1.- THE WATERBOYS- MODERN BLUES:
Ja pràcticament tothom s' havia oblidat d' aquesta gran banda rock-folk dels vuitanta- noranta, quan de cop el seu líder Mike Scott ens sorprèn ideant aquests discàs de rock clàssic nascut a Nashville i que dona una lliçó d' instrumentació - especial és l' exhibició de l' òrgan Hammond - melodies èpiques, entrega vocal i actitud rock en cada una de les seves cançons. Menció especial a la final “Long Strange Golden Road”, els deu minuts de la qual passen sense que te' n adonis. Un monument que conservarem com un clàssic dels nostres temps.
Cançons preferides: Still A Freak, Rosalind (You Married The Wrong Guy), Long Strange Golden Road,...
2.- ULTIMATE PAINTING- GREEN LINES:
Sorgits de la fusió de Jack Cooper (Mazes) i James Hoare (Veronica Falls), els Ultimate Painting acaben de publicar el seu segón i excel·lent treball on barregen AMB ENCERT les guitarres rítmiques dels mig temps de la Velvet Underground amb la melodia i les veus herència dels Teenage Fanclub. I el resultat no falla, precioses cançons que desprenen bellesa pels porus.
cançons preferides: (I' ve Got The) Sanctioned Blues, Break The Chain, Out In The Cold.
3.- THE DECEMBERISTS- What A Terrible World, What a Beautiful World:
El darrer treball dels Decemberists, està ple de sorpreses y matitzos i s' allunya força del darrer i majestuós “The King Is Dead” (2011), aconseguint inclús superar-lo: violins més melòdics, secció de vent, guitarres puntejant, veu propera, cors excelsos, uns arranjaments molt treballats i una amalgama d' influències. La resta ho posen les captivadores composicions d' aquest geni d' ulleres i pentinat antiquat anomenat Colin Meloy.
Cançons preferides: Philomena, Make You Better, Anti- Summersong.
4.- THE VIEW- ROPEWALK:
Aquests anglesos que ja tenien 4 discos i un recopilatori, ens han donat una de les sorpreses de l' any. I és que aquest Ropewalk està ple de canços pluscuamperfectes d' aquelles que no s' esborren de la ment fàcilment. Enèrgics i madurs, poperos i canyeros si cal, les influències dels seixanta hi són però també del punk i del pop-rock més comercial. Un disc que no apareixerà en gaires llistes però que no us deixeu perdre.
Cançons preferides: Living, House Of Queue' s, Penny.
5.- CRACKER- BERKELEY TO BAKERSFIELD:
Si bé aquest disc va ser publicat a les acaballes de 2014, pertany moralment al 2015. El que ja fa deu disc del projecte paral·lel de David Lowery (Camper Van Bethoven) es un disc conceptual que narra el viatge musical per dues zones de California. El primer disc retrata els sons rockers de la Bahía de San Francisco i Berkeley de formes més experimentals, punk i de pub universitari, mentre el segón disc homenatja el country de la zopna del desert californià. Una meravella de projecte d' una banda molt arrelada a les seves terres.
Cançons preferides: Torches & Pichforks , California City Boy, Go On The Road.
6.- YO LA TENGO- STUFF LIKE THAT THERE:
Uns clàssics dels nostres temps que mai fallen són els novaiorquesos Yo La Tengo. Capaços de les distorsions de guitarra més besties del rock, de crear ambients que t' eleven o del pop més comercial, aquest any han obtat per un pop-rock més intimista i delicat en aquest disc de versions - d' artistes tant dispars com Hank Williams, The Cure o Lovin' Spoonful - que ningú es pot deixar perdre.
7.- SONS OF BILL- LOVE AND LOGIC:
Produït pel bateria dels Wilco aquesta formació dels germans Wilson (fills del Bill) han publicat un disc meravellós de country-rock que els situa a l' òrbita dels Wilco menys experimentals, dels primers REM o dels Jayhawks. Amb mandolines, acordions, slide guitars i veus en harmonia (fins a tres!) ,les encertades composicions de lletres profundes arriben al moll de l' òs. Sentiment, passió i talent d' aquests nois de Virginia que poden arribar molt i molt lluny.
Cançons preferides: Brand New Paradigm, Bad Dancer, Arms Of The Landslide.
