GRANS DISCOS DEL 2012

Tornem a la càrrega. Per quart any consecutiu ha arribat l´ hora de fer balanç de quins han estat els nostres discos escollits d´ aquest any acabat, un any especialment productiu en l´ aspecte musical, el qual es tradueix en que hem enxamplat una mica la llista. Per cert, s´ accepten propostes. Feliç 2013 a tothom!

1.- CALEXICO- Algiers.

En aquest 2012 ens ha arribat la versió més trista, asserenada i melancòlica dels grans Calexico. Amb això, "Algiers" rebrota una bellesa i una sensibilitat madura que respecta el particular eclecticisme musical dels anteriors treballs ja que aquí no hi falten les dosis adequades de country, indie rock, música tradicional mexicana i jazz. Una preciositat de disc que ja sona a clàssic de demà i que ens fa veure que a dia d´ avui també es fa bona música.

Cançons Preferides: Splitter, Fortune Teller, The Vanishing Mind.

2.- NADA SURF - The Stars Are Indifferent To Astronomy.

Amb una carrera musical que ja ha arribat als 20 anys, els novaiorkesos continuen fidels a la seva fórmula power-pop i no deixen d´ oferint-nos cançons tant rodones i vibrants com sempre però com mai. Un fabulós treball en el que el trio sona més semblant a “High/Low” (1996) que al "Lucky" (2008) enèrgics i senzills però alhora melòdics. Tant senzill de dir i tant complicat de fer.

Un apunt, la banda ha extret cinc temes de l´ àlbum per regravar-los en format acústic en un EP anomenat “The Dulcitone Files” que només es ven on-line o als seus concerts.

Cançons Preferides: Jules And Jim, The Moon Is Calling, Looking Through.

3.- JACK WHITE- Blunderbuss.

Aquest paio no para mai. Després d´ haver tancat la seva etapa amb White Stripes i d´haver aparcat els seus múltiples projectes (els Racounteurs i els Dead Weather) i bandes sonores, al abril ens va arribar el seu primer llarga duració en solitari on ens va deixar ben clar qui és. Sempre imprevisible i alhora captivador, a "Blunderbuss"ofereix una lliçó magistral del rock dels seixanta i setanta ja que passa pel folk, pel country i la psicodelia i també pel hard rock blues. Pura energia rock ´roll!!!

Cançons preferides: Sixteen Saltines, I´m Shakin´, I Guess I Should Go To Sleep.

4.- BEACH HOUSE – Bloom.

Després d´ emocionar al planeta indie amb el deliciós “Teen Dream”, l´ Alex Scarly i la Victoria Legrand han tornat a la càrrega amb el seu particular dream-pop ple de sensibilitat i melangia millorat en quan a arrenjaments i tractament de les textures sonores. Un meravellós disc de confirmació d´ un duet que fan créixer l´ univers pop. Especial atenció a “Myth”.

Cançons Preferides: Myth, The Hours, On The Sea.

5.- REDD KROSS - Ressarching The Blues.

Tres lustres hem hagut d´esperar per escoltar el sisè disc d´estudi de la banda dels germans Mc Donald que ve ple de power pop, punk, rock i pop melòdic. Un disc contundent alhora que complert i atractiu on els Redd Kross ens demostren que encara tenen molt a dir i que els obliga a no tornar-se a apalancar per retornar a l´estudi de gravació. Uns clàssics d´abans, d´ara...i esperem que d´ un futur proper.

Cançons Preferides: Stay Away from Downtown, Dracula´s Daughter´s, Winter Blues.

6.- LEE NARALDO -Between the times and the tides.

Amb els Sonic Youth sempre l´ hem vist a la ombra de Kim Gordon (baixista) i de Thurson Moore (veu i guitarra) aportant menys composicions que aquells. Ha estat amb el seu quart disc en solitari quan s´ ha reivindicat i destapat com al gran músic de talent que és. Menys experimental que en els seus anteriors treballs, “Between The Times And The Tides” és un molt bon disc de marcat caràcter pop-rock dels 90. Madur i força més relaxat que amb la seva banda, en Lee ens ha regalat una de les que ha estat – sense cap mena de dubte - millors sorpreses de l´ any. I ho ha fet per mèrits propis.

