MILLORS DISCOS DE 2025 (I):

Quina millor manera d' encetar l' any que repassant els millors treballs de l' any anterior. O al menys els que més ens han agradat, que de gustos n' hi ha de tots els colors. Per això us proposem un petit viatge a través de 25 discos que esperem que n' hi hagi molts de desconeguts i pogueu descobri-los. Ah! I que tingueu un feliç 2025!

CAR SEAT HEADREST- The Scholars:

OPERA INDIE ROCK- L' any 2020 Will Toledo va estar al llit afectat pel covid durant 6 mesos. Un cop s' ha recuperat ha tornat a per totes amb la seva formació enregistrant aquest disc monumental amb el que ha trencat les pautes, s' ha saltat els minutatges de les cançons, els esterotips de gèneres i qualsevol altre norma preestablerta per construir.  "The Scholars" és un discàs amb esperit d' òpera rock i una producció d' acabats brillants que val per tots els discos del curs i que d' aquí uns anys de ben segur serà una referència. Intens, emocional, sarcàstic, dinàmic, pulit, innovador i mil adjectius més per lloar aquest treball que no hem deixat d escoltar des que va sortir a la llum.

  

Cançons preferides: CCF (I' m Gonna Stay With You), Gethsemane, Reality,...

SUEDE- Antidepressants:

POST-PUNK: Mare meva quin discarro s' han tret els Suede i això que la darrera referència era potent ja. Possiblement aquest nou és el seu millor disc des de l' època daurada dels 90 amb els seus tres primers treballs. I és que amb aquest "Antidepressants" han demostrat tenir inspiració, espontaneitat, energia i força amb el que és un disc espontani, gens repetitiu ni previsible i que tira de post-rock amb guitarres afilades, secció rítmica poderosa i una veu vibrant del Brett Anderson. Letals.

Cançons preferides: Dancing With The Europeans, Trance State, June Rain.

GARRETT T. CABS - Life Is Strange:

AMERICANA - Un dels millors treballs d' Americana de l' exercici el protagonitza aquest jove de Sant Antonio (Texas) que ja du set àlbums des que va debutar fa deu anys. Amb "Life Is Strange" tanca un triologia on ha cantat sobre temes personals i on s' ha rodejat d' altres bons músics. Les noves cançons atrapen com mai amb una versió actualitzada i modernitzada dels sons d' arrel de l' Amèrica profunda. Simplement és un disc deliciós. 

Cançons preferides: Time Ain't Nuthin,  Endless Hole, Toxic Serenity.

THE DIVINE COMEDY - Rainy Sunday Afternoon:

POP - Després d' endinsar-se sense gran èxit amb les tesxtures electròniques el bo d' en Neil Hannon torna amb la versió més encertada del seu pop barroc. Amb una orquestració molt cuidada, veus treballades i unes harmonies de nou brillants, el disc despega com pocs, lluminós, clàssic i radiant, en un dels grans treballs pop d' aquest 2025.

Cançons preferides: I Want You, All The Pretty Lights, Invisible Threat.

KINGFISHR - Halcyon:

FOLK/POP : Aquest trio de Dublín després d' anys de fogerar-se tocant en sales i festivals, han debutat amb aquest llarga duració ple de grans cançons (el disc té 16 talls) amb els que demostren una versatilitat abordant balades folk, pop comercial, indie, .... amb el banjo com a tret instrumental diferencial, una veu poderosa i unes melodies infalibles. A sobre com a bons irlandesos cuiden la poesia de les seves lletres. No sabem si arribaran gaire lluny i si seran ídols de grans estadis, però de moment han fet el primer pas demostrant el seu gran talent. Estarem molt atents a ells.

Cançons preferides: Band On The Moon, Gloria, Caroline, ....

MS. EZRA FURMAN- Goodbye Small Head:

INDIE POP- Un altre dels anti-herois de l' indie preferits és l' Ezra Furman, qui un cop conclosa la seva transició de gènere sembla més inspirat que mai amb el seu setè disc en solitari i on les peçes del seu particular puzzle d' estils (punk, pop, grunge, glam...) semblen encaixar més que mai. Amb cançons fresces i contagioses i la seva particular poesia, "Goodbye Small Head" és potser el seu treball més rodó.

Cançons preferides: Submission, Veil Song, I Need the Angel.

THE MURDER CAPITAL- Blindness:

ROCK - The Murder Capital semblen estar a punt de fer aquest salt amb el seu tercer disc, Blindness, amb el que abandonen el so post-punk per adoptar un estil més rocker i grunge. Amb aquest disc, la banda irlandesa aconsegueix una maduresa artística destacada i una sonoritat que els consolida com una de les bandes més interessants del moment.

