MILLORS DISCOS DE 2018 (II) ESPECIAL VETERANS:

Repassats els nostres discos preferits del 2018, cal ara veure com ha anat la cosa en la categoria de veterans. Us passem els que han estat les novetats més interessants del curs pels qui ja fa temps van passar l' edat de jubilar-se però que afortunadament no ho han fet.

PAUL MC CARTNEY- Egypt Station:

Als seus 76 anys no sembla que ni les gires ni els discs d' estudis d' en Macca vagin a acabar-se, doncs el que fa els seu àlbum número 17 fora dels Beatles està plagat de grans temes pop escoltant-se modern i actual com mai. Unes composicions de nou brillants on les melodies i els arranjaments segueixen sent d' una altre constel·lació. Que segueixi la festa!

Cançons preferides: Come On To Me, I Don' t Know, Fuh You.

MARIANNE FAITHFULlL-Negative Capability:




La que fora musa del rock dels seixanta, i autora del sublim "Broken English" (1979), ha encadenat uns quants grans discos els darrers anys. Amb aquest "Negative Capability" sembla que s' ha superat, a base de pop barroc a l' hora que taciturn i íntim on desplega una serena melancolia que mira al passat des de la vellesa (en el bon sentit). Grans versions de "As Tears Goes By" i "It' s All Over Now, Baby Blue". Quan l' arruga és bella ho és més que mai.

Cançons preferides: The Gypsy Faerie Queen, As Tears Goes By, They Come At Night.






ROGER DALTREY- As Long As I Have You:




L' ex The Who sembla que li va anar força bé la seva col·laboració amb Wilko Johnson de 2014 amb el "Going Back Home" doncs de seguida de publicar-lo va començar a treballar amb un disc que ens ha arribat aquest any on el soul y el blues són l' eix central. Amb una producció moderna i amb el suport del seu company Pete Towshend a les guitarres les noves cançons (en la seva majoria versions) són potents, sentides i molt aconsellables.

Cançons preferides: I' ve Got Your Love, Get On Out Of The Rain, The Love You Save.





WILKO JOHNSON - Blow Your Mind:



Com el seu amic Roger, la continuació discográfica de l' ex Dr. Feelgood arriba cuatre anys després de l' excelsa col·laboració, ben madurat i amb el segell blues marca de la casa molt present. Un disc madur que tracta sobre el pas del temps i on els esperits de Chuck Berry, Bo Diddley o Howlin' Wolf  van apareixent. Una nova perla d' aquest supervivent del rock.

Cançons preferides: Blow Your Mind, Marijuana, That' s The Way I Love You.

WILLIE NELSON- Last Man Standing:

"Last Man Standing" així titula el seu nou disc el Willie Nelson (el que fa 67), doncs és ben cert que ell és el darrer cowboy en peu. Líder d' una generació i mite vivent del country, de nou ens regala música de pedigrí amb aquestes onze peçes perfectament musicalitzades i interpretades amb una  veu que no sembla que sigui la d' un home de 85 anys.   

Cançons preferides: Last Man Standing, Bad Breath, Ready To Roar.

DAVID BYRNE- American Utopia:

Amb aquest "American Utopia" l' ex-líder dels majestuosos Talking Heads publica el que és el seu primer disc en solitari en 14 anys. Un disc on juga amb la electrònica i la música de ball, els ritmes africans, la world music i els fonaments de la New Wave de la que ell n' és precursor. Però ho fa des d' una maduresa i una relaxació que li dona l' experiència dels 66 anys.

Cançons preferides: Gasoline & Dirty Sheets, Every Day Is A Miracle, Everybody Is Coming In My House

ELVIS COSTELLO - Look Now:

Després de 10 anys sense publicar material amb els seus Imposters, Costello ha publicat aquest discàs amb ells, on además ha estat ajudat en la composició per dos monstres com són Burt Bacharach i Carole King. Romàntic i delicat al piano, o marxós amb efectes moderns, ja no tant enèrgic a la guitarra com temps enrera però de nou melòdic. Tot en un any on el britànic ha superat un càncer i on ha donat magnífics concerts per Europa. Un clàssic dels darrers quaranta anys.      

