viernes, 31 de enero de 2025
BLUR TO THE END / BLUR LIVE AT WEMBLEY (Dir. Toby L./2024):
sábado, 4 de enero de 2025
MILLORS DISCOS DE 2024 (II)- ESPECIAL VETERANS:
Com ens agrada aquesta categoria de veterans i com ens agraden els discs de rock fets per a velles glòries que es resisteixen a abandonar la seva passió. Enguany hi ha hagut un bon recull de discos creats pels seniors de les guitarres i que no volem que us perdeu.
DAVID GILMOUR- Luck and Strange:
Fantàstic retorn del guitarrista, compositor i cantant dels llegendaris Pink Floyd, doncs amb el seu cinquè treball d' estudi en solitari ha manufacturat la millor música en força dècades, apropant-se al nivell de la seva icònica formació. Totes les peçes estan al seu lloc i res sona impostat ni a autoplagi. A més ens du profunditat en les lletres - algunes a càrrec de la seva esposa Polly -, traços de piano del desaparegut Richard Wright, teclats de Brian Eno i la veu de la seva filla Romany. Meravellós.
Cançons preferides: Luck and Strange, The Pipper' s Call, Between Two Points.
PAUL COLLINS- Stand Back and Take a Good Look:


Just un any després de publicar "Defiance Pt. 1" (abril de 2023), el qui fora frontman dels imprescindibles Mott The Hopple, torna amb aquesta segona part on novament es rodeja de grans noms. És el cas dels recentment desapareguts Jeff Beck y Taylor Hawkins (Foo Fighters) o d' altres com Brian May, Lucinda Williams, o d' actors com Billy Bob Thorton o l' omnipresent Johnny Deep, de qui és la portada, per cert. I l' experiment, de nou funciona força bé, peces de rock clàssic molt ben vestides que a l' escoltar-los ens oblidem que qui les canta és un paio de vuitanta i pico anys. Fantàstic Ian!
de la Rhythm and Blues Orchestra del Jool, i que realment es deixa escoltar força bé. Trompetes, ritmes y la impagable veu de l' escocès que tantes alegries ens va donar en els anys setanta de la mà dels Faces i en solitari. Llegenda viva que a diferència d' altres ha optat per a la vida més confortable.
miércoles, 1 de enero de 2025
MILLORS DISCOS DE 2024 (I):
Feliç 2025 a tothom! Per a celebrar l' entrada d' any i acomiadar bé el finalitzat què millor que fer un repàs als 25 (+1) discos que més ens han agradat d' aquest curs, que en són molts i on els grups britànics sembla que hagin ressorgit de les cendres. Com sempre, és qüestió de gustos i la llista no deixa de ser un exercici personal de recomanació musical. Esperem que us agradi i si podeu fer algun descobriment molt millor per a tots. Salut i rock' n route!
VAMPIRE WEEKEND- Only God Was Above Us:
Es fan pregar entre disc i disc, doncs des de l' anterior han transcorregut cinc llargs anys des del llustrós "Father Of The Bride", però la tornada ha suposat un dels millors treballs del curs. Per a l' ocasió s' han superat amb un so molt treballat ple de capes d' instrumentacions i ritmes caòtics per adornar aquelles melodies tant rodones que mai han deixat de manufacturar. Mescla d' estils i de formes desendreçada però que en conjunt sona deliciosament. Pop actual i de futur de molts quilats.
Cançons preferides: Classical, Ice Cream Piano , Caprincorn...
THE LEMON TWIGS- A Dream Is All We Know:
Just un any després del meravellós "Everything Harmony" els germans D' Addario han tornat amb aquest "A Dream Is All We Know" on sembla que no tenen límits. Aquest cop han mirat cap als seixanta cap a grans noms com Beach Boys del Pet Souns, Zombies del Oracle Spectacular, Beatles,... en un treball on les veus, les guitarres i les tornades atrapen des de la primera escolta. A sobre els qui els hem pogut gaudir en directe, podem donar fe d' aquest talent inmens del duet de germans de Long Island. No us els perdeu.
Cançons preferides: My Golden Years, Church Bells, Rock On (Over And Over)...
BRIGETTE CALLS ME BABY- The Future Is Our Way OuT:
RED CLAY STRAYS- Made By These Moments:
Vaja amb el segon treball d' aquests nois d' Alabama. Un treball de rock sureny on destaca la potent veu del seu cantant Brandon Coleman junt amb una instrumentació virtuosa que transita per les balades, la èpica, el rock' n roll y el country. Un enorme treball de rock clàssic americà que atrapa des de la primera escolta.
Cançons preferides: Ramblin', I' m Still Fine, On My Knees.
