MILLORS DISCOS DEL 2021:

Abans de tot, feliç 2022 a tothom! Esperem que el nou any ens dugui discos que ens calin ben fons i que siguin capaços d' emocionar-nos com mai. Però abans de descobrir què ens depara el futur, millor repassem aquest 2021 finalitzat per endinsar-nos en quins han estat els discos que més ens han cridat la nostra atenció. Esperem que vagin de gust!

THE CORAL- Coral Island:

Amb el seu desè disc "Coral Island", els de Liverpool despleguen les seves millors armes musicals per abordar de ple el so de la seva ciutat. Doncs en les 24 pistes d' aquest àlbum doble es respira pur pop-rock britànic d' arrels americanes sonant rítmics i harmoniosos com mai. A més es tracta d' un disc conceptual per no aburrir a ningú. Enderrera queden els temps del "Dreaming Of You" i a base de bons treballs com aquest seria injust titllar-los de one-hit wonders.  Seguint el llegat dels Beatles i dels La' s.

Cançons preferides: Change Your Mind, Vacancy, LoverUndiscovered,...

PARQUET COURTS- Sympathy For Life:

Després del sensacional "Wide Awake!" (2018) arriba aquest "Simpatia per la vida" sorgit a partir de sessions d' improvització de la banda i on la inspiració de l' Screamdelica de Primal Scream i dels sons de pista de ball semblen força evidents. De nou ritmes frenètics, melodies electrizants, guitarres formoses i molt rock' n roll  barrejat amb formes de la música de ball rescatades de l' escena  novaiorquesa d' aquesta formació que segueix creativa i inspirada.

Cançons preferides: Walking At A Down Pace, Homo Sapien, Aplication/Aparatus.

CLAP YOUR HANDS SAY YEAH- New Fragility:

Veterans sorgits els primers anys del mil·leni amb la fornada dels Arcade Fire o dels New Pornographers, els CYHSY van debutar amb un impactant disc on els van arribar a comparar inclús amb els Talking Heads. Al llarg dels següents anys s' han posicionat còmodament en la segona divisió de l' indie editant discos amb bones cançons però sense acabar de despegar. Fins el darrer any on any tret aquest torrent musical al que han anomenat "New Fragility" i a on totes les peces encaixen amb un indie pop madur de tall atemporal on els sentiments es desprenen des del minut u. Un disc que ens fa rememorar els millors anys del pop alternatiu.

Cançons preferides: Thousand Oaks, New Fragility, Went Looking For Trouble,...

THE FELICE BROTHERS- From Dreams To Dust:

El darrer disc dels germans Felice Ian i James va gravar-se dins d' una esglesia del segle XIX del seu poble natal Harlemville on van demostrar de nou que són uns mestres de l' Alt Country i de perdurar el llegat de The Band. Per a l' ocasió lletres enginyoses i reflexions de vida, balades profundes i tornades memorables damunt d' acordeons preciosos, pianos i slide guitarres que s' amaguen davant d' una bonica portada digne d' una de les bandes d' americana a reivindicar. 

Cançons preferides: Jazz On The Autobahn, Valium, Celibrity X.

KIWI JR. - Cooler Returns:

Un dels discos més matiners (publicat al gener) és el d' aquesta formació canadenca que l' any passat va debutar amb l' interessant "Football Money" i que ha tornat amb aquest discarral de textures atemporals carregat de melodies pop, energia punk, guitarres poderoses i actitut rock des del primer minut. Un dels grans descobriments recents que esperem tinguin una enorme carrera. Pletòrics!

Cançons preferides:Tyler, Only Here For A Haircut, Guilty Party.

CURTIS HARDING- If Words Were Flowers:

Molts el vàrem descobrir el 2017 amb "Face Your Fear" un disc de revival soul que el situava a la lliga de grans com Michael Kiwanuka. Amb el nou disc el músic de Michigan es reafirma com a un dels grans de la música negra del moment, en un disc carregat de sentiment i amb una instrumentació i arrenjaments que ens eleven com pocs músics són capaços. Una autèntica meravella.

Cançons preferides: Hopeful, Explore, I Won' t Let You Down.

THE WAR ON DRUGS- I Don' t Live  Here Anymore:

Adam Granduciel als seus 42 ha estrenat paternitat i vida madura. I això es tradueix en aquest nou disc que està ple de lluminositat i vida, i on la influència dels sons dels 80 i els records de l' Springsteen més calmat resulten evidents en unes grans composicions que brillen i empapen d' optimisme. Un LP que es deixa escoltar molt bé, carregat de boniques cançons i que malgrat les crítiques desfavorables ens resulta impossible d' oblidar.

Cançons preferides: Harmonia' s Dream,  I Don' t Live Here Anymore, Occasional Rain.

WEEZER- Ok Human: 

En un any en què els prolífics Weezer han publicat dos treballs (l' altre és el metalero "Van Weezer"), destaca l' aposta d' aquest "Ok Human" amb el que reten homenatge al millor disc de Radiohead i pel qual van recórrer a una orquestra de 38 músics clàssic per gravar uns temes on els violins substitueixen les habituals guitarres poderoses i on la sonoritat els emparenta amb bandes com Travis, Keane o Shins de la ma de les melodies de sempre i de les lletres tristes habituals. Un bon disc d' aquests americans tant imprevisibles com sorprenents. Power Pop de càmera. 

