d'aquella que tant li agrada al guitarrista. Enèsim lliurament aquest inquiet creador de xistera inesgotable que disc a disc, i projecte a projecte, fa reviure les millors pureses del rock.
Cançons preferides: Three Woman, Lazaretto, Just one Drink.
14.- TOM PETTY AND THE HEARTBREAKERS- HYPNOTIC EYE:
Ja que parlem dels Teenage, beneïda associació The New Medicants, doncs han donat un dels millors tractats pop de l' exercici. Norman Blake (Teenage Fanclub), Joe Pernice (Pernice Brothers) i Mike Belitsky (Pernice Brothers i The Sadies) han millorat el que van anticipar amb l' EP Australia (2013), a base de tornades rodones, desplegament vocal lluent, romanticisme i producció delicada. No us el deixeu perdre!
Cançons preferides: A Very Sorry Christmas, Shouting Match, High On The Skyline.
12.- WOODS- WITH LIGHT AND WITH LOVE:
El setè disc dels de Brooklyn en vuit anys manté molt dels elements dels anteriors com son les estructures folk-rock, la lluminositat melancòlica, la veu en fals a lo Neil Young, els cors acurats, la baixa fidelitat,... Com a novetat pinzellades psicodèliques en unes cançons rodones que llueixen com mai gràcies a una treballada instrumentació que du slide guitars ("Shepard" o "Full Moon"), òrgans Hammond ("Leaves Like A Glass") , guitarres lisèrgiques ("Twin Steps"),... Un bon disc, ple d' inspiració, llum i amor.
Cançons preferides: Shepard, Mooving To The Left, Full Moon.
13.- JACK WHITE- LAZARETTO:
Després d'un 2013 i inici del 14 una mica mogudet per a l'ex-WHite Stripes, amb polèmiques amb els Black Keys o Lana Del rey, una separació i un record Guiness de publicació de disc més ràpid, el Jack ha volgut titular el disc com els històrics hospitals d'aïllament insinuant com se sent. Amb unes lletres basades en escrits que va fer quan tenia 19 anys (de vegades no acaben de convèncer), el nou treball du molt de rock‘ n roll clàssic, country i folk, i molta experimentació sonora, a vegades minimalista, d'aquella que tant li agrada al guitarrista. Enèsim lliurament aquest inquiet creador de xistera inesgotable que disc a disc, i projecte a projecte, fa reviure les millors pureses del rock.
Cançons preferides: Three Woman, Lazaretto, Just one Drink.
14.- TOM PETTY AND THE HEARTBREAKERS- HYPNOTIC EYE:
El Tom Petty i els seus "trenca cors" han assolit el número u de llistes de vendes aquest any i ha estat gràcies a aquest discarro ple d' urpes rockeres. Guitarres afilades, bateries contundents, muscle al baix i molta compenetració d' una banda amb el seu líder que canta com si no haguéssin passat els anys per ell. Amb elements de blues, de hard-rock, alguna pinzellada jazz, melodrama habitual de l' agrupació y riffs per tots els costats,
Cançons preferides: American Dream Plan B, Fault Lines, Red River.
La dama del rock ha tornat a la càrrega amb aquest "Burning Bridges" per tornar a colar-se en una llista del millor de l' any. Aquest cop ha fugit de les imposicions discogràfiques i ha creat el seu propi segell "Higway 20 Records" per editar un recull de 20 temes repartits en dos discos on torna a adentrar-se en els sons d' arrel amb el sentimentalisme de sempre. Des de Blues amarg, a balades acústiques o rocks salvatges, de nou la Lucinda torna a tocar el moll de l' os.
Cançons preferides: East Side Of Town, Wrong Number, Temporary Nature (Of Any Precious Things)
16.- SPOON- THEY WANT MY SOUL:
Just han passat deu anys d' ençà aquest convinat d' Austin (Texas) va publicar el seu EP de debut. Els anys han volat i sense adonar-nos els Spoon s' han anat assentat en un segon pla del circuit alternatiu gràcies a una extensa discografia (8 discs ja!) on han anat construint un so propi pop-rock regat per d' altres esils, que han ofert cançons captivadores. Com moltes de les que ofereixen en aquest comfeccionat llarga duració de preciosa portada i pausada degustació, ple de matitzos i arrenjaments i capaç de causar les millors sensacions. Cullerades del millor rock d' uns nordamericans que deixen emprempta sense fer gaire soroll.
Cançons preferides: East Side Of Town, Wrong Number, Temporary Nature (Of Any Precious Things)
16.- SPOON- THEY WANT MY SOUL:
Just han passat deu anys d' ençà aquest convinat d' Austin (Texas) va publicar el seu EP de debut. Els anys han volat i sense adonar-nos els Spoon s' han anat assentat en un segon pla del circuit alternatiu gràcies a una extensa discografia (8 discs ja!) on han anat construint un so propi pop-rock regat per d' altres esils, que han ofert cançons captivadores. Com moltes de les que ofereixen en aquest comfeccionat llarga duració de preciosa portada i pausada degustació, ple de matitzos i arrenjaments i capaç de causar les millors sensacions. Cullerades del millor rock d' uns nordamericans que deixen emprempta sense fer gaire soroll.
Cançons preferides: Rent I Pay, Rainy Taxi, Do You.
17.- BECK- MORNING PHASE:
Cançons
preferides: Heart is A Drum, Say Goodbye, Country Down.
18.- TWIN PEAKS- WILD ONION:
Aquesta banda de garage-rock americà amb nom de sèrie de culte ha manufacturat un dels millors treballs d' enguany. El nou treball dels de Chicago està ple de grans temes de guitarres i melodies en un clima proper a la vessant més pop del shoegazing. Fins a setze temes de cop - i cap sobrant - que té doble mèrit atès que el seu debut va ser l' any passat amb "Sunken". Veurem com evolucionen, de moment són uns desconeguts que mereixen ser descoberts.
Cançons preferides: I Found A New Way, Mirror Of Time, Telephone.
19.- MAZES- WOODEN AQUARIUM:
Fundats a Manchester al canvi de dècada van debutar al 2011 amb "A Thousand Heys", que va tenir la continuitat amb "Ores & Minerals" l' any passat i ara aquest tercer llarga duració on el trio han pulit la seva proposta per oferir una de les recomanacions de l' exercici. Abandonant el Krautrock per abraçar un pop-rock més nítid de trasfons angustiós, guitarres a lo Ira Kaplan o J.Macis, ambients inquietants i molta influència yankee (Pixies, Feelies, Yo la Tengo,...). Per això sen van anar a viure a Nova York, sembla que l' enstança els ha estat profitosa.
18.- TWIN PEAKS- WILD ONION:
Aquesta banda de garage-rock americà amb nom de sèrie de culte ha manufacturat un dels millors treballs d' enguany. El nou treball dels de Chicago està ple de grans temes de guitarres i melodies en un clima proper a la vessant més pop del shoegazing. Fins a setze temes de cop - i cap sobrant - que té doble mèrit atès que el seu debut va ser l' any passat amb "Sunken". Veurem com evolucionen, de moment són uns desconeguts que mereixen ser descoberts.
Cançons preferides: I Found A New Way, Mirror Of Time, Telephone.
19.- MAZES- WOODEN AQUARIUM:
Fundats a Manchester al canvi de dècada van debutar al 2011 amb "A Thousand Heys", que va tenir la continuitat amb "Ores & Minerals" l' any passat i ara aquest tercer llarga duració on el trio han pulit la seva proposta per oferir una de les recomanacions de l' exercici. Abandonant el Krautrock per abraçar un pop-rock més nítid de trasfons angustiós, guitarres a lo Ira Kaplan o J.Macis, ambients inquietants i molta influència yankee (Pixies, Feelies, Yo la Tengo,...). Per això sen van anar a viure a Nova York, sembla que l' enstança els ha estat profitosa.
Cançons preferides: Explode Into Colo(u)rs, It Is What Is It, Letters Between U & V.
20.- CHUCK PROPHET- NIGHT SURFER:
El "profeta" ens ha donat un discàs amb el segell propi del rock clàssic amb el que arriba a la maduresa d' una carrera que va arrancar als vuitanta amb els mítics "Green On Red" i que va continuar des dels 90 en solitari. Amb una visita per les nostres terres, lo nou ofereix honestedat i un pedigrí rocker difícil de trobar. A més, està gravat al seu estudi casolà de San Francisco. Si t' agrada Elliott Murphy, Tom Petty, Josh Rouse o Alejandro escovedo no te l deixis escapar.
Cançons preferides: Wish Me Look, Ford Ecoline, Tell Me Anything (Turn To Gold).
21.- PIXIES- INDIE CINDY:
Han hagut de passar gairebé cinc lustres perquè els "follets" publiquessin un nou llarga durada. Precedit per la marxa de Kim Deal i la publicació de 3 EPs i un single d'avançament, aquest any ens ha arribat "Indie Cindy", el contingut del qual ja coneixiem. Un contingut en què es nota el pas del temps, en forma de pèrdua d'energia i espontaneïtat juvenil, així com també d'embrutiment sonor i cruesa inquietant. A canvi tenim bones composicions molt ben produïdes, donant com resultat un compendi que supera amb escreix a la mitjana del que arriba a les nostres mans. La qual cosa hem de valorar-ho, en termes generals, com un retorn molt positiu.
Cançons preferides: Blue Eyed Exe, Greens And Blues, Another Toe In The Ocean.
En el seu nou disc, el Mark Oliver Everett es treu les caretes de "EELS" i "Mr. E" i inclou el seu nom real en el títol. Com si fos una espècie de catarsi (l'enèsima), el bard de Virgínia presenta 13 noves cançons on repeteix recursos propis amb una habilitat que fa que no ens cansem de les seves creacions, aquest cop des de la desolació, el minimalisme, la intimitat i la relaxació. Perquè proliferació i repetició poden ser compatibles amb la qualitat.
Cançons preferides: Where I' m From, A Swallow In The Sun, Mistakes Of My Youth.
23.- REAL STATE- ATLAS:
Com si es tractés d' un encreuament entre "Galaxie 500" i "Belle & Sebastian" en un dia plujós (però de bon rotllo), Els RS han creat una fòrmula infalible basada en la veu susurrant de Martin Courtney i la delicada i hipnòtica guitarra de Matt Mondanile. Amb aquest "Atlas" han manufacturat el seu millor treball en els més de cinc anys que duen entre nosaltres, amb 10 mapes intimistes i melancòlics fets sense complicacions i molt discretament.
24.- THE WHIGS- MODERN CREATION:
Són de la prodigiosa Athems ( ciutat de R.E.M. i dels B-52) i duen més de deu anys junts i 5 àlbums, aquest darrer amb el que ho claven a base d' una barreja dels sons més durs del rock ( punk, garage,hard rock i power pop) als que inclouen efectes fuzz i distorsions guitarreres, i algún teclat retro. Un altre grup de pur rock a reivindicar.
Cançons preferides: You Should Be Able To Feel It, Hit Me, Modern Creation.
25.- THE BLACK KEYS- TURN BLUE:
Després dels exitosos "Brothers" i "El camino" va arribar aquest "Turn Blue"enmig d' una enorme expectació i generant forces crítiques. En qualsevol cas es tracte d' un treball preparat a consciència per Dan Auerbach i Patrick Carney durant dos anys. Enregistrat en tres estudis diferents sota la batuta del seu productor Danger Mouse, potser és cert que els ha minvat la immediatesa lúcida dels precedents però si que han millorat en tracte instrumental, arrenjaments i introducció de més recursos sonors electrònics. Un disc que manté el tipus a la vegada que aconsegueix que no soni a repetitiu, tot sense perdre gens la identitat blues dels seus autors. Rock' n roll del nou mil·leni.
