No s'està parlant prou del que està fent aquest home de 80 anys en la que se suposa que hauria de ser l'edat de la seva jubilació. Lluny d'apartar-se de la vida activa com a músic, ha continuat fent concerts arreu del món –tot i que en l'últim lustre només ha trepitjat tres vegades els nostres escenaris– i publicant discos. Com a dada significativa, tenim que en els últims deu anys ha publicat la barbaritat de 13 àlbums d'estudi, uns discos (alguns de dobles) que han mantingut un molt bon to, amb grans cançons i interpretacions del Lleó de Belfast. Sense anar més lluny, el passat mes de juny editava el que va ser un dels millors treballs de l'any 2025, el meravellós “Remembering Now”, que contenia 14 encertats talls de soul, d'aquells que calen ben endins i són capaços d'emocionar. Encara pràcticament sense temps de recuperar-nos, pocs mesos després ens arriba aquest nou discàs en què canvia de terç i ens endinsa cap a terrenys del rhythm and blues.
Un disc amb una portada taciturna on llueix un home vestit amb vestit i barret, maleta en mà, la silueta del qual deixa entreveure la figura del mateix diable. És l'esperit de la llegenda del blues, encarnada per Robert Johnson, qui segons les males llengües va vendre l'ànima a l'innombrable en una cruïlla de camins. Una llegenda, per cert, recuperada per la pel·lícula recentment oscaritzada “Los Pecadores” (Els Pecadors), la trama de la qual recupera els ambients de l'època dels pioners del blues als anys 30 al sud dels Estats Units, en una història que fa una metàfora entre els vampirs i l'apropiació cultural de l'home blanc. Gairebé cent anys després, és precisament un home blanc provinent de la freda Irlanda qui manté viva la flama del blues amb una vintena de cançons per a les quals s'ha servit de l'ajuda d'altres mestres octogenaris del gènere com Elvin Bishop, John Lee Hooker, Taj Mahal o Buddy Guy.
D'altres que participen en l'àlbum i repeteixen amb el mestre són: el guitarrista Anthony Paule, els teclistes i pianistes John Allair i Mitch Woods, el baixista David Hayes i els bateries Bobby Ruggerio i Larry Vann. Un arsenal immillorable per atacar les noves cançons. Al marge d'aquests companys de viatge, “Van The Man” fa una selecció formidable de clàssics del blues per nodrir l'àlbum. Així escoltem la seva particular interpretació de peces clàssiques de B.B. King, T-Bone Walker o el mateix Buddy Guy, a les quals afegeix únicament quatre noves composicions del seu puny i lletra, per conformar un paquet molt sòlid i coherent.
Amb tot plegat, tenim un viatge de fins a vuitanta minuts de pur delit sonor, en el qual conviuen la cruesa del blues de Chicago, el dinamisme del jump blues i l'elegància del so de Nova Orleans. Morrison obre foc amb una imponent "I’m Ready" al costat de Buddy Guy, marcant el pols d'un repertori on les versions no són simples calcs, sinó lectures viscerals. Així sorgeixen la hipnòtica cadència de "You Know I Love You" de B.B. King o el swing encomanadís de "Mean Old World" de T-Bone Walker. Tanmateix, el veritable tresor resideix en com les seves quatre composicions inèdites aconsegueixen mimetitzar-se davant els grans clàssics. La que dona títol al disc és un mig temps superb on Morrison exhibeix la seva ironia habitual i el seu orgull veterà, mentre que peces com "Monte Carlo Blues" o "Social Climbing Scene" demostren que la seva ploma continua tan vigorosa com la seva gola privilegiada. La química amb els seus convidats fa la resta: diàlegs de guitarres, pianos de taverna i una secció rítmica infal·lible que sosté l'elapé sense un sol segon de farcit.
D'aquí a unes setmanes el tornarem a tenir pel nostre país; molt possiblement tornarem a comprovar com pot arribar a ser d'esquerp i antipàtic, però segur que també ens deixarà clar com de bé es defensa encara liderant una banda de rock. Entremig potser haurà anunciat la publicació d'un nou disc que, atents i ansiosos, no ens voldrem perdre per res del món.
Per Àlex Guimerà i Galiana
Publicado en castellano en https://www.elgiradiscos.com/2026/06/van-morrison-somebody-tried-to-sell-me.html




No hay comentarios:
Publicar un comentario