8.- FATHER JOHN MISTY- I LOVE YOU HONEYBEAR:
Joshua Tillman, és l' ex-bateria i veu dels hipnòtics Fleet Foxes i l' alter ego de Father John Misty. va abandonar la banda al 2012 per iniciar una carrera en solitari que es confirma en aquest segón disc produït pel gran Jonathan Wilson. En ell FJM es revela profund i sentimental, evitant caure en la nyonyeria i en la impostura. Un disc de cantautor sincer, passional i ple de sarcasme i humor. Amb influències clares de Randy Newman i Harry Nilsson, el disc transita en les personals experiències del seu autor i la seva particular visió de l' amor.
9.- BELLE AND SEBASTIAN- GILRS IN PEACETIME WANTS TO DANCE:
Malgrat la varietat de sons el "Girls In Peacetime Wants To Dance" sona compacte i ens comfirma que els escocesos segueixen profunditzant i descobrint-se en els sons pop com ningú, buscant noves influències per no caure en la repetició tota vegada que mantenen inalterable la seva essència. Aquest cop ha estat a base de synth pop, balades amb violins, música disco dels setanta y el barroquisme de sempre. Potser han trigat a treure el nou disc (fent pelis, concerts i llibres), i segurament han passat els seus millors dies, però la banda del Stuart Murdock segueix engreixant el seu meravellós llegat de twee pop.
Cançons preferides: Nobody' s Empire, The Book Of You, The Power Of Three.
10.- INMACULATE FOOLS- TURN THE WHOLE WORLD DOWN:
Banda britànica injustament tractada als 80. Van treure bons discos i grans cançons sense acabar de cuallar tot i tenir elements per fer-ho. Ara, força anys després el seu líder Kevin Weatherill ha decidit grabar 9 dels èxits de la formació a la seva manera, sense imposicions de producció i amb nous músics. El resultat aquest disc que ens deixa bocabadats i desconcertats de com tan grans cançons mai van arribar a una gran popularitat. Una gran segona oportunitat.
Cançons preferides: She Fools Everyone, Come On Jayne, Immaculate Fools.
11.- HOLLIS BROWN- 3 SHOTS:
Aquesta banda de NY prenen el nom d' una llegendària cançó del Bob Dylan y ofereixen un pop-rock atemporal ple d' influències del passat. En el seu tercera duració confirmen un potencial que els pot situar entre les bandes més comercials. Amb mig temps que beuen dels Neil Young, Tom Petty o Steve Earle, els arranjaments sonen a les mil meravelles. Ah! I han comptat amb el mateix Bo Diddley en una de les composicions. Uns altres a seguir la pista en el futur.
Cançons preferides: 3 Shots, Sweet Toth, The Ballad Of Mr. Rose.
12.- FFS (FRANZ FERDINAND & SPARKS):
Fabulosa col·laboració entre una de les bandes punteres del nou mil·leni Franz Ferdinand i els Sparks una banda de L.A. de culte dels setanta semi-desconeguda. Les veus del Alex Kapranos i del Ron Mael s' acoblen, mentres que el piano del germà d' aquest Russell marca els tempos que rematen les guitarres dels escocessos. New Wave, Synth, pop, Art rock, Glam, operetes i sobre tot molta diversió en un disc i una fusió que funciona molt rebé.
Cançons preferides: Johnny Delusional, Collaborations Don' t Work, Piss Off.
13.- CALEXICO -EDGE OF THE SUN:
Aquesta monumental banda de rock fronterer ha tornat rodejant-se de col·laboradors (Sam Beam, Ben Bridwell, Carla Morrisson, Amparo Sánchez...) per oferir-nos aquest excel·lent novè llarga durada on segueixen profunditzant en els deserts de la fusió de rock americà (a vegades pop) amb la música llatina (mexicana) sense que sembli que se' ls esgotin les idees. El disc, a més, es pot trobar en edició doble amb sis bonus tracks pel gaudi dels fans. Pas a pas, aquesta gent de Tucson van deixant el seu gra de sorra en la història del rock.
Cançons preferides: Falling From The Sky, When The Angels Played, Beneath The City Of Dreams.
14.- MY MORNING JACKET-THE WATERFALL:
La continuació de l' esplendit "Cricuital" (2011) no ha defraudat, doncs aquesta cascada dels de Jim James ha estat refrescant amb la seva mescla perfecte de rock i del folk amb l' electrònica i els sons ambientals, i en aquesta ocasió amb una proliferació del funk i sobre tot molta sensació de benestar i de relaxació d' un disc que paga la pena. Uns clàssics del rock dels nostre temps.
