SUEDE AL RAZZ!!!

 

La barcelonina sala de concerts Razzmatazz és un lloc emblemàtic per a la mítica banda londinenca. Éssent sala Zeleste havien actuat diverses vegades (el 1994,1995, 1996, 1999,...) i amb la nova direcció l'any 2010 en la seva gira de presentació de l'àlbum recopilatori. A més, les seves cançons van ser estandards per allà els noranta en les mítiques sessions de divendres i dissabte de la discoteca "A Saco". És per això que els de Brett Anderson havien de tornar després del seu reeixit pas pel Festival Cruïlla. Amb el rejovenit so del seu nou àlbum "Bloodsports" - primer treball d'estudi després del menor " A New Morning" de 2002 - la formació es troben de gira de promoció en la qual van combinant els seus clàssics temes amb les gemmes de nova creació.
Però abans de l'esperat directe uns vells coneguts, els "Teleman", ja que a pesar que són una nova banda en realitat són una continuació dels "Pete And The Pirates", els qui van deixar clar que el seu estatus de teloners era circumstancial. Amb un so més pausat que amb la seva anterior formació, i elements electro-pop, van sorgir algunes melodies contagioses marca de la casa, com "Steam Train Girl" o "Cristina". Recomanables.
 

 

 

 A continuació l'entrada dels "velluts" vestits tots amb camisa negra menys el seu líder que la lluïa blanca. Després d'una arrencada melodramàtica al piano amb la vella "Two Of Us" , un "Hello Barcelona" i al tall. Cap treva per al respectable que no va deixar de saltar ni corejar perfectament dirigits pel bo de Brett els hits sorgits del "Bloodsports" - " Barriers", "Snowblind", "It Starts And ends With You"- i els rescatats dels noranta - "Filmstar", "Trash", "Animal Nitrate", "We' re The Pigs" -. A continuació una mica de descans i baixada de to, tot sigui dit, amb cançons menors del seu repertori com "Sabotage", "Killing Of  The Flasboy" (cara B), una versió descafeïnada i acústica de "Heroine" (era la primera vegada que la tocaven en directe) o "For The Strangers". Potser hagués estat millor alternar èxits amb tanta balada i mig temps, per allò dels contrastos. Aquesta segona part, més relaxada, va donar pas a un final novament arrollador amb les canonades pop "Sota Young", "Metall Mickey" i la esperadísima i imprescindible "Beautiful Ones", icona pop on els hi hagi. Quins salts!

Com ja sabíem el seu directe no defrauda, potent, guitarres trepidants, melodies envolupants de tota la vida, invitacions a ballar i saltar, la-la-lás per aquí i per allà, records d'adolescència per tots els trentanyers congregats i una infinitat de sensacions a les quals dubto que ningú a la sala deixés de sucumbir. I el bo de Brett, frontman pop per antonomàsia, desplegant la seva sex-appeal i carisma de llarg a llarg de l'escenari i capitalitzant el protagonisme de la seva banda, perquè Suede sempre ha estat seva malgrat el que diguin els defensors de Bernard Buttler. El seu estat de gràcia i vitalitat és la força dels seus directes per molt que els instruments estiguin perfectament engreixats.
I com a únic bis "New Generation", una joia del "Dog Man Star" (1994) que ens va fer acomiadar d'un concert que va permetre divertir-nos i gaudir de bona música pop, unes cançons que van marcar una època en la qual vam ser joves i a la qual vam tornar de nou ahir encara que fora per un breu espai de temps. 

                                       

SETLIST:

1. Still Life
2. Barriers
3. Snowblind
4. It Starts and Ends With You
5. Filmstar
6. Trash
7. Animal Nitrate
8. We Are the Pigs
9. Sometimes I Feel I'll Float Away
10. Sabotage
11. The Drowners
12. Killing of a Flashboy
13. My Dark Star
14. The 2 of Us
15. Heroin
16. For the Strangers
17. So Young
18. Metal Mickey
19. Beautiful Ones

BIS:

20. New Generation

Podéis leer la crónica en castellano en http://www.paisajeselectricos.com/2013/11/07/suede-sala-razzmatazz-madrid-51113/.