Especial 30 aniversari de la mort de Bob Marley (II) (continuació):

The Waily Wailers - la banda fundada per Bob Marley, Bunny i Peter Tosh, que van incloure a Junior Braithwaite, Beverley Kelso, Cherry Smith i als germans Aston i Carlton Barrett- va publicar el 1964 el seu primer single “Simmer Down”, el qual va revolucionar a tota Jamaica, i no cal dir que també va arribar al número u de les llistes d´ aquell país.
Malgrat que el grup va assolir certa popularitat a l´ illa caribenya, els anys que van seguir a aquest debut van ser força complicats per ells, tant per l´ abandonament d´ alguns dels seus membres com per la ruptura amb productors i discogràfica, així com pels constants problemes econòmics que van haver de patir.
És en aquella època quan en Bob va casar-se amb Rita, una cantant cubana afincada a Kingston ( l´ enllaç va ser el 10 de Febrer de l´ any 66) amb qui va emigrar cap als Estats Units per a poder estar a prop de la seva mare que aleshores vivia a Delawere. L´ estada, però, va ser curta i al tornar en Bob ja no va mirar enrere i els anys que van seguir va obtenir una seqüència d´ èxits que no va aturar-se fins a la seva mort. En primer lloc el 1969 torna a reunir la seva banda Bunny, Tosh i els germans Barrett sota el nom de The Wailers.
Estem a la dècada dels setanta i la seva figura comença a tenir ressò internacional mercès a un seguit de elepés meravellosos com són “Burnin´ “ (1973) , “Catch A Fire” (1973), “Exodus” (1977) o els imprescindibles “Natty Dread” (1974) i “Live” (1975). Els hits els tenim tots al cap i dubto puguin sortir d´ allí. Cançons com “One Love”, “Could You Be Loved?” , “No Woman No Cry”, “Jamming”, “I Shot The Sheriff” o “Redemption Song” formen part de la cultura popular d´ arreu del món. Al marge que sovint s´ identifiquin aquests himnes amb les rastes i amb el cannabis i amb la frivolització de tot el que va suposar (i suposa avui dia) les lluites del moviment rastafari, hem de rendir-nos davant d´ una música i d´ un artista que van obrir les portes del rock a les músiques ètniques, en un territori monopolitzat pel món occidental i sobre tot per l´ anglosaxó.

De la vida personal de Bob Marley s´ ha dit de tot: que si era masclista, gelós i agressiu amb les dones, que amb l´ èxit mundial va tornar-se bastant materialista i superficial, que ai preferia relacionar-se amb gent de classe alta, o inclús que va violar a la seva pròpia dona.
El que sabem del cert és que va deixar al món un total de dotze fills: tres de Rita, dos d´ adoptats i set de relacions extra-maritals, alguns dels quals va haver-los de criar la seva pròpia esposa. No sols això, sinó que aquesta va haver de cohabitar en la mansió en que vivien de Kingston amb algunes de les amants que tenia en Bob.
En qualsevol cas nosaltres ens quedem amb la figura musical i en el símbol que representa i en el fet que a dia d´ avui la seva música segueix tant en voga i actual malgrat que ja hagin passat tres dècades des del dia de la seva mort .

R. I. P. Nine Miles 6-02-1945 / Miami 11-05-1981
Per Àlex Guimerà