viernes, 25 de septiembre de 2020

Discos de 2020: THE LEMON TWIGS- Songs For The General Public:

 



Una de las bandas emergentes a la que no deberíamos perder la pista son The Lemon Twigs, una pareja formada por los hermanos Michael y Brian D’Addario. Oriundos de Long Island, multinstrumentistas - tocan todos los instrumentos incluidos violines y vientos - y seguidores del pop-rock de los setenta. Tras autoditarse la maqueta "  What We Know" (2015), debutaron con el notable "Do Hollywood" (2016) al que le siguió el imponente "Go To School" (2018), una magistral ópera-rock sobre un chimpancé y en el que rescataban a una leyenda como Todd Rundgren para las voces.



Un artista al que el dueto debe mucho puesto que su música tira mucho de su pop preciosista, vitalismo y sus buenos arreglos instrumentales. Pero hay mucho más en los LT que el de Pensylvania, pues los influjos de otros nombres de los setenta parecen omnipresentes en toda su obra publicada hasta la fecha.

Este es el caso del nuevo " Songs For The General Public" en el que se han quitado las cadenas del formato ópera para recoger doce piezas independientes ideales para enganchar al público. Y vaya si lo logran, pues las melodías, las voces y los instrumentos lucen como nunca.

Ya de buena entrada nos sueltan un himno como es "Hell On Wheels" en dónde parecen emular la voz de Mick Jagger (intercalado con algún momento Dylan) antes de corear una vuelta que tardará en salir de nuestras cabezas.


Le sigue "Live In Favor Of Tomorrow" que es pura luz entre dinámicos pianos, mientras "No Holds You (Closer Than The One You Haven' t Met" nos acerca aún más a figuras de su década favorita como Elton John, Hall & Oates o Gilvert O' Sullivan . En la misma senda surge "The One", el que fue el primer e infalible single de adelanto.

Aunque a decir verdad,  "Fight"  y "Hog" son las dos maravillas de la colección. Auténticas piezas que nos vuelven a hacer creer en el poder la música. La primera nos atrapa en menos de tres minutos con su estribillo pluscuamperfecto y cierta épica juvenil ."Hog", en cambio, es puro melodrama glam, una bellísima balada de desamor con una interpretación tan estremecedora como tierna.

También glam, aunque más barroca y ensoñadora, es "Somebody Loving You", con una vuelta que firmarían los Queen más inspirados.

Los Twigs cambian de tercio en "Moon", que parece robada a unos primerizos  E Street Band,  en "Only A Fool" cuyos teclados y estructura free jazz (con algo de opereta) rememoran a los Yes más poperos  y en  "Leather Together", en la que evocan las almas de los New York Dolls más salvajes.


El colofón lo pone la tierna y acústica "Ashamed", que muta hacia pantanos loureedianos no libres de parafraseos y distorsiones de guitarra.

Fabuloso compendio de una música tan lejana como atemporal, pletórica de teclados, voces y vientos,  lucidos en inspiradas composiciones pop que a buen seguro van a saciar tanto al público general como al público más exigente.

Por Àlex Guimerà


Publicado en http://www.elgiradiscos.com/2020/09/the-lemon-twigs-songs-for-general-public.html

viernes, 11 de septiembre de 2020

DISCOS ESSENCIALS PER ENTENDRE EL ROCK CATALÀ (I):




Molt lluny queda ja l' època en la que la jovenalla només escoltava rock en català, on el gran event  musical no era un festival plagat de guiris i estrelles internacionals sino un concert al Palau Sant Jordi de grups cantant en català. Si bé la febre es va acabar a finals dels 90 amb la mort de Carles Sabaté i amb la dissolució d' algunes formacions, les dècades següents van normalitzar l' aparició de bandes cantant en la nostre pròpia llengua. I és que una de les grandeses del rock és que no és territori exclusiu anglosaxó.

Per això us proposem unes dècades després fer un repàs d' aquesta música que ha envellit molt millor del que molts es pensen a través de 5 discos imprescindibles que van marcar el moviment i la el futur de la música rock de Catalunya.



ELS PETS- Calla i Balla! (1991):





Per justícia mereixen encapçalar la llista, doncs els de Constantí són els grans triomfadors del rock català seguint en actiu i amb una carrera amb molts encerts. Liderats pel qui potser és el millor lletrista sorgit d' aquella onada cultural, Lluís Gavaldà, i posseïdors en els seus inicis d' una alegria i espontaneitat que amb el temps han substituït per maduresa i aprenentatge del llenguatge musical. Amb el seu segon treball ens regalaven formidables temes pop como "Tarragona m' esborrona", la infravalorada "Està plovent", "Vine a la festa" i sobre tot la inmortal "S' ha acabat". Un clàssic es miri per on es miri.



SOPA DE CABRA- Sopa de Cabra (1989):



Pioners i estandarts de la moguda, els de Girona van debutar amb Salseta Records amb aquest homònim disc on alternaven cançons en català i castellà i on la mirada musical es trobava cap als anys setanta i cap als seus estimats Led Zeppelin. Amb un carismàtic Gerard Quintana a les veus, l' estètica hippy-rockera, i les guitarres potents, van encapçalar el fenòmen fan del moment, tot gràcies a cançons que ja s' han quedat a l' imaginari popular com són "L' Empordà" o "El Boig de la Ciutat". Capdavanters.



SAU - Quina nit (1990):






El duet format per un talentós actor i cantant com Carles Sabater i per un músic contrastat amb experiència en terres britàniques com Pep Sala no podia fallar. I si a sobre en un disc reuneixes temes tant poderosos com "És inútil continuar" llençat amb un impactant video-clip i "Boig Per Tu", l' èxit està assegurat.  El tercer treball, que els confirmava com la cara més popera del "Rock Català", reunia alguns dels seus èxits anteriors juntament amb noves creacions amb unes de les lletres més emocionals i profundes del moment.



LAX' N BUSTO- Prospecte (1991):




Després d' impactar amb la cançó i el videoclip de "Tinc fam de tu" i d' iniciar una batalla judicial amb "Carme Flavià" inclosos en el seu disc debut de 1989 ("Vas de punt... o què?), els d' El Vendrell van treure una continuació menys amateur i on l' èxit de "Miami Beach" els confirmava com una de les grans formacions catalanes del moment, a base de rock' n roll setanter i amb cançons com "Pagès" (de 7 minuts de durada) que no deixaven indiferent a ningú. Uns dels pocs que han fet carrera de llarg recorregut.




SANGTRAÏT - L' últim segell (1991):



Una de les bandes més ben considerades d' aquella època per detractors i fans del "Rock Català" ha estat Santraït. Formada per bons músics i adoptant l' estètica i sonoritat del heavy metal, venien de currar-s' ho en el circuit de concerts de Girona. Amb el seu  tercer treball gravat als mítics estudis Ahura van demostrar un talent per les guitarres i per unes lletres basades en llegendes, i temàtiques properes a Tolkien, i deixant singles d' impacte com "Somnis entre boires". Poc després de publicar el disc actuarien al mític concert al Palau Sant Jordi editant un disc amb les cançons que hi van interpretar.