Cançons preferides: "That Feeling", "Death Of A Giant","Love Of Country".

LARKIN POE: Bloom:

SOUTHERN ROCK- Larkin Poe, formades per les germanes Rebecca i Megan Lovell, han consolidat el seu lloc en el rock sureny amb un talent musical innat que les va portar a guanyar un Grammy el 2024. El seu vuitè àlbum, Bloom, mostra una gran versatilitat, combinant rock, blues i tocs de pop de manera subtil, mantenint la seva identitat com a banda. Destaca el single "Bluephoria" amb riffs poderosos i balades emocionants com "Little Bit" i "You Are The River". Les germanes Lovell superen expectatives, demostrant maduresa i un so únic que continua captivant els fans.

Cançons preferides: "Bluephoria", "Little Bit", "You Are The River".

DEAN WAREHAM- That' s The Price Of Loving Me:

POP - Pel quart disc en solitari del líder i ànima dels icònics Galaxie 500 i Luna ha recuperat al productor Kramer i certa reminiscència a la formació adolescent que amb aquell van catapultar. Cançons plàcides, tranquiles i reflexives, instrumentació acurada i aquell cantar suau del Dean que a diferència amb els Galaxie 500 ara s' apropa al micro per sonar més càlid. Un disc proper i madur d' un dels grans genis del pop i del rock novaiorquès de les darreres dècades.


Cançons preferides: You Were the Ones I Had to Betray, We're Not Finished Yet, Bourgeois Manqué.

BIG THIEF - Double Infinity:

INDIE POP - "Double Infinity"confirma a Big Thief com una banda clau del moment.  Malgrat la sortida del baixista fundador i el pes de l' èxit del seu anteior treball, el trio s’ha reinventat amb un disc gravat gairebé en directe, obert a la improvisació i amb col·laboradors de luxe. El resultat són unes cançons fresques alhora que íntimes i emotives, cantades per una Adrianne Lenker excepcional, que aporta intensitat, bellesa i espontaneïtat per consolidar definitivament el grup entre els grans de l’actualitat.

Cançons preferides: Incomprensible, Words, Los Angeles.

MANIC STREET PREACHERS- Critical Thinking:

ROCK - El febrer passat es van complir trenta anys de la desaparició de Richey Edwards, membre dels Manic Street Preachers. La banda, que va continuar com a trio, va aconseguir l'èxit massiu amb discos com Everything Must Go i This Is My Truth Tell Me Yours. Des de llavors, han publicat fins a quinze àlbums, amb Critical Thinking com el més recent. Aquest disc manté la seva fórmula característica de pop energètic i lletres reivindicatives, amb cançons destacades com "Decline & Fall" i "Hiding In Plain Sight". Els Manics segueixen oferint la seva visió crítica del món amb la seva música inconfusible.

Cançons preferides: Decline & Fall, Hiding In Plain Sight, My Brave Friend.

WEDNESDAY - Bleeds:

ALT- COUNTRY - Wednesday, banda d’Asheville, presenta el seu sisè àlbum Bleeds, marcat per ruptures personals i un so més madur. El disc combina rock alternatiu noventero amb tocs de country rock, amb cançons sinceres i melodies treballades. Temes com “Reality TV Argument Bleeds” i “The Way Love Goes” reflecteixen el desig i el dolor de les experiències vitals dels membres. Amb composicions inspirades i arranjaments cuidats, el disc consolida Wednesday com una de les grans referències del indie nord-americà actual.

Cançons preferides: “Elderberry Wine”, "Reality TV Argument Bleeds”, "The Way Love Goes".

LAMBRINI GIRLS- Who Let The Dogs Out:

PUNK - Lambrini Girls és un jove combo punk de Brighton, format per Phoebe Lunny i Lilly Maceria (i la miesteriosa Banksy, que arriben amb força amb el seu debut Who Let the Dogs Out. Les seves cançons combinen actitud rebel i crítiques contundents al masclisme, a l' especulació i cap a d' altres injustícies socials. Amb una energia desbordant i una sonoritat punxant, la banda es posiciona com una de les noves veus del punk femení, seguint l’estela de grups com Fontaines D.C. i Idles. El seu disc és un autèntic atac sonor que deixarà empremta.

Cançons preferides: Company Culture, Big Dig Energy, Love.