Cançons preferides: Under Lime, I Let The SUn Go Down, Suspect My Tears.

JOAN BAEZ- Whistle Down The Wind:

Amb rumors que parlen que aquesta serà la seva darrera aparició discográfica, la Joan Baez ha tret un magnífic disc produït per Joe Henry a base de versions de gent com Tom Waits o Josh Ritter i on les reivindicacions polítiques tornen a arribar des de la veu prodigiosa d' aquesta llegenda del folk que ha sabut envellir a les mil meravelles.

Cançons preferides: Whistle Down The Wind, Last Leaf, The Great Correction.

RY COODER- The Prodigal Son:

Després d' un silenci de sis anys el bo del Ry Cooder demostra que segueix en forma amb la publicació d' un disc format per 8 versions i 3 temes propis on els sons americans tradicionals (blues, blue-grass, tex-mex...) segueixen sent la seva emprempta juntament amb la seva crítica social habitual que en aquest cas arriba de la mà de la música espiritual negre. Benvinguts siguin els fills pròdigs si són així.

Cançons prefereides: Gentrification, You Must Unload, I' ll Be Rested When The Roll Is Called.

RAY DAVIES- Our Country: Americana Act II:

La segona part d' "Americana" arriba un any després de la primera entrega i just abans d' anunciar una possible reunió dels Kinks i publicar material inèdit de la llegendària formació. Comptant  de nou amb els Jayhawks com a banda de suport, el disc sona més crepuscular que l' anterior, plagat de balades de posta de sol, de lletres (com no) brillants i certa absència de les seves habituals melodies plenes de llum. Potser no és la continuació que molts haguéssim desitjat però això no fa desmerèixer un disc que es deixa escoltar i que amaga alguna que altre perla.   

Cançons preferides: Back In The Day, The Big Guy, Muswell Kills.

BUDDY GUY- The Blues Is Alive And Well:

En Buddy Guy és un dels supervivents d' una generació de bluemans negres que van disparar-nos al cor amb la seva música al llarg dels anys 50 y 60. Havent traspassat la franja dels 80 anys aquest exercici ens ha tret el seu enèssim tractat de blues on hi col·laboren els seus deixebles Mick Jagger, Keith Richards i Jeff Beck, per demostrar que el gènere es troba més viu i bé que mai. 

Cançons preferides: Guilty As Charged, Ooh Daddy, End Of The Line.




VAN MORRISON AND JOEY DEFRANCESCO- You' re Driving Me Crazy:

El Lleó de Belfast es troba en un moment dolç tant en estudi com en directe, doncs als seus concerts esplèndits s' ajunten discos com aquest que ha fet amb el multi instrumentista Joey Defrancesco on els aromes jazzístics són omnipresents en uns temes plens de pianos, vents, fum y un Van que demostra el seu inabastable talent pel jazz. Un disc on revisa clàssics del gènere junt amb alguns dels seus temes ho passa magistralment al blanc i negre transportant-nos a alguna petita sala de concerts perduda en algún carreró de Manhattan dels anys 30.

Cançons preferides: Hold The Right There, Goldfish Bowl, Everyday I Have The Blues. 





GRAHAM PARKER -Cloud Symbols:

Gravat sense els seus Rumours, aquesta llegenda de culta anglesa ha publicat un nou disc on mostra que és un mega-crack a reivindicar. A més sona fresc, poderós i juvenil, afegint una secció de vents impagable quan no uns violins emotius o uns fins pianos. Onze noves peces que amb prou feines arriben als 3 minuts i que enganxen al mestre del pub rock com mai.

Cançons preferides: Girl In Need, Every Saturday Nite, Maida Hill.