Cançons preferides: Believe (Nobody Knows), Like A River, Get The Point.
15.- WILCO-STAR WARS:
Sense que haguéssim tingut pistes de nou disc, els de Jeff Tweedy ens van regalar a través de la seva web el que fa el seu 10è disc d' estudi (sense comptar els del Billy Bragg). Onze noves cançons que sumen poc més de trenta minuts, de country-pop fresc i experimental, on desprenen el seu so característic alhora que juguen amb algunes de les seves influències (Lou Reed, John Lennon,...). Un disc per ampliar un llegat únic.
Sense que haguéssim tingut pistes de nou disc, els de Jeff Tweedy ens van regalar a través de la seva web el que fa el seu 10è disc d' estudi (sense comptar els del Billy Bragg). Onze noves cançons que sumen poc més de trenta minuts, de country-pop fresc i experimental, on desprenen el seu so característic alhora que juguen amb algunes de les seves influències (Lou Reed, John Lennon,...). Un disc per ampliar un llegat únic.
Cançons preferides: More..., You Satellite, Magnetized.
16.- RICHARD HAWLEY- HOLLOW MEDOWS:
Des que ens va atrapar amb el "Coles Prter" mai hem deixat d' escoltar a aquest cantautor i rocker de Sheffield. La fusió perfecte entre el rock' n roll primari dels 50 junt amb les seves formes de crooner junt amb el seu romanticisme son la seva particular fórmula que sembla no tenir fons. Amb "Hollow Medows" aconsegueix sonar actual i sentimental com mai.
Cançons preferides: Which Way, Nothing Like A Friend, Heart Of Oak.
17.- THE VACCINES- ENGLISH GRAFITTI:
Van tornar just abans de l' estiu, un any després del seu èxit a l' aparèixer en un anunci d' una important marca de cervesa catalana. Amb el seu tercer llarga duració en 5 anys (també hi tenen un EP) els anglesos han buscat una major producció i barreja d' estils (synth pop, psicodelia, indie, ....) però mantenen la seva capacitat per fer bones i enèrgiques melodies i per afrontar el cantó optimista de la vida.
Cançons preferides: Handsome, Dream Lover, Give Me A Sign.
16.- RICHARD HAWLEY- HOLLOW MEDOWS:
Des que ens va atrapar amb el "Coles Prter" mai hem deixat d' escoltar a aquest cantautor i rocker de Sheffield. La fusió perfecte entre el rock' n roll primari dels 50 junt amb les seves formes de crooner junt amb el seu romanticisme son la seva particular fórmula que sembla no tenir fons. Amb "Hollow Medows" aconsegueix sonar actual i sentimental com mai.
Cançons preferides: Which Way, Nothing Like A Friend, Heart Of Oak.
17.- THE VACCINES- ENGLISH GRAFITTI:
Van tornar just abans de l' estiu, un any després del seu èxit a l' aparèixer en un anunci d' una important marca de cervesa catalana. Amb el seu tercer llarga duració en 5 anys (també hi tenen un EP) els anglesos han buscat una major producció i barreja d' estils (synth pop, psicodelia, indie, ....) però mantenen la seva capacitat per fer bones i enèrgiques melodies i per afrontar el cantó optimista de la vida.
Cançons preferides: Handsome, Dream Lover, Give Me A Sign.
18.- BLUR- THE MAGIC WHIP:
Els fills pròdigs del "Brit Pop" tornen després de 12 anys sense disc nou (16 sense disc nou amb tota la banda reunida), múltiples gires de retorn i la publició d' algún disc en directe . Els temps han canviat i lluny d' assolir l' espontaneitat i frescor dels noranta els de Damon Albarn han manufacturat un treball força complert on experimenten les textures pop sense fer-se repetitius ni previsibles. Creiem que podrien haver donat més de si, però en qualsevol cas és una bona tornada.
Cançons preferides: I Broadcast, Lonesome Street, Ong Ong.
19 .- ALABAMA SHAKES- SOUND & COLOUR:
L' esperat segón disc dels d' Anthems confirma que ens trobem davant d' una gran formació que barreja amb encert el blues-soul amb el rock sureny amb la força de la veu d' aquest portent anomenat Brittany Howard. Per a la ocasió han modernitzat el seu so introduïnt nous matissos de ritmes y textures instrumentals en una acurada producció que els allunya en certa manera del seu aclamat debut.
Cançons preferides: I Don' t Wanna Fight No More, Future People, I Miss You.