THE LOFT- Everything Changes Everything Stays The Same:

BRIT POP - Per qui no els conegueu, The Loft és una banda britànica que, tot i formar-se el 1980, no han publicat el seu primer disc fins aquest 2025, 45 anys després! Van desaparèixer quan estaven a punt de triomfar, tot i haver estat descoberts per Allan McGee de Creation Records. Amb el temps, es van convertir en una banda de culte amb només alguns singles i recopilatoris. Ara tornen amb un àlbum de pop melancòlic i atemporal, ple de melodies brillants i lletres reflexives. Aquesta nova obra mostra la seva maduresa i reafirma que el seu talent es troba intacte per triomfar.

Cançons preferides: "Feel Good Now", "Ten Years", "The Elephant".

BRIAN D' ADDARIO- Till The Morning:

FOLK POP - Desconeixem el perquè el debut en solitari de Brian D’Addario no ha sortit com a disc dels Lemon Twigs, ja que la participació d' en Michael és força present. Segurament per tractar-se de peces descartades i perquè mostren una faceta més íntima i serena, allunyada del glam teatral i del pop energètic de la banda. Amb influències del folk i de la música barroca, les composicions són delicades, plenes d’harmonies i arranjaments detallats. D’Addario demostra una nova faceta molt més madura i sensible, que ens fa adonar que aquest parell de germans tenen moltes coses a dir.

Cançons preferides: Till The Morning, Nothing On My Mind, Flash In The Pain. 

MY RAINING STARS- Momentum:

BRIT POP - My Raining Stars és una banda liderada pel francès Thierry Haliniak, però influenciada pel pop britànic dels 80 i 90. Tot i debutar tardanament el 2008, no va consolidar la seva trajectòria fins al 2020 amb un EP i l’àlbum 89 Memories, d’estètica propera a Belle & Sebastian. El seu so combina l’elegància melòdica de Johnny Marr amb tocs shoegaze a l’estil Slowdive. Ara, amb Casper Iskov, en Thierry presenta un disc ple de nostàlgia, guitarres lluminoses i melodies romàntiques i etèries. Si t' agranen bandes com Ride, The Auteurs o The House of Love, aquest és el teu disc.

Cançons preferides: For Good, Better Life, Stop The Time.

MATT BERNINGER - Get Sunk:

INDIE - Dos anys després de publicar dos dicsos en un any amb The National, i un any després del formidable directe "Rome", el seu vocalista i líder Matt Berninger reempren la seva carrera en solitari per treure el seu segon treball. Un disc que no inventa la pólvora però on les melodies pop marca de la casa tornen a lluir, aquest cop amb la seva veu relaxada i sense la bateria habitual de la seva formació. Un disc que obre espais i fuig de la rigidesa de la banda però que son a pur indie pop deluxe.

Cançons preferides: Inland Ocean, Bonned Of Pins, Breaking Into Acting.

THE MARCUS KING BAND-  Darling Blue:

COUNTRY - Marcus King torna a gravar amb la seva banda en un disc que aposta sobretot pel country-rock, sense renunciar al soul ni al rock sudista. El so és més orgànic i clàssic que al seu anterior treball pel qual s' ha ajudat de la producció d’Eddie Spear i col·laboracions destacades. Les noves cançons combinen melodies íntimes, arranjaments cuidats i una clara influència de la tradició nord-americana. Es tracta d' un disc madur i variat que confirma al Marcus King com a una de les grans veus joves de la música d’arrel actual.

Cançons prefereides: "Here Today",  "Dirt", "Carry Me Home".

JEFF TWEDDY- Twilight Overide:

FOLK- ROCK - Jeff Tweedy es consolida com un creador incansable tant amb Wilco com en la seva creixent carrera en solitari, que ha culminat enguany amb aquest ambiciós triple disc de 30 cançons. El treball, gravat amb els seus fills i col·laboradors habituals, mostra un univers acústic ric i variat, ple de reflexions madures i històries personals. Lluny de ser excessiu, el projecte confirma el seu talent i la necessitat vital de crear que té, situant-lo entre els grans autors del rock contemporani.

Cançons preferides: "Forever Never Ends", "Out In The Dark", "Lou Reed Was My Babysitter".

FRANZ FERDINAND- The Human Fear:

INDIE- Han tardat set anys en publicar un nou treball, però com es diu en ocasions, l' espera ha pagat la pena, doncs els escossesos han tornat amb un treball notable on no abandonen la seva fòrmula Art-Pop amb les habituals melodies implacables, ritmes de ball i la carismàtica veu d' Alex Kapranos. Però per a l' ocasió sonen més profunds i treballats en estudi, en un disc on (com indica el títol) parlen de les pors humanes. 

Cançons preferides: Audacious, Black Eyelashes, Bar Lonely.