Quin gerro d’aigua freda per als amants del hard rock va ser conèixer ahir la mort d’Ozzy Osbourne. Molts pensaments ens van venir al cap, com ara que semblava que el cantant hagués fet un últim sobreesforç per poder oferir el seu últim concert amb els seus Black Sabbath el passat 5 de juliol a la seva ciutat natal, Birmingham. Sembla com si, després d’aquell concert apoteòsic, l’Ozzy s’hagués deixat anar. En qualsevol cas, és un final poètic, gairebé escrit al cel del heavy metal, per a una de les figures més icòniques de la música del segle XX i XXI.
Nascut i criat a Birmingham l’any 1948 sota el nom de John Michael Osbourne, l’Ozzy va créixer en un entorn humil. Des de ben jove va mostrar interès per la música, influït pels Beatles i pel blues britànic. La seva adolescència, marcada per problemes de conducta, va fer un tomb quan va decidir formar una banda amb uns amics del barri. Més tard formaria Earth, que poc després es convertiria en Black Sabbath, juntament amb Tony Iommi, Geezer Butler i Bill Ward. Amb ells va crear una nova sonoritat més fosca, pesada i visceral que canviaria per sempre la història del rock. Amb l’àlbum de debut Black Sabbath (1970), i sobretot amb els que el van seguir, Paranoid (1970) i Master of Reality (1971), els arribaria un èxit que transcendiria la seva Anglaterra per conquerir els EUA. La crítica els atacava, però el públic no parava de créixer. Naixia el heavy metal, i l’Ozzy n’era el profeta més salvatge.
Les seves addiccions van marcar profundament la seva carrera i la seva vida personal. L’alcohol, la cocaïna i altres substàncies el van acompanyar durant dècades, cosa que va afectar la seva salut i les seves relacions personals. El seu comportament erràtic, els excessos i les detencions van formar part de la seva història, creant un personatge que ja no abandonaria mai més. Tot i així, va ser responsable d’altres discos icònics amb Black Sabbath, com Vol. 4 (1972), Sabbath Bloody Sabbath (1973) i Sabotage (1975), que van definir el gènere. Tanmateix, el 1979 va ser expulsat de la banda a causa de les seves addiccions i el seu comportament. Per a molts, era el final de l’Ozzy.
Però, contra tot pronòstic, la seva carrera en solitari va enlairar-se com un coet. Va publicar més d’una dotzena de discos, incloent-hi clàssics com Blizzard of Ozz (1980) i Diary of a Madman (1981), amb la inoblidable col·laboració del guitarrista Randy Rhoads. El seu últim àlbum va ser Patient Number 9, publicat el 2022.
Més enllà de la música, amb el canvi de mil·lenni MTV el va convertir en una figura global gràcies a The Osbournes, un reality show que mostrava la vida quotidiana i caòtica de la seva família. Va ser una mena de “pre-Simpsons” real, amb l’Ozzy com el pare desorientat, de vegades esquerp, però entranyable, que el va acostar a una nova generació.
Fa 17 dies, a Villa Park, va tenir lloc el meravellós Back To The Beginning davant de 45.000 espectadors, en un concert benèfic cuyos fons van anar directes al Birmingham Children’s Hospital. El programa va incloure grans del gènere com Metallica, Guns N’ Roses, Slayer, Pantera, Alice In Chains i Anthrax, i també hi van participar figures com Steven Tyler, Tom Morello, Ron Wood o Billy Corgan. Tots ells units per retre homenatge a la banda i sobretot al seu líder i cantant, que, postrat en un tron, va estar a l’alçada en un concert tan memorable com emotiu, on van sonar cançons mítiques com “Iron Man”, “War Pigs” o la final “Paranoid”. És paradoxal que aquest espectacle s’havia ideat molt temps enrere, el 2023, i que just dues setmanes després de la seva celebració l’Ozzy ens deixi. Se’n va la llegenda, el frontman únic i el símbol cultural. Serà recordat per moltes coses: la seva roba negra, les seves creus penjades al coll, les seves ulleres rodones, la mirada perduda, els seus excessos… però sobretot pel seu llegat musical imbatible, que el va fer mereixedor d’entrar al Hall of Fame i de tenir la seva estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.
La seva mort, després d’anys de problemes de salut —coma, operacions, addiccions, un diagnòstic de Parkinson de fa sis anys—, deixa un buit enorme i un record etern. Avui, el món del rock s’agenolla davant del seu record. Llarga vida al Príncep de les Tenebres.
Per Àlex Guimerà
Publicat en castellà ahttps://www.elgiradiscos.com/2025/07/muere-ozzy-osbourne-el-adios-definitivo.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario