1.-THE ARCADE FIRE- Suburbs:
El tercer disc dels canadencs confirma que estem davant d´ una de les formacions del moment. Amb un directe potentíssim, han anat captant adeptes progressivament però sense que això els suposés una pèrdua de qualitat o caure en la repetició. Mostra d´ això és “Suburbs” en què els Arcade depuren la seva sonoritat i exploren nous camins, mantenint la frescor i la vitalitat amb la que ens tenien acostumats. Un disc rodó per tornar a creure en el pop.
Cançons Preferides: Half Light I, Wasted Hours, Sprawl II (Mountains Beyond Mountains).
2.- EELS- Tomorrow Morning:
Un cop ha arrasat el món editorial amb la seva particular autobiografia, Mr. E ha tornat més prolífic i inspirat que mai, amb una gira mundial i amb tres discos brillants: “Hombre Lobo” (2009), “End Times” i aquest darrer (ambdós de 2010). En “Tomorrow Morning” Mark Oliver Everett mostra el seu cantó més intimista en un llarg duració en que imperen les dolces melodies i la tràgica poesia.
Cançons preferides: What I Have To Offer, That´s Not Her Way, I Like The Way This Is Going.
3.- BEACH HOUSE- Teen Dream:
Havent publicat dos discos que van passar sense pena ni glòria els de Baltimore ens han deixar glaçats amb aquest recull de temes preciosistes regits per una acurada instrumentació i sota la carismàtica veu de Victoria Legrand. Melangia pop a dojo per recordar d´ aquest acabat 2010.
Cançons Preferides: Zebra, Used To Be, Norway.
4.- ROCKY ERICKSON WITH OKKERVIL RIVER- True Love Cast Out All Evil:
Un dels grups més en boga del nou country-rock rescaten a una vella llegenda dels 60 (líder dels imprescindibles 13enn Floor Elevators) que es mostra pletòric en un disc senzill i tendre que aporta per damunt de tot sinceritat. Erickson despulla la seva ànima en dotze emotives peces que transiten entre rock, folk, country i alguna pinzellada psicodèlica de denominació d´ origen. Meravellós.
Cançons Preferides: Goodbye Sweet Dreams, Bring Back The Past, Forever.
Greu veu, coros, arrenjaments treballats, pinzellades electròniques, melodies èpiques, foscor, emoció, autenticitat,... què més es pot demanar a un disc? I és que The National l´ han tornat a clavar des del seu darrer i aclamat treball The Boxer repetint fórmula inclús diria que millorant-la, el que fa que siguin més accessibles al gran públic amb el que ja és un dels grans discos pop de la dècada entrant.
Cançons preferides: Terrible Love, Afraid Of Everyone, Bloodbuzz Ohio.
6.- MGMT: Congratulations:
Després de l´ huracà mediàtic que va suposar l´ “Oracular Spectacular” (2008) el duet de Brooklyn van decidir abandonar el camí fàcil de l´ èxit per cercar noves vies i evitar caure en la repetició. Per això van canviar de costa i de productor amb un resultat més guitarrer i que evoca la psicodèlia seixantera californiana. Ara bé, val a dir que la influència Bowieniana encara hi és present. Bon disc d´una banda creixent.
Cançons Preferides: It´s Working, Song For Dan Treacy, Someone´s Missing.
7.- THE DRUMS- The Drums:
Des de els xiulets de “Let´s Go Surfin´” s´ intueix un disc pop fresc, desenfadat, trencador i demostrant que un Hype pot no ser previsible o repetitiu. A part d´ aquest disc l´ any passat ja van treure un bon EP (Summertime) . En tots ells trobem reminiscències dels Beach Boys, Zombies, Joy Division i Smiths, per mencionar-ne alguns. Un disc rodó que ho deixa tot a l´ aire havent d´ esperar i veure com evolucionen a la prova del segon disc, amb l´esperança que no es tracti d´ un altre bluff.
Cançons Preferides: Best Friend, Let´s Go Surfin, Forever And Ever Amen.
8.- TEENAGE FANCLUB: Shadows:
El títol no fa justícia a un treball ple de llum on els escocèssos no reinventen res sinó que tiren per dret amb la seva proposta de sempre: poderoses guitarres, harmonies vocals perfectament acoblades i una melodia arrodonida. Un grapat de bones cançons d´ una banda que sembla no tenir data de caducitat.
Cançons Preferides: Baby Lee, Dark Clouds, When I Still Have Thee.
9.- SOFT PACK- Soft Pack:
Amb un primer disc publicat sota el controvertit nom de “Muslims”, els de San Diego tornen amb aquest homònim disc power-pop de so directe i sense pretensions amb influències clares de bandes com Buzzckocks, Iggy Pop & The Stooges i inclosos els primers Strokes. No és que amb aquest àlbum inventin res de nou, però hem de reconèixer que la seva proposta és sincera i sobre tot sensacional.