THE CURE - Songs Of A Lost World:
Han tardat més de 15 anys en treure un disc, però l' espera ha pagat la pena ja que els de Robert Smith s' han lluït amb aquest "Songs Of A Lost World" amb regust de comiat. Unes peces molt treballades, la particular melangia i tristesa d' un disc molt ben produït i que sona modern però alhora ens recorda al seu "Disitengration" de fa 35 anys. Una gran formació que ha deixat petjada amb la seva particular mirada cap a la vida i al pop.
Cançons preferides: Alone, I Can Never Say Goodbye, Endsong.
GREEN DAY- Saviors:
Amb "Saviors" uns clàssics que semblava que havien perdut el rumb com són els Green Day tornen a les seves millors sensacions que semblava que no acabaven de trobar en els seus darrers treballs. I és que desde el "21st Century Breakdown" és aquest el seu millor treball. Un treball molt ben treballat (valgui la redundància) i tancat que ha arribat carregat de melodies i d' energia on s' apropen al Power Pop més que al Punk, cosa que els senta força bé. Renovats i frescos, ben tornats en Billy Joe i els seus.
Cançons preferides: Dilemma, Goodnught Adeline, Father To Son.
Liam Gallagher & John Squire:
El petit i controvertit dels germans Gallagher d' Oasis s' ha ajuntat amb el guitarrista dels també mancunians Stone Roses per acumular forces en un disc molt fresc i on el rock ' n roll clàssic hi té molt a dir. Allunyats de convertir-se en un simple revival Brit Pop el disc ens ha sorprès per la seva força i les seves salvatges textures. A més ho han acompanyat amb una petita gira, on el duet ha tancat els concerts amb una formidable versió del "Jumpin' Jack Flash" dels Rolling Stones. El Nothern sound reneix.
Cançons preferides: Mars To Liverpool, Just Another Rainbow, Mother Nature' s Song.
BILLY RYDER-JONES- lechyd Da:
L' ex guitarrista de The Coral du una interessant carrera en solitari que ha rubricat amb aquest troç de disc que ha publicat aquest any on canvia l' energia pop de la seva antiga formació per adoptar formes més artesanals i íntimes. Un disc delicat i bonic carregat de bones composicions i on el clima de proximitat s' apropia de l' oïent. No us el perdeu.
Cançons preferides: If Tomorrow Starts Without Me, I Hold Something In My Hand, This Can Go On.
REAL STATE- Daniel:
Una altre formació que ha recuperat el seu millor to, són els nordamericans Real State, després de dos discos anteriors una mica decepcionants. De nou els arpegis de guitarres són els grans protagonistes així com els ambients hipnòtics, en un to country clàssic amb un polsim de psicodèlia que atrapa de totes totes. Un disc pop relaxat que entra a les mil meravelles.
Cançons preferides: Water Underground, Flowers, Airdrop.
REDD KROSS - Redd Kross:
Uns altres veterans que ens han agradat aquest any són els Redd Kross, que amb el seu homònim disc (el que fa número 8 malgrat començar a 1982) han tret 18 nous temes produïts per Josh Klinghoffer dels Red Hot Chili Peppers on repassen els seus estils de les seves diferents èpoques i on sonen menys garage i molt més pulits. De nou els germans McDonald es recolzen amb els seus guitarrassos i les seves habituals tornades per recordar-nos que ells sempre estan per aquí. Yeaah!JACK WHITE - No Name:
VACCINES - Pick Up Full Of Pink Carnations:
Cançons preferides: Heartbreak Kid, Sunkissed, Another Nightmare.
KEN STRINGFELLOW - Circuit Breaker:
THE LOVELY BASEMENT- Lazy Travellers:
THE LIBERTINES- All quiet on the Eastern Esplanade:
Quan a principis de mileni pocs apostavem a la continuitat de la banda d' en Pete Doherty i d' en Carl Barat, ens plantem a 2024 i amb un nou treball on el quartet s' ha tornat a ajuntar un cop aparcats els seus projectes personals. I el resultat és aquest disc de rock' n roll on no arrisquen gaire però que resulta molt profitós, amb aquelles guitarres Jam, Clash o Buzzcocks
Cançons preferides: Run, Run, Run, Oh Shit, Night Of The Hunter.
MICHAEL KIWANUKA - Small Changes:
THE LAST DINNER PARTY- Prelude To Ecstasy:
El nou Hype britànic és una formació de cinc noies que miren cap al pop de Kate Bush, al gothic de Soiuxie & The Bansheeds i al glam de Queen, Bowie o Sparks. Misterioses alhora que fastuoses, han modernitzat el llenguatge pop clàssic dels 70-80 i l' han passat per la seva capa de pintura cool, el que els ha fet protagonitzar primeres planes de les publicacions i webs musicals. Perquè el
Cançons preferides: Femenine Urge, Sinner, Nothing Matters.