Cançons Preferides: Waiting On A Dream, Off The Wall, Lost (Plane T Nice).

7.- COWBELL- Beat Stampede.

Aquest disc apareixerà a poquíssimes llistes de l´any al nostre país. Es tracta d´ un dels darrers descobriments de les terres britàniques, un poderós duet a l´estil White Stripes que debuta amb 10 bufetades a la cara del modernisme mediocre a base de recuperar (i actualitzar) els sons dels seixanta: rythm n blues, garage, soul,... A sobre es permeten el luxe de fer una balada magistral com "All In Good Time". Un nom molt a tenir en compte per als qui adorem el rock atemporal.

Cançons Preferides: Talluah, Mississipi, All In Good Time.

8.- TIGERCATS- Isle Of Dogs.

Genial debut d´aquests londinencs sense pretensions que a base de cançons alegres i contagioses s´han plantat davant d´un panorama britànic insípid i força estancat. De tendències a les melodies més popies de l´indie rock americà dels 90 i similituds amb bons grups com són Vampire Weekend o Wedding Present haurem de tenir-los en compte cara el futur. Esperem que a diferència de la majoria dels debuts no ens decebin amb el seu segon disc.

Cançons Preferides: Coffin For The Isle Of Dogs, Full Moon Reggae Party, Easter Island.

9.- BAND OF HORSES- Mirage Rock.

Serà l´edat, però és d´ agrair que segueixin proliferant discos com aquest: allunyats d´ estridències barates, aventures psicodèliques sense sentit o pretensions absurdes de vanguardisme. Dos anys després de l´ encisador "Infinite Arms" els BOH han renovat la nostre confiança tirant de nou d´acústiques acurades, netes harmonies vocals i bones estructures de les cançons. Uns altres que no ens fallen.

Cançons Preferides: Knock Knock, How To Live, Electric Music.

10.- BEACHWOOD SPARKS- The Tarnished Gold.

Amb una barreja de country folk pop delicat que beu de les herències de grans com The Byrds, CSN&Y o The Band els de Los Angeles protagonitzen el disc barroc del 2012 que és el seu tercer llarga duració després del "Once We Were Trees" de 2001 (!!!). Tretze enormes cançons que semblen d´una altre època i que ens transporten als ambients més plàcids.

Cançons Preferides: The Tarnished Gold, Talk About Lonesome, No queremos oro.

11.- FANFARLO - Rooms Filled with Light

Els denominats “British Arcade Fire” ens han enviat un missatge ben clar: estan aquí per quedar-se. I és que amb la continuació del seu debut “Reservoir” (2009) ens ha quedat palès que no van ser una moda passatgera i que tenen corda per estona. En aquest “RFWL” tiren més de sintetitzadors, teclats i d´influències dels vuitanta tot i que mantenen els violins i la secció de vents, i com no el seu especial toc per fer bona música moderna.

Cançons Preferides: Deconstruction, Shinny Things,Tightrope.

12.- THE SHINS- Port Of Morrow .

Ja quasi ens havíem oblidat d´ aquesta meravellosa formació que des del "Wincing the Night Away" de 2007 no havia tret cap treball i l´ espera ha valgut la pena. De fet parlem de The Shins com podríem parlar de James Mercer, ja que no només és l´ autèntica ànima del projecte sinó també l´ únic supervivent dels primers Shins després d´ haver fet fora als seus companys per fitxar a nous músics. És per això que signa i canta cada un dels deu dolços i càndids talls pop que conformen aquest flamant “Port Of Morrow”.

Cançons Preferides :Simple Song, It´s Only Life, No Way Down .

13.- LIGHTSHIPS – Electric Cables.