20.- THE STRYPES- LITTLE VICTORIES:
Ja han passat dos anys des del debut d' aquest quartet ple de reminiscències del rythm' n blues primari. En la seva continuació ja han assolit la majoria d' edat i han abarcat un so influenciat pel rock británic més recent de bandes com els Arctic Monkeys o Miles Kane sonant més actuals amb moments molt inspirats. Tenen tot el temps per endavant (18 anys només) però de moment ja tenen dos bons discos i un rodatge de concerts que molts envidiarien.
Cançons preferides: Get Into It, (I Wanna Be Your) Everyday, Cruel Brunette.
21.- JASON ISBELL- SOMETHING MORE THAN FREE:
Després de l' expiatori darrer treball "Southeastern" (2013) on cantava a la seva recuperació de l' alcoholisme i celebrava el seu nou matrimoni amb la seva violinista, l' ex Drive-By Truckers confirma tot el seu potencial de cantautor d' americana en aquest treball molt més serè, calmat i madur ple de cançons que l' agermanen amb la Lucinda Williams, l' Alejandro Escovedo i el Townes Van Zant. Quasi res.
Cançons preferides: If It Takes A Lifetime, 24 Frames, Children Of Children.
22.-THE FRATELLIS- EYES WIDE, TONGUE TIED:
Sovint criticats perquè no evolucionen el seu so. De fet, d' ençà el seu exitós debut "Costello Music" (2006) han abraçat un pop-rock de tall més clàssic i han abandonat el pop-punk. Amb el nou disc confirmen el que ens havien mostrat en el "We Need Medicine" (2013): són capaços com pocs de crear fabuloses cançons de melodies pluscuamperfectes, i a la fi són capaços de fer-nos ballar com ningú, divertir-nos i alegrar-nos la vida. Què més se li pot demanar a la música?
Cançons preferides: Impostors (Little By Little), Desperate Guy, To Much Wine.
23.- BEACH HOUSE: DEPRESSION CHERRY / THANK YOUR LUCKY STARS:
Ja ho diuen,: que volieu Beach House? doncs dues tasses. i és que resulta que aquest 2015 hem tingut la continuació del esplendit "Bloom" (2012) en doble ració de dos àlbums publicats a l' agost (Depression Cherry) y a l' octubre (Thank You Lucky Stars). Dues bones dosis de Dream Pop del millor de la mà de la veu embriagadora de Victoria Legrand i de les textures sonores oníriques. Segons han comunicat els seus autors, el material inclòs en ambdós àlbums ha estat gravat simultàniament, el qual junt amb la forma d' anunciar el "Thank you Lucky Stars" (una setmana abans de publicar-lo) va aixecar suspicàcies sobre si es tractava d' un disc menor de temes descartats. Però la veritat és que ambdós elepés mantenen el mateix nivell i aprofunditzen en les emocions, els efectes del sintetitzadors, les melodies d' acompanyament i els climes que en ocasions apareixen inquietants.
Lluny queda ja el popular "Teen Dream" (2010), però el duet californià segueix avançant amb pas ferm.
Cançons preferides: Space Song, PPP, All Your Yeahs.
24.- THE SCHOOL- WASTING AWAY AND WONDERING:
El tercer disc d' aquests galesos confirma un projecte liderat per la Liz Hunt (compositora, veu i teclats) en què les influències de la música pop dels 60 es palesa amb especial atenció als Beach Boys, Phil Spector i les girl bands. Amb un barroquisme instrumental que introdueix violins, trompetes, guitarres Eno Morricone i percusions acurades insertades en peçes pop directes i de curta durada. Pop del millor vingut de les illes britániques ideal pels fans dels Belle & Sebastian i dels Camera Obscura.
Cançons preferides: Love Is Anywhere You Find It, Don' t Worry Baby (I Don' t Love You Any More), Do I Love You?
25.- EZRA FURMAN- PERPETUAL MOTION PEOPLE:
Aquesta espècie de geni de darrera generació ha publicat el seu tercer disc en solitari (sense els Harpoons) confirmant un talent en que pren elements del millor del rock' n roll tradicional americà i de l' indie dels 80-90 (especialment els Violent Femmes). Capaç de regalar-nos tant les melodies més sentides com les peces més gamberres i dinàmiques. Un diamant en brut que ja fa un temps que va brillant.
Cançons preferides: Lousy Connection, Wobby, Pot Holes.
