Belle and Sebastian al Festival de Porta Ferrada (Girona) - 26 de Juliol de 2014:

El valor d' aquest grup és incalculable. Suposo que el pas del tiemps els encumbrarà com una de les millors agrupacions dels nostres temps. La insaciable creativitat de les composicions, el seu particular univers estètic, el barroquisme poètic, l' aprofitament de la instrumentació clàssica, l' ús encertat y controlat dels sintetitzadors, la nostàlgica mirada cap al pop clàssic, i en definitiva  la manera amb que han profunditzar les possibilitats d' un gènere sovint menystingut com és el pop, els posicionen per damunt la resta. A més, por si fos poc, cal afegir un formidable directe, compacte, entretingut, fàcil de digerir pels fans i laics dels escocessos, i la perfecció la tenim a roçar. 

Un petit tast del anterior el vàrem poder gaudir en l' estiuenc Festival de Porta Ferrada el passat 26 de Juliol a  Sant Feliu de Guixols, rodejats de petites embarcacions, ràfegues d' aire marines i un cartell que convina les arts escèniques amb propostes musicals que van des de Crystal Fighters a la Locomotora Negra pasant per la música clássica. Ah! I no ens oblidem dels mítics Blues Brothers.

Amb un escenari que mostrava les icòniques portades dels seus discos, Stuart  Murdock i els seus van aparèixer com si fóssin la nostra colla de tota la vida per abordar la instrumental "Judy Is a Dick Slap". La marxa estava servida.
                                       

Amb la Sarah Martin el seu inseparable bolso, l' Stuart amb una jupa de cuir i ulleres hipster (després se' ls treuria), el carismàtic Stevie Jackson sense saber convinar els colors de la roba, els acompanyàven la resta de la banda i els instrumentistes de recolzament per a un total de 12 músics sobre l' escenari (violins i trompeta inclusive).

Per al repertori van barrejar temes antics como la somiadora "Like Dylan In The Movies", la incompresa "Dirty Dream Number Two", la naif "She' s Losing It" o la ballable "The Boy With The Arab Strab"; amb temes més moderns como "I' m A Cuckoo", "I Want The World To Stop" o la folkie "Piazza New York Catcher". Amb tots els instruments sincronitzats, i per la força del material que ens oferian, en alguns moments van arribar a estar sublims.

                              

Altres moments per a recordar vàren ser quan van onejar una bandera amb una guineu ("Fox In The Snow) com a símbol per a presentar la "República de Belle & Sebastian" - una clucada d' ull als processos polítics de Catalunya i la seva Escòcia natal - , el bany de masses cap a les primeres files de l' Stuart, la simpàtica presentació trilingüe del conciert, les ballaruques histriòniques del frontman, els gestos i bromes freaks de l' Stevie o quan van invitar a una vintena d' espectadors a ballar sobre de les taules. Simpatia i dinamisme a raudals.

                                               
                                               

Menció a part mereix el gran i polifacètico Stuart, al marge de ser un brillant creador de cançons, cantar, tocar diversos instruments, escriure llibres  i recentement dirigir una peli (en breu s' estrenarà "God Help The Girl"), és un perfecte mestre de cerimonies que va saber improvitzar quan se' l requeria (veient que no li funcionava la guitarra va demanar un doctor a la sala), mobilizar a la gentada  (afrimant que els del costat dret ballaven millor), crear coreografies, ballar enèrgicament, presentar als seus companys o saber apreciar la bellesa de tocar en aquell bucòlic paratge.

Per posar un pero a tal soberbi show, potser la recta final que no va fer justícia al nivell de lo anterior, amb un tema menor per al bis com "Me And The Major"  i un comiat força descafeinat.

I com no, després del concert el buit en les nostres retines i oïdes que s' ajuntava amb la sensació d'  haver desaprofitat l' ocasió per haver gaudit d' algunes de les moltes bones peçes que es van deixar al tinter aquesta formació que fa petites les adalides pop, es diguin Coldplay o U2. Aquells mai seran tant monumentals. 

Per Àlex Guimerà 

Ver en castellano en http://notedetengas.es/cronica-del-concierto-belle-sebastian-en-el-festival-de-porta-ferrada-girona/