Especial 30 aniversari de Bob Marley (I)

Han passat ja trenta anys des de la mort d´ un dels més influents personatges del rock, i amb tota seguretat el que més del reggae. Per això, hem volgut des del Rock ´ N Route rememorar la seva complexa figura i sobre tot rememorar el seu més que prodigiós llegat.
Certament, tal dia com avui de l´ any 1981 Bob Marley va perdre la vida en un hospital de Miami després de quatre anys patint una llarga malaltia que era del tot evitable si no hagués seguit de manera tant estricta les seves creences. L´ origen va ser un càncer o melanoma que se li va detectar en un dit del peu causat per una ferida mal curada. I ja sabem que la higiene no ha estat mai una de les principals virtuts dels rastafaris, és més, d´ entre els seus dogmes s´ inclou el no rentar-se. A més, en el moment en que el càncer s´ havia anat extenent i la única solució per salvar-li la vida era l´ amputació de la cama, el nostre protagonista s´ hi va negar atenent a la prohibició rastafari a les amputacions corporals i als tractaments quirúrgics.
I és que la religió va ocupar un lloc fonamental al llarg de tota la vida del músic jamaicà, de la mateixa manera que ho va fer en la de molts dels seus compatriotes que com ell vivien en la misèria i en la explotació de l´ home blanc capitalista. El que ells anomenaven la Babilònia. Per aquest motiu van adoptar una religió d´ origen Etíop (el seu fundador era l´ emperador Hailé Selassié). La Rastafari partia d´ un rebuig cap el cristianisme per adorar a una divinitat de raça negre. També implicava als seus fidels un estil de vida i duia intrínseques unes reivindicacions i lluites contra la pobresa, la opressió i la desigualtat. I la marihuana, o el que era el mateix, com fumar per connectar amb l´ univers i amb el deu creador Jah....
Per entendre el perquè només cal veure quins van ser els orígens del músic llegendari, i la duresa i dificultats en la que va viure els seus primers anys. Tot va començar a una petita població costera del nord de l´ illa de Jamaica anomenada Nine Miles on va néixer el 6 de febrer de l´ any 1945 sota el nom de Robert Nesta Marley. De mare jove (quan ell va néixer ella tenia 18 anys) i de raça negre, i pare blanc militar anglès, en Bob mai es va avergonyir del seu mestissatge tot i que ell sempre es va considerar negre. El seu pare, que tenia 50 anys en el moment en que ell va néixer, va abandonar-los als dos de seguida per por de ser desheretat de la seva família a l´ haver tingut un fill amb una noia de color.
D´ aquesta manera la mare (Cedella Booker) va haver-se ´ l d´ endur cap a la capital Kingston, amb el propòsit de millorar la seva mala situació econòmica, cosa que no va aconseguir sinó que ben al contrari va suposar que el futur geni es criés des dels cinc anys en barris marginals i plens de pobresa. Allí va rebre un constant rebuig i mofa per part d´ altres nens afro-jamaicans que es ficaven amb ell pel seu físic raquític i sobre tot per la seva condició de mestís, el qual va fer que hagués d´ aprendre defensa personal per poder-se barallar fins aconseguir fer-se respectar.
Paral·lelament el jove Bob s´ anava interessant cada cop més per la música, en especial se sentia molt atret pels músics negres dels anys cinquanta com Ray Charles, Fats Domino, Curtis Mayfield, o The Drifters que podia escoltar gràcies als programes de ràdio del sud dels EEUU que es captaven des de l´ illa Caribenya.
Influenciat per tota aquesta música, en Bob junt amb el seu amic Bunny Wailer van abandonar els estudis per començar a prendre classes de la ma d´ un músic jamaicà vingut a menys, de nom Joe Higgs.

Amb 15 anys en Bob va formar un grup vocal format entre d´ altres per Bunny i Peter Tosh, a qui havien conegut de les classes de Higgs (nascut com a Mc Intosh), i amb 17 va gravar les seves primeres cançons “Judge Not” i “One Cup Of Coffee” amb els seus dos companys sota el nom de The Wailing Wailers (“els crits de protesta”). A partir d´ aquí la seva fama va començar a créixer com l´ escuma.
Continuarà...

Per Àlex Guimerà