Cançons preferides: All My Favorite Songs, Playing My Piano,Birth With A Broken Wing.

THE FRATELLIS- Half Drunk Under A Full Moon:

Després de 15 anys de carrera el one-hit wonder  "Chelsea Dragger" del trio escocès ha quedat en segon terme gràcies a una carrera força convinçent. Amb "Half Drunk Under A Full Moon" han publicat el seu disc més madur on els matissos sonors van a càrrec d' una orquestra d' acompanyament per donar forma a les seves composicions rodones i plenes de colors. Un treball ple de brillantor i possiblement un xic edulcorat, però, al cap i a la fi, un dels grans treballs pop de l' any finalitzat. Vitalitat, triomfalisme i èpica pop en grans dosis.

Cançons preferides: Lay Your Body Down, The Last Songbird, Living In The Dark.

YOLA- Stand For Myself:

Després de petar-ho amb el country soul del seu debut en solitari "Walk Throught Fire", Yolanda Quartey ha tornat per reivindicar-se amb aquest "aixeca' t per tu mateix" on sota la producció de Dan Auerbach recupera el millor de les sonoritats soul dels anys setanta, ja sigui per dur-nos a les pistes de ball com per encisar-nos amb endolcides balades dignes de grans com Marvin o Diana. Perdurant el llegat de la Motown.

Cançons preferides: Diamond Studded Shoes, Watever You Want, Stand For Yourself.

THE VACCINES- Back In Love City:

Molt lluny queda el pop-punk del disc de debut  dels londinencs "What Did You Expect from the Vaccines?" amb el qual van ser el Hype del moment. Amb el seu quart àlbum no protagonitzaran les primeres planes de la premsa especialitzada però si ajudaran a omplir les pistes de les discoteques quan sonin, doncs el nou du molta música de ball, incansables melodies, ritmes sintètics i una energia desbordada tant ben empaquetat que ens resulta irresistible. 

Cançons preferides: Back In Love City, Wanderlust, Headphones Baby.

DINOSAUR JR- Sweep It Into Space:

La millor formació de guitarres de l' indie mundial ha tornat aquest 2021 replè d' energia com si els anys no passéssin. I és que J Mascis i Lou Barlow es troben especialment inspirats d' ençà que tornéssin a juntar-se a la banda que van formar. Sota la producció de Kurt Vile novament tenim les millors càrregues elèctriques del rock, desenvolupaments de les sis cordes i aquell existencialisme omnipresent en els dinosauris. 

Cançons preferides: To Be Waiting, I Ran Away, Garden.

MOGWAI- As The Love Continues:

En l' any en el que han complert 30 anys de la seva formació, els escocessos Mogwai han tret un bon disc on segueixen amb la seva particular forma Post Rock amb absència (o quasi) de veus i lletres, preminènça de guitarres, canvis alt-baix de transicions d' ambients (calmats a tormentes elèctriques) i aquells elements del jazz i l' electrònica que enriqueixen un subgènere força interessant. Per a l' ocasió els talls van ser madurats al llarg del confinament del 2020 mentre que les gravacions aporten matissos a l' oïda a cada nova escolta.

Cançons preferides: Here We, Here We, Here We Go Forever, Ritchie Sacramento, Dry Fantasy.

ISRAEL NASH- Topaz:

Si l' any passat va ser en Jonathan Wilson qui ens regalava un discàs de Cosmic Country, aquest any ha estat l' Israel Nash qui ha defensat aquest sub-gènere tan meravellós. I ho ha fet amb aquest disc manufacturat al seu estudi de Texas on ha anat rebossant amb capes d' instruments i cors a unes composicions perfectes carregades de sentiment i sobre tot de serena elevació. Un treball que prové d' un EP del 2020, any on també va publicar el preciós directe "Across The Water". Còsmic.

Cançons preferides: Dividing Lines, Stay, Canyonheart.

CLAUD- Super Monster:

Aquesta jove i talentosa queer de només 21 anyets sorgida dels barris marginals de Chicago, ha debutat amb un excels disc després de foguejar-se en diferents formacions i d' autopromocionar-se per internet.  Un disc que recupera el millor del pop dels 90 i del rock dels 00, barrejant ritmes i efectes de sintes per cantar sobre les inseguretats adolescents davant del món. Joventut diví tresor. 

Cançons preferides: Overnight, Rocks At Your Window, Falling With The Rain.

Bonus Track:

GOAT GIRL- On All Fours:

Interessant el segón disc d' aquesta formació femenina de Londres que s' aparta de l' Art Rock- New Wave (amb aromes de Noise i Grunge) del seu debut per abraçar l' indie pop a base d' una major delicadesa i tacte en una producció  que va a càrrec de Dan Carey (Franz Ferdinand, The Chills,..). El seu resultat és capaç d' encisar-nos amb un pop plagat de detalls i d' un magnetisme que juga amb la psicodelia.

Cançons preferides: Badibaba, Sad Cowboy, The Crack.