Cançons preferides: Weight Of Love, Fever, Gotta Get Away.
21.- PIXIES- INDIE CINDY:
Han hagut de passar gairebé cinc lustres perquè els "follets" publiquessin un nou llarga durada. Precedit per la marxa de Kim Deal i la publicació de 3 EPs i un single d'avançament, aquest any ens ha arribat "Indie Cindy", el contingut del qual ja coneixiem. Un contingut en què es nota el pas del temps, en forma de pèrdua d'energia i espontaneïtat juvenil, així com també d'embrutiment sonor i cruesa inquietant. A canvi tenim bones composicions molt ben produïdes, donant com resultat un compendi que supera amb escreix a la mitjana del que arriba a les nostres mans. La qual cosa hem de valorar-ho, en termes generals, com un retorn molt positiu.
Cançons preferides: Blue Eyed Exe, Greens And Blues, Another Toe In The Ocean.
22.- EELS - THE CAUTIONARY TALES OF MARK OLIVER EVERETT:
En el seu nou disc, el Mark Oliver Everett es treu les caretes de "EELS" i "Mr. E" i inclou el seu nom real en el títol. Com si fos una espècie de catarsi (l'enèsima), el bard de Virgínia presenta 13 noves cançons on repeteix recursos propis amb una habilitat que fa que no ens cansem de les seves creacions, aquest cop des de la desolació, el minimalisme, la intimitat i la relaxació. Perquè proliferació i repetició poden ser compatibles amb la qualitat.
Cançons preferides: Where I' m From, A Swallow In The Sun, Mistakes Of My Youth.
23.- REAL STATE- ATLAS:
Com si es tractés d' un encreuament entre "Galaxie 500" i "Belle & Sebastian" en un dia plujós (però de bon rotllo), Els RS han creat una fòrmula infalible basada en la veu susurrant de Martin Courtney i la delicada i hipnòtica guitarra de Matt Mondanile. Amb aquest "Atlas" han manufacturat el seu millor treball en els més de cinc anys que duen entre nosaltres, amb 10 mapes intimistes i melancòlics fets sense complicacions i molt discretament.
Cançons preferides: Primitive, Talking Backwards, How Might I Live.
24.- THE WHIGS- MODERN CREATION:
Són de la prodigiosa Athems ( ciutat de R.E.M. i dels B-52) i duen més de deu anys junts i 5 àlbums, aquest darrer amb el que ho claven a base d' una barreja dels sons més durs del rock ( punk, garage,hard rock i power pop) als que inclouen efectes fuzz i distorsions guitarreres, i algún teclat retro. Un altre grup de pur rock a reivindicar.
Cançons preferides: You Should Be Able To Feel It, Hit Me, Modern Creation.
25.- THE BLACK KEYS- TURN BLUE:
Després dels exitosos "Brothers" i "El camino" va arribar aquest "Turn Blue"enmig d' una enorme expectació i generant forces crítiques. En qualsevol cas es tracte d' un treball preparat a consciència per Dan Auerbach i Patrick Carney durant dos anys. Enregistrat en tres estudis diferents sota la batuta del seu productor Danger Mouse, potser és cert que els ha minvat la immediatesa lúcida dels precedents però si que han millorat en tracte instrumental, arrenjaments i introducció de més recursos sonors electrònics. Un disc que manté el tipus a la vegada que aconsegueix que no soni a repetitiu, tot sense perdre gens la identitat blues dels seus autors. Rock' n roll del nou mil·leni.
Cançons preferides: Weight Of Love, Fever, Gotta Get Away.
No hay comentarios:
Publicar un comentario