Gerard Love no sols és el baixista i una de les veus dels escocesos “Teenage Fanclub” sinó que també és autor de molts dels seus èxits. Ara en solitari i acompanyat d´ alguns dels seus companys (i membres de Belle And Sebastian) ha donat llum a un projecte que desprèn les millors essències del pop-rock més melós, tendre i intimista. Un disc ple de textures i melodies fràgils que millora amb les escoltes. Música de cotó de sucre per deixar-se endur.

Cançons Preferides: Muddy Rivers, Sweetness In Her Spark, Streeching Out.

14.- DR. DOG- Be The Void.

Sensacional treball d´aquest combo de Pensylvania de més de deu anys de carrera en el qual s´han posat a experimentar i per això s´han allunyat de la música rock-folk tradicional americana - tant en voga avui en dia curiosament - per sonar més pop i en ocasions una mica psicodèlics. I ho han fet utilitzant sintetitzadors, percusions africanes i melodies no sempre fàcils. Un bon disc d´un grup que va a la seva, arrisca i guanya.

Cançons Preferides:Lonesome, These Days, Heavy Light.

15.- MUMFORD & SONS- Babel.

Un dels noms de moda del panorama indie. Malgrat ser oriunds de Londres es podria pensar que són de New Orleans, doncs la seva música desprèn cultura americana a dojo: country, folk i inclús bluegrass. Amb aquest "Babel" segueixen amb el llenguatge musical de l´anterior "Sigh No More". Tirant de melodies encisadores, càntics èpics i ritmes vibrants gràcies a ells els banjos tornen a ser moderns, el que és millor, han situat a la candelera una música oblidada per el gran públic. Com a sorpresa final el bonus track una versió de "The Boxer" on compten amb ni més ni menys que el seu autor (Paul Simon).

Cançons Preferides: Babel I Will Wait, For Those Below.

16.- BILL FAY- Life Is People.

Un dels discos que ens ha deixat amb la boca oberta és aquest “Life Is People” d´un cantautor anglès anomenat Bill Fay. Curiosa és la seva historia, com després d´una curta i desaparcebuda carrera transcorreguda entre 1967 i 1971 ha retornat passats més de 40 anys i una vida d´ allò més corrent – ha treballat en tasques de neteja, en un supermercat, de jardiner i de recolector de fruites entre d´altres -.

Amb cançons plenes de poesia, bellesa i delicadesa ens mostra com el rock el 2012 encara pot ser sincer i pur. Quelcom que es confirma amb el fet que destina tots els guanys a Metges Sense Fronteres. Merci per la lliçó Mr. Fay, ens feia falta.

Temes preferits: There Is A Valley, Never Ending Happening, Empires.

Per Àlex Guimerà

BONUS TRACKS:

17.- TWO GALLANTS - The bloom and the bligt.

Tras cinco años de silencio el dúo de San Francisco ha vuelto a la carga más brutal y escandaloso que nunca. Recrudeciendo su sonido y distanciándose del folk de raíces con el que nos cautivaron en el pasado, Adam Stephens y Tyson Vogel se han vestido con sus galas más rockeras y han querido capturar en este cuarto disco la intensidad sobrecogedora de sus directos. La fiereza siempre estuvo allí, pero si antes se asomaba sin aderezos, apoyada únicamente en el lirismo punzante, los arreglos desnudos y la voz rasgada, ahora lo hace escudada en la estridencia y la distorsión. El efecto es tal vez menos sutil, pero también más inmediato e igualmente formidable.

Canciones Favoritas: Song of songs, Broken eyes, Winter's Youth.

Por Elisenda Hernández Janés

18.- The VACCINES- Come Of Age.

19.- XX- Coexist

20.- BRENDAN BENSON – What A kind Of World

21.- DJANGO DJANGO - Django-Django

22.- ALABAMA SHAKES- Boys & Girls

23.- DR. JOHN- Locked Down

24.- BOB DYLAN- Tempest.

25.- GRIZZLY BEAR- Shields.