Cançons Preferides: Answer To Yourself, Pull Out, More Or Less.
10.- THE BLACK KEYS-Brothers:
O com l´ Indie s´ apropa al Soul. Amb una carrera consolidada de quasi deu anys i cinc discs al mercat Dan Auerback i Patrick Carney, o el que és el mateix Black Keys, presenten aquest fabulós “Brothers” en que es vesteixen d´ etiqueta en 15 píndoles Soul –en ocasions són Blues- en què actualitzen i posen al dia el gènere. Un disc madur, elegant i ple de sensualitat que els allunya definitivament de les comparacions amb The White Stripes.
Cançons preferides: Everlasting Light, Sinister Kid, Unknow Brother.
Per Àlex Guimerà
BONUS TRACKS:
11.- SPOON- Transference:
Amb una carrera musical llarguíssima i envejable, Spoon, arriben al 2010 amb una feina potent, tot i que "Transference" és d'una producció més bruta, no tan neta com en alguns talls dels seus dos últims discs. Temes carregats de força com "Is love forever?" i "Got Nuffin" que alcen la seva veu com si estiguessin corejant una protesta davant d'una concentració. Magnífics!
Cançons preferides: 'Is love forever?', 'The mystery zone', 'Got Nuffin', i 'I saw the light'.
Per Jordi Boldú
12.- NADA SURF- If I Had A Hi-Fi:
Curiós títol per l'últim disc dels novaiorquesos Nada Surf. Un recull de versions arriscat que es resumeix en un àlbum brillant de temes dispars entre ells. Dotze versions de bandes com Depeche Mode, Spoon, Bill Fox, Mecromina, etc., que d'alguna forma els han inspirat. Fan d'aquest homenatge no tan sols una simple còpia de cançons sino una recreació d'ells mateixos. Sense mutilar cap èxit han sabut transmetre la seva sensibilitat i el seu segell com a grup.
Cançons preferides: 'You were so warm', 'Electrocution', 'Agony of Lafitte', 'Bright Side' i 'Enjoy the silence'.
Per Jordi Boldú
13.- BAND OF HORSES- Infinite Arms:
Majúscul! Un dels meus discos més esperats i he de dir que encoratjava cert temor, però ha estat una por fugaç després d'escoltar-lo. Com en d´ altres ocasions ens recrea moments màgics i còsmics amb cançons extraordinàries que amaguen alguna cosa. Repetiré que la sortida de Mat Brooke no ha posat a Bren Bridwell en cap situació complicada ja que ha sabut portar les regnes d'aquests colossals cavalls cap a camins superbs. Ha estat bo per a tots dos perquè s'han duplicat i podem gaudir també d'un altre gran grup com Grand Archives.
Cançons preferides: On my way back home, Compliments, Laredo, Evening Kitchen.
Per Jordi Boldú
Veure més a http://paralistillos.blogspot.com/
14.- TWO DOOR CINEMA CLUB- Tourist History:
Ritme, aquesta és la paraula que definiria el treball d'aquests "nens", ho notem des de la primera cançó de l´ àlbum fins a la última. En directe encara guanyen més i fan que el públic s' entregui des de les primeres notes i no pari de saltar durant tot el concert. Hi trobarem dues cançons realment genials com poden ser "Undercover Martin" i "Something Good Can Work".
Per Francesc Arbonés.
ALTRES DISCOS RECOMANATS:
15.- Midlake- The Courage Of Others.
16.- The Coral – Butterfly House.
17.- Edwyn Collins- Losing Sleep.
18.- The Morning Benders- Big Echo.
19.- Elton John /Leon Russell – The Union.
20.-John Grant- Queen Of Dennmark.
21.- Here We Go Magic- Pigeons.
22.- Best Coast- Crazy For You.
23.- Surfer Blood- Astro Coast.
24.- Belle And Sebastian- Write About Love.
25.- Woods- At Echo Lake.
Molt ben fet Ales!! M'afalaga que hagis posat com "altres a tenir en compte" Band of horses. Què grans!!!
ResponderEliminarI gràcies per comptar amb mi per la critica dels nada surf i spoon, uns altres que deunidó. No sé si t'enrecordes de l'última vegada al primavera qui hi eren (spoon) que et vaig comentar que no va ser un concert rodó.. que m'esperava cançons que no van tocar i per aixó potser li vaig agafar mania al nou disc i l'altre dia preparant la critica li vaig posar molt més empenta i ho vaig trobar boníssim, per aixó també hi és al meu recull de 2010!! Em vas convèncer!!! Salutacions amic!
Jordi