BONUS TRACK DELUXE:
DONALD CUMMING- OUT CALLS ONLY:
Un dels noms de moda en el panorama indie del 2015 ha estat el d' aquest cantautor americà que amb la seva veu greu ( un encreuament entre la de Jarvis Cocker y la de Tom Petty) ens ha encisat. Si a sobre manufactura un disc com aquest on les influències de la millor herència del rock urbà (penso en Eliott Murphy) i de la música underground novaiorquesa hi són patents alhora que una instrumentació acurada i un esperit pop vitalista. Una aposta segura de present i futur.
Cançons preferides: In The Early Hours, Workin' It Out, Game Of The Heart, Sometimes Sweet Susan.
Sovint criticats perquè no evolucionen el seu so. De fet, d' ençà el seu exitós debut "Costello Music" (2006) han abraçat un pop-rock de tall més clàssic i han abandonat el pop-punk. Amb el nou disc confirmen el que ens havien mostrat en el "We Need Medicine" (2013): són capaços com pocs de crear fabuloses cançons de melodies pluscuamperfectes, i a la fi són capaços de fer-nos ballar com ningú, divertir-nos i alegrar-nos la vida. Què més se li pot demanar a la música?
Cançons preferides: Impostors (Little By Little), Desperate Guy, To Much Wine.
23.- BEACH HOUSE: DEPRESSION CHERRY / THANK YOUR LUCKY STARS:
Ja ho diuen,: que volieu Beach House? doncs dues tasses. i és que resulta que aquest 2015 hem tingut la continuació del esplendit "Bloom" (2012) en doble ració de dos àlbums publicats a l' agost (Depression Cherry) y a l' octubre (Thank You Lucky Stars). Dues bones dosis de Dream Pop del millor de la mà de la veu embriagadora de Victoria Legrand i de les textures sonores oníriques. Segons han comunicat els seus autors, el material inclòs en ambdós àlbums ha estat gravat simultàniament, el qual junt amb la forma d' anunciar el "Thank you Lucky Stars" (una setmana abans de publicar-lo) va aixecar suspicàcies sobre si es tractava d' un disc menor de temes descartats. Però la veritat és que ambdós elepés mantenen el mateix nivell i aprofunditzen en les emocions, els efectes del sintetitzadors, les melodies d' acompanyament i els climes que en ocasions apareixen inquietants.
Lluny queda ja el popular "Teen Dream" (2010), però el duet californià segueix avançant amb pas ferm.
Cançons preferides: Space Song, PPP, All Your Yeahs.
24.- THE SCHOOL- WASTING AWAY AND WONDERING:
El tercer disc d' aquests galesos confirma un projecte liderat per la Liz Hunt (compositora, veu i teclats) en què les influències de la música pop dels 60 es palesa amb especial atenció als Beach Boys, Phil Spector i les girl bands. Amb un barroquisme instrumental que introdueix violins, trompetes, guitarres Eno Morricone i percusions acurades insertades en peçes pop directes i de curta durada. Pop del millor vingut de les illes britániques ideal pels fans dels Belle & Sebastian i dels Camera Obscura.
Cançons preferides: Love Is Anywhere You Find It, Don' t Worry Baby (I Don' t Love You Any More), Do I Love You?
25.- EZRA FURMAN- PERPETUAL MOTION PEOPLE:
Aquesta espècie de geni de darrera generació ha publicat el seu tercer disc en solitari (sense els Harpoons) confirmant un talent en que pren elements del millor del rock' n roll tradicional americà i de l' indie dels 80-90 (especialment els Violent Femmes). Capaç de regalar-nos tant les melodies més sentides com les peces més gamberres i dinàmiques. Un diamant en brut que ja fa un temps que va brillant.
Cançons preferides: Lousy Connection, Wobby, Pot Holes.
BONUS TRACK DELUXE:
DONALD CUMMING- OUT CALLS ONLY:
Un dels noms de moda en el panorama indie del 2015 ha estat el d' aquest cantautor americà que amb la seva veu greu ( un encreuament entre la de Jarvis Cocker y la de Tom Petty) ens ha encisat. Si a sobre manufactura un disc com aquest on les influències de la millor herència del rock urbà (penso en Eliott Murphy) i de la música underground novaiorquesa hi són patents alhora que una instrumentació acurada i un esperit pop vitalista. Una aposta segura de present i futur.
Cançons preferides: In The Early Hours, Workin' It Out, Game Of The Heart, Sometimes Sweet Susan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario